`

Refranys amb la paraula ià

llocs

Manresans, lladres pillos i gormands [Habitants de la ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona]

Es diu aquesta dita perquè de molt antic, els manresans volien ser cap d`un bisbar

oratge mar

Mar serè i muntanya obscura, pluja aviat

La calma aparent que fa la superfície brillant i plana com un espill és sempre momentània

oratge oficis mar

Mar tèrbol i revoltós, ganància de pescadors

Com més agitades estan les aigües, més pesquera hi ha

oratge mesos dia i nit

Març marcedor, nit freda i dia amb calor

És el mes de transició entre l’hivern i la primavera, i per tant d’oratge incert, amb ullades o estones de sol

oratge mesos animals

Març, falsa primavera que enganya al bestiar

És el mes de transició entre l’hivern i la primavera, i per tant d’oratge incert, amb ullades o estones de sol

mesos oratge

Març, marçador que la nit fa fred i de dia calor

És el mes de transició entre l’hivern i la primavera, i per tant d’oratge incert, amb ullades o estones de sol

parentiu

Mare atordida cria la filla tolida [tolit = baldat, discapacitat, impedit]

Qui actua atarantadament és un mal exemple per als altres

festivitats mesos

Mare de Déu del Carme, deu-me un bon marit, sia pobre, sia ric, mentre vingui de seguit [16 juliol]

Antigament, les noies pregaven amb una petita pregària a la Mare del Carme perquè els trobés marit, era igual el seu estatus econòmic, ric o pobre

parentiu indumentària

Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tota València

Les dones d’una casa solen estar molt unides per coincidir moltes hores en els mateixos quefers casolans, equilibri que es veu alterat quan hi intervé una persona aliena a la rutina

parentiu

Mare pietosa, cria sa filla melindrosa

Els fills de qui és molt detallista i mirat, per imitació i exageració, acaben sent una miqueta anormals

parentiu

Mare que no cria, més que mare és tia

Una mare s’ha de dedicar plenament als seus fills, que són una part d’ella mateixa. Si no es fa així, l’amor es distancia un poc

parentiu

Mare que, podent, a son fill no cria, no és mare, sinó que és tia.

Una mare s’ha de dedicar plenament als seus fills, que són una part d’ella mateixa. Si no es fa així, l’amor es distancia un poc

maneres de dir

Marejar [algú] el sol de migdia

Tindre opinions contradictòries

el bagul de les paraules oblidades

MARIA

1. Galeta, de forma plana i rodona, elaborada amb farina, sucre i poc greix, sense cap farciment ni arrebossat. 2. Assignatura poc valorada i que hom considera fàcil d’aprovar. 3. Torreta construïda generalment en la part més alta d’alguns edificis, des de la qual és possible d’observar. 4. Mestressa de casa, sovint de mitjana edat, tòpicament afectada de xerrar i xafardejar. Se sol usar en un sentit pejoratiu, irònic o bé amb ànim de ridiculitzar. Sovint s’acompanya de senyora o tia

persones indumentària

Maria Grenya, una sabata i una espardenya

És un toc d’atenció o una crítica a qui vesteix desastradament

maneres de dir

Maria Santíssima! [o Verge Santíssima!]

Exclamacions de sorpresa, d'esglai, de dolor, d'alegria, etc.

oratge

Matinada [o dia] de boira, dia de sol

La boira matutina es dissipa al llarg del matí per efecte de la calor del sol

salut

Medicina d'un dia, no fa via

Significa que els medicaments s'han de prendre amb insistència perquè siguin eficaços

el bagul de les paraules oblidades

MELANGIA

1. Malenconia, tristor profunda i persistent. 2. Estat depressiu intens, caracteritzat per astènia, prostració i inhibició psicomotriu

persones camp plantes

Melons i criades, busca'ls tu, no els comandes

Vol dir que són dues coses que cal triar per si mateix i no refiant-se d'altres

maneres de dir

Memòria curta, llapissera llarga

Si no tens memòria pren nota de tot

maneres de dir

Memòria o cames

Es diu perquè el qui se'n va d'un lloc i oblida allò que havia d'emportar-se'n, després ha de tornar-hi per recollir-ho

menjar beure vinya

Menja el pa variat i beu el vi usat

A l’estómac li convé la variació de textures, però no d’alcohols

maneres de dir cos huma

Menjar-se les ungles de ràbia

Torbament de l'ànim irritat, violentament enutjat

salut plantes

Menta i ruda salva tota criatura

Són dues plantes ben aromàtiques i abundants usades en infusions i begudes alcohòliques

maneres de dir animals menjar

Menys substància que una broma de caragol

Escassesa de substància, de cosa aprofitable

animals

Merda de vedell no fuma tot lo dia

Vol dir que no cal atribuir a les coses més importància que la que tenen

maneres de dir

Més aviat

Més tost, amb preferència

sants mesos

Més curt que el dia de Sant Tomàs [21 desembre]

