`

Refranys amb la paraula më

persones

No vulgues mai argüir amb qui no sap resumir [argüir = argumentar, raonar, discutir]

No paga la pena perdre el temps amb persones que tenen poques llums intel·lectuals

música festa

No vulgues més mal veí que un aprenent de violí

Fa burla dels músics en general mentre aprenen i practiquen, per repetitius i desentonats

maneres de dir

Només caldria!

Ho diuen per expressar conformitat absoluta amb el que un altre diu

maneres de dir

Només faltaria!

Es diu per rebutjar allò que hom ha escoltat

maneres de dir

Només faltava això per acabar-ho d’adobar!

Queixa concessiva, per indicar que una cosa no va prou bé; que no es va bé

maneres de dir

Només faltava això!

Es diu d'una cosa estranya o inaudita

maneres de dir

Només faltava aquesta!

Es diu exclamativament per indicar rebutjament d'una suposició

parlar

Només ho diré a tres: qui va, qui ve i qui trobaré

Es diu al·ludint a les persones incapaces de guardar un secret

maneres de dir

Només li han posat pegots

Cosa que no està gens bé, que no fa gens de bon efecte en el lloc on s’ha posat

oratge sants maneres de dir

Només se’n recorda de Santa Bàrbara quan trona [4 desembre]

Només se’n recorda d’algú o alguna cosa quan li interessa o ho necessita

diners

Només tens el què estalvies

Que s’ha d’estalviar per al futur

animals parentiu

Només un fill, com el cucut

Criar fills implica sacrifici i esforç per molts anys

justicia oficis

Notari i home de bé, no pot ser

Indica que la professió de notari és molt exposada a caure en temptacions de corrupció

mesos oratge

Novembre acabat, hivern començat

El fred ja es deixa sentir

mesos plantes

Novembre mes de castanyes, nous, olives i patates

És el temps de collir aquests productes

oratge mesos

Novembre, març i febrer s’avenen d’allò més bé

Són molt similars quant al fred, el mal oratge i els dies curts

llocs

Novetlè, el poble de la merda [Poble valencià de la comarca de La Costera]

Antigament, de Novetlè eren els qui netejaven les comunes i usaven la merda com a abob per a la terra.

llocs oratge

Núvols de Salàs a Morella, a la meravella

Municipi castellonenc de la comarca dels Ports

maneres de dir

O és boig o la mena

Es diu de qui fa o diu coses que no es consideren normals

treball

Obra començada, mig acabada

Significa que quan una cosa ja s'ha començat, hi ha grans probabilitats que es porti a terme

animals

Ocell de bec ample menja més que el que guanya

En general, les aus granívores mengen molt i guanyen poc pes

animals

Ocell de bec ample, menja poc i molt escampa

El bec ample és molt útil per a atrapar herbes aquàtiques, mentre que el bec estret té més precisió en l’atrapament de grans o peixos

animals

Ocell de la darrera cria, ni menja ni piula

A l’últim nascut se li fa menys cas que als primers, i qui es queda solter acostuma a viure a l’ombra dels pares

maneres de dir animals

Ocell de primera volada

Persona que comença a actuar en la vida, que encara no té experiència

animals camp

Ocell espigoler, lluny del meu graner

Convé evitar els qui mengen molt perquè en resultarem perjudicats

amor animals

Ocells, gos, armes i amors, per cada pler mil dolors

Requereixen dedicació i atencions i solen donar disgustos

saber oficis ensenyar

Oficial de tot, mestre de res

Qui pretén saber o aprendre de tot ha de repartir el temps i les energies i no pot aprofundir en res en concret

plantes salut

Oli i romaní fregit, remei beneït

Valora la diversitat de les seves propietas.

plantes salut

Oli i vi, remei diví

Són dos productes saníssims per separat, i junts, es compensen en la panxa

salut plantes vinya amistat

Oli, vi i amic, el millor és el més antic

Les coses conegudes o conservades d’antic són les millors i més fiables

plantes

Oliva menjada, pinyol a terra

Per a dir que no es facen moltes coses a la volta, sinó acabar-les una a una

menjar diners

Olla grassa, testament magre

Vol dir que el qui menja molt i bo, no pot estalviar gaire diners

menjar

Olla que no has de menjar, deixa-la cremar

Vol dir que no cal preocupar-se d'aquelles coses que no ens afecten directament o que no ens han de donar benefici ni perjudici

vinya llocs

Omple més que un got de vi, l'aigua de can Castellví

Municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona

menjar

On hi ha menjar, no em puc enyorar

Significa que les tribulacions resulten mitigades si no ens manca l'aliment

maneres de dir cos huma

On hi ha pèl, hi ha mel

Se sol respondre a algú que es queixa de massa pèl, fent referència a les parts piloses del cos

menjar plantes salut oficis

On hi ha setge no entra el metge

Lloa l’excel·lència d’aquesta planta

cos huma

On no hi ha cap, tot són cames [o peus]

