parentiu

Primer tot són roses i flors, després tot són penes i dolors

Es diu referint-se als matrimonis i unions familiars, que al començament van ben avingudes però després s'hi sol ficar la discòrdia

parentiu amor

Puja aquí dalt, i voràs a m'aguela

Es diu en to de menyspreu i acompanyant la paraula amb l'acció d'alçar un dit, per significar que es rebutja allò que un altre proposa

maneres de dir parentiu

Quan dóna el pare, riu el fill i riu el pare. Quan dóna el fill, plora el pare i plora el fill

Tot va bé quan les coses són normals, però quan les coses van a l’inrevés és per alguna anormalitat: perquè el fill roba o el pare està en la misèria

parentiu riure/plorar

Quan donen els pares, riuen pares i fills. Quan donen els fills, ploren pares i fills

donar riure/plorar parentiu

Quan el fill perd a son pare, allunyeu-lo de sa mare

Si l’equilibri emocional i educacional del xiquet es veu alterat

parentiu

Quan el fill s'assembla al pare, treu de dubtes a la mare

Significa que la virtut i el bon exemple són generals en tots els membres de la família

parentiu

Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma

Si qui ha de donar exemple porta mala conducta, els més pròxims resulten les víctimes

parentiu festivitats

Quan el pare no té pa, la canalla fa ballar; quan el el pare no té vi, la canalla fa dormir

És una cançó de ball rodó infantil. La duresa de la vida impedeix, moltes vegades, que el pare disposi dels mitjans necessaris per a cuidar de la subsistència i educació dels fills. Llavors, per a dissimular la seva situació apurada, els cerca la distracció en el cant i en la dansa.

parentiu

Quan els fillets dormen, els àngels reposen

Els xiquets solen ser molt actius i sorollosos i solen posar-se en perills

dormir parentiu

Quan els fills són petits, són de les mares; quan són fadrins, són de les xiques; quan són casats, són de les dones

El control dels mascles sempre està en mans de les femelles

parentiu

Quan els fills són xics, els maldecaps són xics; quan els fills són grans, els maldecaps són grans

Els perjudicis causats pels adults són més grans que els causats pels xiquets, i si l’adult és casat, el perjudici recau en més gent

parentiu

Quan els fills són xics, les penes són xiques; mentre se fan grans, creixen els treballs; quan són casats, treballs doblats

Els perjudicis causats pels adults són més grans que els causats pels xiquets, i si és casat, el perjudici recau en més gent

parentiu

Quan en casa em parlen amb criança, mal va la dansa

[La paraula criança no es refereix a educar els fills sinó a tenir massa miraments, cerimònies o condescendència amb algú]. Significa que quan a casa hi ha massa complaença, excessos de cortesia o concessions en lloc de fermesa i ordre, les coses no funcionaran bé. Adverteix que si en les relacions familiars o domèstiques es actua amb debilitat, excuses o una amabilitat artificial en lloc de parlar clar i posar límits, la convivència o l'economia de la llar (la dansa) acabarà anant malament.

amor casa parentiu

Quan és mal el fill, sa mare fa deshonrar i son pare flastomar

[mal = roí, dolent / flastomar = maleir, jurar]. Reflecteix com el mal comportament d'un fill pot desestabilitzar per complet el nucli familiar i portar els progenitors a situacions límit. Implica que les males accions del fill esquitxen la reputació de la mare, qui històricament rebia la culpa social de la mala criança, provocant la seva vergonya pública. i el pare perd els papers, la paciència i la moralitat, caient en la ira, els renecs i les malediccions (flastoms) a causa de la frustració.

