Tema
plantes
2.674 refranys catalogats sota aquest tema.
A agafar figues amb tu, no seria jo qui anara
Expressió utilitzada amb una altra persona de més baixa alçada
plantes
A Àgueda, Blai, cols sense oli
Santa Àgueda: 5 febrer. Sant Blai: 3 febrer. És un vegetal molt sa però dessaborit. Les cols, que és pràcticament l'única verdura que aguanta bé el gel, es menjaven per necessitat, però sovint ni tan sols hi havia oli nou o de sobres per amanir-les. En sentit figurat aplicat a qui li cal disciplina.
menjar mesos plantes sants
A Aleixar, naps i fesols
Municipi tarragoní de la comarca del Baix Camp
llocs plantes
A Barcelona aniria a cercar un brot de llorer per donar-lo a n'aquest jove, no el conec i li vull bé
[Ciutat capital de Catalunya, de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès.]. Expressa una gran voluntat de fer un favor o homenatge a algú, fins i tot a un desconegut, utilitzant el llorer com a símbol de victòria o reconeixement.
amor llocs plantes
A Barcelona hi ha barques, a Tarragona hi ha peix, a València hi ha taronges i a Benavent no hi ha res
Enfilen uns quants indrets, que enllaça ciutats importants dels Països Catalans, ben distants. És una forma de geografia popular que servia per identificar els pobles per la seva producció o per algun defecte divertit. Barcelona: Les barques (el port i el comerç). Tarragona: El peix (la tradició marinera del Serrallo). València: Les taronges (l'horta). Benavent: "No hi ha res" (una manera de dir que és un lloc petit o menys "important" en comparació).
animals llocs plantes mar
A Benaguasil, figuers
Poble valencià de la comarca del Camp del Túria
llocs plantes
A Beniardà, ni palla ni gra
[Pobe alacantí de la comarca de la Marina Baixa]. Sentencia la pobresa o la duresa d'algunes terres de muntanya en comparació amb la riquesa de les valls o l'horta. Es refereix a una terra eixuta o poc productiva on el conreu del cereal no donava fruit. Si no hi ha gra, no hi ha aliment; i si no hi ha palla, no hi ha jaç ni menjar per als animals.
llocs plantes
A Bigues es mengen les figues i a Riells les pells
Pobles al terme municipal de Bigues i Riells, a la comarca del Vallès Oriental en la província de Barcelona
llocs plantes
A bon arbre, bona llenya [o bona ombra]
Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar
bona persones plantes
A Borriol, nap i col, i a Montserrat col i nap
Tots solem actuar igual en totes bandes
llocs menjar plantes
A burro mort, la civada al rabo
Quan ja és massa tard, les solucions no tenen ningun efecte
animals plantes
A burro mort, la civada, per baix del rabo
Quan ja és massa tard, les solucions no tenen ningun efecte
plantes animals
A burro mort, les garrofes, per baix del rabo
Quan ja és massa tard, les solucions no tenen ningun efecte
animals plantes
A cada bolet, una lliçó
Dependre dels erros comesos
maneres de dir plantes ensenyar
A cada casa couen faves, i a la nostra a calderades
Les flaqueses humanes no són exclusives de cap lloc
plantes maneres de dir casa
A casa per estar-hi bé, el pa, el vi i l'oli ho han de fer
Són tres aliments bàsics
menjar vinya plantes
A colom sadoll, peres [o cireres] li amarguen
[Sadoll: Que està assaciat]. Significa que quan algú ja està tip o satisfet, les coses bones (fins i tot les més apetitoses, com peres o cireres) ja no li venen de gust o li semblen desagradables.
animals menjar plantes
A cóm es venen les peres? -Segons cauen les bésties
Aquesta és una resposta per a no respondre directament a una pregunta sobre el preu o per indicar que el preu és variable i arbitrari. Antigament, la fruita es transportava en cistells a sobre d'animals de càrrega (rucs, mules). Si una bèstia ensopegava i caia, les peres quedaven escampades pel terra, sovint colpejades o brutes. "Segons cauen les bésties" vol dir que el preu depèn de les circumstàncies del moment, de la sort o de l'estat del gènere.
