`

Refranys amb la paraula a que

maneres de dir

Ara que hem passat el molt, acabem de passar el poc

No abandonem una cosa quan ja hi hem dedicat molts esforços. Ara que hem fet el molt, acabem de fer el poc

maneres de dir

Ara que hi penso

Expressió utilitzada quan de sobte et ve a la memòria una cosa

maneres de dir

Ara que ho dius

Expressió utilitzada quan de sobte et ve a la memòria una cosa. Es diu per assentir a les paraules d'una persona

maneres de dir

Ara que ho recordi... que mala estic

Expressió utilitzada quan de sobte et ve a la memòria una cosa

menjar

Ara que n'hi ha, mengem-ne

Es diu per indicar despreocupació envers les coses de demà

parentiu parlar

Ara que parlem d'escopetes, mon pare tenia un trabuc

Es diu com a crítica a algú que ha aportat a la conversa un tema que no té res a veure amb el que s’estava parlant

maneres de dir

Ara que plou i s'esvara

Es diu quan una persona entén alguna cosa a mitjan conversa i ja ha passat una estona des que s'ha dit o quan arriba una persona quan ja no fa falta

maneres de dir

Ara que t'han ferrat vols tirar coces

Es diu a qui es queixa d'una situació quan ja no hi ha remei, ni tampoc ha tractat de posar-n'hi

animals

Aranya, ¿qui t'ha picat? L'aranya que hi ha al costat

Ho diuen d'un dolent que qualque vegada és víctima d'un altre dolent

animals

Ase que es fica en devesa que no és seua, sol eixir carregat de llenya

Al•ludeix a aquells qui es fiquen en coses que no els pertanyen

llocs

Atzeneta, llarga i estreta, la que no és puta, és alcahueta

Atzeneta d'Albaida és una població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida

maneres de dir menjar cos huma

Badar primer la boca que els ulls

Tenir gana de menjar abans d'aixecar-se del llit

menjar be

Bé n'haja el pa que es deixa vendre

És afortunada la persona o el producte que resulta apreciada pels altres

animals

Bé sap el gat la barba que llepa

Es diu d’algú per tractar-lo d'adulador

festivitats animals

Benvingut sia el gall, encara que sia [o mes que haja] passat Nadal

Manifesta que un regal és sempre apreciat per qui el rep

animals

Bèstia que no és nostra, menja poc i té gran orça

Manifesta que solem interpretar erròniament les coses dels altres millors que les nostres per simple enveja

persones amistat

Bo és tindre un amic encara que siga a l’infern

Convé tenir amistats de tota mena i condició i en totes bandes, ja que els podem necessitar en la circumstància més impensable

donar cos huma menjar

Boca que menja mel, no pot escopir [o donar] fel. [o Qui té la mel, que tenga la fel].

Significa que cal acceptar les adversitats i desavantatges des de el moment que volem gaudir de les prosperitats i avantatges.

parlar cos huma déu

Boca que no parla, Déu no l’ou [ou = del verb oir o oure]

Qui no manifesta la seua opinió quan és el moment, perd la seua oportunitat

bona menjar

Bon dia és aquell en què hi ha què menjar

L’aliment és elemental per al sosteniment de tota vida

maneres de dir menjar bona

Bon dia fon si hi ha què menjar

És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació

bona menjar cos huma

Bon menjar i bona cara, és cosa que a tots agrada

La cara reflecteix el bé que un ha menjat

maneres de dir

Bon vent et pegue al cul i en popa que no s'encalle

Es diu quan algú se'n va i volem expressar que no ens sap greu que se'n vagi

maneres de dir

Bona en fóra que

Expressió que rebutja quelcom inadmissible

menjar bona

Bona és la sal, encara que cara

Es diu com a expressió de la carestia d’algun producte

animals bona vinya

Bona gallina serà la que pongui pel veremar

Ressalta l’excepcionalitat de la posta en temps de calor, ja que les aus solen pondre pel fred

animals

Bord i mula, cada dia en fa una; i el dia que no la fa, la guarda per l'endemà

Vol dir que els nois bords i les mules solen tenir males intencions

llocs

Broma espessa de França que enfila i venç el cim, a les valls d'Incles i de Tristaina anuncia xim-xim.

