El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys oficis
El moliner sempre parla de moles (Es diu referint-se a algú que té propensió a parlar d'un mateix assumpte)
parlar
,
oficis
El moliner tira l'aigua cap al seu molí (Significa que cadascú procura la seva conveniència)
oficis
,
aigua
El músic que s'alaba, mai comença acaba (Qui realment val no necessita fer-se propaganda)
música
,
oficis
,
festa
El negociant de sang, és negociant de fang (Es diu perquè el mercader de bestiar sempre està exposat a pèrdues greus per malaltia i mort dels animals i per altres causes)
animals
,
oficis
El notari dóna fe, i ell no té fe de res
donar
,
oficis
,
justicia
El pa, el fa més el forn que totes les pastadores del món
menjar
,
oficis
El pagès lluner és dropo o gairebé.
oficis
El pagès malfeiner, cares dinades i comprar el comprar el pa
menjar
,
oficis
El pagès naps ha de napejar
oficis
,
plantes
,
camp
El pagès que para llaços, no camina per bons passos
oficis
El pagès que té cria treballa nit i dia (La maternitat i la criança donen alegria)
dia i nit
,
oficis
,
camp
El pagès que té diner, mai se passi a cavaller (Vol dir que el camperol, encara que sigui ric, no ha de presumir de senyor)
diners
,
oficis
El pagès sempre ha d'estar prop dels que fa treballar
oficis
,
treball
El pagès, si no treballa, no té res
oficis
,
treball
El pare dolçainer, el fill tabaler (Els pares influeixen els fills per a bé i per a mal)
música
,
parentiu
,
oficis
El pare forner, el fill flequer; la mare corretgera, la filla albardera
oficis
,
parentiu
El pare mort, jo mestre (Quan desapareix la figura principal de la casa o de l’ofici, la substitueix el fill o qui millor coneix l’ofici)
oficis
,
mort
,
parentiu
,
ensenyar
El pare, pastor; el fill, senyor, i el nét, a captar (Significa que els descendents solen aprofitar-se dels esforços dels majors fins a destruir la feina o la inversió feta)
oficis
,
parentiu
El pastor més bo, bona terra i bon sol
oficis
El pastor que vol bé el ramat, el guarda de les rosades de maig
oratge
,
oficis
,
animals
,
mesos
El pastor té de ser fill de l’ovella (Qui té animals o altres interessos ha d’estar sempre a prop i pendent d’ells, com fa el cabrit amb sa mare)
oficis
,
animals
El patró al pont, el timoner a la roda i el mariner pertot arreu ha de ser
oficis
,
mar
El patró mana, el timoner roda i el mariner tota la faena ha de fer (Així està repartida la feina en el vaixell)
oficis
,
treball
,
mar
El patró Mostela, que quan no feia vent bufava a sa vela
oficis
,
oratge
,
mar
El patró pesca per ell i per la barca (No es pot criticar que l’amo de l’empresa obtinga més benefici que qualsevol empleat, perquè ha de mantenir i renovar els mitjans de producció)
mar
,
oficis
El patró vertader embarca el primer i desembarca el darrer (El principal interessat i qui té responsabilitat sobre d’altres són els qui més dedicació han de posar en l’empresa)
oficis
,
mar
El patró, de la barca és el senyor (En tot col·lectiu hi ha d’haver algú que prenga les decisions puntuals en un moment donat)
mar
,
oficis
,
persones
El peix a la mar, i el pescador prop del peix (Recomana estar pendent dels propis interessos i viure prop de la feina)
animals
,
mar
,
oficis
El peix a l’aigua i el ferrer a la farga (Recomana dedicar-se cada u a les seues coses sense interferir en terrenys d’un altre)
oficis
,
aigua
,
animals
El peix del pescador costa llàgrimes i dolor (La professió de pescador és molt arriscada)
animals
,
oficis
,
mar
El penitent no diu res i el botxí s'escanya (Es diu dels qui s'apuren pels negocis d'altri més que els mateixos interessats)
diners
,
oficis
,
mort
El pescador avui sí i demà no
mar
,
oficis
El pescador de riu vora del mar no riu (Qui està avesat a les coses fàcils no es pot avenir amb les difícils)
riure/plorar
,
oficis
,
mar
El pescador menja sardines el peixater moltes gallines (Trauen més benefici d’un producte els intermediaris i els comerciants que el mateix productor)
mar
,
oficis
,
animals
,
menjar
El pescador perfet pel setembre cobra a la nansa i llança l'artet [cobrar = pescar, agafar, capturar / nansa = gàbia de fons / artet = xàrcia d’arrossegament superficial] (És època de marisc)
mesos
,
oficis
,
mar
El pescador pesca quan pot i no quan vol (L'estat de la mar és qui marca la pesca)
oficis
,
mar
El pescador quan es fa en mar mai no sap si pescarà (L’èxit en la pesquera no està mai assegurat, per molta tecnologia de què es dispose.)
mar
,
oficis
El pescador si té manya, aguanta recta la canya (Recomana tacte, precisió i atenció en allò que es fa)
oficis
,
mar
El pescador, la mar el governa (Hi ha coses predictibles, però el resultat sempre és incert)
oficis
,
mar
El pescador, quan té peix, sa mare desconeix (Quan els negocis i les aficions van bé, entusiasmen)
oficis
,
animals
,
mar
,
parentiu
El petit pescador tres braces més enllà de terra s’espanta (Qui està avesat a les coses fàcils no es pot avenir amb les difícils)
mar
,
oficis
El poeta naix; la persona la fan els anys
oficis
,
persones
El procurador que és gat vell, primer procura per ell.
oficis
,
animals
El que beu setge no busca metge (Lloa l’excel·lència d’aquesta planta)
plantes
,
salut
,
beure
,
oficis
El que es fa en diumenge, l'apotecari s'ho menja.
oficis
,
setmana
El que fa el vicari, ho pot fer l’escolà (Es diu de les coses que requereixen un aprenentatge i una voluntat per arribar a familiaritzar-s’hi)
oficis
El que fila, no devana
oficis
El que la modista erra, la butxaca ho paga
oficis
,
indumentària
El que vulga criats, que els pague (Se li diu a qui pretén que li fem alguna faena gratis)
persones
,
oficis
El qui cultiva la terra no és bo per anar a la guerra
oficis
,
camp
Pàgina 11 de 29.
Refranys oficis