persones

Vellesa, malaltia natural

persones salut

Vellesa, malaltia que tothom enveja

salut persones

Vellesa, niu de malalties

persones salut

Vells i tarats, en caure la fulla, colgats

Indica que la tardor és una època crítica per a la gent gran o dèbil. Fa referència a la mortalitat de les persones grans o malaltes ("tarats") amb l'arribada del fred i la caiguda de la fulla (tardor).

persones salut

Vent de mar que gela, mestral que desgela i dona que parla llatí no fan bona fi

I les dones il·lustrades també són mal vistes pel refranyer, ja que si, per una banda, es considera que les dones són ximples i gens ni mica intel·ligents, com hem vist, per una altra banda s'adverteix que «si saps llatí no tindràs marit».

oratge persones

Vent de mar, dona i ventura, prest es muden

Vindria a dir que no hi ha res immutable o segur en aquesta vida. La dita adverteix sobre la inconstància i la facilitat amb què canvien de cop tres elements: El vent de mar: Canvia de direcció i força de manera sobtada. La dona: Al·ludeix a la volatilitat del comportament humà i dels estats d'ànim. La ventura: Recorda que la sort o la fortuna és molt capritxosa i pot girar en qualsevol moment.

oratge persones mar

Vent que gela, mestral que desgela i dona que parli llatí no fan bona fi

Expressa la desconfiança cap a fenòmens meteorològics i actituds que es consideraven anormals o poc naturals. A la costa, el vent humit de llevant sol portar fred intens. El mestral, és un vent de terra (sec i de l'interior) que quan bufa a l'hivern pot provocar un augment brusc de la temperatura i fondre la neu. L'ús del llatí estava restringit als clergues i a les classes cultes. L'actitud masclista veia amb recel les dones que sortien dels rols tradicionals o que mostraven un nivell superior

oratge persones

Verdura crua, donzella nua i beure molt treuen l'home del món

Totes tres coses el maten.

persones plantes salut mon beure

Veremar sense cabra, és com la núvia sense arracada

Es diu per a denotar que falta algun detall perquè la feina estiga ben rematada. La cabra es menja l’agràs o agram i poda la vinya

camp animals vinya persones

Vergonya i honor, la dona que la perd mai més la troba.

persones

Vés al cony de ta mare!.

Expressió vulgar per a desentendre's d'algú que molesta

maneres de dir persones

Veure el got mig ple o mig buit

Es diu de qui davant d'un problema ho veu d'una manera positiva o negativa

persones

Vi de setembre les dones fa estendre

El vi, en general, alegra el paladar, dóna energia i fa la gent xarradora. Ací, estendre, s’ha d’interpretar com eixir al balcó o eixir de casa amb una excusa per xarrar

vinya persones mesos

Vi pur i all cru fan l'home valent i astut

La coentor de l’all reclama vi, i el vi dóna energia i ajuda la digestió

vinya plantes persones beure

Vi, dona i cavall, només per tu, i no els alabis a ningú

vinya persones animals

Vi, tabac i dones, per l'esquerra

Tot és perjudicial en excés

vinya persones beure

Viciós de joventut ni es fa vell ni té salut

salut persones

Vigatà i home de bé, no pot ser

[Habitant de Vic, municipi de la comarca d'Osona a la província de Barcelona]. Els vigatans se'ls penjava la fama de ser negociants molt ingeniosos, durs, tancats i una mica gasius o garrepa. La frase popular venia a dir, amb malícia, que era impossible fer negocis amb ells i sortir-ne ben parat. També s'associava el seu caràcter a una personalitat ferma, distant o tossuda.

llocs persones

Vilà i vil entreteniment és dir mal del que està absent

Malparlar de qui no es pot defensar és molt censurable com a acte de covardia

persones parlar

Vingui d'on vingui, de part de la dona vingui.

