`

Refranys plantes

cos huma diners plantes indumentària

Qui en vestits gasta massa, té el cap de carabassa

Cal invertir en coses sòlides i de futur més que en coses superficials i passatgeres

bona plantes

Qui és bo de figues, que no digui mal de sa figuera

Recomana no menysprear o difamar qui o la cosa que ens pot reportar algun benefici.

plantes menjar

Qui es menja l'oliva, que cagui el pinyol

Significa que és just que el qui té el profit d'una cosa en tingui també les molèsties o els desavantatges

plantes saber cos huma

Qui es pensa saber massa, té el cap de carabassa

Compara el seu cap amb la carabassa, fruit que està buit per dins quan s’asseca, ja que el cervell té una capacitat quasi infinita i mai no se sap prou

consells camp plantes mesos

Qui fa cols pel juliol, en menja quan vol

Indica que el mes de juliol és clau per iniciar amb èxit el cultiu de les cols

menjar plantes salut

Qui gasta fulles de setge, no necessita metge

Lloa l’excel·lència d’aquesta planta

consells plantes

Qui juga amb canyetes, té perill de fer-se tallets

Si ens posem en perill, correm el risc de prendre mal

beure salut plantes menjar

Qui menja alls i beu vi, no hi pot l'escurçó ni el seu verí

Els alls són antisèptics, i l’alcohol també. Vol dir que estos aliments creen defenses

plantes mort menjar

Qui menja ceba no tremola després de mort

Intenta destacar la bondat de la ceba humorísticament

menjar plantes

Qui menja molts macarrons no es pot cordar els pantalons

Això diuen els passa als que engreixen gaire

plantes salut menjar

Qui menja picant li sortiran grans

Recomana que els menjars en massa picant no són gens saludables

plantes menjar mesos

Qui ni pa ni oli té, passa un mal gener

Es tracta dels aliments més bàsics

menjar plantes camp

Qui no cull [o aprofita] un fesol, no en menja quan vol

Vol dir que cal aprofitar les coses encara que sien petites, perquè totes tenen algun valor

camp vinya plantes

Qui no té era ni cup, la meitat del blat i del vi perdut

Qui no posseeix els mitjans de producció necessaris ha de llogar-los cada vegada i perdre part del benefici

plantes maneres de dir

Qui no té un all, té una ceba

Al qui no li passa una cosa li´n passa una altra

menjar plantes

Qui no vol cols, dos plats

Se sol dir quan una situació negativa s'agreuja. Comentari que hom fa quan ha de patir més que no esperava o més que els altres

menjar plantes animals

Qui no vulgui menjar cucs, que no mengi bolets

Desaconsella la seva menja. Avisa que els cucs solen avançar-se a l’home en el fruïment del bon menjar

mesos camp plantes vinya

Qui poda en maig i alça en agost, no fa pa ni most

Qui es retarda a fer determinades labors agrícoles no pot esperar recollir gran cosa, perquè les collites no tenen espera

salut plantes oficis menjar

Qui pren setge no li cal metge

Lloa l’excel·lència d’aquesta planta

camp mesos oratge plantes

Qui rega al gener, posa blat al graner, palla al paller i oli a l'oliver

La pluja en aquest mes resulta molt productiva en les terres de cultiu. Significa que l'aigua hivernal és beneficiosa per al blat, la palla i les olives, assegurant així l'abastiment de gra, palla i oli durant tot l'any.

mesos plantes camp

Qui replega l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'oliver

Es diu perquè a certes comarques les olives no són ben madures fins al gener

consells cos huma plantes

Qui s'alaba massa, té el cap de carabassa

És lleig de fer l'elogi de si mateix.

