plantes

2.674 refranys catalogats sota aquest tema.

Mostrant 2101–2200 de 2.674
Pluja pel gener, blat a la sitja, i vi al celler.
a pluja d'hivern és beneficiosa perquè amera la terra i li dóna saó suficient perquè retinga humitat fins al temps de la calor, que és quan les plantes més la necessiten per a fructificar.
mesos oratge plantes vinya
Pluja per Sant Bernat, el blat corcat
12 març: Sant Bernat Bisbe. Aquesta dita popular fa referència al dia de Sant Bernat, indicant que si plou en aquesta data, la humitat pot afavorir l'aparició de corc o malures al blat, fent malbé la collita. És una expressió tradicional pagesa que prediu una mala producció de cereal si el temps és plujós a mitjans de març.
camp mesos oratge plantes sants
Pluja per sant Cristòfol, bones figues de moro, pluja per santa Anna, ja és tardana
Sant Cristòfol: 10 juliol. Santa Anna: 26 juliol. Cada cosa al seu temps i la pluja també. Assenyala que les pluges durant la festivitat de Sant Cristòfol beneficien la maduració i qualitat de les figues de moro (xumbos). En canvi, si plou per Santa Anna, la pluja ja es considera tardana per al cultiu, ja que arriba massa tard per a ser beneficiosa.
mesos oratge plantes sants
Pluja per Sant Joan, furta vi i no dóna pans
24 juny. Indica que la pluja al voltant del 24 de juny (Sant Joan) és perjudicial per a l'agricultura. Significa que la pluja fa malbé la vinya (lleva vi, ja que resta dolçor o podreix el raïm) i no beneficia el blat, que ja està a punt per segar i necessita sol.
camp mesos oratge plantes sants+1
Pluja per Sant Martí, no deixa ni col ni lli
11 novembre. La pluja hivernal és poc beneficiosa en general. Indica que la pluja en aquesta data és molt perjudicial per als cultius tardorals, especialment la col i el lli, ja que la humitat excessiva i el fred imminent poden destruir-los.
camp mesos oratge plantes sants+1
Poc vi, pa de casa, no gaire carn, peix i verdura i llegum, abundant
Principis bàsics d'una alimentació sana.
menjar plantes salut vinya
Poder-se embolicar amb una fulla de pi
Es diu menyspreant quelcom que es cedeix algú amb despit
maneres de dir plantes
Poma tacada, dolça provada
Significa que les pomes amb taques o imperfeccions a la pell solen ser les més dolces i saboroses. Es fa servir metafòricament per indicar que les aparences enganyen i que alguna cosa o algú que no sembla perfecte per fora pot tenir un gran valor interior.
plantes
Poma, pera, ...qui li'n queda? qui li'n cau? Rata, aixeta, pany i clau
Joc de mots: embarbussament.
plantes
Poma, pera, la devera, l'escarola, la mundola, putifera qui fa foc a la caldera; pum, pic, amaga es
Joc que consisteix en designar-ne un per sort. Després de fer una rodona els companys, un fa una al·locució com aquesta. mentre amb la mà va assenyalant a cada un en cada mot que diu, aquell al qual toca el mot darrer ha de clucar-se posant-se de cara a la paret o a un arbre; mentrestant els companys s'escampen i s'amaguen i un d'ells crida: cuit! El que para corre per trobar-los i els nois fugen fins que poden tocar a la «mare». Si el que para no en pot agafar cap,ha de tornar a parar.
foc plantes
Porcs, llana i blat del pobre fan hisendat
Antigament eren negocis productius.
