Refranys parentiu

En la vida la muller tres eixides ha de fer (Es refereix al casament, el bateig i l'enterrament com a síntesi de tota una vida)

parentiu, amor, mort

En llescar el pa es coneix la madastra (És una crítica a qui afavoreix a uns més que no a uns altres. Els parents polítics han tingut sempre mala fama)

parentiu, menjar

En morir lo fill, la nora fora (Quan falta el vincle que lligava les dues parents polítiques, la relació sol decaure)

mort, parentiu

En mullers i en vi, s'avança camí (Quan el cos d’un home està satisfet i content, cobra energia)

parentiu, vinya

En temps de figues, no hi ha amigues; en temps de réms, no hi ha parents (Quan es tracta de menjar, cada u mira per si mateix)

plantes, parentiu, menjar, animals

En terra de senyoriu no facis niu, i si n’ha fet el pare, no en faci el fill (Prop dels corrents d’aigua, encara que estiguen secs, no s’ha d’acampar ni construir, perquè solen produir-se crescudes imprevistes i solsides)

parentiu, camp

En tractar-se de casar, fa de mal aconsellar (No convé immiscir-se en qüestions que poden afectar de per vida dues persones, i menys que hi ha algun amic o familiar pel mig)

parentiu, consells, amor, amistat

En una casa, una filla, prou filles; dues filles, massa filles; tres filles i la mare, quatre diables (Les fadrines en edat casadora donen als pares la preocupació de casar-les, a més que quan es junten xerren molt i fan conxorxa contra el pare)

parentiu

En una discussió, qui calla primer és de bona família (Qui evita alguna desavinença o possible baralla és noble, perquè prefereix perdre a enemistar-se)

parentiu, parlar

Encara que de sucre fos la sogra no seria dolça (Significa que les sogres són mal mirades per principi, i sovint se'ls atribueix mala intenció quan no en tenen)

parentiu

Enemistat entre parents és així com metre foc en joncs

plantes, parentiu, foc, amistat

Ensenya més el món que pare i mare (Les pròpies vivències són lliçons, mentre que l’experiència dels pares és, per a nosaltres, teoria)

parentiu, ensenyar, mon

Entre amics i parents, hi ha vuit dies de temps (Amb la parentela i les amistats es té suficient confiança i crèdit perquè ens donen el condol o les felicitacions temps després)

amistat, parentiu

Entre la dona i la sogra, tot se logra

parentiu

Entre la fruita verda i la madura, es posa malalta la criatura (La fruita no completament madurada fa mals de ventre, cosa que desconeixen els inexperts i goluts xiquets)

plantes, salut, parentiu

Entre marit i muller, no sigues manifasser [o no et fiques a faroler; o embolicar-s'hi és mal fet; O tot està bé] (Recomana no ficar-se en assumptes d'un matrimoni)

amor, parentiu

Entre marit i muller, tot ho aplana un bon voler (L’amor, tot ho perdona i tot ho supera)

amor, parentiu

Entre muller i marit, renyines de dia s’obliden de nit

parentiu

Entre parents i germans, no vulguis ficar les mans (Recomana no ficar-se en les baralles de parents, perquè aquests se solen reconciliar i després tots són contraris de l'extern que s'hi ha ficat)

parentiu, consells

Entre parents, pocs compliments

parentiu

Entre pares i fills no hi ha robatori (El parentiu directe implica una confiança total, sobretot quan es comparteix la casa familiar, on l’economia és comuna o compartible)

parentiu

Entre pares i germans, no hi vulguis ficar les mans (Significa que no convé mesclar-se en assumptes familiars)

parentiu, cos huma

Entre sogra i nora, ni el dimoni es posa (És creença general que les sogres i les nores no solen dur-se bé perquè provénen de famílies i educacions diferents)

parentiu, diable

Entre sogra i nora, no hi ha hora bona (És creença general que les sogres i les nores no solen dur-se bé perquè provénen de famílies i educacions diferents)