animals plantes
A com les peres? A dos tres com els naps
plantes
A començar juliol, planta fesols
És el moment idoni de la sembra fins al voltant de la Mare de Déu del Carme (16 de juliol).
camp mesos plantes
A despit del gener, floreix l'ametller
Floreix puntualment, encara que a continuació gele i creme la flor. Malgrat els inconvenients, les coses poden anar bé
camp mesos plantes
A falta de gallina, bo és el caldo de faves
Quan no hi ha allò que desitgem, hem d’acontentar-nos amb allò que pot ser
menjar plantes bona animals
A finals de novembre, replegaràs la teua oliva sempre
O en desembre, o en gener, segons la seua maduració
mesos plantes camp
A genollons pujava la costa. A genollons collia codonys. Codonys collits de la codonyera. Codonys collits per la punta dels dits. Codonys pelats per la punta del nas
Joc de paraules. Embarbussament
plantes
A girabou
Tècnica de plantar l'arròs en la qual la forma del trau que fa la mà alhora de clavar el guaix al terra ha de quedar a favor del vent per mantindre'l ferm, perquè si no és així en quedarà nadant
maneres de dir plantes camp
A l'abril, fes la ceba com un fil; al maig fes-la com un faig
Els hortolans que fan les plantacions de ceba durant aquest mes poden fer-ho sense miraments.
mesos plantes
A l'agost el raïm ja posa most.
vinya plantes mesos
A l'agost, figues i most
Expressió que reflecteix una realitat agrícola
mesos plantes vinya
A l'agost, la dalla no té repòs
La sega del blat s’ha de fer seguit seguit quan més calor fa, abans no ploga
mesos camp plantes
A l'alfals i a la vinya, per la vora els entra la tinya
A vegades, ens arriba algun mal o alguna desgràcia per on menys ho esperàvem
camp plantes
A l'arbre a terra tothom li fa guerra
Tothom abusa dels febles,
plantes
A l'arbre caigut, tots li fan llenya
Tots es trauen del damunt la causa de possibles problemes
plantes
A l'Ascensió cireretes a muntó. A la plana, sí, a la serra, no )
Aquest refrany destaca la diferència de maduració segons l'altitud. A primeries de maig ja comencen a collir-se les primeres cireres; sobre tot en les zones de La Plana, . Aquest refrany destaca la diferència de maduració segons l'altitud.
camp festivitats mesos plantes
A l'ermita de Paretdelgada la Mare de Déu hi tinc, les roses de quatre en quatre i els clavells de cinc en cinc
L'ermita de Santa Maria de Paretdelgada és un edifici religiós al terme de la Selva del Camp a la província de Tarragona
llocs plantes
A l'hivern, el millor amic és la carbassa del vi
Antigament, les carbasses seques servien de recipient per al vi, que calfa la panxa
estacions beure vinya plantes
A l'hort de ma tia entrava i sortia. Cullia codonys. Codonys collits pels caps dels dits
El català és ric en jocs de llengua, com els embarbussaments.
camp plantes
A l'oliver li fas mal i et dóna bé
La poda li dóna vigor
plantes
A l'olor de la tonnyina, s'escaròta l'albarginia
Simil eròtic-vegetal de les relacions home-dona
animals amor plantes
A la caiguda de la fulla [o pàmpol]
En l'època en què cau la fulla, a la tardor
maneres de dir plantes
A la collita, veurem els fesols
Vol dir que a la fi de les empreses es veu el resultat, i no abans
camp plantes
A la dona i la lletuga, per la cintura
És per on s’agafen més còmodament i amb delicadesa
plantes persones
A la gent de treball, no els treguis l'all
Recomana no ser massa generós amb els treballadors per a no perdre part del guany
gent plantes treball
A la primavera, cames de figuera
És temps de rebrotar les plantes
plantes estacions
A la rosa, l’amor s’hi posa; al clavell, fa com aquell
Es diu per lloança dels vestits color de rosa.
