Tema
persones
3.345 refranys catalogats sota aquest tema.
A la dona i la lletuga, per la cintura
És per on s’agafen més còmodament i amb delicadesa
plantes persones
A la dona lletja, els diners la fan bonica
La riquesa o les possessions modifiquen la consideració dels altres
diners persones
A la força no hi ha resistència
És una fórmula de resignació i impotència davant d’alguna imposició
persones
A la força pengen o donen garrot
És una fórmula de resignació i impotència davant d’alguna imposició
persones
A la llengua torta, pega-li la volta
Convé canviar de conversa o d’activitat per a lliurar-nos de pesats o enredadors
parlar persones
A la llenya torta, busca-li la volta
Significa que per a tractar amb gent de mal geni cal cercar-li el punt flac i aprofitar-se de les seves debilitats
persones
A la llum d’una teia, no hi ha persona lletja
Les dones, a plena llum i a poca, en general són guapes.
persones
A la madrastra, el nom li basta
Les mares polítiques sempre han tingut mala fama per no ser les mares naturals, a les quals se’ls suposa més amor
persones
A la millor roba es fan [o s'hi veuen] les taques [
Indica que sovint les persones de més posició o jerarquia tenen més defectes que les de posició més modesta
persones indumentària
A la parenta, millor li entra
persones
A la persona que molt muda, la voràs sempre abatuda
Adverteix que qui és mudable i canviant, ho és per algun motiu greu. Qui no està mai quiet o estable sol amagar un patiment o un motiu profund d'abatiment.
persones
A la Pobla estan les fees, al Boixar les malcarades i per a xiques gorrines Coratxà i Castell de Cabres
Boixar i Coratxà són pobles castellonencs, que pertanyen al municipi de la Pobla de Benifassà al Baix Maestrat a l'igual que Castell de Cabres
llocs persones
A la Punta hi ha una barca carregada de tisores, per a tallar-los la llengua a les persones baladrejadores
persones parlar
A la Serra tot són lloques, a Cabanes, cabanuts, a Vilafamés, cul-rojos, i a les Useres, porputs
[Municipis castellonencs de la comarca de La Plana Alta]. Indiquen rivalitats amistoses. A la Serra tot són lloques (Serra d'en Galceran): Sol fer referència a persones que xerren molt o que són una mica tancades. A Cabanes, cabanuts: És una rima amb el nom del poble. El terme «cabanut» s'associa a tossut. A Vilafamés, cul-rojos: És el seu malnom. I a les Useres, porputs: S'usa com a malnom per ser un poc espavilats.
llocs persones
A la Seu tot ho casen
Es diu de qui té un caràcter o un comportament anormal o de qui és molt lleig i acaba trobant parella o casant-se. S'utilitza de manera satírica o irònica quan veiem un matrimoni o una parella on sembla que cada un ha trobat la seva meitat, per anòmala o poc "normal" que sembli a ulls dels altres.
amor persones
A la tardor de la vida
Compara l'etapa de la vellesa amb l'estació de l'any. Representa un moment de tranquil·litat on s'acumula l'experiència i es recullen els fruits de tot el que s'ha viscut, de manera semblant a com els arbres deixen caure les fulles després de donar el seu fruit. Ens ajuda a entendre l'envelliment com una etapa natural i bonica de la vida. Igual que la tardor és un temps de transició entre l'estiu calorós i l'hivern fred, la tardor de la vida és el pont entre els anys més actius i la senectut.
estacions persones maneres de dir
A la terra dels cecs [o orbs], qui té un ull [o el borni] és el rei
Significa que una persona de poc enteniment, poc preparada, etc., pot ésser important si viu amb gent encara més curta, amb menys preparació, etc.
cos huma persones
A la terra dels cecs, el tort és rei
Significa que una persona de poc enteniment, poc preparada, etc., pot ésser important si viu amb gent encara més curta, amb menys preparació, etc.