animals diners plantes
Portar una bona ceba
Anar ben borratxet
maneres de dir beure plantes
Portes [o tens] més corfolls que una ceba
Portar mols vestits
maneres de dir indumentària plantes
Posar el cap com una olla de cols
Marejar-lo a força de contar coses amoïnadores
maneres de dir plantes cos huma
Posar mostalla per julivert [a algú]
Fer pendre una cosa per una altra. Enganyar
maneres de dir plantes
Prear una cosa menys que una figa
Estimar-la molt poc, no donar-li cap importància
maneres de dir plantes
Pregó de garrofes, brams d'ase
És una manera de dir que no esperem gran cosa quan fem algun bé
animals plantes
Pren en dejú ginebrons i et fugiran molts trastorns
[Ginebrons: fruits del ginebre, (Juniperus communis o Juniperus oxycedrus)]. Recomana menjar uns quants fruits del ginebre al matí, abans d'esmorzar. Es refereix als beneficis per a la salut, tradicionalment associats a la millora de la digestió, la neteja de l'organisme (efecte diürètic) i la prevenció de refredats o infeccions lleus. Però s'ha de tenir en compte que el consum excessiu de ginebrons pot ser irritant per als ronyons. S'ha de prendre amb moderació.
plantes salut
Presumia de col-i-flor... i era un rave
Es diu burlescament d'una dona que vol donar-se massa importància
plantes
Primerenc i tardà, al juny s'ha de segar
És el millor més perquè més tard ja fa massa calor
mesos camp plantes
Primerenca és la castanya, que pel maig reganya
[reganya: Obrir-se, una fruita per efecte de la maduresa]. És el temps que floreixen la majoria d'arbres fruiters.
mesos plantes
Pujar com els arbres de la Rambla
Criar-se de qualsevol manera, sense educació
plantes ensenyar
Quan a dalt pinten, a baix veremen
Referent al procés de maduració del raim.
plantes vinya
Quan a l'octubre plou, el rovelló és mou
La pluja és imprescindible per a que surti aquest bolet
oratge plantes mesos
Quan al camp veu garbes de blat, el cucut se'n va aviat
Se’n va quan ve la calor
animals camp plantes
Quan al març [o abril] trona, l'ametlla és bona
És un bon auguri de pluja quan l’ametla comença a créixer
mesos oratge plantes
Quan canta el rossinyol, planta el fesol
Això sol ser pel juny
animals cantar mesos plantes
Quan cauen les avellanes cal treballar sense ganes
plantes treball
Quan cauen llamps, aparta't dels arbres i dels canals d'aire
Recomana evitar arbres alts i llocs elevats o exposats durant una tempesta elèctrica per minimitzar el risc de ser impactat per un llamp, ja que l'electricitat tendeix a buscar els punts més alts o conductors.
oratge plantes
Quan el blat rosseja, la dalla neteja
plantes
Quan el burro brama, demana garrofes
animals plantes
Quan el codonyer floreix i madura, el dia i la nit són d'una mesura
Fa referència als equinoccis (primavera o tardor), moments en què la durada del dia i la nit és pràcticament la mateixa. Tot i que la floració principal és a la primavera, la dita s'utilitza sovint per marcar la maduració del codony cap a la tardor (setembre), quan s'escurcen els dies.
camp plantes dia i nit
Quan el desè mes ha arribat, sembra ton ordi, sègol i blat
És un consell agrícola que recorda que, amb l'arribada del desè mes de l'any (octubre), els camps han d'estar preparats per sembrar blat, sègol i ordi. Indica que l'octubre és el moment òptim per a la sembra dels cereals d'hivern. El refrany subratlla la importància d'aprofitar les primeres pluges i la temperatura suau d'aquest mes per sembrar.
camp mesos plantes
Quan el maig és arribat, formatge i brossat
menjar mesos plantes
Quan el pagès està amoïnat, o li sobra vi o li manca blat
oficis vinya plantes
Quan es madura la fruita, per ella mateixa cau
Vol dir que les coses han de venir al temps oportú, sense precipitacions ni violències
plantes
Quan és verda se doblega, i quan és seca, es trenca
Es refereix als joves, que són fàcils d'educar quan són petits, però no quan han deixat de ser infants
persones plantes colors
Quan l'abril arriba cada canya té espiga
Passat l'hivern els cereals entren en la fase reproductiva. Els camps són plens d'espigues.
