Tema
persones
3.307 refranys catalogats sota aquest tema.
Els hostes i el peix, al tercer dia put
Les relacions humanes són convenients, però solen resultar perjudicials quan se n’abusa
persones animals
A Alins són molt maques; a Araós ja no ho són tant; a Àreu les monteres, i Monterons, la flor del ram
Alins és un municipi lleidatà de la comarca del Pallars Sobirà i la resta són nuclis de població del primer
llocs persones
A allò teu, tu
Recomana que cada u es pose en els propis assumptes, que és qui millor els coneix, i no en els dels altres
persones
A allò teu, tu; a allò meu, jo; Déu, a allò de tots
Recomana que cada u es pose en els propis assumptes, que és qui millor els coneix, i no en els dels altres
persones déu
A Almacelles es casen fins les velles
Municipi de la comarca del Segrià en la província de Lleida
persones llocs
A Altafulla són valents
Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona
llocs persones
A al·lot i mul, p'es cul
Vol dir que els càstigs s'han d'aplicar per escalivar, no per fer mal
persones animals
A aquell que enganya, solen pagar-li amb la mateixa manya
Així sol ser més tard o més prompte
persones
A Arbúcies, les dones són bruixes
Municipi de la comarca de la Selva en la província de Lleida
llocs persones
A bagassa i cavaller, tot quant fa li està bé
[bagassa = prostituta]. Significa que a les persones desvergonyides (bagassa) i a les de gran posició social o privilegiades (cavaller), la societat els sol tolerar i perdonar totes les accions, per molt impròpies que siguin, sense demanar-los comptes.
persones
A Barcelona el demanen aquest noble cavaller; a Barcelona el demanen: capità el volen fer ser
persones llocs
A Barcelona fan crides qui en serà governador; responen totes a l'una, que governi aquest senyor
És una dita o refrany popular utilitzat sovint per referir-se irònicament a una persona que no ha estat convidada a una festa, casament o esdeveniment, o que no té autoritat en un assumpte concret. És una expressió folklòrica que s'usa per indicar que algú es presenta o s'imposa sense que l'hagin cridat, fent una referència burlesca a un suposat govern o decisió on no té cabuda.
llocs persones
A Barcelona són dames
persones llocs
A Bellmunt les dones de putes per munt
Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida
llocs persones
A boca de fosc, les noies a casa
Aconsella que les dones a l'entrada de la nit ni hi vagin pel carrer
cos huma casa maneres de dir persones
A bodes i a fillol, qui no et convida no et vol
[fillol = xiquet protegit per un padrí o padrina]. És una fórmula que es diu a qui no han convidat a la boda
persones
A boig i a cavaller, tot li està bé
Vol dir que a les persones boges i a les de gran posició social, la societat els tolera tot
persones
A bon arbre, bona llenya [o bona ombra]
Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar
bona persones plantes
A bon burro, no ho cansis
Indica que no hem d'abusar de la confiança de la gent que ens vol
animals persones
A bon fadrí, bon padrí
Vol dir que el qui de jove es porta bé, sol tenir bones velleses
bona consells persones
A bon servei, paga de rei
Convé tindre contents els qui bé ens serveixen, a fi de tindre’ls sempre disponibles
persones
A bord una dona, cosa poc bona
Quan en un col·lectiu homogeni s’introdueix un element estrany, tard o d’hora sorgirà algun conflicte d’interessos, sobretot quan el col·lectiu és de mascles
bona persones
A cada cantador, el seu tocador
Cada persona té una manera de fer les coses, de manera que convé estar ben coordinats quan s’han de fer entre dos o més
música persones festa cantar
A cada dia canvia el temps i la persona a cada moment
Les persones solen canviar d’idea, d’actitud... segons els convé
temps dia i nit oratge persones
A cada lladre lo que siga d'ell, i a furtar lo que es puga
Significa que a cada persona se li ha de reconèixer el que li correspon (sigui mèrit o culpa) i, per altra banda, incita a aprofitar les oportunitats per prendre el que es pugui, de vegades referint-se a treure'n benefici. Barreja la justícia de donar a cadascú el que és seu ("A cada lladre el que segueixi d'ell") amb una visió murriguera d'aprofitar les circumstàncies ("ia furtar el que és pugui").