consells persones saber
A la Vall de la Gallinera les dones volen saber, en una lliura de cireres, quants pinyols poden haver
Poble alacantí de la comarca de la Marina Alta. Aquesta dita popular fa referència al passatemps d'esbrinar quants pinyols hi ha en una lliura de cireres. A la Vall de Gallinera, l'expressió s'utilitza per plantejar la qüestió de quants pinyols es poden trobar en una lliura de cireres.
llocs persones plantes
A la vellea, pigota
Fer alguna cosa inusual per la seva avançada edat
maneres de dir persones
A la vellea, tots els vicis s'agarra
Es refereix a que la gent d'avançada edat no ha de donar explicacions
persones
A la vellesa al carro
persones
A la vellesa sempre tenim un forat que ens fa aire
Significa que, amb l'envelliment, és inevitable acumular problemes físics, dolors o dificultats, acceptant els "bonys" (mals) i els "forats" (mancances) com una part natural del procés de fer-se gran.
persones salut
A la vellesa, bonys i berrugues
salut persones
A la vellesa, casar-se és el mateix que enterrar-se
Significa que un cos gran o envellit ja no té forces per suportar les emocions fortes, els canvis o els trasbalsos que comporta la vida en parella. Adverteix que pretendre iniciar una vida de casats o assumir grans compromisos emocionals en una edat avançada pot suposar una càrrega excessiva per a la salut i la tranquil·litat de la persona.
amor persones vell
A la vellesa, el diable sabater
Vol dir que els homes en fer-se vells adopten costums i conducta diferents de quan eren joves
oficis persones diable
A la vora, pa i cassola; al racó, pa i torró
Es diu quan algú es mostra en desacord a gitar-se en el lloc que li han assignat
persones menjar
A les cases, per a estar-hi bé, tres vells hi ha d'haver: amo vell, vi vell i porc vell.
Destaca tres elements de la vida tradicional per a assegurar l'estabilitat, la saviesa i el benestar a la llar: Amo vell: Representa l'experiència, el seny i el coneixement de la gestió de la casa i la feina, adquirits amb els anys. Vi vell: Simbolitza la maduresa, la qualitat i el bon gust; un vi que ha tingut temps de reposar i millorar en bóta. Porc vell: Fa referència a la garantia de subsistència i abundància de menjar (un porc ben engreixat i madur per a la munió de la família a l'hivern).
animals casa persones vinya vell
A les emboscades, cames valguen
Significa que, davant d'una trampa o un atac de mala gent, la millor opció és fugir ràpidament per qualsevol lloc. En situacions de perill, buscar una escapatòria és l'opció més prudent per salvar la vida abans que enfrontar-s'hi.
persones
A les gràcies de cries i al cant de pardal, en ta vida convides, que et faran quedar mal
Ens adverteix que no hem de presumir mai de les habilitats dels nostres fills ni dels animals que tenim, ja que sovint ens faran quedar malament. Les gràcies que fan els nens i el cant dels ocells són espontanis. No els podem programar com si fossin una màquina. Si convides algú a casa perquè escolti cantar el teu ocell o per veure les gràcies del teu fill, és molt probable que l'animal s'acovardeixi o que el nen tingui vergonya i no faci res. Per això, quedaries malament davant dels convidats.
animals persones
A les velles, un caldo d'estelles, un mal de mamelles i un llamp que les fot. A les joves, un caldo de polles, un llamp de mamelles i un bon xicot.
Aquesta dita popular contraposa de manera humorística, satírica i grollera la vellesa i la joventut femenina, desitjant desgràcies o desafectes a les dones grans i bona sort o companyia a les joves. A les velles: Se'ls deseix un caldo pobre (d'estelles), malalties (mal de mamelles) i mala sort (un llamp que les fot). A les joves: Se'ls reserva un aliment millor (caldo de polles) i companyia o festeig favorable (un bon xicot).
persones
A les velleses se fan les bestieses
Es diu referint-se a persones velles que obren eixelebradament
salut persones
A les voltes dels Encants, baguls, trastos vells i infants
Encants: El mercat d´antiguitats i articles de segona mà més important i antic de Barcelona.
