`

Refranys amb la paraula më

cos huma

Cara pigada, cara estimada, qui en té més de tres no val res.

Això diu el refrany per indicar que les cares pigades es consideren boniques. Es pot replicar amb la seqüència: “Si passa de tres, ja no val res”, per matisar que un excés de pigues no és afavoridor.

beure vinya cos huma colors

Cara vermella, cara de vi

Els borratxos habituals solen tenir el nas o la cara colrada

plantes

Carabassa me n'han dat, i jo l'he presa per meló

Ho diu qui no es desanima davant les vicissituds. Versió rural de la més coneguda al mal temps, bona cara.

animals bona

Caragol primerenc treu bona banya

Els bons cercadors de caragols i tots prefereixen els dels primers mesos de l'any que els de després d'estiu. En sentit general expressa els privilegis dels primogènits.

cos huma salut maneres de dir

Cargolament de ventre

Dolor breu i fortissim als intestins, anomenat còlic intestinal

menjar plantes animals

Cargols sense picant, no se'ls menja ni un sant

No es concep una caragolada sense sabor coent

animals menjar

Carn de conill cuita i menjada i la de perdiu ben tufejada

[tufejada = aromatitzada, condimentada]. Hi ha carns saboroses i d’altres de dessaborides

animals bona menjar salut

Carn de ploma, la més bona

Recomana la carn d’au per saborosa i sana

menjar cos huma vinya beure

Carn fa carn, pa fa panxa i el vi mena la dansa

Diu que la carn alimenta, que el pa ompli més que alimenta i que el vi dóna energia

menjar

Carn que no vulguis menjar, deixa-la cremar

Egoistament, diu que tires allò que no pugues aprofitar, en comptes de compartir-ho

festivitats

Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes

És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables

festivitats festa

Carnestoltes quinze voltes, i Nadal de mes en mes. cada dia fossin festes, i la Quaresma mai vingués

És una exaltació de les festivitats per contraposició als dies laborables

festivitats

Carnestoltes, moltes voltes, i Nadal de mes a mes; Pasqua totes les setmanes; la Quaresma mai vingués

És un desig generalitzat que hi haja sempre festa i alegria i no mai privacions i tristor

persones beure vinya joc

Cartes, daus, dones i vi, al ric fan tornar mesquí

Els vicis solen dur a la ruïna econòmica i moral

joc vinya beure persones

Cartes, dones i vi treuen l'home de sí

Els vicis desbaraten la rectitud de les persones

casa

Casa de poc fonament: l’enderroca un xic de vent

Si no hi ha una certa previsió de fer estalvis per poder afrontar una situació difícil, aquesta pot esdevenir catastròfica. l que s'ha estalviat deixant de fer uns forts fonaments, se gasta després en reparacions.

casa

Casa meva per pobra que sia

Que tinguem casa nostra, que la tinguem pagada i que no ens puguin fer fora d’ella. Encara que sigui humil i sense ostentacions

camp casa menjar vinya beure

Casa per a ton estar, vinya per a ton beure i terra per a ton menjar

Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar

casa cos huma parentiu

Casa sense muller, cent [o vint] ulls té de menester

La dona és l'ànima d'una casa, i si hi falta, tot hi va malament.

any maneres de dir

Casament de cap d'any

El primer dia de l'any

mort mesos amor

Casament de maig, curta durada

Ho diuen perquè és creença popular que els casaments fets en el mes de maig porten malastrugança

parentiu amor diners

Casament de ventura: dona, llit i criatura

Allò que es fa irreflexivament sol reportar aviat complicacions de vida

parentiu amor

Casament d’alforja sempre està a la porta

El matrimoni per interés és cosa sempre fàcil

amor setmana

Casament en dilluns, al cap de l'any, o tres o un.

Si tot va bé hi haurà descendència; si no, separació.

amor setmana

Casament en dilluns, aviat no viuen junts.

És una suposició o una bogeria. El matrimoni no funcionarà.

setmana any amor

Casament en dimecres, al cap de l'any, tres

El dimecres, com el dimarts, és un dia reputat desgraciat, probablement per ser no solament laborable sinó per trobar-se en el cor de la setmana

amor menjar setmana

Casament en dissabte, mal de recapte.