De poca llargària o duració. De poca capacitat. Escàs, de poca entitat

maneres de dir

Més llarg que la Pàssia

Es diu d'una cosa molt llarga

maneres de dir llocs

Més moral que l'Alcoià

Mantenir l’energia. No caure en el desànim

diable déu

Més pot Déu que tots els diables de l’infern .

Indica que convé més acudir directament al superior principal que servir-se d'intermediaris per a demanar-li alguna cosa

maneres de dir

Més prendria

S'usa per a dir que algú no aconseguirà alguna cosa que voldria

diable maneres de dir

Més que un diable

D'una manera molt intensa

mort persones

Més val anar a una nóvia que a un soterrar [una nóvia = una boda]

Sempre és preferible anar de festa i a coses bones i agradables que estar trist i afectat per mals i desgràcies

persones justicia bona

Més val bona avinença, que bona sentència

És preferible arreglar els conflictes a bones que a males, ja que qui passa pel jutjat sempre acaba perjudicat, encara que guanye el litigi

consells

Més val caure amb gràcia que ser graciós

Significa que sovint és millor saber-se fer simpàtic que tenir vertaders mèrits

justicia

Més val compostura magra que sentència grassa

Significa que convé més arreglar les divergències a les bones guanyant-hi poc que a les males guanyant-hi molt

animals

Més val esser pardal de bosc que de gàbia

Significa que convé més la llibertat que la subjecció

maneres de dir

Més val llapissera curta que memòria llarga

Aconsella apuntar o prendre nota de les coses

justicia

Més val mala avinença que bona sentència

És preferible un mal acord a un bon pleit, perquè inclús guanyant-lo es perden diners i temps i es tenen molèsties

mort menjar

Més val morir fart que desmaiat [o de gana]

És preferible l’abundància a la precarietat, sobretot en el menjar

consells

Més val petar en companyia que crebar tot sol

Estar sol i malalt és una cosa que ningú no voldria.

mal justicia bona

Més val roín ajust, que bona sentència

És preferible arreglar els conflictes a bones que a males, ja que qui passa pel jutjat sempre acaba perjudicat, encara que guanye el litigi

persones

Més val ser amo que criat

Vol dir que val més tenir una empresa petita i ser-ne l'amo que treballar en una de grossa

treball

Més val un bon vagar que una bona rectoria

Significa que els malfeiners prefereixen estar ociosos a tenir un càrrec lucratiu però que els porti feina

oficis ensenyar

Mestre de tot, oficial de res

Qui es dedica a moltes coses alhora no prestar molta atenció a cada una, ja que el temps de dedicació és limitat

mort oficis salut

Metge ben pagat no voldria veure el seu malalt soterrat

Que si a un metge li paguen molt , tothom espera d´ell que curi a tots els malalts

salut oficis

Metge [o barber] piadós, nafra pudenta

Vol dir que el metge que té por de causar dolor al pacient no sol guarir bé les ferides

vinya mesos

Migdia d'agost emborratxa més que el most

La calor i la lluminositat agostines embelteixen com l’alcoho

el bagul de les paraules oblidades

MIGDIADA

1. Temps al voltant de migdia. 2. Sesta. Dormida que es fa després de dinar. A l'hivern fer la migdiada, ganduleria manifesta: La sesta es va inventar per a desconnectar de la calor de l’estiu. Per Sant Bartomeu, migdiada adéu [24 agost]: S'acaben les vacances

mesos vinya sants

Migdiada de Sant Magí, emborratxa més que el vi (19 agost)

La calor i la lluminositat agostines embelteixen com l’alcoho

oficis maneres de dir dormir

Migdiada del vicari

Dormida que es fa abans del dinar

oratge estacions

Migjorn d'hivern, dia d'infern

Quan plou del sud a casa nostra, plou de valent perquè l’aire calent africà s’ha saturat d’humitat marina

maneres de dir

Minoria d'edat

Període en que encara no ha arribat a l'edat adulta