plantes

Trobar-se com la figa al paner

Trobar-se molt bé en un bon lloc o en bona companyia

maneres de dir plantes

Tronada de Sant Joan, les nous corcades [o cucades]

24 juny. La tronada indica un canvi de temps o una humitat que afavoreix que les nous es facin malbé per dins. A finals de juny, el fruit del noguer encara és verd i tendre per dins. Es creu que l'electricitat estàtica dels trons o l'excés d'humitat de les tempestes de Sant Joan afavoreixen que el cuc hi entri o que el fruit es faci malbé. Quan diem que una nou es "corca", volem dir que un insecte hi pon l'ou i la larva se la menja per dins, deixant-la buida o negra.

mesos oratge plantes sants

Tronades d'abril, fruites mil

L’anunci de pluges primaverals és molt apreciat perquè alimentaran els fruiters abans de les primeres calors

mesos oratge plantes

Tronades de juny anuncien molts fruits

Els trons són els heralds de la pluja que regarà els fruiters al començ de la calor

oratge mesos plantes

Trons en l'hivern, pa per vuit dies

Els trons anuncien el pròxim reg dels cereals

estacions plantes oratge

Trons pel gener desembarassen el graner

Significa que, si hi ha tempestes (trons) durant el mes de gener, es preveu una molt bona collita per a l'any següent, la qual cosa provoca que el graner s'hagi de buidar (desembarassar) per fer espai a la nova producció.

mesos oratge plantes

Trons pel gener, gra al gener

La pluja del gener es converteix en una esplèndida collita de blat.

mesos oratge plantes

Tu pagaràs, peix menut, l'oli que t'has begut

Es diu a algú per anunciar-li que serà castigat per alguna malifeta o per haver desagradat a un altre

beure animals plantes

Un boig a dalt, un savi a la soca

Significa que l'olivera s'ha d'esporgar fort i s'ha d'adobar amb molta cura

salut plantes saber

Un brot de remerolí i un brot de remerolera, que ens hi arremolinam? arremolinem-nos -hi

camp plantes

Un cop de destral no fa caure un roure

Vol dir que les coses importants demanen esforços constants i repetits

plantes

Un pi i una canya Picanya

Poble valencia de la comarca de l'Horta

llocs plantes

Un planter

Un munt, una gran quantitat

maneres de dir plantes

Un plat blanc pla ple de pebre negre n'era, un plat blanc pla ple de pebre negre està

Embarbussament, frases enrevessades, entrebanca-llengües, que juga amb la repetició de sons oclusius i fricatius (p, b, pl, bl) per dificultar la pronunciació ràpida.

colors menjar plantes

Una cosa és l’all, l’altra cosa és l’oli, i una altra cosa l’allioli

plantes

Una figa no fa estiu

Expressió que ens indica que d’un fet aïllat no se’n pot fer una norma

maneres de dir plantes

Una flor no fa estiu [o una oroneta]

Un fet excepcional no justifica la norma

plantes maneres de dir animals estacions

Una flor no fa maig [o Una flor no fa estiu; o Una flor no fa primavera; o Una flor no fa estiu, ni dues primavera

Vol dir que un objecte o fet isolat no es pot prendre com a norma o regla general

plantes mesos estacions

Una flor no fa maig, ni una gota fa raig

Això significa que un fet aïllat, excepcional o d'hora no s'ha de prendre com la norma general o la confirmació d'una situació. Indica que un sol senyal no assegura que el canvi d'estació (maig/primavera) hagi arribat o que la pluja sigui suficient.

mesos oratge plantes

Una flor no fa primavera, ni dues estiu

Indica que no hem de creure en les casualitats d’un dia

plantes estacions

Una flor que acaba en i: florí

plantes

Una garrofa pot fer caure un ruc

Destaca com una cosa molt petita o un fet insignificant pot causar un gran problema o desequilibri. Fa referència a la tendresa i pes de les primeres garrofes de setembre, suggerint que fins i tot un pes mínim pot alterar l'estabilitat d'un animal com el ruc.

