Refranys parentiu

Els fills del sabater van descalços (Significa que els professionals solen atendre abans les necessitats dels clients que les familiars)

oficis, parentiu

Els fills dels fills, dues vegades fills (Significa que se sol estimar tant els néts com els propis fills)

parentiu

Els fills dels gats agafen rates (És una crítica sentenciosa als qui no es comporten com caldria, ja que els fills, en major o menor mesura, solen heretar més els defectes que les virtuts dels progenitors)

parentiu, animals

Els fills i els diners donen més penes quan són més (Com més diners es tenen, més complicada es té la vida per a mantenir-los i augmentar-los)

parentiu, diners, donar

Els fills repta quan són xics i aparta’ls de mals amics [reptar = bonegar, renyar, rényer] (Convé educar quan és el moment adequat)

parentiu

Els fills són com les flors, que Déu les dóna i Déu les cull quan n’és servit (És una consolació)

parentiu, plantes, déu

Els fills són el bastó de vellesa de llurs pares (És just que els fills ajuden els pares a la vellesa igual que els pares els van ajudar a ells quan eren menuts)

parentiu, vell

Els fills s’assemblen a les mares, i les filles, als pares (Per regla general, sol ser així en el caràcter, però sobretot en la dentadura)

parentiu

Els fills, de petits donen fatics; de grans, afanys, i de casats, doblats [fatic = treball, feina / afany = disgust, neguit] (Els pares, sempre pateixen pels fills, pels seus actes i per les seues circumstàncies)

parentiu

Els fills, del cor ixen i al cor tornen (Els fills són una prolongació dels progenitors, que moltes vegades els estimen més que a si mateixos)

parentiu, cos huma

Els fills, quan són petits són de les mares, quan són fadrins són de les noies i quan són casats són de la dona (Sempre depenem de les femelles en moltes coses; per això la majoria de cultures humanes s’han originat amb el matriarcat)

parentiu

Els fills, quan són xics donen digustos xics; quan són grans els donen grans, i al ser casats, doblats (Els pares, sempre pateixen pels fills, pels seus actes i per les seues circumstàncies)

parentiu

Els germans són tots d’un ventre, i cadascú té el seu temple (Cada persona té un caràcter, uns gustos i una manera de veure el món diferent d’una altra, inclús els mateixos germans)

cos huma, parentiu

Els germans, s'estiren els cabells i no es fan mal

parentiu

Els lladres de casa són els més dolents (Ens dol més que siguen parents, o coneguts, o de la pròpia terra, que si són forasters o desconeguts)

parentiu, casa

Els malalts es tornen com les criatures (Es fan reguinyosos i reclamen atenció contínua, amb o sense motiu)

parentiu, salut

Els nebots salten a bots (Sol passar, sobretot quan els porten regals)

parentiu

Els parents els dóna Déu, els amics els tries tu (No som lliures d’elegir els nostres familiars, amb els quals pot ser que renyim per qüestions de caràcter o de gustos. Se li diu a un amic com a lloança, i a un parent com a menyspreu)

déu, animals, parentiu

Els parents són donats; els amics triats (No som lliures d’elegir els nostres familiars, amb els quals pot ser que renyim per qüestions de caràcter o de gustos. Se li diu a un amic com a lloança, i a un parent com a menyspreu)

parentiu, amistat

Els parents, així com són; els amic, cercau-los bons (Significa que cal admetre el caràcter dels parents, tant si ens agrada com si no)

amistat, parentiu

Els pecats dels pares els paguen els fills (Moltes vegades, injustament i per comoditat, la venjança recau en el més dèbil o en qui no té culpa de res)

parentiu

Els que es casen en dilluns, al cap de l'any són difunts (El dilluns és un dia reputat com a malastruc. Molt exageradament, el refrany desaconsella prendre qualsevol iniciativa important)

parentiu, setmana, any, amor

Els que no es tracten no són parents (Les persones que no es freqüenten, es distancien)

parentiu

Els testos [o plats, o tupins] s'assemblen a les olles [si no pel mig per les vores] (Els fills s’assemblen als pares i solen heretar llurs mateixos defectes)

