`
No paga la pena perdre el temps amb persones que tenen poques llums intel·lectuals
Fa burla dels músics en general mentre aprenen i practiquen, per repetitius i desentonats
Queixa concessiva, per indicar que una cosa no va prou bé; que no es va bé
Es diu exclamativament per indicar rebutjament d'una suposició
Es diu al·ludint a les persones incapaces de guardar un secret
Cosa que no està gens bé, que no fa gens de bon efecte en el lloc on s’ha posat
Només se’n recorda d’algú o alguna cosa quan li interessa o ho necessita
Indica que la professió de notari és molt exposada a caure en temptacions de corrupció
És el temps de collir aquests productes
Són molt similars quant al fred, el mal oratge i els dies curts
Antigament, de Novetlè eren els qui netejaven les comunes i usaven la merda com a abob per a la terra.
Municipi castellonenc de la comarca dels Ports
Significa que quan una cosa ja s'ha començat, hi ha grans probabilitats que es porti a terme
En general, les aus granívores mengen molt i guanyen poc pes
El bec ample és molt útil per a atrapar herbes aquàtiques, mentre que el bec estret té més precisió en l’atrapament de grans o peixos
A l’últim nascut se li fa menys cas que als primers, i qui es queda solter acostuma a viure a l’ombra dels pares
Persona que comença a actuar en la vida, que encara no té experiència
Convé evitar els qui mengen molt perquè en resultarem perjudicats
En els animals, la criança sempre perjudica la mare
Requereixen dedicació i atencions i solen donar disgustos
Qui pretén saber o aprendre de tot ha de repartir el temps i les energies i no pot aprofundir en res en concret
Són dos productes saníssims per separat, i junts, es compensen en la panxa
Les coses conegudes o conservades d’antic són les millors i més fiables
Per a dir que no es facen moltes coses a la volta, sinó acabar-les una a una
Vol dir que el qui menja molt i bo, no pot estalviar gaire diners
Vol dir que no cal preocupar-se d'aquelles coses que no ens afecten directament o que no ens han de donar benefici ni perjudici
Municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona
Significa que les tribulacions resulten mitigades si no ens manca l'aliment
Se sol respondre a algú que es queixa de massa pèl, fent referència a les parts piloses del cos
Es diu quan algú s'oblida de quelcom i deu tornar per ell
Es diu com a crítica de qui fa el que fan tots sense cap criteri personal
Es diu com a crítica de qui fa el que fan tots sense cap criteri personal
És una burla que es fa a qui ha realitzat algun acció reprovable i intenta amagar-se o dissimular
Vol dir que aquestes aus migratories quan aparéixen són senyal del bon temps
Vol dir que l'arribada d'aquestes aus migratories anuncien l'inici del bon temps
Significa que si l'orina és clara, senyal que el malalt ja s'ha guarit
Conjunt dels estris de pescar, com canyes, xarxes, palangres, etc.
Es deia en aquell temps en què els ous a ral resultaven molt cars, per indicar que als menestrals els surt molt cara la vida perquè ho han de comprar tot
Les coses que tenen molts interessats o propietaris estan descurades perquè ningú vol fer-se’n càrrec excusant-se que ho facen els altres
La toponímia fa referència a partides de Llíria, poble valencià de la comarca del Camp del Túria
El pa menjat calent és malsà, però l’oli li lleva tota possible maldat
Alcubles i El Villar: Pobles valencians de la comarca dels Serrans, L'Espinar: és una partida i un mas del terme de Llíria, poble de la comarca del Camp del Túria
El pa tou i el formatge dens solen agradar a més gent
Tractar-lo de la mateixa manera que ens ha tractat o ens tracta a nosaltres
Es refereix als pagesos que miren massa prim en les teories referents a la influència de la lluna sobre l'agricultura
1. Cassalla barrejada amb aigua. 2. Suport amb un ganxo per a penjar la roba. 3. Especie de metxa que es posa en oli per a fer llum. 4. Peça de fusta acollada a la vara del carro per subjectar-hi l'eix. 5. Peça de fusta amb un forat en què balla l'espiga de la porta. 6. Persona inconstant.
1. Acció i efecte de parar, de preparar o guarnir. Fer paraments per a caçar: Posar paranys per a caçar. Donar parament: Preparar convenientment una cosa, especialment un teixit. 2. Allò amb què es para o s'adorna una cosa. Parament de cafè: Conjunt de les peces per al servici de café. 3. Cara d'un mur o d'una paret. 4. Draps amb què es cobrien i guarnien els cavalls per a una festa o per a la guerra. 5. Peça de la bragueta dels pantalons que porta els botons de cordar.
Posar aquell objecte en disposició de funcionar i agafar els animals
Es diu irònicament referint-se a algú que promet una cosa i no és de fiar
No convé confiar en la paraula de qui no sabem si podrà complir-la perquè el seu benefici depén de les circumstàncies
Significa que un cap d'Estat ha de mantenir escrupolosament la paraula donada
Significa que les paraules pronunciades però no escrites poden oblidar-se, o negar-se quan convingui, i per tant, no tenen força suficient
Es diu quan una peça de roba és molt lletja