plantes

Una i bona, com les bajoques de Caterina

És una expressió que s'utilitza per ponderar la qualitat per sobre de la quantitat. S'aplica quan algú diu una sola cosa (una frase, una broma o una veritat) però que és tan encertada, contundent o de gran valor que ja no cal dir res més. Fa referència a una llegenda o personatge local (la Caterina) que, en comptes de collir moltes mongetes tendres (bajoques) de mala qualitat, en portava poques però excepcionals: grosses, tendres i ben granades.

bona mesos plantes sants

Una lavativa i una mica de xarop de col, i fins demà si Déu vol

Fórmules de comiat en català.

déu plantes salut

Una menjada de figues de moro, a ningú es plany

Vol dir que de les coses que valen poc, no cal mostrar-se'n avars

plantes

Una poca sang en ceba.

plantes

Una poma cada dia el metge t’estalvia [o la millor medecina]

Ens aconsella les avantatges d'una dieta natural

oficis plantes salut

Una poma podrida en fa podrir d’altres

Les influències dolentes perverteixen. Les persones que freqüenten algun dolent acaben més o menys contaminades del seu comportament. S'utilitza per advertir que un sol element nociu pot fer malbé un conjunt sencer.

persones plantes

Una tomaca amanida, la trobaràs beneïda

A un aliment sa i a punt per a ser menjat no se li pot dir que no

plantes menjar

Uns fan l'òbila, i atres es beuen l'oli

Significa que uns treballen i els altres tenen el profit del treball d'aquells

treball beure plantes

Val més criar arbres que fer cases

casa plantes

Val més faves a ca-seva, que pollastres a ca-d'altri [ o que capons i gallines a fora casa]

Les circumstàncies agradables són sempre preferibles a les adverses

animals plantes casa

Val més menjar ceba amb amor que llonganissa amb dolor

Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si

plantes menjar

Val més menjar cols amb amor, que costelles amb rancor

plantes amor menjar

Val més taronja i magrana que passar gana.

salut plantes

Val més una oliva a casa, que una quartera al tros

Indica que convé més una poca cosa segura que l'abundància de coses insegures

plantes consells casa

València jardí de flors, de clavelss i roses fines; els clavells són per als fadrins, les roses per a les fadrines

llocs plantes

València tota voltada de figueres palejals; ençà estan les figues verdes, ja les piquen els pardals

Aquesta és una popular cobla tradicional valenciana, sovint cantada en albaes o cançons populars, que descriu l'entorn de València amb un to satíric o festiu sobre la precocitat. La dita fa referència a la ufanor de les figueres i com els ocells piquen el fruit abans d'hora.

animals llocs plantes

Valeriana prendràs i no et feriràs

salut plantes

Vella rica i préssec madur, polpa tova i força suc

Dit d'allò que es pot esprémer per treure'n profit.

plantes

Venir cullera amb fesol

Venir molt bé, escaure-hi molt

maneres de dir plantes

Verd com la porrassa

Es diu d'una cosa molt verda

plantes maneres de dir colors

Verd com les figues en flor

Molt verd

plantes maneres de dir

Verd com un all

Que no està gens madur, que li falta molt per a estar madur

colors plantes maneres de dir

Verd com un camp d'ordi

D'un color verd molt pujat, molt intens

plantes maneres de dir colors camp

Verd com un suc d'herba

D'un color verd molt pujat, molt intens

colors maneres de dir plantes

Verd com una ceba

Que no està gens madur, que li falta molt per a estar madur

maneres de dir plantes colors

Verdes o madures però segures

Fa referència a les figues.

colors plantes

Verdes o madures, per Sant Jaume, figues segures

25 de juliol. Indica que al voltant de la festivitat de Sant Jaume ja es poden trobar i consumir figues, independentment del seu grau de maduresa. És una referència al calendari agrícola del fruit de la figuera. La dita assegura que, a finals de juliol, les figues ja han començat el seu cicle de maduració i es poden trobar tant les darreres bacores (o figues flor) com les primeres figues de la temporada, amb garanties de poder menjar-les.

