`

Refranys amb la paraula më

vinya llocs

Omple més que un got de vi, l'aigua de can Castellví

Municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona

menjar

On hi ha menjar, no em puc enyorar

Significa que les tribulacions resulten mitigades si no ens manca l'aliment

maneres de dir cos huma

On hi ha pèl, hi ha mel

Se sol respondre a algú que es queixa de massa pèl, fent referència a les parts piloses del cos

menjar plantes salut oficis

On hi ha setge no entra el metge

Lloa l’excel·lència d’aquesta planta

menjar

On mengen quatre, mengen cinc

S'empra per assenyalar que, quan cal, s'ha de repartir allò que es té. També es diu per convèncer algú perquè es quedi a menjar, encara que no se l'esperava.

menjar

On mengen tres, mengen quatre

S'empra per assenyalar que, quan cal, s'ha de repartir allò que es té. També es diu per convèncer algú perquè es quedi a menjar, encara que no se l'esperava.

cos huma

On no hi ha cap, tot són cames [o peus]

Es diu quan algú s'oblida de quelcom i deu tornar per ell

persones

On va Manel? On hi ha mel

Es diu com a crítica de qui fa el que fan tots sense cap criteri personal

persones

On va Miquel? On hi ha mel

Es diu com a crítica de qui fa el que fan tots sense cap criteri personal

persones oficis

Oncle Bernat, jo no he estat; mestre Canut, jo no he sigut

És una burla que es fa a qui ha realitzat algun acció reprovable i intenta amagar-se o dissimular

animals oratge estacions

Oreneta arribada, primavera començada

Vol dir que aquestes aus migratories quan aparéixen són senyal del bon temps

estacions animals oratge

Oreneta primerenca, primavera colorenca

Vol dir que l'arribada d'aquestes aus migratories anuncien l'inici del bon temps

oficis salut plantes

Orina clara, figues al metge

Significa que si l'orina és clara, senyal que el malalt ja s'ha guarit

el bagul de les paraules oblidades

ORMEIG

Conjunt dels estris de pescar, com canyes, xarxes, palangres, etc.

menjar

Ou de menestral, cada un un ral

Es deia en aquell temps en què els ous a ral resultaven molt cars, per indicar que als menestrals els surt molt cara la vida perquè ho han de comprar tot

animals

Ovella de molts, lo llop se la menja

Les coses que tenen molts interessats o propietaris estan descurades perquè ningú vol fer-se’n càrrec excusant-se que ho facen els altres

llocs plantes

Pa albercocs, el Serretillo; la Coma pa bresquilles; pa lo primerenc, Beniali, i Llíria pa roses fines

La toponímia fa referència a partides de Llíria, poble valencià de la comarca del Camp del Túria

menjar

Pa amb pa, menjar de beneits.

El refrany reprova qui només menja pa o pa amb arròs i recomana indirectament la varietat en l'alimentació. Empleat en sentit ampli, el refrany rebutja la unió del que forma un conjunt monòton o de poca utilitat per ser semblant.

menjar plantes

Pa calent, amb oli és menys dolent

El pa menjat calent és malsà, però l’oli li lleva tota possible maldat

animals

Pa comptat, no se'l menja el gat

Vol dir que les coses valuoses no són per a la gent baixa

vinya

Pa i vi fan millor camí que home garrit.

És convenient ser previsor quan s'aborda una tarea i disposar del mínim imprescindible.

vinya

Pa pesat i vi mesurat, aviat és acabat.

Ho diuen els pagesos, perquè no miren prim en el consum de les coses que cullen en terra pròpia, perquè no les han de comprar.

llocs

Pa tomates, Alcubles; pa pimentons, el Villar; pa cuixes grosses, la crià de l'Espinar

Alcubles i El Villar: Pobles valencians de la comarca dels Serrans, L'Espinar: és una partida i un mas del terme de Llíria, poble de la comarca del Camp del Túria

menjar

Pa ullat i formatge serrat és el més encertat

[ullat = cavernós, esponjós / serrat = apretat, compacte]. El pa tou i el formatge dens solen agradar a més gent

vinya

Pa, de dos dies; vi de tres i de dona cada mes.

Es una recepta per arribar a vell.

maneres de dir

Pagar delme

Fer parts de la collita

maneres de dir

Pagar [algú] amb la moneda que es mereix

Tractar-lo de la mateixa manera que ens ha tractat o ens tracta a nosaltres

oratge oficis camp

Pagès lluner no fa graner, car mira la lluna i descuida el femer

Es refereix als pagesos que miren massa prim en les teories referents a la influència de la lluna sobre l'agricultura

el bagul de les paraules oblidades

PALOMETA

1. Cassalla barrejada amb aigua. 2. Suport amb un ganxo per a penjar la roba. 3. Especie de metxa que es posa en oli per a fer llum. 4. Peça de fusta acollada a la vara del carro per subjectar-hi l'eix. 5. Peça de fusta amb un forat en què balla l'espiga de la porta. 6. Persona inconstant.

