Els forners, ceramistes, fogoners, carboners... fan una feina molt dura, habitualment de nit, que requereix atenció constant
Els forners, ceramistes, fogoners, carboners... fan una feina molt dura, habitualment de nit, que requereix atenció constant
Qui pretén saber o aprendre de tot ha de repartir el temps i les energies i no pot aprofundir en res en concret
Els monestirs o abadies, històricament estan situats a llocs estratègics. Els paratges monàstics són particularment delitosos.
[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal). Indica que qui pren infusions o remeis d'aquesta planta no necessita metge, ja que té grans capacitats curatives, especialment per a infeccions, nafres i problemes estomacals.
És una burla que es fa a qui ha realitzat algun acció reprovable i intenta amagar-se o dissimular
Significa que si l'orina és clara, senyal que el malalt ja s'ha guarit. Les "figues" al metge: Fer figues (un gest de desdeny amb la mà) al metge vol dir que no el necessites. Si tens l'orina clara, pots estar tranquil i enviar el doctor a passeig, perquè estàs sa com un gínjol.
Vol dir que qui paga té dret que el serveixin bé
[Lluner = observador de la lluna, pendent de les llunacions]. Critica els pagesos que miren massa les fases de la lluna per a decidir quan han de sembrar o collir. En sentit literal es diu de qui espera el moment lunar «perfecte» sovint arriba tard i no aconsegueix omplir el graner ni el celler. En sentit figurat: s'aplica a persones massa primmirades o dubitatives que, per voler fer les coses amb una precisió excessiva o supersticiosa, acaben no sent productives.
[Lluner = observador de la lluna, pendent de les llunacions]. Critica els pagesos que miren massa les fases de la lluna per a decidir quan han de sembrar o collir. En sentit literal es diu de qui espera el moment lunar «perfecte» sovint arriba tard i no aconsegueix omplir el graner ni el celler. En sentit figurat: s'aplica a persones massa primmirades o dubitatives que, per voler fer les coses amb una precisió excessiva o supersticiosa, acaben no sent productives.
Es diu perquè l'amo nou d'una possessió sol voler fer moltes coses i fa fer molta feina als seus missatges
Qui posa primer el divertiment que la feina, acaba malament.
Qui actua contràriament al costum general, es fa de notar i és criticat
Es diu irònicament referint-se a algú que promet una cosa i no és de fiar
No convé confiar en la paraula de qui no sabem si podrà complir-la perquè el seu benefici depén de les circumstàncies
Significa que les obres en què intervé molta gent solen esser defectuoses
Estar molt mal pagat
Es costum engalanar-se de mil i un botons per Nadal. Això vol dir que els sastres fan l'agost durant el mes de desembre… però que després no treuen gaire profit perquè la gent ja ha estrenat les noves robes i no en necessitaran més fins a la propera festa grossa.
17 gener. Fa referència a la llargada del dia. Antigament, els sastres treballaven asseguts a prop de la finestra per aprofitar la llum natural. Com que les cases eren fredes, quan el sol de gener començava a escalfar una mica, treien la banqueta al carrer o al pati per cosir al solet i entrar en calor.
Cal estar previngut per si hi ha canvis de temps sobtats.
Per passar l'estona feien estris de fusta, i això no agradava els ramaders que consideraven que es distreien de la feina.
És una observació que es fa a qui pretén no donar-se per entés que les coses són com són, i no com ell pretén que siguen
És una crítica de les reunions, perquè mentre es discuteix no s’actua
Es diu referint-se a oficis lleugers, de poc treball
Els peixos que se li escapen al pescador deixen de ser del pescador
Aconsella retirar-se prompte a casa pel mal temps
Les fredors i les pluges d'aquest mes són dolentes per al bestiar.
[Bertrol = Ormeig de pesca fluvial semblant a una nansa, format per cèrcols generalment de fusta o de ferro que sostenen una xarxa en forma d’embut clos per l’àpex i obert per la boca]. El febrer és bon temps per a començar la pesca de riu i estany.
La presència constant de boira (i, per tant, la manca de sol) durant el mes de febrer és perjudicial per als ramats i la pagesia. Indica que el fred humit i la manca de llum són dolents per a la salut dels animals i les pastures, sovint associat a la dita: "Boira a la muntanya, pastor a la cabanya".
