`

Refranys parentiu

riure/plorar parentiu

Ploreu xiquets que pardalets tindreu

Quan les criatures s’ho proposen, aconsegueixen dels pares el seu propòsit a base d’insistència

parentiu diners animals

Poc peix, raons en barraca

Quan hi ha mancança de menjar o de beneficis, es prodiguen les discussions familiars

parentiu

Porca la mare, porca la filla i porca la casa que les abriga

És un insult, i a vegades, la manifestació de la deixadesa o la mala idea

indumentària parentiu maneres de dir

Primer és la camisa que el gipó

Vol dir que primer s'ha d'atendre als parents que als externs

parentiu amistat cos huma

Primer són les dents, que els amics i els parents

Vol dir que cal mirar pel nostre propi benestar abans que pel dels nostres parents

parentiu amor

Primer tot són roses i flors, després tot són penes i dolors

Es diu referint-se als matrimonis i unions familiars, que al començament van ben avingudes però després s'hi sol ficar la discòrdia

maneres de dir parentiu

Puja aquí dalt, i voràs a m'aguela

Es diu en to de menyspreu i acompanyant la paraula amb l'acció d'alçar un dit, per significar que es rebutja allò que un altre proposa

parentiu riure/plorar

Quan dóna el pare, riu el fill i riu el pare. Quan dóna el fill, plora el pare i plora el fill

Tot va bé quan les coses són normals, però quan les coses van a l’inrevés és per alguna anormalitat: perquè el fill roba o el pare està en la misèria

parentiu

Quan el fill perd a son pare, allunyeu-lo de sa mare

Si l’equilibri emocional i educacional del xiquet es veu alterat

parentiu

Quan el fill s'assembla al pare, treu de dubtes a la mare

Significa que la virtut i el bon exemple són generals en tots els membres de la família

parentiu festivitats

Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma

Si qui ha de donar exemple porta mala conducta, els més pròxims resulten les víctimes

dormir parentiu

Quan els fillets dormen, els àngels reposen

Els xiquets solen ser molt actius i sorollosos i solen posar-se en perills

parentiu

Quan els fills són xics, els maldecaps són xics; quan els fills són grans, els maldecaps són grans

Els perjudicis causats pels adults són més grans que els causats pels xiquets, i si l’adult és casat, el perjudici recau en més gent

parentiu

Quan els fills són xics, les penes són xiques; mentre se fan grans, creixen els treballs; quan són casats, treballs doblats

Els perjudicis causats pels adults són més grans que els causats pels xiquets, i si és casat, el perjudici recau en més gent

amor casa parentiu

Quan en casa em parlen amb criança, mal va la dansa

Per massa confiança, no solen ser habituals les paraules amables en la intimitat de les famílies

alegria parentiu

Quan l'alegria és a la sala, la tristor puja l'escala

És un avís als xiquets, que s’engresquen més i més jugant i corrent fins que algú pren mal; o als majors, perquè no es confien que la felicitat és eterna

amor parentiu

Quan la filla és casada, surten els gendres

Es diu quan s'ofereixen coses profitoses després que és passada l'ocasió d'utilitzar-les

parentiu

Quan la filla és maridada surten els gendres

Es diu quan s’ofereixen coses profitoses després que hagi passat l’oportunitat d’utilitzar-les

parentiu

Quan la filla li arriba a la mare a la cintura, ja no té filla segura

Significa que quan les xiquetes comencen a fer-se donetes, la seua bellesa no passa desapercebuda i és un atractiu per a futurs possibles marits

parentiu dormir

Quan la mare dorm, senyal que vol casar la filla

La mare que no controla la filla està facilitant que se li acosten els homes

parentiu

Quan la mare no hi és, els fills salten i ballen

L’absència momentània de qui mana és aprofitada pels subordinats per a trencar la rutina

parentiu

Quan les dones tenen fills, ja no corren tants perills

Per la seua bellesa i fragilitat, les dones sempre perillen sexualment, però la criança les fa més fortes anímicament i els fa decaure un poc la bellesa corporal

parentiu amor

Quan les filles festegen, les mares bogegen [bogejar = desvariar]

Les mares, desconfiades, les controlen discretament

amor parentiu

Quan les filles festegen, les mares cloquegen [cloquejar = xarrar]