cos huma menjar salut

Panxa calent, peu dorment

Després de menjar es té son.

menjar persones cos huma

Panxa plena, home content

Quan s'ha menjat s'està satisfet

el bagul de les paraules oblidades

PARAMENT

1. Acció i efecte de parar, de preparar o guarnir. Fer paraments per a caçar: Posar paranys per a caçar. Donar parament: Preparar convenientment una cosa, especialment un teixit. 2. Allò amb què es para o s'adorna una cosa. Parament de cafè: Conjunt de les peces per al servici de café. 3. Cara d'un mur o d'una paret. 4. Draps amb què es cobrien i guarnien els cavalls per a una festa o per a la guerra. 5. Peça de la bragueta dels pantalons que porta els botons de cordar.

maneres de dir caça animals

Parar una trampa, [o llosa, ratera o altre enginy per a caçar, o simplement, Parar]

Posar aquell objecte en disposició de funcionar i agafar els animals

maneres de dir

Paraula d'home

Es diu per reforçar una promesa formal

parlar maneres de dir oficis

Paraula de mercader, o Paraula de sastre

Es diu irònicament referint-se a algú que promet una cosa i no és de fiar

persones caça parlar oficis

Paraula de pescador, mentida de caçador

No convé confiar en la paraula de qui no sabem si podrà complir-la perquè el seu benefici depén de les circumstàncies

persones

Paraula de Rei no pot mentir

Significa que un cap d'Estat ha de mantenir escrupolosament la paraula donada

parlar

Paraules i plomes, el vent se les enduu [o «se les emporta]

Significa que les paraules pronunciades però no escrites poden oblidar-se, o negar-se quan convingui, i per tant, no tenen força suficient

maneres de dir indumentària plantes

Pareix que duga la jaqueta de meló

Es diu quan una peça de roba és molt lletja

maneres de dir salut

Pareix que ha vist ànimes

Ho diuen d'una persona demacrada

parlar maneres de dir cos huma

Pareix que hagis menjat llengua

Expressió usada per a indicar que algú xarra molt

maneres de dir

Paréixer mentida

Ser, alguna cosa, tan sorprenent, tan anormal, tan reprobable, etc., que pareix impossible

maneres de dir

Parèixer un altar d'ànimes

Esser visitat o mirat de massa gent, que dóna molèstia amb la seua presència

plantes parlar foc

Parlant de cada cosa un poc, tinc el pimentó al foc

Es diu quan algú se n’ix del tema de la conversa

maneres de dir

Parlant de tot un poc tinc els pimentons al foc

Hom ho diu per introduir un nou tema a la conversa

parlar persones

Parlant, els homes s'entenen

Significa que moltes vegades els assumptes es compliquen perquè no hi ha prou franquesa o perquè no es diuen clarament les coses

maneres de dir persones parlar

Parlar com un home

Parlar molt bé, amb molta raó o en forma molt bella

camp festivitats mesos

Pasqua marçal, home mortal i collita reial

Hom té de molt mal averany que la Pasqua s'escaigui pel març. Indici de misèria i de males collites

festivitats menjar mesos

Pasqua marcenca, fam primerenca

La Pasqua pot caure en març o en abril. Si la festivitat cau en març, es desatenen treballs agrícoles quan més falta fa

maneres de dir

Passar de mec

Passar desapercebut

menjar maneres de dir

Passar més fam que els soldats de Tarragona

Patir molta fam o gran escassesa de coses necessàries

música festa

Passar més fam que un músic

Patir molta fam o gran escassesa de coses necessàries

maneres de dir animals menjar

Passar més gana que el gos del Pinyol

Fem servir aquesta expressió per dramatitzar el fet de patir restriccions alimentàries o d'altres tipus

maneres de dir menjar animals

Passar més gana que el ruc del Vela

Fem servir aquesta expressió per dramatitzar el fet de patir restriccions alimentàries o d'altres tipus

maneres de dir

Passar olímpicament

No fer cas de ningú ni de res. Anar a la seua

maneres de dir

Passar-ne més que el cànem

Passar moltes penalitats o peripècies

maneres de dir

Passar-se mestre [en alguna cosa]

Arriscar-se a fer-la per pròpia iniciativa, sense demanar permís o consell al qui havia de donar-lo

oratge mesos mar

Passat el setembre, el mar és de tembre [tembre = témer]

No convé navegar quan s’acaba el bon temps que donarà pas a marors i tormentes

animals llocs menjar

Passen més gana que els gossos de Carreu, que lladraven a la lluna pensant-se que era un formatge

Nucli de població d'Abella de la Conca, municipi lleidatà de la comarca del Pallars Jussà

maneres de dir

Pateix més fam que un afilador

patir molta fam o gran escassesa de coses necessàries

maneres de dir menjar animals

Pateix més fam que un gos lligat a un carro

Fem servir aquesta expressió per dramatitzar el fet de patir restriccions alimentàries o d'altres tipus

maneres de dir

Patir de la melsa

Estar prenyada una fadrina