`

Refranys amb la paraula më

persones oficis

Oncle Bernat, jo no he estat; mestre Canut, jo no he sigut

És una burla que es fa a qui ha realitzat algun acció reprovable i intenta amagar-se o dissimular

animals oratge estacions

Oreneta arribada, primavera començada

Vol dir que aquestes aus migratories quan aparéixen són senyal del bon temps

estacions animals oratge

Oreneta primerenca, primavera colorenca

Vol dir que l'arribada d'aquestes aus migratories anuncien l'inici del bon temps

oficis salut plantes

Orina clara, figues al metge

Significa que si l'orina és clara, senyal que el malalt ja s'ha guarit

menjar

Ou de menestral, cada un un ral

Es deia en aquell temps en què els ous a ral resultaven molt cars, per indicar que als menestrals els surt molt cara la vida perquè ho han de comprar tot

animals

Ovella de molts, lo llop se la menja

Les coses que tenen molts interessats o propietaris estan descurades perquè ningú vol fer-se’n càrrec excusant-se que ho facen els altres

llocs plantes

Pa albercocs, el Serretillo; la Coma pa bresquilles; pa lo primerenc, Beniali, i Llíria pa roses fines

La toponímia fa referència a partides de Llíria, poble valencià de la comarca del Camp del Túria

menjar plantes

Pa calent, amb oli és menys dolent

El pa menjat calent és malsà, però l’oli li lleva tota possible maldat

animals

Pa comptat, no se'l menja el gat

Vol dir que les coses valuoses no són per a la gent baixa

llocs

Pa tomates, Alcubles; pa pimentons, el Villar; pa cuixes grosses, la crià de l'Espinar

Alcubles i El Villar: Pobles valencians de la comarca dels Serrans, L'Espinar: és una partida i un mas del terme de Llíria, poble de la comarca del Camp del Túria

maneres de dir

Pagar delme

Fer parts de la collita

maneres de dir

Pagar [algú] amb la moneda que es mereix

Tractar-lo de la mateixa manera que ens ha tractat o ens tracta a nosaltres

oratge oficis camp

Pagès lluner no fa graner, car mira la lluna i descuida el femer

Es refereix als pagesos que miren massa prim en les teories referents a la influència de la lluna sobre l'agricultura

menjar persones cos huma

Panxa plena, home content

Quan s'ha menjat s'està satisfet

el bagul de les paraules oblidades

PARAMENT

1. Acció i efecte de parar, de preparar o guarnir. 2. Allò amb què es para o adorna alguna cosa. 3. Cara d'un mur o d'una paret

maneres de dir caça animals

Parar una trampa, [o llosa, ratera o altre enginy per a caçar, o simplement, Parar]

Posar aquell objecte en disposició de funcionar i agafar els animals

maneres de dir

Paraula d'home

Es diu per reforçar una promesa formal

parlar maneres de dir oficis

Paraula de mercader, o Paraula de sastre

Es diu irònicament referint-se a algú que promet una cosa i no és de fiar

persones caça parlar oficis

Paraula de pescador, mentida de caçador

No convé confiar en la paraula de qui no sabem si podrà complir-la perquè el seu benefici depén de les circumstàncies

persones

Paraula de Rei no pot mentir

Significa que un cap d'Estat ha de mantenir escrupolosament la paraula donada

parlar

Paraules i plomes, el vent se les enduu [o «se les emporta]

Significa que les paraules pronunciades però no escrites poden oblidar-se, o negar-se quan convingui, i per tant, no tenen força suficient

maneres de dir indumentària plantes

Pareix que duga la jaqueta de meló

Es diu quan una peça de roba és molt lletja

maneres de dir salut

Pareix que ha vist ànimes

Ho diuen d'una persona demacrada

parlar maneres de dir cos huma

Pareix que hagis menjat llengua

Expressió usada per a indicar que algú xarra molt

maneres de dir

Paréixer mentida

Ser, alguna cosa, tan sorprenent, tan anormal, tan reprobable, etc., que pareix impossible