Fa referència al cicle del filat de la llana, tradicionalment realitzat per les dones grans, adaptant-se a les condicions meteorològiques del primer trimestre de l'any. Gener i Febrer: Es fila "al caliver" (prop del foc/llar), ja que fa molt fred per sortir. Març: Encara fa fresc, així que es fila "sota teulat" (a cobert, dins de casa). Abril: Amb la primavera ja entrada, s'ha acabat de filar i es duu el fil a "ordir" (preparar per teixir).
És un ocell granívor que es prodiga pels sembrats a l’estiu, cosa que els caçadors saben bé i a vegades deixen un espai net entre les espigues per poder-lo veure
Fa referència a la duresa del clima i les tasques agrícoles o artesanals tradicionals d'aquests mesos: el març és tan canviant i fred ("marçús") que es trenca el fus de filar, mentre que a l'abril ("abrella"), el gran volum de feina amb el lli o cànem (manat) trenca l'espadella.
[Barb: Massa petita de matèria sebàcia que obtura el conducte excretor d’una glàndula sebàcia cutània. Fosser = enterrador]. És dolent prendre el sol de març perquè encadarna. Si es toquen poden ser mortals.
Antigament, els sabaters treballaven al carrer, i el temps condicionava la seva feina.
Constata que no hi ha millor aprenentatge per a actuar que el de la necessitat.
Cavar requereix fer força en mala positura
Vol dir que els caçadors no respecten els camps sembrats, sinó que hi corren i tresquen com si fossin de rostoll
25 desembre. Fan referència als sastes, els quals tenen molta feina en aquestes dates.
[noiet = xiquet, aprenent]. Segons el tipus d’activitat que s’haja de fer, convindrà una persona o una altra
Significa que la capacitat de les persones es demostra amb les seves obres
Fa referència a la creença en que la fusta s'ha de tallar a la tardor i a l'hivern i que cal que sigui sempre en lluna vella
Es diu dels pescadors, que han guanyat diners al mar i després se’ls gasten en ormeigs
Cal ser precavit, ja que l’oratge és canviant
25 novembre. La gent de mar, vuit dies abans o després del dia d'avui, diuen que surt un núvol circular, anomenat de roda de santa Catarina, en record del martiri de la santa. Aquest núvol congria tempestats molt perilloses per a la navegació i la gent de mar miren aquest moment amb certa paüra.
Segons el tipus d’activitat que s’haja de fer, convindrà una persona o una altra
25 desembre. Al·ludeix al costum, general a la muntanya i entre pastors, de simular l'ofrena d'un xai, el qual guarnien i enflocaven. L'ensenyaven d'agenollar-se i la bestiola ho feia quan el seu amo oferia i no se separava per res del seu costat. Hi havia indrets on el vestien amb unes robes especials totes boniques i adornades. El costum encara és viu en alguns indrets.
25 desembre. Alguns diuen que aquest és el dia més curt de l'any, i que avui es nota poc o molt el gairebé imperceptible allargament de la claror. El que feia que tant el traginer com la filadora iniciaren la seva activitat més aviat, en un temps que la llum del dia marcava l'inici del treball diari, penseu que no hi havia llum elèctrica com ara.
Nadal: 25 desembre. Té molta feina per vestir a la gent en aquestes festes assenyalades.
25 desembre. És temps de descans a casa
6 febrer. Fa referència a l'inici de les tasques de caça o aprofitament forestal en aquesta època de l'any. Suggerix que cap a mitjans de febrer és un bon moment per caçar, aprofitant el "ram" o la vegetació, indicant un canvi en el temps o el camp.
17 gener. [traginer = carreter, transportista]. Ja fa un mes que ha començat a allargar-se el dia
17 gener. Ja fa un mes que ha començat a allargar-se el dia
24 agost. Les filaneres ja començaven la tasca. fa referència al 24 d'agost com a data d'inici tradicional en què les dones tornaven a filar després de les feines del camp de l'estiu. Indica la fi del període de descans estiuenc i el retorn a les tasques domèstiques o artesanals a la tardor. Com que el dia s'escurça ràpidament ("Per Sant Bartomeu, un pas de bou"), la gent sap que ja no pot badar més. És el moment de deixar les feines de l'era i tancar-se a filar.