persones

Vinya pomposa, poc raïm

Es refereix a les persones que a l’hora de la veritat ens deceben, quan ens havíem pensat o ens havien fet creure que eren eficients en algun assumpte

vinya plantes persones

Vinya vora camí, prat vora ribera i dona finestrera, tots tres fan mala fi

El terreny per improductiu i la dona perquè passa el temps distraient-se i no treballa

persones vinya plantes camp

Vinya vora de camí, hort vora de ribera i donzella finestrera, tenen sempre mala fi

[finestrera = xarraire]. La fruita ben visible i a l'abast de la mà va desapareixent, i la dona poc recatada o desocupada pot despertat l'amor o el desig dels qui la veuen més que el marit.

camp persones vinya

Vinyes i dones fan mal de guardar

Allò que es manifesta agradable i apetible és cobejat i resulta difícil de controlar que ningú se n’aprofite

persones vinya

Vinyes i dones formoses, de guardar són dificultoses

Allò que es manifesta agradable i apetible és cobejat i resulta difícil de controlar que ningú se n’aprofite

vinya persones

Visca el pa, el vi, i visca la mare que ens va parí

Expressió d'entusiasme i admiració

persones

Viu i deixa viure

Per a la millor convivència de les persones, cal deixar als altres ser com són i no posar-se amb ningú ni criticar

persones

Viudo que es torna a casar i nàufrag que es torna a embarcar no es poden perdonar

mar persones

Viure per a veure

Significa que el qui viu molt té ocasió de veure moltes coses estranyes

persones

Voldria la dona borratxa i el vi al bót

Es diu d'aquells qui voldrien donar-se bona vida i divertir-se sense gastar

persones beure vinya diners

Volen saber més ets ous que ses gallines

Es diu referint-se als infants o gent jove que pretenen saber més que els vells en coses pròpies de l'experiència

saber persones animals

Voler la dona torrada i el vi i la bota

Es diu per a referir-se a aquelles persones que volen festes sense gastar-se un xavo

persones vinya festa

Vols ser feliç? Sigues-ho

Recomana no deixar-se influir per les circumstàncies

persones

Vols un sinyor, vist un bastó

persones

Vora mar no vages a plorar

Desaconsella buscar consolació entre gent més perjudicada que un mateix

persones mar riure/plorar

Xica pigada, xica estimada

L’originalitat i raresa de les pigues de rossor en el rostre desperta generalment curiositat, simpatia o atracció. Quan es combinen amb el cabell pèl-roig, els sentiments poden ser contradictoris: de passió o de rebuig

persones

Xics i polls, caguen la casa

El jovent i els animals més joves solen embrutar la casa, mentre que els grans respecten l’espai dels humans adults

persones casa animals

Xiques i xics, el dimoni enmig

La moral integrista sempre ha aconsellat la segregació sexual en tots els actes socials, perquè quan la gent jove es junta, normalment s’arma tabola i alguns s’excedeixen

persones diable

Xiques i xics, la mala ventura al mig

La moral integrista sempre ha aconsellat la segregació sexual en tots els actes socials, perquè quan la gent jove es junta, normalment s’arma tabola i alguns s’excedeixen

persones

Xiques metzines no maten

salut persones mort

Xiquetes mengeu peix que la figa creix

Animar a les xiques a menjar fent alusió a que els seus atributs sexuals seran més grans i atractius per a una possible parella

maneres de dir persones animals

Xiquets mengeu peix que el piu creix

Animar als xics a menjar fent alusió a que els seus atributs sexuals seran més grans i atractius per a una possible parella

animals persones maneres de dir

Xiula-la-li que està sord

Significa que és inútil encoratjar una persona que no vol fer allò que li recomanen que faci

persones

Xuplar més que una sangonera

Treure profit del seu esforç, dels seus béns que hom li pren o li fa perdre, etc.

persones

–Tinc set! –Pixa i beuràs calentet!

És una resposta humorística, irònica i expeditiiva per tallar a qui es queixa de set o demana aigua de manera insistent quan no n'hi ha a l'abast o no es vol fer cas de la demanda. Es diu, sobretot, als xiquets quan es fan pesats demanant de beure

persones maneres de dir beure