persones vell
A Llíria, xiquets, a Llíria se n'anirem i baix d'una garrofera la paella es menjarem
[Poble valencià de la comarca del Camp del Túria]. Actua com una crida a la festa. Destaca el costum tradicional de gaudir d'una autèntica paella a l'aire lliure. Reflecteix la profunda identitat cultural de Llíria i el vincle entre la gastronomia local i els seus camps de garroferes.
llocs menjar persones
A lloc on habiten porcs, no hi cerquis espigues
Significa que no es poden demanar bons fruits, resultats o comportaments d'un entorn o de persones que no en tenen. Igual que un camp ple de porcs estarà furgat i destrossat, i per tant és impossible trobar-hi espigues de blat, tampoc podem esperar trobar educació, cultura o bondat en un lloc on domina la vulgaritat o la mala educació.
animals persones
A l’agost, ni dona ni most.
Significa que la calor intensa de l'agost no és bona per a la intimitat ni per consumir vi novell o most abans d'hora. Tradicionalment es creia que l'excés de calor de l'agost afeblia el cos i feia desaconsellable una activitat sexual intensa (evitar "la dona"). En quant el most fa referència al fet que el raïm encara s'ha de madurar correctament per a la verema del setembre; un most prematur o consumit en aquestes dates no era considerat adequat o sa.
amor mesos oratge persones vinya
A l’aire i al manifasser, deixar-los en el carrer
Recomana evitar els corrents d’aire dins casa perquè afecten la salut i els manifassers perquè fussen, trastoquen i estropellen coses
oratge persones
A l’amic reconciliat, mira’l amb un ull obert i l’altre tancat
Quan l’amistat ha resultat afectada per algun disgust, desavinença o baralla, és difícil que les coses tornen a ser com abans, i ningú pot estar segur que l’altre siga sincer
persones amistat
A l’amic, conéixer-lo i no perdre’l
A qui valga la pena, se l’ha de cuidar i obsequiar, i per a això se li han de conéixer bé el caràcter, els gustos...
persones amistat
A l’amic, per a que t’honre, i a l’enemic, per a que no et deshonre
Recomana tractar tothom amb respecte i prudència, tant a qui et vol bé com a qui et té animadversió, per evitar conflictes i mantenir la dignitat pròpia. A l'amic cal cuidar i merèixer l'amistat perquè et respecte i parle bé de tu i a l'enemic convé no donar-li motius ni faltar-li al respecte per no rebre atacs o perdre la reputació.
amistat persones
A l’ancià que és honrat, se’l rep sempre de bon grat
Les persones honestes són apreciades sempre
persones
A l’Arboç les nenes maques, a Gornal ja no ho són tant, a Bellvei les rovellades i al Vendrell la flor del camp
[Les poblacions segueixen l’ordre geogràfic de la carretera de Vilafranca del Penedès al Vendrell en la comarca del Baix Penedès a Tarragona]. Compara les noies de quatre poblacions veïnes per acabar lloant la capital de la comarca, el Vendrell.
llocs persones
A l’home de vanitat, tot li ix encertat.
Això diuen, possiblement perquè la gent siga molt crèdula i superficial
persones
A l’home fals, marca’l amb calç
Quan es coneix la falsedat d’algú, convé advertir-ho als altres perquè no perjudique a ningú més
persones
A l’home major, dóna-li honor
Les persones d’edat mereixen respecte en tota la cultura humana des de l’hominització, herència que ens ve dels animals socials, com són els mamífers
persones vell
A l’home vell, muda’l d’aire i deixarà la pell
Ens adverteix que és molt perillós canviar de clima, costums o entorn a una edat avançada. Ens ensenya que, com que ens acostumem a un lloc i estil de vida durant tota la vida, un canvi brusc pot afectar negativament la salut.
cos huma persones
A l’hora de la mort, tot es perdona
Significa que quan algú arriba al final de la seva vida, els petits problemes i les baralles del passat perden importància.
