Sant Simó i Sant Judes: 28 octubre. [Les "faves pelludes" fan referència a la fava que ja ha tret la seva primera fulla o ha brotat ("té pèl")]. Indica el moment ideal per sembrar les faves, ja que cap a finals d'octubre les condicions són propícies perquè la llavor germini i tingui el primer fullam o "pell.
Sant Simó i Sant Judes: 28 octubre. Les avellanes i les nous s’han de collir o plegar a finals del setembre
28 d'Octubre. És el temps idoni. Es tracta d'una dita tradicional per recordar les feines agrícoles i la collita de certs fruits com els naps.
25 maig. Passat l'hivern entrem a la fase reproductiva. En uns vuit dies queden fecundades totes les flors fèrtils de l'espiga, en aquest moment l'activitat fisiològica és màxima. Arribem a nivells alts de transpiració, d'extracció d'aigua i de nutrients del sòl.
14 febrer. Indica que a mitjans de febrer, tot i el fred, el romaní comença a fer flor, simbolitzant el desvetllament de la natura de l'hivern cap a la primavera.
14 febrer. Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit
14 febrer. Per fer la posta de la que naixeran els pollets
14 febrer. Els ametllers comencen a florir a mitjan gener i la florida dura fins aquesta data en terres llevantines
21 abril. Indica que la data tradicional de sant Vidal és el moment ideal per plantar melons, assegurant una bona collita per a l'estiu.
21 setembre. És temps de collir-les. Indica que cap a l'equinocci de tardor, la collita d'aquest fruit sec està en el seu punt àlgid i es pot trobar pertot arreu.
5 febrer. Indica que, al voltant d'aquesta data, el sol està prou alt al migdia com perquè els seus rajos arribin a l'interior dels pous. És un senyal tradicional que els dies s'allarguen i l'hivern comença a afluixar, ja que el sol guanya força.
5 febrer. [Alfàbega = planta aromàtica i condiment]. El proverbi descriu quatre nivells de previsió: L'estàndard: La que comença a plantar el mateix dia de la santa. L'espavilada: La que ja ha fet la feina de sembrar abans de la data. La garrida (elegant/polida): La que ja veu com treuen el cap els primers brots. La galana (la més lluïda): La que ja té la planta prou forta per canviar-la de test.
21 gener. Aquesta dita marca el moment ideal per començar una de les sembres més delicades de l'hivern: la del cànem. Tradicionalment es deia que el cànem sembrat per Santa Agnès feia una fibra més llarga i resistent, ideal per fer cordes, sacs o espardenyes.
23 juny. Un consell agrícola. Fa referència a la tradició agrícola i jardinaire de plantar clavells (clavellines) pels volts del 23 de juny, dia de Santa Agripina. Indica que és el moment òptim per a la seva sembra, sovint a prop de Sant Joan.
5 febrer. És el moment oportú per plantar cebes o calçots, independentment del fred o la gelada que faci. Malgrat les baixes temperatures i el possible risc de neu, la tradició agrícola assenyala que és un bon moment.
Santa Àgueda: 5 febrer. Santa Margarida: 20 juliol. Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar i a l'estiu treu la flor. Aquesta dita popular també destaca la tradició d'atreure l'amor i els casadors a través d'aquesta aromàtica.
5 febrer. Dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar. Recomana plantar l'alfàbrega ben aviat per assegurar que creixi forta i florida. Indica que, per ser previsors (com la dama), el moment ideal per començar el planter és a principis de febrer, per tal de tenir-la a punt cap a l'estiu.
5 febrer. Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar. Recomana plantar l'alfàbrega ben aviat per assegurar que creixi forta i florida. Indica que, per ser previsors (com l'àvia), el moment ideal per començar el planter és a principis de febrer, per tal de tenir-la a punt cap a l'estiu.
26 juliol. Pel juliol els raïms encara no són madurs, malgrat que cap a finals de mes se'n puguin collir uns pocs. És el moment en que els grans comencen a agafar color: verolar.
26 juliol. Aquest fruit madura per aquesta època. Indica que pels volts de Santa Anna la magrana comença a canviar de color, és a dir, a «pintar» o madurar, marcant l'avanç de l'estiu cap a la collita.