parentiu

Quan l'alegria és a la sala, la tristor puja l'escala

És un avís als xiquets, que s’engresquen més i més jugant i corrent fins que algú pren mal; o als majors, perquè no es confien que la felicitat és eterna

alegria parentiu

Quan la filla és casada, surten els gendres

Significa que les solucions, les ajudes o els pretendents apareixen precisament quan ja és massa tard i el problema o la situació ja s'ha resolt. És la perspectiva dels pares, que veuen com tothom es postula per a gendre un cop la filla ja té marit. Fora del matrimoni, s'utilitza per a criticar l'oportunisme o la falsa solidaritat de la gent. Fa referència a aquelles persones que s'ofereixen a ajudar-te o a fer-te un favor només quan veuen que ja no et fa falta, quedant bé dew cara a la gent.

amor parentiu

Quan la filla és maridada surten els gendres

Es diu quan s’ofereixen coses profitoses després que hagi passat l’oportunitat d’utilitzar-les

parentiu

Quan la filla li arriba a la mare a la cintura, ja no té filla segura

Significa que quan les xiquetes comencen a fer-se donetes, la seua bellesa no passa desapercebuda i és un atractiu per a futurs possibles marits

parentiu

Quan la mare dorm, senyal que vol casar la filla

La mare que no controla la filla està facilitant que se li acosten els homes

parentiu dormir

Quan la mare no hi és, els fills salten i ballen

L’absència momentània de qui mana és aprofitada pels subordinats per a trencar la rutina

parentiu

Quan les dones tenen fills, ja no corren tants perills

Per la seua bellesa i fragilitat, les dones sempre perillen sexualment, però la criança les fa més fortes anímicament i els fa decaure un poc la bellesa corporal

parentiu

Quan les filles festegen, les mares bogegen

[Bogejar: desvariar, inquietar-se o perdre la calma per l'ansietat o el recel]. Significa que, quan les filles comencen a tenir nòvio o a relacionar-se amorosament, les mares es preocupen, es tornen desconfiades i les vigilen de manera discreta.

amor parentiu

Quan les filles festegen, les mares cloquegen

[Cloquejar: fer el cloc-cloc de la gallina cloca quan està covant els ous o té pollets]. Significa que quan les filles comencen a tindre pretendents o festejar, les mares es tornen protectores, desconfiades i xarradores, controlant o comentant cada moviment per protegir-les. Utilitza l'animal per descriure la mare que, d'una banda expressa la satisfacció i orgull en veure que algú s'ha fixat en la seua filla, i per contra, es posa en alerta i no para de xarrar amb les veïnes.

amor parentiu

Quan les filles són casades surten los gendres

Aquest refrany el solien dir els pares després que la filla s'hagués casat, quan llavors acostumava a aparèixer un partit millor que l'actual, de millor posició econòmica, amb més cortos, propietats, etc.

parentiu

Quan les filles són casades, apareixen els gendres

Les xiques solen tenir més d’un pretendent, amb qui la relació d’amistat sol mantenirse

parentiu

Quan les filles són casades, surten los casadors

Significa que les bones oportunitats o solucions sovint es presenten massa tard, quan la decisió ja està presa i no hi ha marxa enrere. Fa referència a quan una noia ja s'ha casat i és llavors quan comencen a aparèixer nous i millors pretendents (casadors o partits) que haurien estat una opció ideal en el seu moment.

amor parentiu

Quan les filles [o xiques] festegen, les mares xiuxiuegen.

[Xiuxiuejar: parlar fluix]. Fa referència a la preocupació, desconfiança i control discret que les mares solen exercir sobre les seves filles quan aquestes comencen a tenir relacions amoroses o a sortir amb algú. Indica com les mares comenten, aconsellen o observen discretament (a vegades amb cert neguit o xafarderia) els primers passos de les seves filles en l'amor.

amor parentiu

Quan parlen els majors, els xiquets callen

És una sentència que es diu als nens quan interrompen les converses dels adults

parlar parentiu

Quan se presenta el marit, no esperis altre partit

Es refereix a quan finalment arriba una ocasió concreta, una oferta o una solució que esperaves (no només en l'amor, sinó en qualsevol negoci o decisió) i t'aconsella que no et facis il·lusions buscant alguna cosa millor o més perfecta ("el millor és enemic del bo"). Si el que tens al davant és acceptable i real, agafa-ho.