parentiu

Els xiquets diuen allò que sentir dir (És difícil preservar la intimitat de la família quan hi ha a casa algú més, que directament o indirecta desvetlarà detalls de la seua vida)

parentiu

Els xiquets i els bojos sempre diuen la veritat (No ens hem d’ofendre del que diguen els xiquets quan són menuts, ja que no tenen maldat, cosa més pròpia de l’edat adulta)

parentiu

Els xiquets no són la feina que donen, és la que no deixen fer

parentiu

Els xiquets són l’alegria de la casa (Quan són menuts, distreuen, entretenen i alegren la família)

parentiu, alegria

Els xiquets xarren a la plaça el que senten dir a casa És difícil preservar la intimitat de la família quan hi ha a casa algú més (animals, criats, parents, veïns, invitats), que directament o indirecta desvetlarà detalls de la seua vida)

casa, parlar, parentiu

Els xiquets, la mà de donar la tenen curra (Vol dir que els infants solen esser egoistes i poc donadors)

donar, parentiu

Els xiquets: "ver, oir i callar".

parentiu, parlar

En abril, el pare no espera al fill (Si fa bon temps granen les primeres espigues de blat i no esperen les que naixeran més tard. Ressalta que el bon temps venç a la peresa i invita a l’activitat)

parentiu, oratge, treball, mesos, camp

En abril, no espera el pare al fill (És un mes de temperatura agradable que anima a l’activitat)

parentiu, treball, mesos

En casa de molts fills i poc de pa, de tot hi haurà. (On es passa precarietat, cada fill tria el seu camí en la vida, bo o dolent)

menjar, casa, parentiu

En casa del dolçainer tots són balladors (Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal)

festa, casa, oficis, música, parentiu

En casar-se l’home, lliguen un bou i amollen una vaca (El matrimoni aquieta el comportament dels homes i allibera de la supeditació familiar a les dones)

amor, animals, parentiu

En el carrer de Conills, tan iguals són els pares com els fills (Es diu per al·lusió a diferents persones que, encara que sien de diverses condicions, pateixen dels mateixos defectes)

parentiu

En el cau dels conills, el que fan els pares fan els fills (Quan els pares no donen bon exemple, els fills actuen igual per imitació)

animals, parentiu

En el forn hi ha un codony, en la plaça una carabassa... xiquets, tots a sa casa

menjar, plantes, parentiu

En el matrimoni, un fill lliga i dos deslliguen (Un sol fill és el centre d’atenció dels progenitors, mentre que dos es barallen i fan enfadar els pares)

amor, parentiu

En el plor de l’hereu, l’alegria es veu (Ironitza sobre la pena de qui obtindrà un benefici)

riure/plorar, parentiu

En juliol el meu blat i en agost el del meu cunyat (És una manera de dir que primer és u que els altres)

camp, mesos, plantes, parentiu

En la boda, qui manco corre és la nòvia (Qui és amfitrió o el centre d’atenció de tots, està més pendent de la companyia que de si mateix)

parentiu, amor

En la boda, qui menys menja és la nóvia (Qui és amfitrió o el centre d’atenció de tots, està més pendent de la companyia que de si mateix)

amor, parentiu

En la casa del que jura no faltarà desventura (Tot va lligat: la fam o la desgràcia i el mal caràcter)

casa, parentiu

En la casa dels conills, de la mateixa manera acaben els pares que els fills (Els membres d’una mateixa família o els que comparteixen alguna activitat o creença tenen un comportament similar pel fet de compartir els costums)

parentiu, animals, casa

En la casa dels conills, el que fan els pares fan els fills (Quan els pares no donen bon exemple, els fills actuen igual per imitació)

parentiu, animals, casa

En la casa que es maleeix i jura està la malaventura (Tot va lligat: la fam o la desgràcia i el mal caràcter)

parentiu, casa

En la casa que es treballa, mai no falta pa ni palla (En la família on es treballa no falta el menjar ni per a les persones ni per a les cavalleries)

treball, parentiu, casa, menjar

En la terra dels conills el mateix són els pares que els fills (Els fills aprenen o malaprenen dels pares per imitació, ja que els pares són el seu model i referent)

parentiu, animals

Pàgina 10 de 23.

El Refranyer