`

Refranys amb la paraula më

oficis cos huma salut

Cap millor metge que aquests: peus calents i cap fred, ventre lleuger i cos net

La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena

dites

Cap per avall la merda corre

Vol dir que per a davallar tothom té facilitat

oficis indumentària

Cap sabater calça bé [o Ningú va més mal calçat que el sabater]

Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix

cos huma indumentària

Cap sense cervell no ha mester capell

Es diu humorísticament als que van sempre amb el cap descobert

beure vinya cos huma colors

Cara vermella, cara de vi

Els borratxos habituals solen tenir el nas o la cara colrada

animals bona

Caragol primerenc treu bona banya

Els bons cercadors de caragols i tots prefereixen els dels primers mesos de l'any que els de després d'estiu. En sentit general expressa els privilegis dels primogènits.

cos huma salut maneres de dir

Cargolament de ventre

Dolor breu i fortissim als intestins, anomenat còlic intestinal

menjar plantes animals

Cargols sense picant, no se'ls menja ni un sant

No es concep una caragolada sense sabor coent

animals bona menjar salut

Carn de ploma, la més bona

Recomana la carn d’au per saborosa i sana

menjar cos huma vinya beure

Carn fa carn, pa fa panxa i el vi mena la dansa

Diu que la carn alimenta, que el pa ompli més que alimenta i que el vi dóna energia

menjar

Carn que no vulguis menjar, deixa-la cremar

Egoistament, diu que tires allò que no pugues aprofitar, en comptes de compartir-ho

festivitats

Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes

És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables

festivitats festa

Carnestoltes quinze voltes, i Nadal de mes en mes. cada dia fossin festes, i la Quaresma mai vingués

És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables

festivitats

Carnestoltes, moltes voltes, i Nadal de mes a mes; Pasqua totes les setmanes; la Quaresma mai vingués

És un desig generalitzat que hi haja sempre festa i alegria i no mai privacions i tristor

persones beure vinya joc

Cartes, daus, dones i vi, al ric fan tornar mesquí

Els vicis solen dur a la ruïna econòmica i moral

joc vinya beure persones

Cartes, dones i vi treuen l'home de sí

Els vicis desbaraten la rectitud de les persones

casa

Casa meva per pobra que sia

Que tinguem casa nostra, que la tinguem pagada i que no ens puguin fer fora d’ella. Encara que sigui humil i sense ostentacions

camp casa menjar vinya beure

Casa per a ton estar, vinya per a ton beure i terra per a ton menjar

Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar

any maneres de dir

Casament de cap d'any

El primer dia de l'any

mort mesos amor

Casament de maig, curta durada

Ho diuen perquè és creença popular que els casaments fets en el mes de maig porten malastrugança

parentiu amor diners

Casament de ventura: dona, llit i criatura

Allò que es fa irreflexivament sol reportar aviat complicacions de vida

parentiu amor

Casament d’alforja sempre està a la porta

El matrimoni per interés és cosa sempre fàcil

setmana any amor

Casament en dimecres, al cap de l'any, tres

El dimecres, com el dimarts, és un dia reputat desgraciat, probablement per ser no solament laborable sinó per trobar-se en el cor de la setmana

déu amor plantes

Casament i meló, isca el que Déu vullga [o surti com surti; o fer-hi un pensament; o han de ser acertadament]

Vol dir que el resultat d'un matrimoni és tan incert com el gust d'un meló que encara no han encetat

parentiu

Casament i mortalla, del cel baixa

Significa que el casament i la manera de morir no depenen de la voluntat dels homes

parentiu amor

Casament sense fills, dia sense sol

Els fills donen alegria en una casa, igual que l’oli fa més agradables les menges, i el sol, la vida

maneres de dir animals

Cascar més que un bac de burra

Ésser algú molt insistent i repetitiu

llocs

Castelló cagalló, i més llarg que redó

Castelló = Castelló de la Ribera, poble valencià a la comarca de La Ribera Alta

llocs

Castelló molta bromera i poc sabó!

Castelló = Castelló de la Ribera, poble valencià a la comarca de La Ribera Alta

llocs

Castelló, més llarg que redó... i a cada casa un cabró

Castelló = Castelló de la Ribera, poble valencià a la comarca de La Ribera Alta

parentiu

Castiga fort ton fill quan és poc [poc = jove, menut]

Recomana el correctiu abans no siga massa tard

oratge

Cau sutja; és que sent pluja [sutja = sutge, sutze; la brutícia empegada en els fumerals]

La sutja dels fumerals s’estova per la humitat ambient i pesa, cau parcialment i pot encendre’s fàcilment fumeral amunt

maneres de dir

Caure de memòria

Caure d'esquena pegant de cap a terra

maneres de dir

Caure malament o caure avall, o caure tort, o caure agre

Ésser desagradable, donar disgust, incomode i malavinent

animals

Cavall lloat, ple de tocaments

Es refereix a la desconfiança que ha de produir una lloança

animals

Cavall maleït, més ben lluït

Les coses dolentes o lletges solen dissimular-se per a resultar aparentment més agradables

el bagul de les paraules oblidades

CEMENTERI DELS PROTESTANTS

Racó aïllat d'un cementiri on se soterraven les persones malvistes per l'església

diners

Cent angoixes [o quimeres] no paguen un deute

Significa que preocupar-se fortament per les coses no dóna cap solució pràctica

plantes maneres de dir

Cireres i mentides, unes de les altres tiren

Per a indicar que, al mentiros les mentires s'enrastren –s'enganxen les unes a les altres– i ho fa de forma convulsiva

mesos oratge

Clara lluna és la d’agost, però la gener, encara ho és més

L’atmosfera és diàfana d’hivern, mentre que d’estiu conté evaporació

maneres de dir

Cobla esparsa, [o simplement Esparsa]

Cobla solta, separada, que no formava part d'una composició llarga

maneres de dir

Cobrir-se de merda

Fracassar quedant en ridícul

llocs

Cocentaina, per a la ceba; Benilloba, per al meló; Alcoleja, per a la pera; Benifallim, per al cigró

Pobles alacantins, Cocentaina, Benilloba i Alcoleja a la comarca del Comptat i Benifallim a la comarca de l'Alcoià

maneres de dir

Coixejar del mateix peu [dos persones o més]

Tindre el mateix o els mateixos defectes

animals oratge persones estacions riure/plorar

Coixera de gos, llagrimes de dona i sol d'hivern, tot plegat res

Aconsella no fer un cas excessiu de coses que no tenen gens d’importància

persones animals

Coixo malaït, cames de cabrit

Expressió ofensiva contra la gent de més edat