amor parentiu

Quart creixent serà diferent, quan minvant serà semblant

És una fórmula amb què les dones expressen la creença que si un infant neix en quart creixent, el seu germanet futur serà de diferent sexe, i si neix en quart minvant, el que naixerà després serà

oratge parentiu

Quatre dones i la mare, cinc dimonis contra el pare

Expressa amb humor la idea que conviure amb moltes dones a casa pot resultar aclaparador o suposar una font constant de conflictes i xafarderies per al pare. Juga amb la gradació del nombre de filles o dones a la família (una filla és bona, dues prou, tres massa, i quatre més la mare ja formen una catosfera o colla ingovernable per al cap de casa).

diable parentiu

Quatre filles i una mare, cinc dimonis contra el pare

Expressa amb humor la idea que conviure amb moltes dones a casa pot resultar aclaparador o suposar una font constant de conflictes i xafarderies per al pare. Juga amb la gradació del nombre de filles o dones a la família (una filla és bona, dues prou, tres massa, i quatre més la mare ja formen una catosfera o colla ingovernable per al cap de casa).

diable parentiu

Quatre filles i una mare, cinc dimonis per a un home

Les persones del mateix sexe d’un mateix col·lectiu solen fer conxorxa contra les de l’altre sexe

diable parentiu

Què delicat era mon gendre, quan era tendre!

Es diu referint-se a persones excessivament delicades.

parentiu

Què fan els infants? Allò que veuen fer als grans

Critica el comportament d’alguns adults de l’entorn de xiquets concrets

parentiu

Qui al meu fill moca, a mi em besa en la boca

És un agraïment als benefactors dels fills propis

parentiu

Qui amb xiquets es gita, matí s'alça

Si els majors no sempre tenen trellat, a qui confia en xiquets o en persones immadures o inexpertes solen fallar-li les coses

parentiu

Qui be estima, be castiga

Justifica les renyines i el castic quan es fan per educar i millorar el comportament dels fills, parents o alumnes, no sent una mostra d'odi o maldat, sinó un acte de vertadera estima i responsabilitat per al seu propi bé.

amor parentiu

Qui castiga son fill, fa greuge a son enemic

[greuge = ofensa]. Quan es castiga algú estimat, es fa amb dolor de cor pel seu bé, cosa que els enemics no voldrien que es fera per tal que resultara una mala persona

parentiu

Qui cria fills, cria canaris

És una inversió de la qual es trau poc rendiment

parentiu animals

Qui criatures, ases i dones mena, tot l’any va en pena.

Qui té per missió vigilar i controlar els altres, no té un moment de descans, perquè els altres mai no s’estan quiets

parentiu animals

Qui de casa se'n va a casa torna

Qui deixa la casa familiar per la raó que siga, al cap del temps hi torna, encara que siga de visita, per necessitat, comoditat o enyorança

casa parentiu

Qui de casa se'n va, a casa torna i paga la pena dobla

Qui deixa la casa familiar per la raó que siga, al cap del temps hi torna, encara que siga de visita, per necessitat, comoditat o enyorança

casa parentiu

Qui de gat neix, de cap o de cua s'hi pareix

Vol dir que els fills solen semblar als pares

animals parentiu

Qui dóna l’hisenda en vida se firma la seua ruïna

Desaconsella tota donació abans de la mort, ja que els hereus poden desposseir el benefacto

parentiu

Qui en xiquets [o criatures] es gita, pixat [o cagat] s'alça

Es diu davant els mals resultats que sol donar fiar-se dels infants per a fer alguna feina o ajudar-la a fer

parentiu dormir

Qui es casa per diners [o interès], criat [o mosso] de sa muller [o dona] és

Significa que quan un dels integrants de la parella és el ric, és més important o té un pes real o social més gran que l’altre, que és el pobre, acaba perdent la seva independència, la seva dignitat i l'autoritat dins de la llar. Com que la riquesa prové de la parella, aquesta passa a tenir tot el control de la relació, rebaixant l'altre membre a la condició de subratllat o "criat".