persones
A cada pas, un perill
Es diu quan algú, principalment un xiquet, ha estat a punt d’accidentar-se o de trencar alguna cosa
persones
A cada u li és permés defensar la seua roba
Remarca i justifica que hi ha drets mínims universals
persones indumentària
A cada u lo que li toca
persones
A cadascú el que sia seu i l'encens, per a Déu
Significa donar a cada persona allò que li correspon per dret, mèrit o responsabilitat, ja sigui un premi, un càstig o la propietat d'una cosa. També implica no prendre el que no és propi i reconèixer l'autoritat superior o divina.
déu persones
A canes honrades no hi ha portes tancades
Les persones honestes són apreciades sempre
persones cos huma
A càntir de vi per barba [o home] i fora borratxeres
És la ració recomanada
persones vinya beure menjar
A cap dona apura, mal que als nou mesos es cura
En referència a l'embaràs. Generalment, és motiu de satisfacció.
mal persones salut
A cap sense barret, tothom té dret; a cap desbarretat, tothom té part
Cada persona és lliure de vestir com vulga, però si algú no pot fer-ho és per alguna circumstància
persones indumentària
A cas nou, consell nou
Cada problema té una solució diferent, ja que cada persona és diferent d’una altra i cada circumstància és diferent d’una altra i canviant al llarg del temps
persones consells
A casa de maturrangues, no hi vagis a buscar gangues
Indica que en les cases de dones públiques no hi han bones dones
persones
A casa del joglar, els infants no paren de ballar
És una crítica de qui no es comporta com caldria i dóna mal exemple als seus, els quals acaben imitant-ne la mala conduct
música persones casa
A casa del meu veí, quan no n'hi ha per a pa, n'hi ha per a vi
Critica els qui gasten en luxes o coses innecessàries quan no tenen les necessitats mínimes cobertes
persones vinya menjar casa
A casament i enterrament s'hi ha d'anar net de cos i de ment
Les conseqüències, sinó, poden ser molt dolentes.
persones
A casar-se, a culades pot anar-se
Ve a dir que qui no es casa és perquè no vol
amor persones
A comptes nous, baralles velles
En negocis entre vells coneguts, sempre estan presents desavinences passades
persones
A còpia d’anys tornen els usos estranys
L’imperceptible transcurs del temps fa que les modes, els costums i la manera de veure les coses vagen canviant
persones
A cristià que plora, jueu que riu
El benefici d’uns és sempre a costa d’uns altres
persones
A Cubelles, els joves, amb els anys es tornen vells
Municipi de la comarca del Garraf en la província de Barcelona
llocs vell persones
A dona afaitada, gireu-li la cara
Recomana menysprear la que no és sincera i dissimula la seua veritable naturalesa
cos huma persones
A dona brava, corda llarga
S'utilitza per indicar que a una persona de caràcter fort, independent o "brava", li convé més donar-li espai i llibertat (donar-li "corda llarga") que intentar controlar-la o imposar normes estrictes.
persones
A dona casta, poc fre basta
Qui sap comportar-se no necessita ni fre ni consell
persones
A dones, sants i minyons, no els prometis si no els dons
Et faran pagar car l’engany o la mentida. Ens avisa que hi ha tres col·lectius que no perdonen una promesa trencada: Els sants: Perquè si els promets un ciri o una ofrena i no compleixes, la "vengança" divina (o la mala sort) et pot caure al damunt. Els minyons (xiquets): Perquè tenen una memòria d'elefant per a les promeses de regals o sortides. Si els falles, perds tota l'autoritat. Les dones: Fa referència a la serietat en els compromisos personals o amorosos.
persones
A ell, que és mesell!
Es diu per a incitar algú contra un altre, volent-li dir que no cal que en tingui por
persones
A ell, que és mesell; a ella, que és femella
Es diu encoratjant algú a acarar algun risc o persona
persones
A emboscada de roïns, fugir per tots els camins
Significa que, davant d'una trampa o un atac de mala gent, la millor opció és fugir ràpidament per qualsevol lloc. En situacions de perill, buscar una escapatòria és l'opció més prudent per salvar la vida abans que enfrontar-s'hi.
persones
A estudi, que el mestre es fa vell
Perquè es donin pressa
ensenyar persones oficis
A Finestrat, ni home ni gos ni gat
[Poble alacanti de la comarca de La Marina Baixa]. Indica la mala fama que tenia antigament la gent del poble, suggerint que no s'hi havia de confiar en ningú ni en res.