mort persones
A l’incapaç, si li dónes el dit, es pren el braç
Alliçona sobre la tendència general a aprofitar-se i abusar del bé que s’ofereix
persones cos huma donar
A l’ingrat, buida-li el plat
Recomana deixar d’afavorir a qui no ha d’agrair el bé que li fem, com a lliçò perquè aprenga a apreciar-lo
persones
A l’orgullós segueix la humiliació
Desaconsella l’orgull perquè pot ofendre els altres o causar-los enveja o ràbia i fer que reaccionen
persones
A mig agradar, ja et pots casar
Recomana casar-se, si la parella agrada, encara que no sigui perfecta
maneres de dir persones
A Mont-roig ni home ni dona et faci goig, peró agafa-la si pots
[Mont-roig del Camp. Municipi de la comarca del Baix Camp a la província de Tarragona]. Barreja la desqualificació veïnal cap a un poble amb una paradoxa irònica o un advertiment de tipus econòmic. L'origen: "A Mont-roig ni home ni dona et faci goig", Els pobles veïns associaven el nom del poble amb que els seus habitants tenien el pel roig, senyal de mal caràcter. "Però agafa-la si pots!": Significa que era un poble ric que casar-se o fer tractes amb algú de Mont-roig era una gran oportunitat.
llocs persones
A Mont-roig, qui no és puta és boig
[Mont-roig del Camp. Municipi de la comarca del Baix Camp a la província de Tarragona]. Aquesta frase és un refrany popular o dita tradicional que s'utilitza, sovint de manera col·loquial, per descriure els habitants d'aquesta localitat (generalment Mont-roig del Camp) amb un toc d'humor o ironia, suggerint un caràcter molt peculiar. Com moltes dites orals, busca la rima i l'exageració.
llocs persones
A Olesa, bona gent i bon oli
[Olesa de Montserrat. Municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona[. Destaca la qualitat humana del municipi i la seva llarga tradició olivarera, vinculada a la varietat d'oliva olesana.
gent llocs persones
A on està el gos, se’n va el gat
Fa referència a la relació de submissió o desconfiança entre aquests dos animals. Habitualment, els gats defugen els gossos, encara que quan tots conviuen en una mateixa casa, pot ocórrer al revés. En sentit figurat s'utilitza sovint per il·lustrar relacions de poder on el més feble o prudent s'aparta davant la presència del més fort o dominant
animals persones
A on hi ha estat foc, sempre hi queda algun caliu
Ni les coses ni les persones canvien radicalment de naturalesa o de caràcter
foc persones
A on no està l'amo, no està Déu
Qui es despreocupa de les propietats, els negocis o els empleats, no pot esperar beneficis, sinó perjudicis
persones déu
A on no hi ha vi, no va el fadrí
A la gent jove l’atrau la festa, no els actes seriosos
festa persones beure vinya
A orats i a minyons, no els prometis si no els dons
Et faran pagar car l’engany o la mentida
persones
A Palafrugell, qui abans no mor, arriba a vell.
[Palafrugell és un municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona]. Destaca la longevitat dels seus habitants amb un toc d'humor irònic.
persones
A Pals, ionquis, putes i subnormals
[Municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona]. Juga amb el nom del municipi de Pals i una llista rimada i exagerada de perfils marginals o insultants (ionquis, putes i subnormals). Han adaptat la rima de la dita clàssica "A Pals tots són bèsties i animals" amb paraules contemporànies i despectives, convertint-la en: "A Pals, ionquis, putes i subnormals". Se substitueixen els conceptes rurals de l'època del bestiar per desqualificatius urbans moderns molt més agressius.
llocs persones
A pillet, pillet i mig
Significa que qui pretén enganyar pot resultar frustrat o enganyat ell mateix per un altre de més espavilat
persones
A plors de xiquet i a cants de pardal, si fas cas et faran quedar mal
Significa que no s'ha de fer cas de les coses buides, passatgeres o sense fonament, com ara les enrabiades d'un nen petit o el cant efímer d'un ocell, ja que prestar-los massa atenció o creure-s'ho pot portar a equivocar-se o a fer el ridícul.
