plantes

Qui en camí ha sembrat, cansa els bous i perd el blat

animals plantes camp

Qui en vestits gasta massa, té el cap de carabassa

Cal invertir en coses sòlides i de futur més que en coses superficials i passatgeres

cos huma diners plantes indumentària

Qui és bo de figues, que no digui mal de sa figuera

Recomana no menysprear o difamar qui o la cosa que ens pot reportar algun benefici.

bona plantes

Qui es menja l'oliva, que cagui el pinyol

Significa que és just que el qui té el profit d'una cosa en tingui també les molèsties o els desavantatges

plantes menjar

Qui es pensa saber massa, té el cap de carabassa

Compara el seu cap amb la carabassa, fruit que està buit per dins quan s’asseca, ja que el cervell té una capacitat quasi infinita i mai no se sap prou

plantes saber cos huma

Qui estima l'arbre, estima el fruit

plantes

Qui fa cols pel juliol, en menja quan vol

Indica que el mes de juliol és clau per iniciar amb èxit el cultiu de les cols

consells camp plantes mesos

Qui gasta fulles de setge, no necessita metge

[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal). Indica que qui pren infusions o remeis d'aquesta planta no necessita metge, ja que té grans capacitats curatives, especialment per a infeccions, nafres i problemes estomacals.

menjar plantes salut

Qui juga amb canyetes, té perill de fer-se tallets

Si ens posem en perill, correm el risc de prendre mal

consells plantes

Qui juga, no torra castanyes

plantes joc

Qui maleeix el blat no hauria des ser nat

plantes

Qui menja alls i beu vi, no hi pot l'escurçó ni el seu verí

Els alls són antisèptics, i l’alcohol també. Vol dir que estos aliments creen defenses

beure salut plantes menjar

Qui menja bledes, caga llis

menjar plantes salut

Qui menja ceba no tremola després de mort

Intenta destacar la bondat de la ceba humorísticament

plantes mort menjar

Qui menja molts macarrons no es pot cordar els pantalons

Això diuen els passa als que engreixen gaire

menjar plantes

Qui menja móres té polls, cada gra un poll

salut plantes menjar

Qui menja nespres, beu cervesa i besa una vella; ni menja, ni beu ni besa

menjar beure plantes persones

Qui menja picant li sortiran grans

Recomana que els menjars en massa picant no són gens saludables

plantes salut menjar

Qui ni pa ni oli té, passa un mal gener

Es tracta dels aliments més bàsics

plantes menjar mesos

Qui no cull [o aprofita] un fesol, no en menja quan vol

Vol dir que cal aprofitar les coses encara que sien petites, perquè totes tenen algun valor

menjar plantes camp

Qui no té era ni cup, la meitat del blat i del vi perdut

Qui no posseeix els mitjans de producció necessaris ha de llogar-los cada vegada i perdre part del benefici

camp vinya plantes

Qui no té ovelles a l'hivern ni garbes a l'estiu, en gran descans viu

mesos plantes estacions

Qui no té un all, té una ceba

Al qui no li passa una cosa li´n passa una altra

plantes maneres de dir

Qui no vol cols, dos plats

Se sol dir quan una situació negativa s'agreuja. Comentari que hom fa quan ha de patir més que no esperava o més que els altres

menjar plantes

Qui no vulgui menjar cucs, que no mengi bolets

Desaconsella la seva menja. Avisa que els cucs solen avançar-se a l’home en el fruïment del bon menjar

menjar plantes animals

Qui per la Mare de Déu de Setembre no té les figues a assecar, poques n'assecarà.

