persones

A tal senyor, tal honor

Convé tindre contents els qui bé ens serveixen, a fi de tindre’ls sempre disponibles

persones

A Terrassa, mala raça; a Sabadell, mala pell; a Barcelona, traïdors, i a Sarrià, bona gent

Terrassa i Sabadell són municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona i Sarrià és un barri de Barcelona

llocs persones

A Terrassa, mala raça; a Sabadell, mala pell; a Tarragona, xerraires, i a Barcelona, flor de rei

[Terrassa i Sabadell són municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]. Reflecteix les velles rivalitats, tòpics i lloances històriques de Catalunya.

llocs persones

A Torroja, la gent boja; a Poboleda, no tant; a l'Arbolí són els macos i a Alforja, la flor del camp

[Els dos primers municipis del Priorat i els dos últims del Baix Camp a la província de Tarragona]. Utilitza la rima per fer petites descripcions o caricatures dels habitants dels pobles de la comarca utilitzant com a tancament d'orgull el poble d'Alforja.

llocs persones

A tos majors no partisques peres, ni de burles ni de veres

Ens adverteix que mai no s'ha de faltar al respecte a la gent gran ni fer-los bromes pesades. Recomana prudència, ja que l'experiència i l'autoritat que atorguen els anys mereixen sempre un tracte seriós i deferent. L'expressió "partir peres" equival a arribar a un acord o prendre una decisió conjunta. Per tant, la dita ens recorda que amb la gent gran és millor no jugar-se-la ni posar a prova la seva paciència, ni tan sols en to de broma, per evitar conflictes innecessaris.

persones

A tot senyor, tot honor

Cada u ha de ser tractat segons és considerat pels altres

persones

A tota hora muda el vent, i l’home a cada moment

Critica aquells que fan o diuen en cada moment allò que més els convé, sense un criteri fonamentat

oratge persones

A tothom plau el seu cant i el seu infant

Confirma que cada persona està satisfeta amb allò que és seu

cantar música persones

A tothom se li pot escapar un pet

No hi ha res que siga perfecte, per més interés que s’hi pose, ni dues coses exactament iguals

persones

A tothora el gos pixa i la dona plora.

És un refrany popular de caire misogin que forma part de la tradició oral i recull estereotips patriarcals sobre les dones. El refrany equipara fets quotidians o suposadament inevitables (com que un gos pixa sovint) amb la idea pejorativa que les dones tenen una inestabilitat emocional constant, ploren per qualsevol cosa o utilitzen el plor de manera recurrent.

animals persones riure/plorar

A tots arriba l’hora

Tot té un límit, un final, un moment en què es compleixen els nostres desitjos més inconfessables

persones

A tu te dic filla, però entén-te nora

La nora, encara que li diguin filla, sempre es nora

persones maneres de dir

A un gat vell no li digues moixina

Indica que no cal intentar ensenyar coses noves o donar lliçons a algú que ja té molta experiència. És a dir, a una persona sàvia i bregada en la vida no se la pot enganyar ni alliçonar fàcilment perquè ja ho ha vist tot. A l'igual que un gat vell sap perfectament com caçar ratolins i no necessita que li ensenyin, les persones grans tenen una saviesa pràctica que supera els consells dels inexperts.

animals persones ensenyar

A un niu de puputs, n'hi ha de grossos i de menuts

Vol dir que en tots els estaments hi ha diversitat de graus i de maneres de viure. S'utilitza per a explicar que, en entorns on tothom comparteix el mateix origen (com els germans d'una mateixa casa o els membres d'una comunitat), cadascú té les seves pròpies característiques, capacitat o caràcters. Les puputs colguen els ous de manera esglaonada. Això fa que en un mateix niu de puput hi hagi una diferència d'edat i de mida molt entre el primer pollet (el més gros) i l'últim (el més menut).

animals persones

A un roí, més roí

Recomana, com a defensa i autoprotecció, superar en contundència a qui ens ha agredit, ofés o perjudicat

persones

A un traïdor, dos alevosos

Qui obra malament mereix que els altres obren malament amb ell

persones

A un traïdor, dos pèrfids.