amor plantes
A la tardor, cauen les fulles a muntó
Certament
estacions plantes
A la trompeta de la mort, no li facis mai el sord
[trompeta de la mort = bolet del gènere Craterellus]. És un advertiment fet amb un joc de paraules
menjar plantes
A la Vall de la Gallinera les dones volen saber, en una lliura de cireres, quants pinyols poden haver
Poble alacantí de la comarca de la Marina Alta. Aquesta dita popular fa referència al passatemps d'esbrinar quants pinyols hi ha en una lliura de cireres. A la Vall de Gallinera, l'expressió s'utilitza per plantejar la qüestió de quants pinyols es poden trobar en una lliura de cireres.
llocs persones plantes
A les avellanes, foc i flames
Ja comença el fred i les cases van gelant-se
oratge mesos plantes
A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves
Recomana menjar de tot, no sols allò que a un li agrade més
menjar plantes
A l’abril i maig fes farina per a tot l’any
És quan maduren els cereals i se’n seguen les espigues
camp mesos plantes
A l’Advent, els naps es visten i nosaltres ens despullem
En primavera, els vegetals fullen i les persones van llevant-se roba de vestir
festivitats plantes indumentària
A l’almàssera i al molí, el dinar al si
[almàssera = premsa d’olives / al si = damunt, baix del braç, en la mà]. Aconsella dur-se el menjar a qui ha de passar la jornada en el tall o lluny de casa
menjar plantes
A l’era el blat, i el ramat al prat
Recomana que cada u i cada cosa estiga en el lloc convenient
camp plantes animals
A l’octubre, ametlles collides, i al novembre, olives marcides
Les ametles s’han de collir o plegar a finals del setembre, i entre el novembre i el desembre, les olives
mesos plantes
A l’olor de la tonyina s’escarota l’albergina
És un eufemisme sexual
plantes amor animals
A ma casa bullen faves, i a la teua, perolades
Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres
plantes casa menjar
A Martorell, carbassots
Municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona
llocs plantes
A mig juliol, sembra el fèsol o per la Mare de Déu de la Carmeta, a sembrar la mongeta
16 juliol. Consell agrari. Indica el moment òptim per a la sembra tardana de llegums. Assenyala que mitjans de juliol, especialment al voltant de la festivitat de la Mare de Déu del Carme, és l'època ideal per plantar fesols i mongetes, aprofitant el calendari agrícola.
camp mesos plantes sants
A Nadal l'all al bancal
25 desembre. És el moment idoni per la plantació.
camp festivitats mesos plantes
A Nadal no emplees cabal ni en ceba ni en all
Desaconsella fer-ne una plantació massiva, ja que no sabem si l’hivern resultarà plovedor o sec
mesos plantes diners festivitats camp
A Nadal, l’all, al bancal i a Sant Joan, a casa
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Són els moments idonis per a la plantació i la recol·lecció. A Nadal, l'all al bancal: Significa que el solstici d'hivern és el moment òptim per a la sembra. L'all necessita passar fred per dividir-se bé en grans. A Sant Joan, a casa: Pel 24 de juny, la planta ja s'ha assecat i és el moment de la collita. Si es deixen a terra més temps, les tiges es podreixen i el cap de l'all es pot obrir.
camp festivitats mesos plantes sants
A pa i cebolleta, no cal trompeta
menjar plantes música
A pi xic no cal escala
Les coses fàcils o simples no necessiten grans muntatges
plantes
A poc hi van les faves!
Ho diuen per indicar que ja falta molt poc per a alguna cosa
maneres de dir plantes
A primers de juliol, sembra el fesol
Consell agrari. Indica que el començament de juliol és el moment idoni per plantar fesols i mongetes, habitualment després de la collita del cereal, per tal de collir-los a la tardor, al voltant del novembre.
camp mesos plantes
A propòsit carabasses
Quan algú diu alguna cosa que no lliga amb el que s’està raonant
plantes maneres de dir
A qui menja bé el pa, és pecat donar-li all
Significa que no s'ha de donar facilitats o complements innecessaris (all) a qui ja té el més essencial o ja està satisfet (pa). S'utilitza per indicar que és absurd o inútil ajudar algú que ja té recursos suficients o una bona posició.