8 setembre. Mare de Déu de Setembre: Nativitat de Maria.

mesos plantes sants

Qui planta raïm valencí no el planta pels seus fills. [valencí = valencià, varietat de l’espècie]

Ve a significar que no és una planta longeva

camp plantes vinya

Qui poda en maig i alça en agost, no fa pa ni most

Qui es retarda a fer determinades labors agrícoles no pot esperar recollir gran cosa, perquè les collites no tenen espera

mesos camp plantes vinya

Qui pren setge no li cal metge

[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal). Indica que qui pren infusions o remeis d'aquesta planta no necessita metge, ja que té grans capacitats curatives, especialment per a infeccions, nafres i problemes estomacals.

menjar oficis plantes salut

Qui rega al gener, posa blat al graner, palla al paller i oli a l'oliver

La pluja en aquest mes resulta molt productiva en les terres de cultiu. Significa que l'aigua hivernal és beneficiosa per al blat, la palla i les olives, assegurant així l'abastiment de gra, palla i oli durant tot l'any.

camp mesos oratge plantes

Qui rega un arbre sec perd l'aigua i perd el temps

plantes camp aigua

Qui replega l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'oliver

Es diu perquè a certes comarques les olives no són ben madures fins al gener. Significa que si es cullen les olives massa aviat (abans del mes de gener), el fruit encara no ha assolit la seva maduració plena i no ha produït prou oli, per la qual cosa es perd oli o es deixa a l'arbre.

camp mesos plantes

Qui s'alaba massa, té el cap de carabassa

És lleig de fer l'elogi de si mateix.

consells cos huma plantes

Qui s'ha menjades les figues flors, s'ha de menjar les agostenques

Vol dir que el qui s'ha aprofitat de la part bona d'una cosa, no ha de defugir la part més difícil o no tan bona

menjar plantes

Qui se sopluga sota la fulla, dues vegades es mulla

Qui es posa baix d’un arbre per evitar la pluja, acaba banyant-se quan les fulles ja no retenen l’aigua i inclús quan ja ha deixat de ploure

plantes oratge

Qui sembra al febrer, collita té

És un missatge de paciència, esforç i previsió. Indica que el treball fet a temps, fins i tot en època de fred, garanteix fruits. Destaca la importància de sembrar en el moment oportú, assegurant que el treball i l'esforç durant aquest mes d'hivern seran recompensats amb una bona collita de cereals, pastanagues, raves o patates primerenques.

camp mesos plantes

Qui sembra algun aglà, algun roure tindrà

Està dient que no hi ha una cosa sense l’altra. Significa que les accions presents tenen conseqüències futures, sovint indicant que un petit esforç inicial pot produir grans resultats a llarg termini. És una dita que ressalta la causalitat i la constància: de la mateixa manera que un aglà esdevé un roure, les petites accions porten grans conseqüències.

camp plantes

Qui sembra alls, no cull pebre

Significa que les accions tenen conseqüències coherents: si obres malament, rebràs mals resultats (alls), i no pas coses bones o diferents (pebre). Indica que cadascú recull el que sembra, tant en sentit figurat (moral) com literal, destacant que el resultat correspon a l'esforç o intenció.

camp plantes

Qui sembra alls, no espere collir cacau

Significa que les accions tenen conseqüències lògiques i directes: si fas coses dolentes, d'escàs valor o senzilles (sembrar alls), no pots esperar obtenir resultats bons, valuosos o extraordinaris (collir cacau). És una crida a la responsabilitat, indicant que obtens el que conrees.

camp plantes

Qui sembra cards, espines cull

Significa que qui obra malament o fa accions negatives, en recollirà les conseqüències perjudicials. És una dita popular que adverteix sobre el principi de causa i efecte en el comportament humà.

camp plantes

Qui sembra en camí reial, perd el gra i el jornal

[camí real = camí per a diligències, que actualment equivaldria a una carretera nacional]. Qui pretén obtenir algun benefici a costa d’algú altre i de manera il·legítima, acaba resultant perjudicat

camp diners plantes

Qui sembra espinacs al juliol en menja quan vol

Significa que sembrar espinacs al juliol permet obtenir collites durant bona part de l'any, ja que es planten en un moment on, tot i la calor, la planta arrela i es desenvolupa per ser aprofitada després. És un consell agrícola per assegurar el subministrament d'aquesta verdura.