Significa que qui obra amb traïció o engany mereix rebre una resposta encara més dura o doblement enganyosa. Justifica pagar la deslleialtat amb la mateixa moneda o amb escreix. Diu que a una mala acció se li pot tornar amb més astúcia.

persones

A un vell rossí, cal herba tendra

Vol dir que a les persones grans o envellides se'ls ha de proporcionar comoditats, cures especials i elements suaus o fàcils per fer-los la vida més agradable. Així com un cavall vell no pot mastegar el farratge dur i necessita herba tendra, les persones grans necessiten tractes més delicats, menjars més tous o comoditats adaptades a la seva vellesa. També s'utilitza per a descriure, de forma irònica o picant, la preferència o la necessitat de les persones grans per les parelles molt joves.

animals persones vell

A una dona bigotuda, de lluny se la saluda.

Rebuig cap a les dones amb pèl a la barba.

persones

A uns ens falta llum per a creure; a altres, ulls per a veure

És una profunda sentència tradicional que contraposa la credulitat i la manca de convicció (la llum necessària per a creure) amb la ceguesa espiritual o intel·lectual (l'absència d'ulls per a veure la realitat). Aquesta dita convida a reflexionar sobre com cadascú percep el món que l'envolta.

cos huma persones

A vegades aconsegueix una flor allò que un diamant no

La bona voluntat o intenció té més valor moral que el regal més car

persones plantes

A vegades per un mosquit, perd la paciència el més sofrit

Vol dir que les coses petites, molestes i repetitives poden fer perdre la calma fins i tot a la persona més pacient, tranquil·la o resilient. Igual que un simple mosquit que brunz és capaç de treure de polleguera algú que normalment aguanta bé les adversitats, els petits problemes continuats fatiguen més que una dificultat grossa i puntual.

animals persones

A vell que consells dóna, cal fer-li cara bona

Se li ha d’agrair la bona voluntat d’oferir el que té, que és experiència

cos huma consells bona persones vell

A vells i a criatures no els festeges, que els vells es moren i les criatures no se’n recorden

Molt inhumanament, però molt pràcticament, desaconsella invertir en amoretes, melindros, carantoines i afalacs

persones vell

A Vic el més bon pagès, és un ruc de trenta-tres

[Capital de la comarca d'Osona a la província de Barcelona]. En el refranyer antic, el número 33 s'associava a la figura de l'ase per a potenciar-ne la bajanada (ser un "ase de trenta-tres lletres" o "un ruc coronat"). Venia a dir que fins i tot el pagès més espavilat d'allí continuava sent un tros de quòniam.

animals camp llocs persones

A Vic: capellans, llonganisses, canaris i pa de pessic

[Capital de la comarca d'Osona a la província de Barcelona]. Retrata amb ironia i afecte els trets més característics de Vic: Capellans: Fa referència a la seua llarga tradició eclesiàstica (seu episcopal, seminari i gran presència d'esglésies i convents). Llonganisses: Recorda el seu producte gastronòmic més emblemàtic. Canaris: Fa referència al costum de tenir ocells cantaires (canaris) a les cases o a la afició ornitològica. Pa de pessic: Destaca un altre dels productes dolços tradicionals.

animals llocs menjar persones

A voltes [o de vegades] els sabuts són rucs [o burros]

Reflecteix perfectament una realitat humana: tenir molts estudis, títols o coneixements teòrics no sempre és sinònim de tenir sentit comú, saviesa pràctica o intel·ligència emocional.

animals persones

A vora de castell, convent i riu, ocellet, no faces niu

Utilitza la metàfora de l'ocell per donar un consell vital als humans: busca la tranquil·litat i evita viure a prop dels focus de conflicte (el poder/castell), dels perills ocults (els depredadors/convent) i de les forces incontrolables de la natura (les riuades/riu).