menjar plantes

Qui s'ha menjades les figues flors, s'ha de menjar les agostenques

Vol dir que el qui s'ha aprofitat de la part bona d'una cosa, no ha de defugir la part més difícil o no tan bona

plantes oratge

Qui se sopluga sota la fulla, dues vegades es mulla

Qui es posa baix d’un arbre per evitar la pluja, acaba banyant-se quan les fulles ja no retenen l’aigua i inclús quan ja ha deixat de ploure

camp mesos plantes

Qui sembra al febrer, collita té

És un missatge de paciència, esforç i previsió. Indica que el treball fet a temps, fins i tot en època de fred, garanteix fruits. Destaca la importància de sembrar en el moment oportú, assegurant que el treball i l'esforç durant aquest mes d'hivern seran recompensats amb una bona collita de cereals, pastanagues, raves o patates primerenques.

camp plantes

Qui sembra algun aglà, algun roure tindrà

Està dient que no hi ha una cosa sense l’altra. Significa que les accions presents tenen conseqüències futures, sovint indicant que un petit esforç inicial pot produir grans resultats a llarg termini. És una dita que ressalta la causalitat i la constància: de la mateixa manera que un aglà esdevé un roure, les petites accions porten grans conseqüències.

camp plantes

Qui sembra alls, no cull pebre

Significa que les accions tenen conseqüències coherents: si obres malament, rebràs mals resultats (alls), i no pas coses bones o diferents (pebre). Indica que cadascú recull el que sembra, tant en sentit figurat (moral) com literal, destacant que el resultat correspon a l'esforç o intenció.

camp plantes

Qui sembra alls, no espere collir cacau

Significa que les accions tenen conseqüències lògiques i directes: si fas coses dolentes, d'escàs valor o senzilles (sembrar alls), no pots esperar obtenir resultats bons, valuosos o extraordinaris (collir cacau). És una crida a la responsabilitat, indicant que obtens el que conrees.

camp plantes

Qui sembra cards, espines cull

Significa que qui obra malament o fa accions negatives, en recollirà les conseqüències perjudicials. És una dita popular que adverteix sobre el principi de causa i efecte en el comportament humà.

camp diners plantes

Qui sembra en camí reial, perd el gra i el jornal

[camí real = camí per a diligències, que actualment equivaldria a una carretera nacional]. Qui pretén obtenir algun benefici a costa d’algú altre i de manera il·legítima, acaba resultant perjudicat

camp consells mesos plantes

Qui sembra espinacs al juliol en menja quan vol

Significa que sembrar espinacs al juliol permet obtenir collites durant bona part de l'any, ja que es planten en un moment on, tot i la calor, la planta arrela i es desenvolupa per ser aprofitada després. És un consell agrícola per assegurar el subministrament d'aquesta verdura.

camp mal oficis plantes

Qui sembra mala llavor, no arribarà a segador

Significa que qui actua malament o fa les coses sense cura ("sembra mala llavor") no obtindrà bons resultats ni èxit al final ("no arribarà a segador"). És una màxima moral que subratlla la relació directa entre els esforços/accions presents i els beneficis futurs, sovint aplicada al camp.

animals camp festivitats plantes

Qui sembra per Tots Sants, sembra blat i cull escarabats

Tots Sants: 1 novembre. És mal moment per a sembrar res i un temps en el que la terra no produeix res que no siga silvestre provocant una mala collita ("cull escarabats") en lloc de gra de qualitat. Indica, per tant, que s'ha de sembrar abans per a tenir èxit.

camp plantes maneres de dir

Qui sembra un aglà, un roure collirà

Significa que les accions petites, els esforços inicials o les petites inversions poden donar grans resultats a llarg termini. Destaca la importància de la paciència i la previsió, ja que d'una petita llavor (aglà) en surt un arbre gran i fort (roure).

persones plantes

Qui t'ha vist i ara et veu, mateta de fenoll!