menjar plantes
A qui no li agradi que s'hi posi fulles
Es diu com a autojustificació de qui fa alguna cosa amb ple convenciment que està actuant bé
plantes
A qui pesa figues, que deu tindre son no li digues
No convé donar pressa a determinats professionals la labor dels quals és necessàriament lenta. Les figues s’agafen amb delicadesa
persones plantes
A raïm verdosenc, vi agrenc
Aquesta varietat s’adiu molt bé amb vi fet de la mateixa varietat
plantes vinya beure
A Reus per Sant Pere bou i arròs
29 juny. Municipi de la província de Tarragona i la capital de la comarca del Baix Camp. La Diada de Sant Pere és la festa grossa de Reus. El dinar tradicional era el següent: de primer plat, arròs a la cassola; de segon, bou rostit, i, de postres, crema o bunyols.
animals mesos plantes sants
A Riola pa i farigola
[Municipi de la província de València a la comarca de la Ribera Baixa]. Aquesta dita de la Ribera Baixa és una de les més famoses per a descriure la senzillesa i, històricament, la humilitat d'un poble.
llocs menjar plantes
A Rivert són mes sabents que l'oli de ginebre
Municipi de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida
llocs plantes
A Sant Celoni, venen oli
Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona
llocs plantes
A sant Jaume i santa Anna, raïm en la Plana
Sant Jaume: 25 juliol. Santa Anna: 26 juliol. Indica que cap a l'acabament del juliol ja es pot trobar raïm primerenc (el raïm ja està madur, pintat o a la taula). És una dita típica del camp que senyala l'inici de la collita de la vinya, especialment a la Plana de Castelló o la Plana d'Utiel-Requena.
mesos plantes sants vinya
A Sant Joan eixits, a Santa Anna collits
Sant Joan: 24 juny. Santa Anna: 26 juliol. És refereix als fesols (o mongetes) i els melons. A Sant Joan eixits: Significa que pel 24 de juny la planta ja ha d'haver tret el cap de la terra (germinat). A Santa Anna collits: Un mes després, pel 26 de juliol, ja es poden collir.
camp mesos plantes sants
A Sant Joan, bacores, i a Sant Pere, les millores
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Aquesta dita és la guia per als amants de la figuera! Ens explica la diferència entre les dues collites d'aquest arbre: A Sant Joan, bacores: Les bacores són el primer fruit de les figueres (figues flor). Maduren a finals de juny, són més grans i flonges, però menys dolces que la figa. A Sant Pere, les millors: Diu la tradició que les bacores que es collen pel 29 de juny, havent rebut uns dies més de sol intens, són les més meloses i de millor qualitat.
mesos plantes sants
A sant Joan, com la sal; a sant Pere, com lo pebre
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Aquesta dita fa referència a la mida de l'oliva durant el mes de juny, marcant el seu ràpid creixement a l'inici de l'estiu. A Sant Joan, com la sal: Pels volts del 24 de juny, l'oliva és encara molt petita, tot just formada després de la floració, amb una mida similar a un gra de sal gruixuda. A Sant Pere, com lo pebre: Només cinc dies després, el 29 de juny, el fruit ja ha crescut notablement fins a semblar un gra de pebre rodó.
mesos plantes sants
A Sant Joan, les garbes al camp; a Sant Pere, les garbes a les eres
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Aquesta dita descriu el ritme de la sega del blat. Marca el procés de recollida del cereal: A Sant Joan, les garbes al camp: El blat ja s'ha segat i està lligat en garbes, però encara es troba sobre el terreny on ha crescut. A Sant Pere, les garbes a les eres: La feina ha avançat i les garbes ja s'han transportat a l'era (l'espai circular empedrat) per començar la batre, és a dir, per separar el gra de la palla.
camp mesos plantes sants
A Sant Mateu, verema i batolla arreu
21 setembre. [batollar = batre a mà]. Indica l'inici generalitzat de la verema i la batolla, és a dir, el moment de collir el raïm i tirar els fruits secs (com ametles o avellanes) a terra. És una dita que marca el pas de l'estiu a la tardor i el ple auge de la collita.