animals persones

Abans de casar, molt ho has de pensar

Convé meditar bé els actes abans de fer-los per a no resultar perjudicat ni perjudicar a ningú durant la resta de la vida

persones amor

Abans de la casa mira el veí, i el company, abans del camí

Importa més sentir-se a gust amb les persones que no estar a disgust per bonic que siga l’entorn

persones casa

Abans de mil anys, tots pelats

Es diu per a restar importància a algun fet manifestant que fins les coses més importants deixaran de importar-nos en morir-nos

persones any

Abans de prendre casa per habitatge, mira bé el veïnatge

Ens recorda que una bona casa la fan els bons veïns i que, per tant, abans d’establir-nos en un lloc que no coneixem, és important saber quin veïnatge hi trobarem

persones casa

Abans el mar per veí que senyor mesquí

Un mal amo o patró pot perjudicar-nos més que si estem completament sols o en una situació perillosa

mar persones

Abans li falten peixos al mar que als vells coses que contar

Significa que les persones grans sempre tenen un munt d'històries i experiències per explicar, ja que han viscut molts anys. És una manera simpàtica i exagerada de dir que el seu coneixement és infinit, de la mateixa manera que sembla impossible que el mar es quedi sense peixos.

animals persones vell mar

Abans perdre un amo que un bon costum

Els hàbits de cada u són difícils de canviar

persones bona

Abans s’agafa un mentirós que un coix

En algun moment es descobreix la mentida per alguna distracció del mentider, que acaba contradient-se

persones

Abat i ballester, mal per als moros

Cal témer qui té poder i mitjans, ja que els pot utilitzar

persones

Abraçats en caritat, quatre coixos i un baldat

persones

Abriga't bé la pell, si vols arribar a vell.

persones salut

Abril abrilet mata sa mare de fred

Fa referència a la inestabilitat de la primavera, advertint que, tot i poder trobar dies de molta calor al migdia, el mes d'abril pot registrar baixades de temperatures molt brusques i nits encara gairebé hivernals capaces d'enganyar-nos i deixar-nos a la intempèrie. L'expressió "mata sa mare de fred" és una hipèrbole) per dir que el fred pot ser extremadament cru i traïdor. Fins i tot algú que se suposa que cuida i protegeix (com una mare) pot acabar morint de fred si es confia.

mesos oratge persones

Abrils i senyors, tots traïdors

Significa que no podem fiar-nos de l’oratge, que es comporta com els senyors feudals, que hui pactaven i demà es combatien

mesos oratge persones

Absència, enemic de l’amor; quan més lluny dels ulls, més lluny del cor

Significa que la distància física o el pas del temps fan que l'amor i l'afecte es refredin o s'oblidin. Quan no veus una persona sovint, el sentiment pot disminuir. El dia a dia sense presència de l'estimat fa que el cor s'enfronti a l'oblit.

amistat amor cos huma persones

Acabar com el Met de Ribes, que se l'emportava l'aigua i anava fent

Fa referència a aquella persona que amaga les penes o els problemes i fa veure que no en té

aigua persones

Açí no es pateix de rés, i cada poll com un cigró

Es refereix a persones que volen aparentar el que no són o a situacions on s'intenta fer veure que tot va molt bé i que no hi ha cap problema, quan la realitat és ben diferent o exagerada. Fa burla d'aquells que presumeixen d'una importància o riquesa que no tenen, comparant un simple poll amb la grandària d'un cigró. Si en un corral els pollets són tan grossos, redons i sans com un cigró, és senyal que estan molt ben nodrits i que el propietari té recursos de sobra.

animals diners persones

Aconsola't de gastar si et vols casar

Significa que organitzar un casament costa molts diners i t'has de fer a la idea que hauràs de gastar-ne. Cal estalviar per fer front a les despeses que implicarà el casament.