Les mares, desconfiades, les controlen discretament

parentiu

Quan les filles són casades, apareixen els gendres

Les xiques solen tenir més d’un pretendent, amb qui la relació d’amistat sol mantenirse

parentiu

Quan les xiques festegen, les mares xotxegen

Les mares, desconfiades, les controlen discretament

parlar parentiu

Quan parlen els majors, els xiquets callen

És una sentència que es diu als nens quan interrompen les converses dels adults

parentiu amor

Quan se presenta el marit, no esperis altre partit

És un consell ben pràctic per a no quedar-se per a vestir sants

oratge parentiu

Quart creixent serà diferent, quan minvant serà semblant

És una fórmula amb què les dones expressen la creença que si un infant neix en quart creixent, el seu germanet futur serà de diferent sexe, i si neix en quart minvant, el que naixerà després serà

diable parentiu

Quatre dones i la mare, cinc dimonis contra el pare

Les persones del mateix sexe d’un mateix col·lectiu solen fer conxorxa contra les de l’altre sexe

parentiu diable

Quatre filles i una mare, cinc dimonis contra el pare

Les persones del mateix sexe d’un mateix col·lectiu solen fer conxorxa contra les de l’altre sexe

diable parentiu

Quatre filles i una mare, cinc dimonis per a un home

Les persones del mateix sexe d’un mateix col·lectiu solen fer conxorxa contra les de l’altre sexe

parentiu

Què fan els infants? Allò que veuen fer als grans

Critica el comportament d’alguns adults de l’entorn de xiquets concrets

parentiu

Qui al meu fill moca, a mi em besa en la boca

És un agraïment als benefactors dels fills propis

parentiu

Qui amb xiquets es gita, matí s'alça

Si els majors no sempre tenen trellat, a qui confia en xiquets o en persones immadures o inexpertes solen fallar-li les coses

amor parentiu

Qui be estima, be castiga

Justifica les renyines i el castic quan es fan per educar i millorar el comportament dels fills, parents o alumnes

parentiu

Qui castiga son fill, fa greuge a son enemic [greuge = ofensa]

Quan es castiga algú estimat, es fa amb dolor de cor pel seu bé, cosa que els enemics no voldrien que es fera per tal que resultara una mala persona

parentiu animals

Qui cria fills, cria canaris

És una inversió de la qual es trau poc rendiment

parentiu animals

Qui criatures, ases i dones mena, tot l’any va en pena.

Qui té per missió vigilar i controlar els altres, no té un moment de descans, perquè els altres mai no s’estan quiets

casa parentiu

Qui de casa se'n va a casa torna

Qui deixa la casa familiar per la raó que siga, al cap del temps hi torna, encara que siga de visita, per necessitat, comoditat o enyorança

casa parentiu

Qui de casa se'n va, a casa torna i paga la pena dobla

Qui deixa la casa familiar per la raó que siga, al cap del temps hi torna, encara que siga de visita, per necessitat, comoditat o enyorança

animals parentiu

Qui de gat neix, de cap o de cua s'hi pareix

Vol dir que els fills solen semblar als pares

parentiu

Qui dóna l’hisenda en vida se firma la seua ruïna

Desaconsella tota donació abans de la mort, ja que els hereus poden desposseir el benefacto

parentiu dormir

Qui en xiquets [o criatures] es gita, pixat [o cagat] s'alça

Es diu davant els mals resultats que sol donar fiar-se dels infants per a fer alguna feina o ajudar-la a fer

parentiu diners amor

Qui es casa per diners, criat de sa muller és

Quan un dels integrants de la parella és el ric, és més important o té un pes real o social més gran que l’altre, que és el pobre per comparació, almenys des del punt de vista dels altres

parentiu diners

Qui es casa per interés ja ho dirà després

Tot engany acaba manifestant-se tard o d’hora, i per temor al perjudici s’ha de ser sempre molt servicial

amor diners parentiu

Qui es casa per interés, criat [o mosso] de sa muller [o dona] és

Tot engany acaba manifestant-se tard o d’hora, i per temor al perjudici s’ha de ser sempre molt servicial

animals parentiu

Qui es fill d'ase, una hora al dia brama

Els fills solen heretar més els defectes dels pares que no les virtuts

animals parentiu

Qui és fill del gat, li retira de la cua o del cap

Vol dir que els fills solen assemblar-se als pares

animals parentiu

Qui és parent del gat, li sembla, de la cua o del cap

Significa que els parents sempre s'assemblen de qualque defecte o qualitat, sia físic, sia moral