maneres de dir

Parèixer un altar d'ànimes

Esser visitat o mirat de massa gent, que dóna molèstia amb la seua presència

plantes parlar foc

Parlant de cada cosa un poc, tinc el pimentó al foc

Es diu quan algú se n’ix del tema de la conversa

maneres de dir

Parlant de tot un poc tinc els pimentons al foc

Hom ho diu per introduir un nou tema a la conversa

parlar persones

Parlant, els homes s'entenen

Significa que moltes vegades els assumptes es compliquen perquè no hi ha prou franquesa o perquè no es diuen clarament les coses

maneres de dir persones parlar

Parlar com un home

Parlar molt bé, amb molta raó o en forma molt bella

camp festivitats mesos

Pasqua marçal, home mortal i collita reial

Hom té de molt mal averany que la Pasqua s'escaigui pel març. Indici de misèria i de males collites

festivitats menjar mesos

Pasqua marcenca, fam primerenca

La Pasqua pot caure en març o en abril. Si la festivitat cau en març, es desatenen treballs agrícoles quan més falta fa

maneres de dir

Passar de mec

Passar desapercebut

menjar maneres de dir

Passar més fam que els soldats de Tarragona

Patir molta fam o gran escassesa de coses necessàries

música festa

Passar més fam que un músic

Patir molta fam o gran escassesa de coses necessàries

maneres de dir animals menjar

Passar més gana que el gos del Pinyol

Fem servir aquesta expressió per dramatitzar el fet de patir restriccions alimentàries o d'altres tipus

maneres de dir menjar animals

Passar més gana que el ruc del Vela

Fem servir aquesta expressió per dramatitzar el fet de patir restriccions alimentàries o d'altres tipus

maneres de dir

Passar olímpicament

No fer cas de ningú ni de res. Anar a la seua

maneres de dir

Passar-ne més que el cànem

Passar moltes penalitats o peripècies

maneres de dir

Passar-se mestre [en alguna cosa]

Arriscar-se a fer-la per pròpia iniciativa, sense demanar permís o consell al qui havia de donar-lo

oratge mesos mar

Passat el setembre, el mar és de tembre [tembre = témer]

No convé navegar quan s’acaba el bon temps que donarà pas a marors i tormentes

animals llocs menjar

Passen més gana que els gossos de Carreu, que lladraven a la lluna pensant-se que era un formatge

Nucli de població d'Abella de la Conca, municipi lleidatà de la comarca del Pallars Jussà

maneres de dir

Pateix més fam que un afilador

patir molta fam o gran escassesa de coses necessàries

maneres de dir menjar animals

Pateix més fam que un gos lligat a un carro

Fem servir aquesta expressió per dramatitzar el fet de patir restriccions alimentàries o d'altres tipus

maneres de dir

Patir de la melsa

Estar prenyada una fadrina

oratge

Pedregades al primer, freds al darrer

Significa que quan les coses no comencen bé, tot resulta afectat

amor maneres de dir

Pedretes em tires, senyal que m’estimes

Significa que les petites baralles entre enamorats serveixen per augmentar l'amor entre ells

maneres de dir salut menjar

Pegar malament

No pair bé un aliment; tenir malestar estomacal

maneres de dir

Pegar mes voltes que un dolçainer

Caminar molt buscat algun acosa i no trobar-ho

maneres de dir

Pegar més voltes que una sarrompa

Es diu d'una persona que va amunt i avall sense sentit

animals menjar mar

Peix de bon menjar ha d'ésser de mar

Els grans peixos i els de carn saborosa són marins

animals

Peix de cames, guarda’t d’ell

Les cames solen ser punxes, moltes vegades verinoses

animals menjar

Peix de vora terra, peix [o menja] de merda

Es diu perquè els peixos litorals són menuts

animals

Peix que llambreja es riu de qui el grumeja

Qui està sempre en moviment és difícil d’atrapar

animals mar

Peix que s'escapa de la xarxa mai més s'agarra

Les oportunitats perdudes ja no es tornen a produir

salut menjar cos huma animals

Peix vermell fa mal al ventrell

La coloració roja en la naturalesa és un indicador de verí, però no sempre

animals menjar diable salut

Peix vermell, el diable amb ell

La coloració roja en la naturalesa és un indicador de verí, però no sempre

salut animals menjar colors

Peix vermell, guarda’t d’ell

La coloració roja en la naturalesa és un indicador de verí, però no sempre