mesos plantes sants

Verdura bullida allarga la vida

La verdura és bona per a sans i malalts

menjar plantes salut

Verdura crua, donzella nua i beure molt treuen l'home del món

Totes tres coses el maten.

persones plantes salut mon beure

Verdura per la tardor, per a tu i per a mi no

menjar estacions plantes salut

Vermell com un pebrot

Referit a la cara d'una persona, encés, fortament enrojolat, amb les galtes mot vermelles

plantes maneres de dir

Vermell com un tomàquet [o Més vermell que un tomàquet]

Es diu d'una persona o cosa envermellida de manera anormal, més vermella del que pertoca

maneres de dir plantes colors

Vermell com una cirera, [o més vermell que una cirera]

Molt vermell

plantes maneres de dir

Vermell com una magrana

Molt vermell

colors plantes maneres de dir

Vés i renta't en aigua de tramussos

Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres

maneres de dir plantes

Ves-te'n a fregir espàrrecs

Despatxar-lo de mala manera

maneres de dir plantes

Ves-te'n a fregir raves

Despatxar-lo de mala manera

plantes maneres de dir

Vi amb les panses i aigua amb les figues

Cada fruita s'acompanya millor amb la beguda adient. Les figues, en portar tant de sucre, si hi bevem després vi, aquest reacciona i ens fa mal.

aigua plantes vinya

Vi pur i all cru fan l'home valent i astut

La coentor de l’all reclama vi, i el vi dóna energia i ajuda la digestió

vinya plantes persones beure

Vi, cavall i blat, ven-los aviat.

animals vinya plantes

Vilafranca del Penedès, moltes vinyes i pocs diners

Municipi barceloní de la comarca de l'Alt Penedès

llocs plantes vinya

Vinya a vora de camí i dona finestrera tenen mala fi

[finestrera = xarraire]. La fruita ben visible i a l’abast de la mà va desapareixent, i la dona poc recatada o desocupada pot despertat l’amor o el desig dels qui la veuen més que el marit

plantes vinya parentiu

Vinya pomposa, poc raïm

Es refereix a les persones que a l’hora de la veritat ens deceben, quan ens havíem pensat o ens havien fet creure que eren eficients en algun assumpte

vinya plantes persones

Vinya torta raïm porta

Totes les coses, per lletges que siguen, compleixen l’objectiu per al qual existeixen

vinya plantes

Vinya vora camí, prat vora ribera i dona finestrera, tots tres fan mala fi

El terreny per improductiu i la dona perquè passa el temps distraient-se i no treballa

persones vinya plantes camp

Viure barat a dacsa

plantes

Voler-ho tot, el sac i les peres

Esser massa exigent, pretendre obtenir-ho tot

maneres de dir plantes

Vols que et diga, que bon bocí és sa figa... per qui la se menja

plantes menjar

Vols un bon arbràs? Fes un bon sotàs

plantes

Xafar com una magrana

Deixar una cosa ben deformada

plantes maneres de dir

Xàfec d'agost, bolets amb abundor

Els fongs i els bolets comencen a desenvolupar-se per reacció de la terra calenta davant la pluja fresca i es mostren al cap d’unes tres setmanes. Els rovellons o esclata-sangs, a l’octubre

mesos oratge plantes

Xiva té molt d'orgull, per una ceba que cull; si la ceba erra, Xiva està en terra

Municipi valencià a la comarca de la Foia de Bunyol. L'activitat regular de l'home ha estat sempre molt comentada pels tòpics. Com és natural en un poble tan treballador de la terra com el valencià, molts dels elements del folklore geogràfic tracten d'assumptes «agrícoles», el conreu típic de la localitat, els productes del seu camp, etc.

llocs plantes