mesos plantes
Quan l'agost plora, la verdura és bona
La pluja estival refresca i afavoreix el creixement dels cultius
mesos plantes bona oratge
Quan l'amo dorm, el garrofer vetlla
Moltes vegades, les coses funcionen sense necessitar la presència del propietar
plantes dormir persones
Quan l'any es vol acabar, sembra el teu favar
Es poden sembrar perquè les faves aguanten bé el fred i aprofiten la humitat de l'hivern per germinar lentament. Sembrar-les ara permet que floreixin a la primavera, quan les abelles ja surten i no hi ha perill de grans gelades que facin caure la flor.
any camp mesos plantes
Quan l'arbre és ben esporgat per l'abril treu el seu esclat
mesos plantes
Quan l'arbre es meneja, senyal que fa vent
Vol dir que en allò que es murmura sempre sol haver-hi un fons de veritat
parlar plantes
Quan l'octubre és arribat, sembra el sègol, l'ordi i el blat
És un consell agrícola tradicional que marca l'inici de la sembra de cereals, especialment quan arriba el fred i les pluges. Indica que l'octubre és el moment ideal per sembrar els cereals d'hivern (sègol, ordi i blat) aprofitant les pluges de la tardor. Es considera un dels millors mesos per a la sembra, ja que la terra encara està calenta i comença a rebre humitat.
camp mesos plantes
Quan l'oriol arriba, les figues són madures
[oriol, o menjafigues (Oriolus oriolus): Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels oriòlids, de 24 cm, el plomatge del qual és groc viu amb les ales i la cua negres en els mascles i verd groguenc amb les parts inferiors més clares i ratllades en les femelles]. Indica l'arribada del bon temps i la maduració del fruit a l'estiu (generalment al juliol/agost), coincidint amb l'arribada d'aquesta au migratòria.
animals plantes
Quan la cigala canta pel setembre, no compres blat per revendre
És un indicador que la calor forta s’allarga i que les pluges primaverals es produiran entrada la primavera i hi haurà una collita abundant
animals cantar mesos plantes
Quan la formiga treu terra del niu, treu tu el blat de la farinera
Indica que quan les formigues treuen terra del niu (sovint a l'estiu), és un senyal de pluja imminent. La dita aconsella, per tant, protegir el gra o prendre precaucions davant l'arribada d'aigua, ja que les formigues s'afanyen a tapar l'entrada del cau per evitar inundacions.
animals oratge plantes
Quan la grua va a castanyar, agafa l’aparell i posa’t a sembrar; quan ve del castanyar, agafa la podadora i vés-te’n a podar
Aquest ocell anuncia que ve fugint de les pluges que arribaran a terres llevantines més avant
animals camp plantes oratge
Quan la pera és madura, d'ella mateixa cau
Vol dir que les coses han de venir al temps oportú, sense precipitacions ni violències
plantes
Quan les faves ja fan cloc, nostre amo, no estic enlloc [En temps de faves, ets al·lots no diuen què mana]
Vol dir que en el bon temps els criats no volen estar subjectes, volen prendre els seus esplais
plantes
Quan les formigues arroseguen lo cul, aigua; quan los conills roseguen les peles d'oliver, neu
oratge animals plantes
Quan l’argelaga floreix, la persona creix
plantes
Quan l’horta està negada, la garriga està salvada
Mentre l’aigua arruïna les parts baixes del terreny, les parts altes estan regades i salves
oratge camp plantes
Quan l’octubre creix, la fruita podreix
És una dita popular que assenyala la fi de la temporada de fruita carnosa i l'arribada del fred A mesura que avança el mes, van marcint-se els productes de l’estiu, llevat del caqui, que es manté madur a l’arbre, i dels melons d’olor, que es pengen de les bigues a l’andana ventilada
mesos plantes
Quan l’octubre és a la fi, fes l’oli per amanir
Des d’aquest moment fins al gener és la temporada de plegar o collir olives
camp mesos plantes
Quan madura la mora, la vinya ja és veremadora
La fruita de l’esbarzer madura a mitjan agost, igual que el raïm
plantes
Quan més grossa és la garba, és més mala de lligar
plantes
Quan mes menuda [o roin] és la nou, mes roïdo, remor o soroll mou
Es diu referint-se a aquelles persones que xerren i criden més que les altres sense tenir autoritat ni capacitat per a parlar
maneres de dir plantes parlar
Quan Nadal fa clic-clac, poques garbes i molt gra, i quan Nadal fa xic-xac, moltes garbes i poc gra
25 desembre. Les neus i els gels auguren un mal any per a les collites
festivitats oratge plantes
Quan no plou per l'agost, pateix el camp i pateix el bosc
Pateixen set
camp mesos plantes oratge
Quan no són figues són raïms
Es diu davant d’una successió de desgràcies, inconvenients o excuses
plantes vinya
Quan plou de calent, a tot arreu s’hi fan esclata-sangs
[de calent = de valent, molt / esclata-sang = rovelló, pebraç, níscal]. Les pluges de tardor sobre la terra calenta la fan reaccionar i afavoreixen el brot de tota mena de fongs i bolets
oratge plantes
Quan plou pel juliol, plou fusta
La pluja en aquest mes malmet la fruita i només aprofita per a regar els arbres i fer-los créixer
mesos oratge plantes
Quan plou, el peó no es mou; quan neva, el peó no es lleva
Significa que hom no es vol moure d'on es troba, mentre dura la pluja, per evitar el mullar-se.