Aquesta dita s'aplica a situacions, a persones o llocs que amb el temps canvien totalment les característiques que els feien peculiars i perden l'encant que tenien

diners plantes menjar

Qui té oli i blat, està ric i no ho sap

Qui té el menjar assegurat no necessita res més, ja que tota la resta és secundària o inclús supèrflua

plantes salut menjar

Qui té sàlvia al seu hort, un gran remei té ben a prop

És una herba medicinal usual en infusions i en la paella

plantes maneres de dir animals

Qui tinga cucs, que pele fulla

Qui tinga problemes o treball que els solucione o que treballe

amor gent plantes

Qui tira floretes, tira amoretes

Fa referència a les flors de maig, que criden l'amor i porten felicitat.

cos huma plantes persones

Qui toca oli, s’unta els dits

Les coses amb les que s’està en contacte habitualment acaben afectant, en bé o en mal, a qui està en contacte amb elles

plantes

Qui troba hisop i no en cull, té molt orgull

És una planta labiada verinosa, com el baladre o la colocàsia

plantes salut

Qui vessa una gota d'oli, té set anys de purgatori

L’oli té molt valor, com a aliment, condiment i medecina

camp menjar plantes

Qui vol faves cuitores, que les sembri a bon lloc

Vol dir que per a estar bé i tenir les coses així com pertoca, cal preparar-les convenientment.

camp mesos plantes sants

Qui vulgui menjar faves pel segar, que les sembri per Sant Sebastià

20 gener. Consell al pagès. Les faves s'han de sembrar a finals de desembre o principis de gener.

plantes

Quina culpa té el cirerer, si no l'empelten de ver?

Significa que cal atribuir la responsabilitat de les accions al mateix que les comet, i no a un altre.

plantes

Quina flor és la de més mel? La de més amarga arrel

De vegades, cal superar moltes dificultats per aconseguir allò que es vol.

maneres de dir plantes cos huma

Quines herbes te fan coure els ulls?

Es diu a un qui es fica en allò que no li interessa o on convindria més que no es ficàs

vinya plantes animals mesos

Raïms de novembre ni els garrins el volen

La fruita madurada a destemps no té ni la dolçor ni la textura desitjables

cos huma mesos plantes sants vinya

Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre, te'n llepes els dits.

25 juliol. Ens recorda que el raïm que madura massa ràpid per Sant Jaume (25 de juliol) sol ser poc dolç i té molta aigua, mentre que el de setembre ha tingut temps de concentrar tots els sucres i aromes gràcies al sol de l'estiu.

mesos plantes

Rapa d'abril omple el candil

[rapa = flor de l'olivera]. Es diu de l'olivera, encara que els olivicultors us diran que hom no pot fiar-se molt en la flor primerenca.

mesos plantes camp

Raves i espinacs, pel setembre sembrats

És el moment idoni per a la sembra d’aquestes plantes hortícoles

maneres de dir plantes

Rebre carabassa

Rebre un rebuf per par d'una noia

menjar plantes

Redó redó i pèls en el fogó

[fogó = ses, florí, anus]. És una definició o una endevinalla de la nespla o nespra

plantes salut cos huma

Regalèssia de falguera, el mal de pit deixa enrera

La regalíssia o regaléssia són les arrels de la planta, que, xuplada, calma el dolor i cicatritza l’úlcera estomacal

maneres de dir plantes

Repretar la palla

tirar amb les forques la palla cap a dintre

maneres de dir plantes

Roig com un badoc de magraner

Referit a la cara d'una persona, encés, fortament enrojolat, amb les galtes mot vermelles

maneres de dir plantes

Roig com una tomaca

Referit a la cara d'una persona, encés, fortament enrojolat, amb les galtes mot vermelles

plantes salut

Ruda, orenga, hisop i donzell, tot és molt bo per remei

Sobre la necessitat de tenir herbes medicinals a mà.

plantes salut

S'ha mort?... i tenia sàlvia a l'hort?

En infusió aquesta planta medicinal és molt curativa

maneres de dir saber plantes menjar

Saber fer de tot meyns cols bullides

Irònicament es diu del qui pretén de saber fer moltes coses o d'entendre-hi molt

maneres de dir saber plantes

Saber les mates que fan llentiscle

Ésser moli deixondit, saber moltes coses

plantes salut

Sàlvia ho cura tot

Es diu perquè aquesta planta medicinal té moltes propietats curatives

mesos oratge plantes sants

Sant Antoni plover per a les patates va bé.