Es preveu una vida de misèria. El que no sabem és el perquè.

déu amor plantes

Casament i meló, isca el que Déu vullga [o surti com surti; o fer-hi un pensament; o han de ser acertadament]

Vol dir que el resultat d'un matrimoni és tan incert com el gust d'un meló que encara no han encetat

parentiu

Casament i mortalla, del cel baixa

Significa que el casament i la manera de morir no depenen de la voluntat dels homes

parentiu amor

Casament sense fills, dia sense sol

Els fills donen alegria en una casa, igual que l’oli fa més agradables les menges, i el sol, la vida

maneres de dir animals

Cascar més que un bac de burra

Ésser algú molt insistent i repetitiu

llocs

Castelló cagalló, i més llarg que redó

Castelló = Castelló de la Ribera, poble valencià a la comarca de La Ribera Alta

llocs

Castelló molta bromera i poc sabó!

[Castelló = Castelló de la Ribera, poble valencià a la comarca de La Ribera Alta]. Es diu davant d'una faena, o d'una oportunitat, que no es realitza o no s'aprofita per mancança de ganes, o de mitjans, o de capacitat.

llocs

Castelló, més llarg que redó... i a cada casa un cabró

Castelló = Castelló de la Ribera, poble valencià a la comarca de La Ribera Alta

persones

Català i Coler, home de bé

Cal dir que el terme "culé" està mal escrit, doncs tinc entès que la gent del Barça se la coneix així perquè abans, algun estadi, era un camp de cols.

maneres de dir

Caure de memòria

Caure d'esquena pegant de cap a terra

menjar salut maneres de dir

Caure malament

Desabradar, desplaure, ofendre. Caure malament [una cosa de menjar]: Fer mal profit, perjudicar el cos. Caure malament [una peça d'indumentària]: Venir mal adaptada al cos.

maneres de dir

Caure malament o caure avall, o caure tort, o caure agre

Ésser desagradable, donar disgust, incomode i malavinent

animals

Cavall lloat, ple de tocaments

Es refereix a la desconfiança que ha de produir una lloança

animals

Cavall maleït, més ben lluït

Les coses dolentes o lletges solen dissimular-se per a resultar aparentment més agradables

el bagul de les paraules oblidades

CEMENTERI DELS PROTESTANTS

Racó aïllat d'un cementiri on se soterraven les persones malvistes per l'església

diners

Cent angoixes [o quimeres] no paguen un deute

Significa que preocupar-se fortament per les coses no dóna cap solució pràctica

plantes maneres de dir

Cireres i mentides, unes de les altres tiren

Per a indicar que, al mentiros les mentires s'enrastren –s'enganxen les unes a les altres– i ho fa de forma convulsiva

mesos oratge

Clara lluna és la d’agost, però la gener, encara ho és més

L’atmosfera és diàfana d’hivern, mentre que d’estiu conté evaporació

maneres de dir

Cobla esparsa, [o simplement Esparsa]

Cobla solta, separada, que no formava part d'una composició llarga

maneres de dir

Cobrir-se de merda

Fracassar quedant en ridícul

llocs

Cocentaina, per a la ceba; Benilloba, per al meló; Alcoleja, per a la pera; Benifallim, per al cigró

Pobles alacantins, Cocentaina, Benilloba i Alcoleja a la comarca del Comptat i Benifallim a la comarca de l'Alcoià

maneres de dir

Coixejar del mateix peu [dos persones o més]

Tindre el mateix o els mateixos defectes

animals oratge persones estacions riure/plorar

Coixera de gos, llagrimes de dona i sol d'hivern, tot plegat res

Aconsella no fer un cas excessiu de coses que no tenen gens d’importància

persones animals

Coixo malaït, cames de cabrit

Expressió ofensiva contra la gent de més edat

maneres de dir

Collir una mentida

Adonar-se que algú diu una mentida. Veure una mentida

animals menjar

Colom, menjar fi, però de mal digerir [o pair]

Aconsella no abusar de la carn de colom

caça persones oficis

Colombaire i pescador, mentider i enredador

Juntament amb els caçadors, tenen fama d’exagerar les seues proeses

colors salut maneres de dir

Color de merda d'oca

Es diu de qui fa cara de malalt. Fer cara de merda d'oca; estar esblanqueït, pàl·lid, groc

menjar plantes

Cols i bledes tots el els dies ?. Al cul me les fums bullides

Es rebutja la verdura, considerada menjar per a malalts i sense cap sabor.

maneres de dir

Com amen

Fórmula de salutació