camp mesos plantes sants vinya
A Sant Miquel, la figa ja no té pèl
29 setembre. La "borrissol" o el pèl suau que tenen algunes figues quan són verdes desapareix totalment. La figa està tan madura que la pell es torna fina, gairebé transparent. És el moment de les figues de Sant Miquel, les més dolces i meloses, perquè han rebut tot el sol de l'estiu. Però també és l'avís que, amb les primeres pluges de tardor, les que quedin a l'arbre es faran malbé.
plantes sants
A Sant Miquel, les figues vendràs
29 setembre. Indica que, arribada aquesta data, la temporada de figues està en el seu punt àlgid i és el moment ideal per collir-les i vendre-les. Marca l'inici de la fi de la collita estiuenca, especialment per a les varietats tardanes.
mesos plantes sants
A Santa Àgueda, planta l'alfàbega
5 febrer. Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar. Marca l'inici tradicional per sembrar l'alfàbega, indicant que a principis de febrer s'ha de plantar per tenir-la a punt a l'estiu.
camp mesos plantes sants
A Santa Àgueda, se planta l'alfàbrega; la xica garrida la té eixida; i la galana, trasplantada
5 febrer. Dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar. Es creia que l'alfàbrega, per Santa Àgueda, cridava l'amor i atreia els casadors.
plantes sants
A Santa Anna, raïms a la plana
26 de juliol. És una predicció agrícola sobre la maduració primerenca de la fruita a l'estiu. Per aquesta festivitat comença a madurar el fruit per planes i costers de baixa altitud (com la Plana de Castelló o l'Horta).
mesos plantes sants vinya
A Santa Catalina, l'oli està en l'oliva
25 novembre. L'oliva ja és ben madura, ha assolit el seu punt àlgid d'oli i és el moment ideal per a la collita.
mesos plantes sants
A tall d'arrencar naps
Es diu d'una feina feta de qualsevol manera, mal fet, fet de pressa, barroerament
maneres de dir plantes
A tatx
Separant un tros d'una fruita per poder-la tastar
maneres de dir plantes menjar
A tot arreu s'en fan, de bolets, quan plou
La pluja propicia l'aparició dels bolets. Es diu per a llevar-li importància a alguna cosa que algú creu extraordinària
menjar plantes oratge
A tot arreu se fan bons rovellons
Significa que pertot hi ha noies boniques
plantes
A Tots Sants, castanyes
1 novembre. Assenyala l'inici de la tradició de menjar castanyes, moniatos i panellets torrats. Aquest costum està molt arrelat i tradicionalment es menja aquests fruits secs per recordar els difunts. Es deia que per cada castanya que es menjava aquella nit, s'alliberava una ànima del purgatori.
festivitats plantes
A Ullastrell, les figues les mengen amb pell
Municipi de la comarca del Vallès Occidental a la província de Barcelona
llocs plantes menjar
A un vell gat no li cal mostrar la rata
Vol dir que els homes experimentats no necessiten lliçons
persones animals ensenyar plantes
A Vallromanes, romanins, i a la Roca escorxen pins
Municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona
llocs plantes
A Valls, cebes, alls i molts treballs [Capital de la comarca de l'Alt Camp a la província de Tarragona]
És una crítica a qui diu alguna obvietat
llocs plantes treball
A vegades aconsegueix una flor allò que un diamant no
La bona voluntat o intenció té més valor moral que el regal més car
persones plantes
A vegades te creus que hi ha un roser i trobes un escambroner
S'utilitza per expressar la decepció quan una situació, cosa o persona que semblava molt bona, bonica o prometedora ("un roser"), resulta ser tot el contrari, dolenta o perillosa ("un escambroner" o esbarzer). Significa que les aparences enganyen i que el resultat final és pitjor de l'esperat.
plantes
Abans de Santa Caterina, no culles l’oliva.
25 de novembre. La collita té lloc principalment entre els mesos de novembre i gener. Al voltant de Santa Caterina és quan tradicionalment es començaven les grans collites per tenir l'oli nou a punt.
mesos plantes sants
Abans de veremar, el cànem a amarar
En tot s’ha de seguir un ordre lògic, moltes vegades per imposició de la naturalesa
plantes vinya
Abans que les taronges toquen terra, hi ha que ficar les crosses
En tot s’ha de seguir un ordre lògic, moltes vegades per imposició de la naturalesa
plantes