Quan les nuvolades traspassen els Pirineus des de França, valls d'Andorra, i Tristaina és veuen afectades per ruixats i plugims

persones

Bufetada que no pugues venjar, no te la deixes pegar

Recomana no mamar-se el dit i espavilar-se per mantenir la dignitat

animals oficis

Cabra que tira a la muntanya, no hi ha pastor que la guarde

No es pot desviar la inclinació natural de cada u

animals

Cabra, per a que t'acabes

Al•ludeixen al fet de ser les cabres animals esquerps i mals de guardar

amistat

Cada cassoleta té la seua tapadoreta, i la que no, un testet [testet = platet de terracota o fang cuit]

Cada persona té o acaba trobant una parella, o una amistat íntima, o algú amb afinitat de caràcter o de gustos

parentiu

Cada criatura que neix es porta un pa

Quan naix un xiquet o un animalet, els progenitors fan el possible i l’impossible per alimentar-lo

maneres de dir dia i nit déu

Cada dia que el sol surt [o cada dia de Déu]

Formes emfàtiques vulgars per a dir ‘cada dia’

mesos plantes camp

Cada dia que passa de gener, perd un all l'aller

Si no has plantat s'està passant el temps

plantes persones

Cada fava té un corcó, menys la meua que en té dos

Significa que totes les coses i persones tenen imperfeccions

oratge mar aigua

Cada gota que plou, a la mar o al pou

Recomana no desaprofitar l’aigua

maneres de dir

Camina que caminaràs

Caminant sense interrupció llarga distància

persones

Cantalada que et fa un trenc, jo no la sent

És una manera egoista de desentendre’s de problemes d’altre

gent oratge mar

Cap barco s’ha quedat al mar per falta de vent, ni en port per falla de gent

Confirma que la raó de ser d’un barco és el moviment constant, d’ell i de les persones

menjar mesos festivitats oratge

Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n’hi ha que ballen amb el ventre buit

Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer

oratge mesos menjar festivitats

Carnestoltes fresques, blat a vint-i-vuit, molts n’hi ha que ballen amb el ventre buit

Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer

consells

Càrrega que plau [o agust], bé es porta [o no pesa]

Quan una cosa agrada, no importa les hores i la feina que hi has de dedicar, ja que ho fas a gust

vinya casa camp

Casa en la que visquis, vinya de la que beguis i terres les que tu et vegis

No s’ha de pretendre tenir més que allò que es puga atendre ni gastar més del que es té

casa

Casa meva per pobra que sia

Que tinguem casa nostra, que la tinguem pagada i que no ens puguin fer fora d’ella. Encara que sigui humil i sense ostentacions

casa parentiu

Casa per ton estar, i dona que sapi filar

Són les coses necessàries perquè un home estigui ben cuidat

menjar casa

Casa que té el rebost ple, casa que anirà bé

Quan s’està ben proveït de provisions, importa poc la resta

beure vinya casa camp

Casa, la que tu visquis; vinya, de la que beguis; i terra, la que tu et vegis

Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar

mort

Cent anys fa que és mort el mut, i encara el cul li put

Vol dir que les males accions tenen resultats molt duradors

persones

Com tingues gran paciència i perseveres, eixiràs amb la cosa que emprengueres

La voluntat és el motor de tots els fets de la humanitat

camp casa

Compra casa per a estar, i terra la que pugues llaurar

On s’estiga, s’ha de viure a gust i no convé carregar-se de faena

menjar maneres de dir

Conèixer com el pa que menjo

Conèixer quelcom molt bé. Conèixer com si fos a casa meva; saber quin pa hi donen

maneres de dir

Convenir com el pa que menja [quelcom a algú]

Convenir molt. Necessitar com el pa que menja, haver de menester, freturar, necessitar com el pa

cos huma maneres de dir

Cor què vols, cor què desitges [o Boca què vols, cor què desitges]

Amb completa satisfacció dels desitjos i amb tota la comoditat imaginable

maneres de dir

Cosa que

Això de què parlem. Es fa servir quan l'antecedent és tota un oració. Això, això que diem, la qual cosa, fet que

maneres de dir

Cosa que remena, cosa que espatlla

Es diu d'una persona molt maldestra. Pastifa, graponer; en comptes de mans té peus; cosa que toca, cosa que espeny

maneres de dir animals

Costar [o pujar] més la salsa que el peix

Ser més costós la part accessòria que la substancial