animals llocs persones
A foc, rei i religió, no els hi posis condició
Hi ha coses que hem d’acceptar com són encara que ens desagraden, perquè són més poderoses que la nostra voluntat
persones foc
A Gata, qui no és puta és beata
Gata = Gata de Gorgos, poble alacantí de la comarca de la Marina Alta. És una expressió col·loquial, sovint utilitzada amb to satíric o despectiu, que pretén generalitzar els comportaments dels habitants del poble en dos extrems, sovint en to de broma o brama local. Es sol complementar amb "i qui no és gat, és gata".
llocs persones
A gent jove, pa blanet
Vol dir que la gent jove no és molt de fiar en empreses dures o perilloses, sinó que cal preparar-li el treball i minvar-li l'esforç
persones gent
A gran senyor, doble honor
A qui té ascendència o poder sobre nosaltres, o a qui ens ha fet algun favor, li devem reverència o agraïment, encara que no siga del tot sincerament
persones
A home vell no li posis gros farcell
[farcell = càrrega, tasca, comesa]. No convé forçar ninguna màquina, bèstia o persona vella perquè és ben probable que deixe de respondre per sempre
persones vell
A l'amic, prova'l primer, ans no l'hagis de menester
És un consell convenient si un no s’hi fia, però si es confia en ell plenament, correm el risc de quedar molt despagats i desemparats en una circumstància adversa
persones amistat
A l'amic, quan el proves, quina baina t'emportes
Les aparències enganyen i fins que no et relaciones no saps el que et trobes
amistat persones
A l'amiga que ho és més, no li ensenyis el promès.
consells persones
A l'ase i mala muller, bastonades ho han de fer
A qui no vol comportar-se com és menester se l’ha de forçar contra la seua voluntat
animals persones
A l'ase [o animal, o bèstia] que no conegues; no li toques les orelles [o no li fregues, o no li pegues, o no li faces festes, o no li vages al darrere]
Amb els desconeguts s’ha d’anar amb mirament o precaució, a fi de no ofendre’l
animals persones
A l'home bo feu-lo caixer
Cada activitat humana requereix la persona adequada per a funcionar bé
persones bona
A l'home borratxo, no se li fa el vi dolent
Vol dir que quan algú ja està sota els efectes de l'alcohol, perd el criteri i la capacitat de distingir si el que beu és de bona o de mala qualitat.
persones vinya beure
A l'home desgraciat, el pa se li floreix al forn
Les desgràcies mai no vénen mai soles
persones
A l'home més savi, una sola dona el torna ximple.
persones consells
A l'home que de tu fia, fia d'ell que és cortesia
Cal tractar bé a qui ens tracta bé
persones
A l'home ric [o Al fill del ric], no li toquis el vestit
Significa que és perillós posar-se en desacord amb la gent rica
diners persones indumentària
A l'home sa; cullera de pa
Destaca que la simplicitat en el menjar és la manera més sana i natural d’alimentar-se
menjar persones salut
A l'home sabut, no hi manca os de rosegar
Significa que l'home instruït sempre troba manera de viure
saber persones
A l'home traçut, Déu l'ajuda.
Es diu aquí que és més profitosa la traça per fer qualsevol cosa que la força.
déu persones
A l'home [o persona], metge li cal; al bou, manescal
Cada u ha d'acudir a qui el pot curar.
animals oficis persones salut
A la barra de les pells, n'hi ha més de joves que de vells
persones
A la boda del fillol, si no et convida és que no et vol
Explica que, als fets més rellevants de la vida o en esdeveniments íntims com el casament d'un fillol (el fillol és el noi apadrinat), l'absència d'invitació indica de manera clara que la relació no és estreta. Serveix per acceptar amb ironia i realisme que no podem esperar ser part de totes les celebracions.
persones
A la canalla, val més haver-los de dir xo que arri
Vol dir que convé que els infants es belluguin molt, encara que arribin a molestar amb llur moviment
persones
A la casa que hi ha un vell, no hi faltarà un consell
casa persones consells
A la criada li té més compte la cisa que la soldada [cisa = furt, sostracció]
És una confirmació que els baixos salaris fan que la gent s’espavile a robar amb discreció
persones diners
A la dona ballar i a l'ase bramar, lo diable [o dimoni] li ho degué ensenyar [o amostrar]
Suggereix que les activitats d'oci femení (ballar) i els sons naturals dels animals (rebruixar) són coses "diabòliques" o antinaturals, atribuint-ne l'origen al dimoni. S'utilitza per criticar o desaprovar l'alegria desmesurada o el ball a les dones, posant-lo al mateix nivell que el soroll molest d'un ase.
