És una sentència sobre el poder del ressentiment i la memòria del dany rebut. S'utilitza com a avís: no s'ha de menystenir mai algú a qui s'ha fet mal, perquè la seva memòria és llarga i la seva paciència, infinita. Qui ha estat escarnit, afrontat, enganyat o traït no té l’ànima en pau fins que es venge o es rescabale del perjudici sofert