17 gener. La pluja de gener beneficia aquest conreu.

festivitats oratge plantes sants

Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba Sant Sebastià; Sant Sebastià reganya les dents, troba Sant Vicenç; Sant Vicenç se'n va a palau, troba Sant Pau; Sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera

Sant Antoni: 17 gener. Sant Sebastià: 20 gener. Sant Vicenç: 22 gener. Sant Pau: 25 gener. Mare de Déu Candelera: 2 febrer. Al·ludeix a la successió de festes. Palau és Palau del Vidre, vila propera a Argelers, en el Vallespir; i Nidolera és un antic llogarret de Montesquiu, també en el Vallespir.

camp mesos plantes sants

Sant Baldiri fesoler, sembrador de fesols menuts

20 maig. Indica el moment tradicional adequat per a la sembra dels fesols menuts, basant-se en l'experiència pagesa i les condicions climàtiques d'aquesta època de l'any.

mesos mort plantes sants mon

Sant Bartomeu, embarcador de cànem

24 agost. ["Embarcar" o "enriuar" el cànem consistia a submergir les feixos de la planta dins de l'aigua (en basses, rius o rieres) perquè es produís la maceració]. Per Sant Bartomeu, el cànem ja s'ha segat i assecat una mica. És el moment ideal per posar-lo a l'aigua, aprofitant que l'aigua dels rius encara és calenta i facilita la fermentació. Com que per Sant Bartomeu arriba "l'aigua primera", els pagesos aprofitaven aquest augment del cabal dels rius per omplir les basses de maceració.

camp mesos plantes sants

Sant Bernabé és lo fesoler

[11 juny]. Indica que és el moment ideal per a la sembra del fesol. Aquest proverbi agrícola assenyala que, al voltant d'aquesta data, la terra és prou calenta i s'eviten les glaçades tardanes, assegurant una bona producció de llegums.

mesos plantes sants

Sant Blai, doneu-nos blat per l'any

3 febrer. Aquesta expressió reflecteix la petició tradicional al sant, advocat dels mals de coll, perquè asseguri la collita i l'alimentació,

llocs plantes

Sant Feliu del pinyó

[Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]. A Sant Feliu de Codines també se li diu Sant Feliu del Pinyó per la quantitat de pinyonaires que hi havia

mesos plantes sants

Sant Francesc el faver

4 octubre. Nom que es dóna a Sant Francesc d'Assís, perquè la seva festa s'escau al temps de sembrar les faves. Sembrar les faves per Sant Francesc permet que la planta creixi prou abans que arribin els freds forts de desembre. Si se sembren ara, es podran menjar les primeres faves tendres cap al febrer o març, les més preuades.

mesos oratge plantes sants

Sant Francesc seré any fruiter

Sant Francesc de Pàdua: 2 abril. El dia que se celebra Sant Francesc es creu que si no hi ha núvols al cel la collita de fruita serà bona.

mesos plantes sants

Sant Gregori palpa els préssecs

12 març. Sant Gregori és una de les moltes sants de la primavera vinculats a la predicció del temps i l'agricultura, sent un moment de control de la collita. Indica l'inici del moment crític per a la floració o el començament del fruit, especialment el préssec, que és molt sensible a les fredorades tardanes.

mesos plantes sants

Sant Isidre favater, roba faves qui no en té

15 maig. Sant Isidre és anomenat "favater" perquè és el sant que les porta en el seu millor moment. Les faves estan en el seu millor moment de desenvolupament. La frase "roba faves qui no en té" fa referència a la visibilitat de la collita. Com que les faves creixen en baines grosses i cridaneres a les vores dels camins, qui no en va plantar sovint cau en la temptació d'"agafar-ne un manat" del camp del veí.