amor diners persones

Acull el vell benignament, encara que tingues mal geni

És un bon consell

persones vell

Adeu, cos melós, quant passes per ma casa, et tiraré el gos

Forma humorística de comiat d'algú a qui s'aprecia

persones

Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

justicia gent oficis persones

Afaitapobres

Persona de condició molt humil

maneres de dir persones

Afront de l'amo o d'es marit, no va per dit

Vol dir que els servents no s'han de dar per ofesos del que els seus senyors els diguin, ni les mullers del que els diguin llurs marits

persones

Agarrar un matxo

Significa agarrar un gran enfadament, una enrabietada, un enuig molt gran o un atac de banyes. Prové del comportament dels matxos (l'animal híbrid nascut de cavall i ruca, o de ase i euga). Aquests animals tenen la reputació popular de ser extremadament bords, tercs i tous quan es giren el cap. Si un matxo es planta o s'enrabia, és gairebé impossible fer-lo canviar d'actitud. Per tant, l'expressió compara la teuesa d'una persona enfadada amb la d'aquest animal.

animals persones maneres de dir

Agutzil descuidat, lladres al mercat

Hem de vigilar on deixem el nostre menjar, béns i interessos els quals desapareixeran de segur quan ens girem de cul

persones

Ahí tens la granera, para amb ella

Se li diu expeditivament a qui pretén que li prestem algun servei que no tenim cap obligació ni cap gana de fer(

persones treball

Ahir bover, hui cavaller

Es diu com a burla del nou ric que es pensa o manifesta que és ric de nissaga

diners oficis persones

Ahir per mi, hui per tu

S’ha d’ajudar els altres quan estan en algun destret o necessitat

persones

Ai!, senyor, doneu-me una senyora i un ruc per pesenà-la i un bastó per fer-la còrrer.

Refrany misogin. Perillositat, desconfiança, precaució i, finalment, càstig, cops i maltractaments apareixen una i altra vegada al refranyer.

persones

Ai, bon Déu de Mataró!, amic de les dones i dels homes no

És una exclamació festiva i humorística

persones llocs

Ai, mallol, quan seràs vinya! [mallol = cep, vinya jove] Critica qui, sent físicament adult, és mentalment immadur)

persones vinya

Ai, mare, els pits! Com més me'ls toque més pansits

Es refereix a que la bellesa física, abans o després, desapareix

persones cos huma

Ai, quin ase tant valent, porta càrrega i no se'n sent

És una cançó de bressol. La versió més estesa diu: "Ai, quin ase tant valent, porta càrrega i no se'n sent; porta vi, porta oli, porta la Mare de Déu d'Agost!" (o de vegades: "porta farina per fer el pa del meu fadrí"). Es diu per animar algú (sovint un nen petit que ajuda a portar alguna cosa o que aguanta fort) comparant-lo amb la resistència d'un ase, que és un animal de treball noble, fort i patidor que no es queixa mai de la càrrega.

animals persones

Ai, Senyor, Senyor, deia una noia de Daimús, qui pogués ésser pixador per veure moltes titoles

Població de la comarca de la Safor a la província de València

persones llocs

Ai, si el vell puguera, i el jove sabera

Es refereix a que l'ideal és la força de la joventut i la saviesa de la vellesa

persones saber

Aigua de pou i dona nua, home a la sepultura

És una advertència directa sobre els perills dels excessos i els canvis bruscos per a la salut, amb el to masclista propi de l'època en què es va crear. Antigament, l'aigua de pou es considerava perillosa perquè sol estar molt freda (provocant talls de digestió o malalties si es bevia estant calent) i perquè sovint podia estar contaminada o estancada i l'excés d'activitat sexual o els esforços per complaure els desitjos acaben "esgotant" les forces de l'home i portant-lo a una mort prematura.

aigua mort persones salut

Aiguardent i vi els joves fa viure i els vells morir

L’alcohol, en general, dóna alegria a la joventut i perjudica la vellesa

vinya vell beure persones

Així com aflaqueix el cor, aflaqueix el senyor

Adverteix que quan les persones perden la virtut, cauen en la desconsideració dels altres

persones cos huma

Així, així et faràs gran

Expresón utilitzada per fer menjar als nens

maneres de dir persones menjar

Això està tan clar que fins un cego ho veu

S'utilitza exactament per a això: quan una evidència és tan rotunda i òbvia que resulta impossible de passar per alt. És una manera molt gràfica i directa de subratllar que un tema no té cap mena de dubte.