26 juliol. La vinya, que es cultiva en planes i pendissos, ja fructifica. Pel juliol els raïms encara no són madurs, malgrat que cap a finals de mes se'n puguin collir uns pocs (Santa Anna). És el moment en que els grans comencen a agafar color: verolar.
26 juliol. Per aquesta festivitat comença a madurar el fruit per planes i costers de baixa altitud.
26 juliol. Per aquesta festivitat comença a madurar el raïm. A finals de juliol, la vinya pintada és el senyal visual que el sucre ja puja pel cep i que la verema és a tocar. De fet, els viticultors saben que des que el raïm "pinta" fins que es cull, falten aproximadament uns 40-50 dies (segons la varietat i la calor).
25 novembre. Indica el final de la temporada alta de bolets, especialment del rovelló, quan el fred intens de l'hivern s'apropa. Recomana que és el moment d'haver recol·lectat els darrers exemplars i que la temporada micològica està pràcticament acabada.
Santa Caterina: 25 novembre. Sant Llop: 2 desembre. Indica el procés de maduració i el rendiment de l'oli segons avança la tardor. Em novembre les olives comencen a despuntar i al desembre ja estan per a collir
25 novembre. És el moment per preparar la llar per a l'hivern. Aconsella tenir a punt llenya per a la xemeneia i farina per menjar, ja que el fred fort ja s'acosta.
25 novembre. Aconsella plantar blat. Vol dir que per Santa Caterina ja és hora d'haver sembrat el blat, i que el que no s'ha sembrat ja no cal sembrar-lo, ja que la sembra ja no serà productiva.
25 de novembre. La dita subratlla la maduresa de l'oliva, moment en què ja no guanya més greix i es pot procedir a la recol·lecció per evitar que es faci malbé o caigui. Indica que en aquesta data l'oliva ja està madura, té el màxim d'oli ("l'oli és a l'oliva") i és el moment de començar a collir-la o "plegar-la".
25 novembre. Significa que cap a finals de tardor els enciams estan en el seu millor moment, essent tan bons, tendres i saborosos com la carn de gallina. És una dita popular que destaca el valor culinari de la verdura d'hivern.
25 novembre. Les olives comencen a despuntar. Indica que per a aquesta data l'oliva ja ha madurat prou perquè el seu contingut en oli sigui òptim i comenci la campanya de recollida o batuda. Marca el punt d'inflexió de la tardor on les olives estan a punt per ser collides.
25 novembre. El blat s'ha de sembrar a la tardor perquè germini amb les primeres pluges i el fred moderat. Si arribem al 25 de novembre i el gra encara és al sac, ja és massa tard; el fred congelaria la llavor abans de treure l'ullet. Com que ja no serveix per sembrar, el refranyer aconsella, amb un punt d'ironia, portar-lo al molí per i convertir-lo en farina per menjar.
22 novembre. Indica el moment òptim per a la sembra de les faves. Suggereix que si es planten al voltant de Santa Cecília, la producció serà molt abundant (cada fava en fa mil), aprofitant les condicions meteorològiques de la tardor.
3 mai. És el moment idoni per a la cullita d’aquest llegum
12 febrer. Que en assecar-se serviran per aguantar tomatigueres, mongeteres, es faran canyissos per secar figues i moltes coses més.
12 febrer. Hom creu que el dia d'avui és el millor per a sembrar patates. No s'ha de retardar la sembra ja que són les temperatures inferiors a 18 graus les que afavoreixen la tuberització.
13 desembre. Per aquest temps, les olives van madurant i adquirint consistència en oli i color
22 juliol. Marca el moment en què les figues (especialment les varietats més primerenques o les de la "primera florida") ja estan en el seu punt òptim de sucre i abundància.
22 juliol. Per Santa Magdalena, el fruit ja ha acabat de créixer dins de la closca. "Plena o no plena, cull l'avellana": És un consell de pagès. Si t'esperes massa a que acabe de madurar dalt de l'arbre, corres el risc que les tronades d'estiu, els animals o el vent la facen caure i es faça malbé a terra. Millor collir-la un punt verda que perdre la collita.