amor parentiu

Qui es vol casar, molt s'hi ha de pensar

Un bon consell per a qui ha de fer un pas ben important per a la vida pròpia i la d’altres

amor foc parentiu

Qui està prop del foc, va a mà de cremar-se

Vol dir que l'excessiva familiaritat entre home i dona sol portar conseqüències perilloses

parentiu

Qui fa fills sembla a son pare

No és cap activitat criticable

parentiu parlar

Qui filles té, de filles no ha de parlar

No convé traure el tema perquè començaran a eixir crítiques i defectes de l’altre sexe

parentiu casa

Qui fuig, a casa torna

Qui deixa la casa familiar per la raó que siga, al cap del temps hi torna, encara que siga de visita, per necessitat, comoditat o enyorança

parentiu

Qui infants té massa no esta mai grassa

Qui ha d’alimentar moltes boques ha de fer grans esforços en detriment propi

parentiu amor

Qui lluny se'n va a casar, o s'enganya, o va a enganyar

No sempre és així, però sí en alguns casos de persones conflictives. En els pobles menuts, és habitual la desconfiança envers els forasters

parentiu

Qui molt corre, prompte es para [o cansa]

Qui pretén destacar o triomfar en algun camp o activitat professional sense comptar amb padrins o tradició familiar, ho té molt difícil

parentiu

Qui no creu a son pare o a sa mare ha de creure a una pell de tabal

Qui no porta bona conducta en sa casa, acaba enrolat en algun exèrcit o en galeres

saber parentiu

Qui no en sap més, amb sa mare es gita i no peca

Significa que la ignorància de la malícia dels actes propis excusa de culpa

parentiu

Qui no gosa, no es gita amb la sogra

Qui adquireix poder sobre els altres i responsabilitat sobre les coses ha de ser decidit en els seus actes

animals parentiu

Qui no sembla a son pare, és un porc

Es refereix a l'herència genètica

parentiu

Qui no té fills, té nebots

Es diu irònicament com a lament quan estant carregat de feina o preocupacions en sobrevé alguna altra d’afegida

parentiu

Qui no té iaia, ell mateix s’alaba

Es diu de qui està pagat de si mateix i dels seus actes

treball mar parentiu

Qui no tinga res que fer, arme navio o prenga muller

Critica els inactius o els que s’entretenen en alguna tasca estranya o inhabitual per a no avorrir-se

parentiu

Qui només té un fill, sol criar-lo totxo [totxo = simple, bajoc, embadalit, curt]

Es diu perquè els fills dits povils o pubills tarden més a espavilar-se que si tingueren germans més grans

amistat parentiu

Qui poc t'atany, poc te plany

Significa que els homes solen doldre's poc del mal dels altres si aquests no són parents propincs o grans amics

parentiu

Qui sembla a son pare honra sa mare

Es diu per justificar o explicar les qualitats i tendències d'algú que les té per herència

parentiu

Qui sembla als seus no fa tort a ningú

Es diu per justificar o explicar les qualitats i tendències d'algú que les té per herència

parentiu menjar

Qui té filles menja bunyols

Les xiques solen ser les cuineres en la casa familiar

parentiu diners

Qui té filles menja coca

Fins fa ben poc, tenir filles, en una família pagesa, equivalia a passar problemes econòmics: manca de braços per treballar al camp, dots en casar-se, etc.

menjar parentiu

Qui té filles menja rosquilles

Les xiques solen ser les cuineres en la casa familiar

déu parentiu

Qui té filles per casar, ai, Déu meu! que patirà

Les fadrines en edat casadora donen als pares la preocupació de mirar amb qui es casaran, a més que quan es junten moltes dones, encara que siga treballant, xerren molt i fan conxorxa contra el pare

parentiu

Qui té fills al costat, no morirà enfitat

vol dir que els fills sempre solen menjar dels béns dels pares, i que aquests s'ho lleven d'ells per a donar-ho als fills

parentiu

Qui té fills, té perills

En general, els fills mascles donen més problemes que les xiques

parentiu diners

Qui té parents pobres, que no aixequi torres

Si s’està en millor situació econòmica que ells, segurament ens demanaran favors

cos huma déu parentiu

Qui va contra la seva sang, va contra Déu

Es diu per recriminar els qui obren en perjudici de llurs parents

parentiu oficis

Quina genteta porta el barco... I anaven pare i fill

Es diu com a crítica de qui critica altres que són com ell