animals diable festa persones ensenyar
A la dona barbuda, de lluny se la saluda
Aconsella fugir de la dona madura, experimentada i amb autoritat
persones
A la dona casta, Déu li basta
Qui sap comportar-se no necessita ni fre ni consell
déu persones
A la dona has de jutjar, en veure-la caminar
La manera de comportar-se és indicativa del seu caràcter i del seu comportament
persones
A la dona i a la burra, cada dia una surra [o la verga]
A qui no vol comportar-se com és menester se l’ha de forçar contra la seua voluntat
persones animals
A la dona i a la garsa, lo que diguis a la plaça
Vol dir que les dones solen repetir allò que han sentit, com les garses que aprenen de repetir allò que senten
persones animals
A la dona i a la mula, per la boca els entra l'hermosura
Reflecteix una mentalitat masclista i brutal d'altres èpoques. La frase suggereix que a les dones (i a les mules) se les guanya, se les té contentes o se'ls millora l'aspecte i el caràcter mitjançant el menjar o els regals (allò que "entra per la boca"). Avui en dia, s'entén com una expressió molt masclista i objectivadora, ja que equipara la dona a un animal de càrrega (la mula) i redueix el seu valor a l'aspecte físic i al comportament condicionat per qui li proveeix menjar.
animals cos huma persones
A la dona i el llebrer, a la vellesa els espero
Allò que és bonic i eficient en la joventut decau a la vellesa
animals persones
A la dona i la cabra, corda llarga
Indica que, igual que una cabra necessita espai per a pasturar i moure's, la dona necessita la seua llibertat i autonomia per a desenvolupar-se plenament. La dita compara el tracte cap a les dones amb el maneig dels animals de pastura en l'antiguitat. Tot i que sovint s'ha inclòs dins de la tradició de dites populars amb un cert caràcter patriarcal o misògin, el sentit popular actual posa l'accent en la necessitat d'evitar el control excessiu o l'ofec.
animals persones
A la dona i la lletuga, per la cintura
És per on s’agafen més còmodament i amb delicadesa
plantes persones
A la dona lletja, els diners la fan bonica
La riquesa o les possessions modifiquen la consideració dels altres
diners persones
A la força no hi ha resistència
És una fórmula de resignació i impotència davant d’alguna imposició
persones
A la força pengen o donen garrot
És una fórmula de resignació i impotència davant d’alguna imposició
persones
A la llengua torta, pega-li la volta
Convé canviar de conversa o d’activitat per a lliurar-nos de pesats o enredadors
parlar persones
A la llenya torta, busca-li la volta
Significa que per a tractar amb gent de mal geni cal cercar-li el punt flac i aprofitar-se de les seves debilitats
persones
A la llum d’una teia, no hi ha persona lletja
Les dones, a plena llum i a poca, en general són guapes.
persones
A la madrastra, el nom li basta
Les mares polítiques sempre han tingut mala fama per no ser les mares naturals, a les quals se’ls suposa més amor
persones
A la millor roba es fan [o s'hi veuen] les taques [
Indica que sovint les persones de més posició o jerarquia tenen més defectes que les de posició més modesta
persones indumentària
A la parenta, millor li entra
persones
A la persona que molt muda, la voràs sempre abatuda
Adverteix que qui és mudable i canviant, ho és per algun motiu greu
persones
A la Pobla estan les fees, al Boixar les malcarades i per a xiques gorrines Coratxà i Castell de Cabres
Boixar i Coratxà són pobles castellonencs, que pertanyen al municipi de la Pobla de Benifassà al Baix Maestrat a l'igual que Castell de Cabres
llocs persones
A la Punta hi ha una barca carregada de tisores, per a tallar-los la llengua a les persones baladrejadores
persones parlar
A la Serra tot són lloques, a Cabanes, cabanuts, a Vilafamés, cul-rojos, i a les Useres, porputs
[Municipis castellonencs de la comarca de La Plana Alta]. Indiquen rivalitats amistoses. A la Serra tot són lloques (Serra d'en Galceran): Sol fer referència a persones que xerren molt o que són una mica tancades. A Cabanes, cabanuts: És una rima amb el nom del poble. El terme «cabanut» s'associa a tossut. A Vilafamés, cul-rojos: És el seu malnom. I a les Useres, porputs: S'usa com a malnom per ser un poc espavilats.
llocs persones