animals persones riure/plorar
A Poboleda qui no és puta és bleda
[Municipi de la comarca del Priorat a la província de Tarragona]. S'utilitza per fer referència, amb rima i to satíric, al caràcter de la gent d'aquesta localitat del Priorat. Aquestes dites solen exagerar trets de comportament com a forma de broma col·lectiva i folklore local.
llocs persones
A poc a poc fila la vella el cop
Es diu per indicar que qualsevol cosa, per petita que sigui, pot ser útil per ajudar a aconseguir un fi determinat
persones vell
A Ponts no n'hi ha de bons
Municipi de la comarca de La Noguera a la província de Lleida
llocs persones
A Ponts pocs i bons, i els que són bons no són de Ponts, i si n’hi ha un de bé, de Gualter ha de ser
Municipis de la comarca de La Noguera a la província de Lleida
llocs persones bona
A Prats, puces i gats i gent torrats
[Prats de Lluçanès és un municipi de la comarca d'Osona a la província de Barcelona]. L'expressió "gent torrats" té un doble sentit humorístic: Per una banda, pot fer referència a persones de pell molt morena o cremada pel sol, a causa de treballar al camp o a l'alta muntanya. Per l'altra, en el parlar col·loquial, "anar torrat" significa estar begut o embriagat. La rima fàcil (Prats / gats / torrats) pesa més que la realitat, i serveix per picar amb gràcia els habitants del poble.
llocs persones
A Puig-Reig, dona maca i home lleig
Municipi de la comarca del Berguedà a la província de Barcelona
llocs persones
A puta i cavaller, tot li està bé
Vol dir que a les persones molt desvergonyides i a les de gran posició social, la societat els tolera coses que no tolera a les persones normals
persones
A quaranta anys és mitja vida
La quarantena és, si fa no fa, la meitat de la vida d’una persona, que és quan es deixa de ser jove i les facultats físiques comencen a decaure. Històricament tenia molt sentit perquè l'esperança de vida era més baixa, però avui dia els quaranta anys es consideren una etapa d'equilibri, maduresa i plena vitalitat.
persones
A qui bé sol pagar, tots li volen fiar
Qui té paraula i respon és apreciat per tots
persones diners
A qui de por se mor, de merda li fan la fossa
Es diu com a menyspreu als poregosos, perquè a vegades la por afluixa el ventre
persones
A qui demana massa, se l’envia a sa casa
Qui pretén abusar, prompte es queda sol
persones casa
A qui diu mal, la llengua li caiga [o Al mal parlat la llengua li caiga]
Es diu en general, sense particularitzar
persones parlar cos huma
A qui es mor, l'enterren
Significa que no cal preocupar-se d'aquelles persones o coses que han perdut la seva activitat o eficàcia
persones mort
A qui furta el dels altres, el diable li pren el seu
Aconsella no envejar ni pretendre coses alienes, perquè serem infeliços o podem fer alguna il·legalitat
diable persones
A qui no conegues no gastes franqueses
Amb els desconeguts s’ha d’anar amb mirament o precaució, a fi de no ofendre’ls o crear-se la seua enemistat (persones o animals)
persones
A qui no està acostumat a bragues, les costures li fan llagues
La persona que ho ha tingut tot en la vida i li sobrevé una desgràcia, per menuda que siga, l’afecta molt perquè no hi està acostumada
persones
A qui no fa mal, per persona de bé se'l té
persones mal
A qui no li agrade, que no mire
Es diu com a autojustificació de qui fa alguna cosa amb ple convenciment que està actuant bé
persones
A qui no li pica, no es rasca
Justifica la passivitat general davant alguns problemes puntuals
persones
A qui no li ve de raça, o en fa poc, o en fa massa
Significa que les persones poc educades solen pecar per un extrem o pel contrari
persones
A qui no pot ajudar, no vulgues tos mals contar
Les penes de l’ànima o del cos s’han d’explicar a qui puga aportar alguna solució: una amistat, el psiquiatre, el confessor..., ja que als altres els importa poc o no hi poden fer res
persones
A qui no siga sincer, tira’l al carrer
Alliçona sobre les falses relacions
persones
A qui pesa figues, que deu tindre son no li digues
No convé donar pressa a determinats professionals la labor dels quals és necessàriament lenta. Les figues s’agafen amb delicadesa
persones plantes
A qui res li cau, posa-li un blau
Com que no hi ha ningú perfecte, es diu a qui creu ser-ho
persones
A qui res li cou, posa-li un bou
S'utilitza per referir-se a algú que no està mai satisfet o que posa objeccions a tot, especialment quan es tracta de buscar la perfecció. Com que no hi ha ningú perfecte, es diu a qui creu ser-ho.