4 octubre. Al·ludeix a ser bona època per a la sembra, a la presència de temporals i pluges, a la imminent entrada a la tardor i l'arribada del fred, que durarà fins a la primavera. Després de les pluges de setembre i els primers freds, la terra està flonja, humida i amb la temperatura justa perquè la llavor no es podreixi ni s'assequi. Sembrar ara garanteix que el cereal tingui força abans que arribin les gelades de debò de desembre i gener.
1 setembre. Sant Gil, patró de les filadores i dels tractants de cavalls. Marca l'inici de la temporada de filar. Té fama de ser considerat el darrer dia de la canícula i fins i tot el primer dia de l'hivern. A partir d'ara els termòmetres sempre aniran per avall. Aquest refrany marca el final de l'estiu i l'inici de les feines de filar i de casa, ja que els dies comencen a escurçar-se i es torna a l'activitat habitual.
1 setembre. Antigament, els sastres treballaven al carrer i, com que la claror del dia minvava més aviat, encenien un gresol a partir d'aquest dia per seguir treballant a la tarda. Setembre era el mes en què tothom encarregava la roba d'abric per a l'hivern, per tant, els sastres tenien molta feina i havien de fer hores extres sota la llum artificial.
11 novembre. Acabada l’època de la sega, ja no cal esmolar falçs ni corbelles ni mantenir en funcionament els molins de farina
24 febrer. Segons el refranyer, quan arriba Sant Maties, el pastor ja veu el final del calvari del fred i la neu. Com que el sol ja entra per les ombries i la neu es fon, l'herba nova comença a treure el cap. Això vol dir que ja no ha de dependre tant del farratge sec per alimentar el bestiar. Amb els dies que ja igualen les nits, el pastor té més hores per pasturar i menys temps tancat a la cabana passant fred. A més a més els xais ja són prou forts per sortir a caminar per la muntanya.
29 setembre. El dia 29 de setembre torna a fer calor uns dies i ja acurta el dia, però els llauradors encara poden berenar al camp
29 setembre. Hom invoca encara sant Miquel perquè guardi de terratrèmols i de mals vents. La pagesia té l'arcàngel per plover i l'invoquen perquè faci plore amb mesura i perquè els guardi d'inundacions i estralls de l'aigua.
29 setembre. Hom invoca encara sant Miquel perquè guardi de terratrèmols i de mals vents. La pagesia té l'arcàngel per plover i l'invoquen perquè faci plore amb mesura i perquè els guardi d'inundacions i estralls de l'aigua. És grossa la inquietud pel temps que farà, del qual en depèn bona part de les futures collites.
31 agost. Marca el dia de Sant Ramon Nonat és el moment de reprendre les activitats laborals, especialment la filatura, després de l'estiu. Tradicionalment, indica el final del descans estival i l'inici de la feina a pagès o l'artesania tèxtil, coincidint amb la tornada a la normalitat.
6 agost. Es diu perquè en venir el mes d'agost a les regions muntanyoses ja sol començar a fer fred. Recomana preparar la indumentària d'abric (capa) a partir d'aquesta data.
22 gener. El dia es va allargant, el rossam sortirà a pasturar pels prats. Indica que al voltant d'aquesta data finalitza el període d'aparellament de les eugues. "Totes les eugues són prenys" vol dir que a mitjans de gener la cria està assegurada, i "de Sant Vicenç enllà, l'amo s'ho trobarà" significa que a partir de llavors les ventrades s'hauran de gestionar i s'evidenciarà la bona o mala feina de la gestació.
[Borriana, poble castellonenc de la comarca de La Plana Baixa. Catarroja, poble valencià de la comarca de l'Horta]. Sol utilitzar-se per descriure situacions on es fa un gran enrenou, escàndol o complicació innecessària per una ximpleria o una cosa de poca importància. Fa referència a l'esforç desproporcionat (la gran festa) per a una activitat senzilla (volar una milotxa/estel).
Significa que el pescar amb canya, i en general sense ormeig gros, és feina que dóna poc producte
El rendiment que s’obté en la pesca i en la caça és ben minso
El rendiment que s’obté en la pesca amb canya és ben minso
Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen esser molt pobres
Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen esser molt pobres
Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen esser molt pobres
Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen esser molt pobres
Obtenen tan poc benefici que al final de la vida no han aconseguit fer cap patrimoni
El rendiment que s’obté en la pesca amb canya és ben minso
Significa que el pescar amb canya, és feina que dóna poc producte
El rendiment que s’obté en la pesca amb canya és ben minso