Es diu quan algú s'oblida de quelcom i deu tornar per ell

persones

On va Manel? On hi ha mel

Es diu com a crítica de qui fa el que fan tots sense cap criteri personal

persones

On va Miquel? On hi ha mel

Es diu com a crítica de qui fa el que fan tots sense cap criteri personal

persones oficis

Oncle Bernat, jo no he estat; mestre Canut, jo no he sigut

És una burla que es fa a qui ha realitzat algun acció reprovable i intenta amagar-se o dissimular

animals oratge estacions

Oreneta arribada, primavera començada

Vol dir que aquestes aus migratories quan aparéixen són senyal del bon temps

estacions animals oratge

Oreneta primerenca, primavera colorenca

Vol dir que l'arribada d'aquestes aus migratories anuncien l'inici del bon temps

oficis salut plantes

Orina clara, figues al metge

Significa que si l'orina és clara, senyal que el malalt ja s'ha guarit

el bagul de les paraules oblidades

ORMEIG

Conjunt dels estris de pescar, com canyes, xarxes, palangres, etc.

menjar

Ou de menestral, cada un un ral

Es deia en aquell temps en què els ous a ral resultaven molt cars, per indicar que als menestrals els surt molt cara la vida perquè ho han de comprar tot

animals

Ovella de molts, lo llop se la menja

Les coses que tenen molts interessats o propietaris estan descurades perquè ningú vol fer-se’n càrrec excusant-se que ho facen els altres

llocs plantes

Pa albercocs, el Serretillo; la Coma pa bresquilles; pa lo primerenc, Beniali, i Llíria pa roses fines

La toponímia fa referència a partides de Llíria, poble valencià de la comarca del Camp del Túria

menjar plantes

Pa calent, amb oli és menys dolent

El pa menjat calent és malsà, però l’oli li lleva tota possible maldat

animals

Pa comptat, no se'l menja el gat

Vol dir que les coses valuoses no són per a la gent baixa

llocs

Pa tomates, Alcubles; pa pimentons, el Villar; pa cuixes grosses, la crià de l'Espinar

Alcubles i El Villar: Pobles valencians de la comarca dels Serrans, L'Espinar: és una partida i un mas del terme de Llíria, poble de la comarca del Camp del Túria

maneres de dir

Pagar delme

Fer parts de la collita

maneres de dir

Pagar [algú] amb la moneda que es mereix

Tractar-lo de la mateixa manera que ens ha tractat o ens tracta a nosaltres

oratge oficis camp

Pagès lluner no fa graner, car mira la lluna i descuida el femer

Es refereix als pagesos que miren massa prim en les teories referents a la influència de la lluna sobre l'agricultura

el bagul de les paraules oblidades

PALOMETA

1. Cassalla barrejada amb aigua. 2. Suport amb un ganxo per a penjar la roba. 3. Especie de metxa que es posa en oli per a fer llum. 4. Peça de fusta acollada a la vara del carro per subjectar-hi l'eix. 5. Peça de fusta amb un forat en què balla l'espiga de la porta. 6. Persona inconstant.

menjar persones cos huma

Panxa plena, home content

Quan s'ha menjat s'està satisfet

el bagul de les paraules oblidades

PARAMENT

1. Acció i efecte de parar, de preparar o guarnir. Fer paraments per a caçar: Posar paranys per a caçar. Donar parament: Preparar convenientment una cosa, especialment un teixit. 2. Allò amb què es para o s'adorna una cosa. Parament de cafè: Conjunt de les peces per al servici de café. 3. Cara d'un mur o d'una paret. 4. Draps amb què es cobrien i guarnien els cavalls per a una festa o per a la guerra. 5. Peça de la bragueta dels pantalons que porta els botons de cordar.

maneres de dir caça animals

Parar una trampa, [o llosa, ratera o altre enginy per a caçar, o simplement, Parar]

Posar aquell objecte en disposició de funcionar i agafar els animals

maneres de dir

Paraula d'home

Es diu per reforçar una promesa formal

parlar maneres de dir oficis

Paraula de mercader, o Paraula de sastre

Es diu irònicament referint-se a algú que promet una cosa i no és de fiar

persones caça parlar oficis

Paraula de pescador, mentida de caçador

No convé confiar en la paraula de qui no sabem si podrà complir-la perquè el seu benefici depén de les circumstàncies

persones

Paraula de Rei no pot mentir

Significa que un cap d'Estat ha de mantenir escrupolosament la paraula donada

parlar

Paraules i plomes, el vent se les enduu [o «se les emporta]

Significa que les paraules pronunciades però no escrites poden oblidar-se, o negar-se quan convingui, i per tant, no tenen força suficient

maneres de dir indumentària plantes

Pareix que duga la jaqueta de meló

Es diu quan una peça de roba és molt lletja

maneres de dir salut

Pareix que ha vist ànimes

Ho diuen d'una persona demacrada