parentiu

És ben casada, la que no té ni sogra ni cunyada

amor, parentiu

És cosa que no pot ser, ben guardar a una muller (Una muller no és una propietat vitalícia; i si té qualitats, no li faltaran pretendents)

parentiu

És més mala que una pesta una dona deshonesta (L’honradesa i la sinceritat són elementals perquè tot i tota relació funcionen bé)

parentiu

És una font cultural que ve de lluny, que ha passat de pares a fills i, tant uns com altres, amb el temps, l'han assumida, la feren seua. Els posem sense comentari; a l'estudiós pot servir-los per a conéixer el pensament dels antics, i a tots, d'esplai.

parentiu

Faena de burret, faena de pet (Les faenes dures confiades a xiquets o animals joves solen donar mal resultat

parentiu, camp, animals

Faena de xic i llaurada de burret, no val un pet (Les faenes dures confiades a xiquets o animals joves solen donar mal resultat)

animals, camp, parentiu

Femada de burret i llaurada de xiquet, collita de pets (Els encàrrecs que es deleguen no solen donar bons resultats, sobretot quan es tracta de xiquets, perquè els falta experiència i força física)

parentiu, animals, camp

Fer com les viudes, que prenen consells de tots i fan els que els dona la gana

consells, parentiu

Fer el parent (Fer l'orni, fingir ignorància)

parentiu, maneres de dir

Feren una sogra de fusta i es bellugava, i una de sucre i amargava

parentiu

Festeja la mare, que alcançaràs la filla (Recomana caure bé als pares de la persona estimada per tal que faciliten la relació)

amor, parentiu

Fill casat, fill mig perdut, que oblida el favor rebut (Quan els fills es casen, inicien una vida independent i a vegades s’obliden dels esforços dels pares per criar-los i educar-los)

parentiu

Fill de gat, se li assembla dels peus al cap (Sol dir-se en sentit pejoratiu que de pares amb mal comportament o poc cervell no solen resultar bons fills)

parentiu, cos huma, animals

Fill de gata, caçador de rates [o rates mata] (Vol dir que els fills s'assemblen als pares)

animals, caça, parentiu

Fill de mestre, mig ensenyat (Generalment, qui es cria amb gent culta, experimentada o professional aprén més un altre)

parentiu, ensenyar, oficis

Fill de pare ballador, tot el dia salta (Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons)

parentiu

Fill de pare vell, poc cervell (La molta diferència d’edat no facilita la relació ni l’educació familiar)

cos huma, vell, parentiu

Fill de poll [o poll en poll], llémena cria [llémena = ou del poll] (Sol dir-se en sentit pejoratiu que de pares amb mal comportament o poc cervell no solen resultar bons fills)

parentiu, animals

Fill de sa mare. (Eufemisme d´altre fill...).

parentiu

Fill de vell nascut, fill sabut (Generalment, qui es cria amb gent culta, experimentada o professional aprén més un altre)

saber, vell, parentiu

Fill de vell nascut, serà molt sabut (Generalment, qui es cria amb gent culta, experimentada o professional aprén més un altre)

parentiu, vell, saber

Fill de vell, poc cervell (La molta diferència d’edat no facilita la relació ni l’educació familiar)

parentiu, vell, cos huma

Fill de viuda, mal criat segur (La descendència que es cria sense pare no té qui la corregisca enèrgicament i s’aprofita de la bondat o de la debilitat de la mare)

parentiu

Fill de viuda, malcriat o mal acostumat [mal criat = consentit] (La descendència que es cria sense pare no té qui la corregisca enèrgicament i s’aprofita de la bondat o de la debilitat de la mare)

parentiu

Fill dolent, val més malalt que valent (Qui té un fill que no porta bona conducta, té una pena constant de veure que mai no assenta el cap)

parentiu

Fill dolent, val més molt lluny que present (Qui té un fill que no porta bona conducta, té una pena constant de veure que mai no assenta el cap)

parentiu

Pàgina 11 de 23.

El Refranyer