camp consells mesos plantes

Qui sembra mala llavor, no arribarà a segador

Significa que qui actua malament o fa les coses sense cura ("sembra mala llavor") no obtindrà bons resultats ni èxit al final ("no arribarà a segador"). És una màxima moral que subratlla la relació directa entre els esforços/accions presents i els beneficis futurs, sovint aplicada al camp.

camp mal oficis plantes

Qui sembra per Tots Sants, sembra blat i cull escarabats

Tots Sants: 1 novembre. És mal moment per a sembrar res i un temps en el que la terra no produeix res que no siga silvestre provocant una mala collita ("cull escarabats") en lloc de gra de qualitat. Indica, per tant, que s'ha de sembrar abans per a tenir èxit.

animals camp festivitats plantes

Qui sembra un aglà, un roure collirà

Significa que les accions petites, els esforços inicials o les petites inversions poden donar grans resultats a llarg termini. Destaca la importància de la paciència i la previsió, ja que d'una petita llavor (aglà) en surt un arbre gran i fort (roure).

camp plantes maneres de dir

Qui t'ha vist i ara et veu, mateta de fenoll!

Aquesta dita s'aplica a situacions, a persones o llocs que amb el temps canvien totalment les característiques que els feien peculiars i perden l'encant que tenien

persones plantes

Qui tasta els dàtils i veu la Coronació ja no se'n va d'Elx.

Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó

llocs festivitats plantes

Qui té dolor i pren freixe, el bastó al racó deixa.

Destaca les propietats medicinals del freixe (Fraxinus excelsior), considerat històricament un remei eficaç per combatre el dolor, especialment els relacionats amb el reumatisme i les articulacions. La dita suggereix que prendre infusions o remeis fets amb fulles o escorça de freixe alleuja el dolor físic fins al punt que la persona ja no necessita el bastó per caminar.

gent plantes salut

Qui té oli i blat, està ric i no ho sap

Qui té el menjar assegurat no necessita res més, ja que tota la resta és secundària o inclús supèrflua

diners plantes menjar

Qui té sàlvia al seu hort, un gran remei té ben a prop

És una herba medicinal usual en infusions i en la paella

plantes salut menjar

Qui té un taronger agre pot fer d'apotecari

salut plantes oficis

Qui tinga cucs, que pele fulla

Qui tinga problemes o treball que els solucione o que treballe

plantes maneres de dir animals

Qui tira floretes, tira amoretes

Fa referència a les flors de maig, que criden l'amor i porten felicitat.

amor gent plantes

Qui toca oli, s’unta els dits

Les coses amb les que s’està en contacte habitualment acaben afectant, en bé o en mal, a qui està en contacte amb elles

cos huma plantes persones

Qui troba hisop i no en cull, té molt orgull

És una planta labiada verinosa, com el baladre o la colocàsia

plantes

Qui va a buscar rovellons cal que busqui pels racons

plantes

Qui vessa una gota d'oli, té set anys de purgatori

Reflecteix la gran importància que tenia l'oli d'oliva com a producte bàsic i sagrat en la societat tradicional. No era només un aliment, sinó també combustible per a la il·luminació i un element per als sagraments religiosos. Antigament, l'oli era un producte molt car i difícil d'obtenir. Vessar-lo es considerava un malbaratament. També hi havia la superstició de que vessar oli es veia directament com un pecat o una desgràcia. Per això es deia. que el càstig serien set anys de purgatori.

plantes salut

Qui vol faves cuitores, que les sembri a bon lloc

Vol dir que per a estar bé i tenir les coses així com pertoca, cal preparar-les convenientment.

camp menjar plantes

Qui vulgui bon canemàs que el sembri pel mes de març i qui vulgui tenir bon bri que el sembri pel mes d'abril

camp mesos plantes

Qui vulgui menjar faves pel segar, que les sembri per Sant Sebastià

20 gener. Consell al pagès. Les faves s'han de sembrar a finals de desembre o principis de gener.

camp mesos plantes sants

Qui vulgui viure molts anys ha de prendre sàlvia al mes de maig

mesos plantes salut

Quina ceba[o pebre] li fa coure els ulls?