persones maneres de dir

Ajunta’t amb vells: neci, t’ensenyaran, savi, t’assentaran

Ens recorda que les persones grans acumulen una gran experiència de vida. Vol dir que, si et relaciones amb elles, sempre en trauràs un profit: Si ets neci (inexpert), t'ensenyaran allò que no saps. Si ets savi (intel·ligent), t'assentaran; és a dir, t'ajudaran a posar seny i a prendre les decisions correctes.

persones vell saber

Al bacó i al senyor tot li està bé

Ningú gosa criticar el comportament dels poderosos per por de possibles represàlies, com tampoc es critica el del porc perquè ens fixem més en el benefici que ens aporta

persones animals

Al badoc, muda-li el joc

[badoc = destrellatat, cap-buit, dement]. Convé canviar de conversa o d’activitat per a lliurar-nos de pesats o enredadors

parlar persones

Al ben callat li diuen savi

Qui és callat té millor fama que qui és xarraire, perquè sol estar atent a la conversa dels altres i aprenent alguna cosa de l’experiència aliena

persones parlar

Al bo per a que t’honre, i al mal per a que no et deshonre

Recomana tractar sempre bé els altres

persones bona mal

Al bo per amor i al roí per temor

Recomana tractar sempre bé els altres. Divideix la reacció humana en dues respostes bàsiques segons la naturalesa de cadascú. El bo per amor: La gent noble respon positivament a l'amabilitat, l'agraïment i el bon tracte. El roí per temor: La gent amb males intencions no canvia per educació, sinó que es frena quan té por de la llei, la força o el càstig.

amor bona mal persones

Al boig i a l’aire, donar-los ample

Aconsella allunyar-se o donar espai a les persones imprevisibles (bojos) o situacions incontrolables (l'aire), similar a com es deixa passar el vent. Significa evitar conflictes i riscos innecessaris, deixant-los passar de llarg.

oratge persones

Al boix pintat tots hi escupen, i a la dona gallarda tothom hi gira l'ull

cos huma persones

Al bon criat, mai no li falta un bon amo

Qui és bo en el seu ofici és buscat i apreciat

oficis bona persones

Al borratxo i al boig, donar-los aire

Aconsella mantenir la distància de seguretat o evitar enfrontaments amb persones que no estan en ple ús de les seves facultats mentals (ja sigui per embriaguesa o bogeria).

donar persones

Al bou maimó, li fa poc l'agulló

[El bou maimó: fa referència a un bou tossut, mandrós o poc disposat a caminar. L'agulló: és la punta o l'aguillot que s'utilitzava per punxar les bopies o els bous i fer-los moure]. Significa que els homes mandrosos i lents no canvien de manera de procedir per molt que els estimulin

animals any persones

Al bou vell, muda-li el corral [o pesebre] i et darà la pell

Significa que les persones o els animals grans (o en general els éssers vius envellits) estan molt acostumats als seus costums i a l'entorn on viuen, i un canvi profund pot ser-los molt perjudicial o fins i tot costar-los la vida. Treure una persona gran de casa seva, fer-la mudar o canviar-li radicalment el seu entorn pot provocar estrès, decaïment o problemes de salut.

animals persones vell

Al burro vell, poc verd

Significa que a les persones grans (o d'edat avançada) no els convé menjar aliment verd i tendre —com l'herba fresca— perquè els pot fer mal a la digestió, o bé s'aplica de manera figurada per indicar que la gent gran ha de portar una vida tranquil·la i moderada, evitant excessos o estils de vida propis de la joventut.

animals colors persones vell

Al caigut dóna-li la mà i ell després t'ajudarà

S’ha d’ajudar els altres quan estan en algun destret o necessitat

donar persones cos huma

Al callat diuen savi

És preferible no manifestar opinions per a no ofendre a ningú

persones parlar saber

Al cap i a l'hort es coneix la dona el que val

cos huma persones camp

Al cavall magre no li falten mosques

Significa que les desgràcies i els problemes solen acarnissar-se amb les persones que ja són febles, pobres o que es troben en una situació vulnerable. Utilitza una metàfora visual molt clara del món rural: les mosques sempre van a buscar l'animal més feble, malalt o desnodrit (el cavall magre) perquè és el que té menys forces per a espantar-les. Socialment, s'aplica per a descriure com, quan una persona va mal dades, sovint li sorgeixen complicacions o deutes nous de cop.