animals persones
A qui siga boig [o qui fa donació] com en rabassa, que li piquen el pa amb una maça
Ens adverteix del gran perill de regalar tots els nostres béns o propietats en vida. Significa que qui dona les seues coses abans de morir (com la llegenda d'un tal Rabassa) es queda sense res i, per tant, mereix ser castigat per actuar de manera tan poc sensata.
persones
A qui tria i s’enganya, sant Pere li trau els ulls amb una canya
29 juny. Recrimina a qui s’equivoca i es perjudica a si mateix
cos huma persones sants
A qui va davant no li falten cordes
Significa que qui va per davant d’un altre en qualsevol assumpte té avantatge sobre l’altre, i això perquè normalment compta amb més mitjans
persones
A qui vulgues mal, fes-lo alcalde o jutge municipal.
persones
A ric tractament, pobre testament
Significa que l’aparença de riquesa no es correspon moltes vegades amb la realitat
persones diners
A roí, roí i mig
Significa que quan algú vol obrar de manera indecorosa, cal que trobi algú altre que el tracti a ell de la mateixa manera
persones
A Rossell, ni dona ni porcell
[Poble castellonenc de la comarca del Baix Maestrat]. És una dita burlesca o despectiva (molt habitual en la tradició oral per criticar o "motejar" els pobles veïns) que desaconsella buscar parella (dona) o fer negocis amb bestiar (porcell) en aquesta localitat. Com a contraresposta humorística o defensiva, des de Rossell sovint s'ha contestat amb una altra dita per girar la truita: "Si vols cosa bona, de Rossell, porcell i dona".
animals llocs persones
A sant que del meu grat no és, ni pare nostre ni res.
persones
A sants i a infants, no els prometis si després no ho fas
Et faran pagar car l’engany o la mentida. Ens avisa que hi ha tres col·lectius que no perdonen una promesa trencada: Els sants: Perquè si els promets un ciri o una ofrena i no compleixes, la "vengança" divina (o la mala sort) et pot caure al damunt. Els infants (xiquets): Perquè tenen una memòria d'elefant per a les promeses de regals o sortides. Si els falles, perds tota l'autoritat.
persones
A sants i a minyons, no els prometis que no els dons
Et faran pagar car l’engany o la mentida. Ens avisa que hi ha tres col·lectius que no perdonen una promesa trencada: Els sants: Perquè si els promets un ciri o una ofrena i no compleixes, la "vengança" divina (o la mala sort) et pot caure al damunt. Els minyons (xiquets): Perquè tenen una memòria d'elefant per a les promeses de regals o sortides. Si els falles, perds tota l'autoritat.
consells persones sants maneres de dir
A Sentmenat, ni dona ni gat.
[Sentmenat és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental] .Dita que empraven els pobles veïns de Sentmenat, per dir que a Sentmenat ni les dones valien la pena, ni els gats servien per a res (amb revenja i rivalitat).
animals llocs persones
A tal cap, tal barret
Els fills solen assemblar-se als pares
maneres de dir persones indumentària cos huma