De què es queixa?

plantes maneres de dir

Quina culpa té el cirerer, si no l'empelten de ver?

Significa que cal atribuir la responsabilitat de les accions al mateix que les comet, i no a un altre.

plantes

Quina flor és la de més mel? La de més amarga arrel

De vegades, cal superar moltes dificultats per aconseguir allò que es vol.

plantes

Quines herbes te fan coure els ulls?

Es diu a un qui es fica en allò que no li interessa o on convindria més que no es ficàs

maneres de dir plantes cos huma

Raïm mullat no és bo guardat.

vinya plantes

Raïm mullat, per vinagre aprofitat.

plantes vinya

Raïms de novembre ni els garrins el volen

La fruita madurada a destemps no té ni la dolçor ni la textura desitjables

vinya plantes animals mesos

Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre, te'n llepes els dits.

25 juliol. Ens recorda que el raïm que madura massa ràpid per Sant Jaume (25 de juliol) sol ser poc dolç i té molta aigua, mentre que el de setembre ha tingut temps de concentrar tots els sucres i aromes gràcies al sol de l'estiu.

cos huma mesos plantes sants vinya

Rapa d'abril omple el candil

[rapa = flor de l'olivera]. Es diu de l'olivera, encara que els olivicultors us diran que hom no pot fiar-se molt en la flor primerenca.

mesos plantes

Raves d'estiu cou com caliu

Quan els raves creixen amb molta calor i poca aigua (típic de l'estiu), concentren molt més els seus compostos picants. Per això es diu que "couen com el caliu" (com les brases enceses).

camp estacions plantes

Raves i espinacs, pel setembre sembrats

És el moment idoni per a la sembra d’aquestes plantes hortícoles

mesos plantes camp

Rebre carabassa

Rebre un rebuf per par d'una noia

maneres de dir plantes

Redó redó i pèls en el fogó

[fogó = ses, florí, anus]. És una definició o una endevinalla de la nespla o nespra

menjar plantes

Rega ben bé els melons i es faran com a balons

plantes

Regalèssia de falguera, el mal de pit deixa enrera

La regalíssia o regaléssia són les arrels de la planta, que, xuplada, calma el dolor i cicatritza l’úlcera estomacal

plantes salut cos huma

Renego de l'arbre que no dóna fruit sinó a bastonades

plantes

Repretar la palla

tirar amb les forques la palla cap a dintre

maneres de dir plantes

Rocafort per el safrà; Vallfogona pels codonys, i per bons porrons, Fulleda

llocs plantes

Roig com un badoc de magraner

Referit a la cara d'una persona, encés, fortament enrojolat, amb les galtes mot vermelles

maneres de dir plantes

Roig com una tomaca

Referit a la cara d'una persona, encés, fortament enrojolat, amb les galtes mot vermelles

maneres de dir plantes

Ruda, orenga, hisop i donzell, tot és molt bo per remei

Sobre la necessitat de tenir herbes medicinals a mà.

plantes salut

S'ha mort?... i tenia sàlvia a l'hort?

En infusió aquesta planta medicinal és molt curativa

plantes salut

Saber fer de tot meyns cols bullides

Irònicament es diu del qui pretén de saber fer moltes coses o d'entendre-hi molt

maneres de dir saber plantes menjar

Saber fer-se el bajoca és una gran virtud

saber plantes

Saber les mates que fan llentiscle

Ésser moli deixondit, saber moltes coses

maneres de dir saber plantes

Sac i peres

Completament, tot

plantes maneres de dir

Sac portes ?, blat vols

plantes

Sàlvia ho cura tot

Es diu perquè aquesta planta medicinal té moltes propietats curatives

plantes salut

Sant Antoni plover per a les patates va bé.