animals persones

Al cor de les persones, ningú no hi entra

L'amor és un recipient. A partir del fet que l'amor és una emoció que provoca una reacció en qui la posseeix, aquest concepte s'ha estructurat en termes de malaltia, dolor, objecte valuós, comunicació, recipient, viatge…

amor cos huma persones

Al criat del comú no li paga ningú

Allò que té molts propietaris o qui ha de servir a molts interessats es troba desprotegit perquè ningú no se’n vol fer càrrec

persones oficis

Al criat que servit ha, no li deguis res demà

Adverteix de la mudança general de caràcter de qui millora la seua condició social

persones oficis

Al desgraciat, poc li val ser esforçat

Es refereix a que, en una actitiud negativa, tot ens surt malament

persones

Al dominant, posa’l davant

En qualsevol col·lectiu, convé donar bona imatge o fer que els altres seguisquen el líder

persones

Al foc [a al llar] d'en Costa, qui no hi porta llenya, no s'hi acosta

Se li diu descaradament a qui pretén aprofitar-se de l’esforç o de la inversió dels altres

persones

Al foll i a l’aire, donar-los ample

Cal evitar conflictes o impertinències allunyant-se dels tocats del bolet, i evitar aturar o canalitzar l’aire artificialment perquè no prenga força perillosa

oratge persones

Al joc i al vi, l'home es fa coquí

[coquí no significa bufó o polit, sinó que té un sentit negatiu de gasiu (avar), piller o mancat d'escrúpols]. Adverteix de com aquests vicis alteren el tarannà de la gent. Les passions pel joc de cartes o l'excessiu amor al vi fan que la persona perdi la generositat, s'aparti de la rectitud moral o intenti aprofitar-se dels altres amb trampes i mesquinesa. Mostra com passatons aparentment innocus treuen el pitjor costat del tarannà humà, convertint l'individu en algú garrepa, desconfiat o ruí.

joc persones vinya

Al juliol ni dona ni caragol, però caragol i dona tot l'any és bona )

Hi ha activitats no gens recomanables quan més calor fa, per indigestes o per fatigoses; però no podem passar d'ells

animals mesos menjar persones

Al juliol, ni dona ni col

Aconsella evitar els excessos sexuals i el consum d'aquestes hortalisses durant les setmanes de més calor de l'estiu.

animals mesos persones plantes

Al juliol, ni dona ni col, però tant col com dona, a tot temps és bona

Hi ha activitats no gens recomanables quan més calor fa, per indigestes o per fatigoses; però no podem passar sense elles

bona mesos persones plantes

Al juny, si pica el sol, ni dona ni cargol

Aconsella evitar els esforços físics intensos, les relacions sexuals fatigoses i els menjars pesants, picants o indigestos, com els caragols, durant els mesos de més calor a causa de la forta insolació. Sovint s'afegeix de broma o contraresposta que "caragol i dona, tot l'any és bona"

amor menjar mesos oratge persones

Al loco i al qui té, tot li està bé

El que fan els rics i els bojos, per estrambòtic que siga, no sol sorprendre a ningú

persones diners

Al mal i al bé, tothom hi afegeix

Destaca la tendència general a exagerar les coses per a impressionar els altres

mal be persones

Al malalt no cal que li digues gita't, ni al bo alça't

Recomana no dir obvietats ni intentar aconsellar o saber més que el mateix interessat

consells persones salut

Al mes de juliol, ni dona ni cargol

Aconsella el descans i la moderació durant el pic de la calor estiuenca. La dita indica que el juliol fa massa calor per a grans esforços, relacions sexuals intenses o per menjar caragols, considerats indigestos en temps de tanta calor.

animals mesos persones