amor diners parentiu

Qui es casa per interés ja ho dirà després

Tot engany acaba manifestant-se tard o d’hora, i per temor al perjudici s’ha de ser sempre molt servicial

parentiu diners

Qui es fill d'ase, una hora al dia brama

Els fills solen heretar més els defectes dels pares que no les virtuts

animals parentiu

Qui és fill del gat, li retira de la cua o del cap

Vol dir que els fills solen assemblar-se als pares

animals parentiu

Qui és parent del gat, li sembla, de la cua o del cap

Significa que els parents sempre s'assemblen de qualque defecte o qualitat, sia físic, sia moral

animals parentiu

Qui es vol casar, molt s'hi ha de pensar

Significa que cal reflexionar i meditar molt bé qualsevol decisió important o pas decisiu a la vida, com ara el matrimoni, abans de prendre'l per evitar errors o penediments.

amor parentiu

Qui està prop del foc, va a mà de cremar-se

Avisa del perill d'exposar-se innecessàriament a una situació de risc. Significa que si et passes molt de temps a prop d'un perill, d'una temptació o d'una mala influència, el més probable és que en pateixis les conseqüències negatives. En l'ambit afectiu vol dir que l'excessiva familiaritat entre home i dona sol portar conseqüències perilloses. Recorda que la millor manera d'evitar caure en un error que trenqui el matrimoni no és provar la pròpia força de voluntat, sinó allunyar-se del problema

amor foc parentiu

Qui fa fills sembla a son pare

No és cap activitat criticable

parentiu

Qui filles té, de filles no ha de parlar

No convé traure el tema perquè començaran a eixir crítiques i defectes de l’altre sexe

parentiu parlar

Qui fuig, a casa torna

Qui deixa la casa familiar per la raó que siga, al cap del temps hi torna, encara que siga de visita, per necessitat, comoditat o enyorança

parentiu casa

Qui infants té massa no esta mai grassa

Qui ha d’alimentar moltes boques ha de fer grans esforços en detriment propi

parentiu

Qui lluny se'n va a casar, o s'enganya, o va a enganyar

No sempre és així, però sí en alguns casos de persones conflictives. En els pobles menuts, és habitual la desconfiança envers els forasters, ja que no es coneix bé l'altra persona o es pot amagar un engany. Quan algú es casa amb una persona de molt lluny, sovint no sap com és la seva família, el seu passat o la seva situació real. El proverbi diu que qui fa això o s'equivoca per ingenuïtat (s'enganya) o té intencions d'amagar alguna cosa (va a enganyar).

amor parentiu

Qui molt corre, prompte es para [o cansa]

Qui pretén destacar o triomfar en algun camp o activitat professional sense comptar amb padrins o tradició familiar, ho té molt difícil

parentiu

Qui no creu a son pare o a sa mare ha de creure a una pell de tabal

Qui no porta bona conducta en sa casa, acaba enrolat en algun exèrcit o en galeres

parentiu

Qui no en sap més, amb sa mare es gita i no peca

Significa que la ignorància de la malícia dels actes propis excusa de culpa

saber parentiu

Qui no gosa, no es gita amb la sogra

Qui adquireix poder sobre els altres i responsabilitat sobre les coses ha de ser decidit en els seus actes

parentiu

Qui no sembla a son pare, és un porc

Es refereix a l'herència genètica

animals parentiu

Qui no té fills, té nebots

Es diu irònicament com a lament quan estant carregat de feina o preocupacions en sobrevé alguna altra d’afegida