17 gener. La pluja de gener beneficia aquest conreu.

mesos oratge plantes sants

Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba Sant Sebastià; Sant Sebastià reganya les dents, troba Sant Vicenç; Sant Vicenç se'n va a palau, troba Sant Pau; Sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera

Sant Antoni: 17 gener. Sant Sebastià: 20 gener. Sant Vicenç: 22 gener. Sant Pau: 25 gener. Mare de Déu Candelera: 2 febrer. Al·ludeix a la successió de festes. Palau és Palau del Vidre, vila propera a Argelers, en el Vallespir; i Nidolera és un antic llogarret de Montesquiu, també en el Vallespir.

festivitats oratge plantes sants

Sant Baldiri fesoler, sembrador de fesols menuts

20 maig. Indica el moment tradicional adequat per a la sembra dels fesols menuts, basant-se en l'experiència pagesa i les condicions climàtiques d'aquesta època de l'any.

camp mesos plantes sants

Sant Bartomeu, embarcador de cànem

24 agost. ["Embarcar" o "enriuar" el cànem consistia a submergir les feixos de la planta dins de l'aigua (en basses, rius o rieres) perquè es produís la maceració]. Per Sant Bartomeu, el cànem ja s'ha segat i assecat una mica. És el moment ideal per posar-lo a l'aigua, aprofitant que l'aigua dels rius encara és calenta i facilita la fermentació. Com que per Sant Bartomeu arriba "l'aigua primera", els pagesos aprofitaven aquest augment del cabal dels rius per omplir les basses de maceració.

mesos mort plantes sants mon

Sant Bernabé és lo fesoler

[11 juny]. Indica que és el moment ideal per a la sembra del fesol. Aquest proverbi agrícola assenyala que, al voltant d'aquesta data, la terra és prou calenta i s'eviten les glaçades tardanes, assegurant una bona producció de llegums.

camp mesos plantes sants

Sant Blai, doneu-nos blat per l'any

3 febrer. Aquesta expressió reflecteix la petició tradicional al sant, advocat dels mals de coll, perquè asseguri la collita i l'alimentació,

mesos plantes sants

Sant Feliu del pinyó

[Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]. A Sant Feliu de Codines també se li diu Sant Feliu del Pinyó per la quantitat de pinyonaires que hi havia

llocs plantes

Sant Francesc el faver

4 octubre. Nom que es dóna a Sant Francesc d'Assís, perquè la seva festa s'escau al temps de sembrar les faves. Sembrar les faves per Sant Francesc permet que la planta creixi prou abans que arribin els freds forts de desembre. Si se sembren ara, es podran menjar les primeres faves tendres cap al febrer o març, les més preuades.

mesos plantes sants

Sant Francesc seré any fruiter

Sant Francesc de Pàdua: 2 abril. El dia que se celebra Sant Francesc es creu que si no hi ha núvols al cel la collita de fruita serà bona.

mesos oratge plantes sants

Sant Gregori palpa els préssecs

12 març. Sant Gregori és una de les moltes sants de la primavera vinculats a la predicció del temps i l'agricultura, sent un moment de control de la collita. Indica l'inici del moment crític per a la floració o el començament del fruit, especialment el préssec, que és molt sensible a les fredorades tardanes.

mesos plantes sants

Sant Isidre favater, roba faves qui no en té

15 maig. Sant Isidre és anomenat "favater" perquè és el sant que les porta en el seu millor moment. Les faves estan en el seu millor moment de desenvolupament. La frase "roba faves qui no en té" fa referència a la visibilitat de la collita. Com que les faves creixen en baines grosses i cridaneres a les vores dels camins, qui no en va plantar sovint cau en la temptació d'"agafar-ne un manat" del camp del veí.

mesos plantes sants