22 juliol. L'avellana plena: El fruit ja ha ocupat tota la closca. La figa madura: El sol de juliol ja les ha deixat dolces com la mel. El raïm pintat: Significa que el gra comença a agafar color (l'verol), passant del verd al morat o al daurat. Encara no es cull, però ja es veu de quin color serà. El blat ensacat: A finals de juliol, la sega ja ha acabat i el gra ja està guardat al graner, lliure de les tronades d'estiu.
22 juliol. És temps de plenitud fruital i de vitalitat. La nou és plena: La noguera ja ha fet el fruit i la mulla de dins ja té la forma definitiva (encara que la bofia o pela verda estiga tancada). El raïm verd: Significa que el gra comença a agafar color (l'verol). La figa madura: El sol de juliol ja les ha deixat dolces com la mel. L'ocell, fora del niu: Indica que les cries de l'any ja han crescut prou per a volar soles. El niu ja no és necessari; la vida ja s'ha escampat pel camp.
22 juliol. Indica que per aquestes dates els fruits secs com l'avellana i la nou ja han assolit la seva maduresa i estan plens, marcant l'inici tradicional de la seva collita.
22 de juliol. La nou ja ha assolit la seua mida i consistència definitiva dins de la bofia verda. És el moment en què el pagès ja sap si la collita de fruits secs serà bona o no, perquè la mulla ja ha "omplit" la closca. A partir d'ací, només queda esperar que s'assequen per a la tardor.
20 juliol. Fa referència al fet que per Santa Margarida les garrofes ja han assolit el seu color marró característic, és a dir, comencen a madurar i es tornen fosques. És un indicador agrícola del procés de maduració del fruit del garrofer.
20 juliol. Ja s'aprecia el fruit. Fa referència al moment de maduració de l'avellana al voltant del 20 de juliol, indicant que a mitjans de juliol el fruit ja està format i aproximadament a la meitat del seu desenvolupament. La dita sol continuar dient que, pocs dies després, "per Santa Magdalena (22 de juliol), l'avellana és plena".
Santa Margarida: 20 juliol. Santa Magdalena: 22 juliol. Indica dos moments del creixement. Per Santa Margarida el fruit està a mitges, i per Santa Magdalena ja està plenament format i gairebé llest per a la collita. La dita assenyala el moment òptim per al desenvolupament de la fruita seca.
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. Indica que l'estat de la vinya a principis de febrer determina la qualitat de la collita. És un senyal per avaluar la maduració o el desenvolupament del cep per a la verema.
29 juliol. Indica que cap a aquesta data les avellanes assoleixen el seu punt òptim de maduració, sent més bones, plenes i saboroses. Aquesta creença tradicional assenyala l'inici del consum de les primeres avellanes de la temporada, quan ja estan completament formades.
15 d'octubre. Aquesta dita ens recorda que el mes d'octubre és el moment ideal per a la sembra dels fruits secs, especialment l'ametla. A mitjan octubre, la terra sol haver rebut les primeres pluges de tardor, la qual cosa facilita que l'ametla arrele i no es podrisca ni s'assequi. Plantar-la ara permet que l'ametla "dorma" durant l'hivern i estiga a punt per brotar amb força quan l'ametler siga el primer arbre a florir, allà per gener o febrer.
1 novembre. Són menges calorífiques pròpies del començ de novembre. Fa referència a dos dels productes de temporada propis de la tardor i la festivitat del primer de novembre. Els cargols amb banyes (o cargols en general) són considerats un dels àpats de la tardor, juntament amb castanyes, bolets i glans.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Són els dos productes típics de cada festivitat
1 novembre. Al voltant de ots Sants, la sembra del blat hauria d'estar acabada i els fruits de la tardor recollits i emmagatzemats, marcant la fi de les feines de camp principals.
1 novembre. Indica que l'època al voltant de Tots Sants és massa tardana per a la sembra del blat, augurant una collita pèssima o inútil (escardots) en lloc de gra. Aconsella avançar les feines al camp, ja que sembrar tan tard no és productiu.
1 novembre. Indica que la festivitat de Tots Sants és el moment clau en el calendari agrícola tradicional per tenir la sembra del cereal acabada, aprofitant la humitat de la tardor. Si el pagès s'encanta i ho fa més tard, corre el risc que el fred o les primeres gelades de desembre no deixin arrelar bé el gra.
1 novembre. Comença la collita de l’oliva, que acabarà al gener. "A les mans": Fa referència a l'antiga manera de collir les olives directament de l'arbre o de terra ("collir a mà").