parentiu

Qui no té iaia, ell mateix s’alaba

Es diu de qui està pagat de si mateix i dels seus actes

parentiu

Qui no tinga res que fer, arme navio o prenga muller

Critica els inactius o els que s’entretenen en alguna tasca estranya o inhabitual per a no avorrir-se

treball mar parentiu

Qui no tingui res per fer que prengui muller

Ironitza sobre les complicacions i preocupacions que comporta el matrimoni. Adverteix de manera humorística o satírica aquells qui s'avorreixen o no tenen ocupació. Comparar casar-se amb no tenir res a fer significa que tenir parella o formar una llar és una tasca tan absorbent, exigent i complexa que et suposarà feina de sobres.

amor parentiu

Qui no vol creure a la bona mare; creurà a la pell de cabra

La pell de cabra és la referència al tambor de l'exèrcit que obliga sempre a obeir. Es diu per aquells qui són indòcils a les persones que els volen bé, i després han d'obeir per força als qui els malmenen.

animals parentiu

Qui només té un fill, sol criar-lo totxo

[totxo = simple, bajoc, embadalit, curt]. Es diu perquè els fills dits povils o pubills tarden més a espavilar-se que si tingueren germans més grans

parentiu

Qui poc t'atany, poc te plany

[Atany: Fa referència a allò que ens afecta directament o amb el qual tenim un vincle. Plany: significa lamentar, compadir o plorar la desgràcia d'algú]. Significa que les persones solen doldre's o preocupar-se poc pel mal o les desgràcies dels altres, tret que es tracti de familiars propers o d'amics molt íntims.

amistat parentiu

Qui posa dents aviat, prest tindrà germanet nat.

Vol dir que el nen que té fàcil la primera dentició, prest el desmamaran, i aleshores la mare tornarà a estar prenys.

cos huma parentiu

Qui sembla a son pare honra sa mare

Es diu per justificar o explicar les qualitats i tendències d'algú que les té per herència

parentiu

Qui sembla als seus no fa tort a ningú

Es diu per justificar o explicar les qualitats i tendències d'algú que les té per herència

parentiu

Qui té diners, troba parents.

Mentre tengui diners tendrà parents i amics, però alerta quan no en tengui que es trobarà més sol que la una.

diners parentiu

Qui té filles menja bunyols

Les xiques solen ser les cuineres en la casa familiar

parentiu menjar

Qui té filles menja coca

Fins fa ben poc, tenir filles, en una família pagesa, equivalia a passar problemes econòmics: manca de braços per treballar al camp, dots en casar-se, etc.

parentiu diners

Qui té filles menja rosquilles

Les xiques solen ser les cuineres en la casa familiar

menjar parentiu

Qui té filles per casar, ai, Déu meu! que patirà

Les fadrines en edat casadora donen als pares la preocupació de mirar amb qui es casaran, a més que quan es junten moltes dones, encara que siga treballant, xerren molt i fan conxorxa contra el pare

déu parentiu

Qui té fills al costat, no morirà enfitat

vol dir que els fills sempre solen menjar dels béns dels pares, i que aquests s'ho lleven d'ells per a donar-ho als fills

parentiu

Qui té fills, té perills

En general, els fills mascles donen més problemes que les xiques

parentiu

Qui té mal al dit i bonic marit, tot sovint se'ls mira

Fa referència a parar atenció, cuidar o obsessionar-se amb les coses que ens fan mal o amb allò que valorem molt. Es refereix a la tendència a fixar-se constantment en el dolor o en la bellesa. Tota la felicitat de la muller està en trobar un bon marit. Llavors la pau viu a la llar, i la felicitat es manifesta fins en la mateixa vida exterior.

cos huma parentiu

Qui té mare menja coca, i qui no en té es fa fotre

L'amor de la mare arriba al sacrifici. Ella comparteix les fatigues del pare per alimentar als fills.

