Refranys persones

A estudi, que el mestre es fa vell (Perquè es donin pressa)

ensenyar, persones, oficis

A Finestrat, ni home ni gos ni gat (Poble alacanti de la comarca de La Marina Baixa)

animals, persones, llocs

A foc, rei i religió, no els hi posis condició (Hi ha coses que hem d’acceptar com són encara que ens desagraden, perquè són més poderoses que la nostra voluntat)

persones, foc

A Gata, qui no és puta és beata (Gata = Gata de Gorgos, poble alacantí de la comarca de la Marina Alta)

llocs, persones

A gent jove, pa blanet (Vol dir que la gent jove no és molt de fiar en empreses dures o perilloses, sinó que cal preparar-li el treball i minvar-li l'esforç)

persones, gent

A gran senyor, doble honor (A qui té ascendència o poder sobre nosaltres, o a qui ens ha fet algun favor, li devem reverència o agraïment, encara que no siga del tot sincerament)

persones

A home vell no li posis gros farcell [farcell = càrrega, tasca, comesa] (No convé forçar ninguna màquina, bèstia o persona vella perquè és ben probable que deixe de respondre per sempre)

vell, persones

A l'amic, prova'l primer, ans no l'hagis de menester (És un consell convenient si un no s’hi fia, però si es confia en ell plenament, correm el risc de quedar molt despagats i desemparats en una circumstància adversa)

persones, amistat

A l'amic, quan el proves, quina baina t'emportes (Les aparències enganyen i fins que no et relaciones no saps el que et trobes)

amistat, persones

A l'amiga que ho és més, no li ensenyis el promès.

consells, persones

A l'ase i mala muller, bastonades ho han de fer (A qui no vol comportar-se com és menester se l’ha de forçar contra la seua voluntat)

animals, persones

A l'ase [o animal, o bèstia] que no conegues; no li toques les orelles [o no li fregues, o no li pegues, o no li faces festes, o no li vages al darrere] (Amb els desconeguts (persones o animals) s’ha d’anar amb mirament o precaució, a fi de no ofendre’l

animals, persones

A l'home bo feu-lo caixer (Cada activitat humana requereix la persona adequada per a funcionar bé)

persones, bona

A l'home borratxo, no se li fa el vi dolent

vinya, persones, beure

A l'home desgraciat, el pa se li floreix al forn (Les desgràcies mai no vénen mai soles)

persones

A l'home més savi, una sola dona el torna ximple.

persones, consells

A l'home que de tu fia, fia d'ell que és cortesia (Cal tractar bé a qui ens tracta bé)

persones

A l'home ric [o Al fill del ric], no li toquis el vestit (Significa que és perillós posar-se en desacord amb la gent rica)

diners, persones, indumentària

A l'home sa; cullera de pa (Destaca que la simplicitat en el menjar és la manera més sana i natural d’alimentar-se)

menjar, persones, salut

A l'home sabut, no hi manca os de rosegar (Significa que l'home instruït sempre troba manera de viure)

saber, persones

A l'home traçut, Déu l'ajuda.

déu, persones

A l'home [o persona], metge li cal; al bou, manescal

oficis, persones, salut, animals

A la barra de les pells, n'hi ha més de joves que de vells

persones

A la boda del fillol, si no et convida és que no et vol (Als fets més rellevants de la vida només es convida a les persones íntimes)

persones

A la canalla, val més haver-los de dir xo que arri (Vol dir que convé que els infants es belluguin molt, encara que arribin a molestar amb llur moviment)

persones

A la casa que hi ha un vell, no hi faltarà un consell

casa, persones, consells

A la criada li té més compte la cisa que la soldada [cisa = furt, sostracció] (És una confirmació que els baixos salaris fan que la gent s’espavile a robar amb discreció)

persones, diners

A la dona ballar i a l'ase bramar, lo diable [o dimoni] li ho degué ensenyar [o amostrar] (Fa crítica de la general tendència femenina al ball)

animals, diable, festa, persones, ensenyar

A la dona barbuda, de lluny se la saluda (Aconsella fugir de la dona madura, experimentada i amb autoritat)

persones

A la dona casta, Déu li basta (Qui sap comportar-se no necessita ni fre ni consell)

déu, persones

A la dona has de jutjar, en veure-la caminar (La manera de comportar-se és indicativa del seu caràcter i del seu comportament)

persones

A la dona i a la burra, cada dia una surra [o la verga] (A qui no vol comportar-se com és menester se l’ha de forçar contra la seua voluntat)

persones, animals

A la dona i a la garsa, lo que diguis a la plaça (Vol dir que les dones solen repetir allò que han sentit, com les garses que aprenen de repetir allò que senten)

persones, animals

A la dona i a la mula, per la boca els entra l'hermosura

animals, cos huma, persones

A la dona i el llebrer, a la vellesa els espero (Allò que és bonic i eficient en la joventut decau a la vellesa)

animals, persones

A la dona i la cabra, corda llarga (La cabra necessita un espai suficient per a poder-se alimentar, com la dona necessita el seu espai de llibertat)

persones, animals

A la dona i la lletuga, per la cintura (És per on s’agafen més còmodament i amb delicadesa)

plantes, persones

A la dona lletja, els diners la fan bonica (La riquesa o les possessions modifiquen la consideració dels altres)

diners, persones

A la força no hi ha resistència (És una fórmula de resignació i impotència davant d’alguna imposició)

persones

A la força pengen o donen garrot (És una fórmula de resignació i impotència davant d’alguna imposició)

persones

A la llengua torta, pega-li la volta (Convé canviar de conversa o d’activitat per a lliurar-nos de pesats o enredadors)

parlar, persones

A la llenya torta, busca-li la volta (Significa que per a tractar amb gent de mal geni cal cercar-li el punt flac i aprofitar-se de les seves debilitats)

persones

A la llum d’una teia, no hi ha persona lletja

persones

A la madrastra, el nom li basta (Les mares polítiques sempre han tingut mala fama per no ser les mares naturals, a les quals se’ls suposa més amor)

persones

A la millor roba es fan [o s'hi veuen] les taques [ (Indica que sovint les persones de més posició o jerarquia tenen més defectes que les de posició més modesta)

persones, indumentària

A la parenta, millor li entra

persones

A la persona que molt muda, la voràs sempre abatuda (Adverteix que qui és mudable i canviant, ho és per algun motiu greu)

persones

A la Pobla estan les fees, al Boixar les malcarades i per a xiques gorrines Coratxà i Castell de Cabres (Boixar i Coratxà són pobles castellonencs, que pertanyen al municipi de la Pobla de Benifassà al Baix Maestrat a l'igual que Castell de Cabres)

llocs, persones

A la Punta hi ha una barca carregada de tisores, per a tallar-los la llengua a les persones baladrejadores

persones, parlar

A la Serra tot són lloques, a Cabanes, cabanuts, a Vilafamés, cul-rojos, i a les Useres, porputs (Municipis castellonencs de la comarca de La Plana Alta)

persones, llocs

Pàgina 2 de 67.

El Refranyer