oratge plantes
Quan plou, fesols al foc
plantes oratge foc
Quan Sant Bernabé se'n va, sega el segolar
11 juny. [segolar: Camp sembrat de sègol]. Indica que al voltant d'aquesta data comença l'època ideal per segar el sègol. Marca el pas de la primavera a l'estiu i l'inici de les feines de sega.
camp mesos plantes sants
Quan Sant Isidre és arribat, tot el blat ja és igualat
15 maig. Cada espiga té el seu propi ritme de creixement fins aquesta data. Indica que cap a mitjans de maig el blat ja ha assolit una alçada uniforme i comença a espigar. Aquest moment marca la maduresa de la planta, suggerint que el cultiu ja és prou madur i igualat abans de la collita final.
mesos plantes sants
Quan Santa Cecília vegis arribar, planta el favar
22 novembre. Ja ho saps. La millor època per plantar faves és al voltant de Santa Cecília. Aquesta dita popular del camp català assenyala que el fred i les pluges d'aquesta època són ideals per al cultiu, assegurant la sembra abans que l'hivern sigui més intens.
camp mesos plantes sants
Quan setembre és a la fi, les garrofes a collir
La precipitació de les més madures comença al principi de l’agost; al setembre, es pleguen de terra
plantes camp mesos
Quan són madures, cauen
Al·ludeix a la fruita, però ve a significar que les coses es produeixen i les persones maduren o s’adonen dels errors quan correspon
plantes
Quaresma plujosa [o ventosa], collita granosa; si massa fort ho fa, ni palla ni gra
El vent desplaça el pol·len i fecunda les plantes
oratge festivitats camp plantes
Quaresma ventosa, collita granosa
El vent desplaça el pol·len i fecunda les plantes
plantes oratge camp festivitats
Quatre cebes, caldera
plantes menjar
Quatre coses hi ha que fan el món més bell: la dona, la flor, l’aigua i l’ocell
És una opinió prou general
persones plantes animals aigua
Quatre figues a un brot, bona anyada de tot
Es diu humorísticament pels qui exageren la importància d'una cosa
plantes
Que açò és gerreta d'olives?
Es diu quan una persona va demanant sense parar pensant que no s'acaba mai. Fa referència a la gerra on antigament es curaven i guardaven les olives, la qual, si no es reposava, es buidava.
plantes
Què et penses, que és gerreta d'olives
Es diu quan una persona va demanant sense parar pensant que no s'acaba mai. Fa referència a la gerra on antigament es curaven i guardaven les olives, la qual, si no es reposava, es buidava.
plantes
Què hermosura de nesples!