1 novembre. Significa que a principis de novembre l'oliva ja ha completat gran part del seu procés de maduració i ja té prou greix (oli) a dins. "Fan mig oli": No vol dir que estiguin a mitges de créixer, sinó que el rendiment a la premsa ja comença a ser bo. Collir-les ara permet fer un oli més afruitat i verd, el famós oli del raig. Si el pagès s'espera massa, l'oliva pot fer més oli, però corre el risc que les ventades de novembre la facin caure a terra o que la mosca la piqui.
1 novembre. [mortó = borrelló, borrall, floc]. És mal moment per a sembrar res i un temps en el que la terra no produeix res que no siga silvestre. Assenyala els fruits i bolets propis de l'inici de novembre (Tots Sants). Fa referència a la recol·lecció de mortons (arboces), aglans, cama-seques i esclata-sangs (rovellons), marcant el canvi d'estació cap al fred.
1 novembre. Aquesta dita ens recorda que, quan arriba el novembre, la fruita dolça d'estiu (com els préssecs o les peres) ja ha desaparegut i la natura ens ofereix els fruits de bosc i de l'alzina. Els glans són el fruit per excel·lència de la tardor mediterrània juntament amb les castanyes, els gais i els arboços, que marquen el rebost natural d'aquesta època de l'any
Un element roí, dolent o en males condicions no és significatiu per a jutjar el conjunt
S'usa per a indicar que no cal fer massa cas dels detalls
Significa que aquestes fruites demanen que es begui vi
Perdre el temps i la feina, no fer res de profit
La dita promou l'esforç en la plantació i la cria d'animals com a font de benestar. Posa en valor l'autosuficiència, el treball agrícola i l'horta per aconseguir una vida feliç, tranquil·la i proveïda. Destaca els beneficis de cultivar els propis aliments i la satisfacció de la feina feta.
Plantar un arbret en l’hivern, quan l’empelt encara no ha mogut
22 juliol. Els temps en què maduren les avellanes.. La dita subratlla la importància de la festivitat com a referència temporal per la recollida, suggerint que, tot i que el fruit potser encara s'ha d'acabar d'omplir, s'ha de collir.
[Poble alacantí de la comarca del Baix Segura]. Destaca la gran fertilitat de l'horta d'Oriola, indicant que les collites de blat estan garantides independentment de la climatologia, sovint seca, gràcies a la riquesa de la terra o el regadiu.
Aquesta pluja afavoreix una planta i en perjudica una altra
Les tronades de l'agost són molt bones pels bolets
La saó de febrer és la més sana i aprofitada pels arbres.
Els beneficis de les pluges es fan extensius a les principals produccions agràries, tant cereals com a vinya. Igualment resulten crucials per al proveïment hídric.
La pluja en el ple de la calor [fins a la primera quinzena] afavoreix tot això i més
15 agost. Si plou a mitjan mes, les oliveres i els ceps xuplen massa aigua i aigualeixen els seus fruits, que són de secà
La pluja en el ple de la calor [fins a la primera quinzena] afavoreix tot això i més
Realment, si la calor de l’estiu dura fins a l’octubre i plou, la terra refrescada reaccionarà generant tota mena de bolets i fongs
Quan la calor comença a minvar, és quan l’olivera comença a produir olives, mentre que la parra està acabant de formar el raïm
La pluja en el ple de la calor [fins a la primera quinzena] afavoreix tot això i més
La pluja en el ple de la calor [fins a la primera quinzena] afavoreix tot això i més
Les pluges agostines no afavoreixen ni els cereals ni la vinya, sinó que baden les espigues i els xinglots del raïm, que ja estàn madurs
Destaca la importància de les precipitacions durant el mes de gener per assegurar una bona collita de cereals i una bona producció de vi. La pluja a l'inici de l'any s'associa amb la fertilitat de la terra i la bonança agrícola per a tot l'any.
24 juny. Indica que la pluja al voltant del 24 de juny (Sant Joan) és perjudicial per a l'agricultura. Significa que la pluja fa malbé la vinya (lleva vi, ja que resta dolçor o podreix el raïm) i no beneficia el blat, que ja està a punt per segar i necessita sol.