menjar parentiu

Qui té mare, gran boca bada

parentiu

Qui té mare, té consol

Certament. Significa que tenir una mare representa una font de suport incondicional, amor desinteressat i protecció. Representa l'alleujament i la seguretat de saber que, davant de qualsevol adversitat o problema, sempre tindràs algú a qui acudir.

parentiu

Qui té parents pobres, que no aixequi torres

Si s’està en millor situació econòmica que ells, segurament ens demanaran favors

parentiu diners

Qui tinga filles a la plaça, que no diga puta ni bagassa

[Bagassa: Prostituta]. Adverteix que no s'han de criticar els comportaments aliens (especialment els sexuals o de reputació de les dones) si tens fills o filles exposats als mateixos riscos, ja que la situació es pot girar en contra. Ensenya prudència, empatia i a no jutjar per evitar que la pròpia família es veja afectada.

parentiu

Qui tot ho deixa pel net, ven la capa en temps de fred

Segons una llei natural sembla que les persones són estimades en relació a allò que tenen. Si algú es desprèn de les seves possessions en favor d'un altre, probablement ja no serà tracta amb la mateixa delicadesa.

oratge parentiu indumentària

Qui va contra la seva sang, va contra Déu

Es diu per recriminar els qui obren en perjudici de llurs parents

cos huma déu parentiu

Quina desgràcia de mare: tres filles monges i el pare frare

Diu que tantes dones en una família acaben fent del pare el que elles vulguin, ja que per majoria imposen la seva voluntat.

parentiu

Quina genteta porta el barco... I anaven pare i fill

S'utilitza per criticar aquells que jutgen els defectes dels altres sense veure els seus propis, fent referència irònica a una tripulació formada només per dues persones molt properes, sovint suggerint incompetència o poca serietat en la gestió d'un assumpte.

oficis parentiu

Ràbia de germans, ràbia de dimonis

parentiu

Raons de marit i muller, de la porta al carrer

Vol dir que les qüestions entre marit i muller s'han de dirimir dins la casa, sense que hi intervingui gent externa

parentiu amor

Recorda-te’n, sogra, que vas ser nora

Quan estem bé ens oblidem o no volem recordar quan estàvem malament o els esforços que ens ha costat arribar a la condició o posició que actualment tenim

parentiu

Reunió de llevadores, criatura morta

És una crítica de les reunions, perquè mentre es discuteix no s’actua

parentiu

Riu, riu, i ton pare [o ta mare] et durà un niu

Ho diuen a aquells qui estan despreocupats i alegres davant circumstàncies perilloses. S'utilitza per advertir o ridiculitzar qui riu o està massa tranquil sense veure un perill clar. El "niu" funciona com una falsa promesa de protecció o un absurd regal que arribaria si tot segueix igual d'ingenu.

riure/plorar alegria parentiu

Sa mare no vol que begui vi i ell se'n fa sopes

Es diu dels desobedients i dels que actuen contràriament als bons costums

vinya beure parentiu

Sabater amic o parent, calça car i més dolent

Significa que encarregar feines o comprar productes a amics o familiars acostuma a sortir car i de mala qualitat. És perquè el proveïdor o venedor (com un sabater) abusa de l'amistat o parentesc, i el client no gosa queixar-se per respecte al parentesc o a l'amistat. Al final acabes pagant més diners per una feina pitjor que la d'un professional desconegut.

amistat oficis parentiu indumentària

Secret dit a la muller, és com dit al barber

Un dels defectes tradicionalment atribuïts a les dones és el de xerrar massa, el de no saber guardar un secret.

oficis parentiu

Sempre el meu és molt millor, perquè del meu jo en sóc l’autor

Justifica que, normalment, s’està més pagat de les coses pròpies i dels parents més íntims que de les d’altri

parentiu

Sempre és bo que hi haja xiquets a casa, per a que ho paguen tot

parentiu