Exclamació irònica, referida a coses dolentes o lletges
maneres de dir plantes
Que si naps, que si cols
Es diu per a referir-se a qui discuteix llargament
maneres de dir plantes
Quedar-se a l'alçada del nap
Quedar-se xicoteta una persona, no créixer
maneres de dir plantes
Qui a bèstia o planta fa mal, és un gran animal
Certament. La maldat és resultant de mentalitats diabòliques
animals mal plantes
Qui a bon arbre s'acosta, bé n'ha del fruit i de l'ombra
Realça la probabilitat de treure profit de les persones que pel seu càrrec o possibilitats ens poden atorgar els seus favors
plantes bona
Qui a bon arbre s'arrima, bona sombra el cobrix
Realça la probabilitat de treure profit de les persones que pel seu càrrec o possibilitats ens poden atorgar els seus favors
plantes
Qui a l'hivern sembra un gra a l'estiu bé menjarà
Destaca la importància de l'esforç, la previsió i el treball dur. Significa que el treball realitzat en temps difícils o de preparació (hivern) dóna els seus fruits i recompenses en el futur (estiu).
camp estacions plantes
Qui aconsegueix pomes cada dia, manté el metge a la llunyania
Si menges fruita tindràs defenses i no estaràs malalt
menjar plantes salut
Qui adoba arbre d'estaca, bona ombra no li falta
bona camp plantes
Qui aigua atura, blat mesura
En sentit literal indica que el pagès que té la capacitat d'emmagatzemar l'aigua (amb basses, recs o dics) per regar quan convé, s'assegura una bona collita de cereal. Per tant, podrà "mesurar" (comptar) molt de blat. En sentit figurat es refereix a la previsió i a l'estalvi. Qui sap gestionar bé els seus recursos i no els malgasta, acaba tenint prosperitat i seguretat en el futur.
plantes
Qui aigua detura, oli i blat mesura
En sentit literal indica que el pagès que té la capacitat d'emmagatzemar l'aigua (amb basses, recs o dics) per regar quan convé, s'assegura una bona collita de cereal i oli. Per tant, podrà "mesurar" (comptar) molt de blat i oli. En sentit figurat es refereix a la previsió i a l'estalvi. Qui sap gestionar bé els seus recursos i no els malgasta, acaba tenint prosperitat i seguretat en el futur.
aigua camp plantes
Qui amb oli tracta, els dits se n'unta
Es diu al·ludint a les persones que es valen de les coses d'altri que administren per a treure'n profit propi
plantes persones
Qui arrenca una calcida per l'abril n'arrenca més de mil
[calcida = card. Planta herbàcia de la família de les compostes: Cirsium arvense)
mesos plantes
Qui beu fonoll i no se'l menja, el diable el penja
El fonoll és molt bo per a la nostra salut.
diable menjar plantes salut beure
Qui cava la vinya per l'agost, omple el celler de most
Convé entrecavar els ceps per estovar la terra a fi que absorbisca bé la possible pluja
vinya plantes mesos camp
Qui cull l'oliva abans de gener, deixa l'oli a l'oliver
Com més madura està l’oliva i més oli conté és en gener
mesos camp plantes
Qui darrera de l'enciam no beu vi, o és boig o és mesquí.
Exalta la importància de acompanyar l'enciam (i els vegetals en general) amb vi per compensar la seva frescor
plantes vinya beure
Qui davall d'un arbre s'amaga dues vegades es banya
Significa que refugiar-se sota un arbre durant la pluja és inútil, ja que l'aigua acumulada a les fulles acaba caient, mullant la persona igualment. Figuradament vol dir que fiar-se d'una mala protecció perjudica doblement, que intentar evitar un problema amb una solució ineficaç només retarda l'inevitable i pot fins i tot empitjorar la situació (mullant-se primer amb la pluja directa i després amb la pluja directa i després amb la gota de l'arbre).
oratge plantes
Qui diu mal de la pera, aquell se la menja
Vol dir que moltes vegades el qui desjecta una cosa ho fa perquè un altre no se l'endugui
persones plantes
Qui diu mal del pa de forment, del vi de sarment, de la llenya d'alzina i de la carn de moltó es desdiu de la raó
Cert perquè els millors productes són els derivats dels elements mencionats
menjar vinya plantes
Qui dorm massa, té el cap de carabassa
Expressió per a designar una persona amb l'enteniment molt curt, que té poca llestesa mental.
cos huma dormir plantes salut
Qui dorm sota una noguera, la mort l'espera.
dormir mort salut plantes
Qui el meloner guarda, melons prova
plantes