Tema
oficis
1.426 refranys catalogats sota aquest tema.
Ofici de foc, molta feina i guany poc
Els forners, ceramistes, fogoners, carboners... fan una feina molt dura, habitualment de nit, que requereix atenció constant
foc oficis treball
Ofici de foc, ni de lluny ni de prop
Els forners, ceramistes, fogoners, carboners... fan una feina molt dura, habitualment de nit, que requereix atenció constant
oficis foc
Oficial de tot, mestre de res
Qui pretén saber o aprendre de tot ha de repartir el temps i les energies i no pot aprofundir en res en concret
saber oficis ensenyar
On els frares facen niu passar l'hivern i l'estiu.
Els monestirs o abadies, històricament estan situats a llocs estratègics. Els paratges monàstics són particularment delitosos.
estacions oficis
On entra la ceba, no entra el metge
salut plantes oficis
On hi ha setge no entra el metge
[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal). Indica que qui pren infusions o remeis d'aquesta planta no necessita metge, ja que té grans capacitats curatives, especialment per a infeccions, nafres i problemes estomacals.
menjar oficis plantes salut
On no hi ha apotecari ni metges la gent es mor de vella
salut mort oficis
Oncle Bernat, jo no he estat; mestre Canut, jo no he sigut
És una burla que es fa a qui ha realitzat algun acció reprovable i intenta amagar-se o dissimular
persones oficis
Orina clara, figues al metge
Significa que si l'orina és clara, senyal que el malalt ja s'ha guarit. Les "figues" al metge: Fer figues (un gest de desdeny amb la mà) al metge vol dir que no el necessites. Si tens l'orina clara, pots estar tranquil i enviar el doctor a passeig, perquè estàs sa com un gínjol.
oficis plantes salut
Pagant, al botxí fan roba
Vol dir que qui paga té dret que el serveixin bé
mort diners indumentària oficis maneres de dir
Pagès lluner no fa graner, car mira la lluna i descuida el femer
[Lluner = observador de la lluna, pendent de les llunacions]. Critica els pagesos que miren massa les fases de la lluna per a decidir quan han de sembrar o collir. En sentit literal es diu de qui espera el moment lunar «perfecte» sovint arriba tard i no aconsegueix omplir el graner ni el celler. En sentit figurat: s'aplica a persones massa primmirades o dubitatives que, per voler fer les coses amb una precisió excessiva o supersticiosa, acaben no sent productives.
camp oficis oratge
Pagés lluner, no ompli el graner [o mai féu bon paller]
[Lluner = observador de la lluna, pendent de les llunacions]. Critica els pagesos que miren massa les fases de la lluna per a decidir quan han de sembrar o collir. En sentit literal es diu de qui espera el moment lunar «perfecte» sovint arriba tard i no aconsegueix omplir el graner ni el celler. En sentit figurat: s'aplica a persones massa primmirades o dubitatives que, per voler fer les coses amb una precisió excessiva o supersticiosa, acaben no sent productives.
camp oficis oratge
Pagès nou, fa gran renou [o Pagès novell, guardau-vos d'ell]
Es diu perquè l'amo nou d'una possessió sol voler fer moltes coses i fa fer molta feina als seus missatges
oficis treball
Pagès que molt caça, deixa caure la casa
Adverteix que si un pagès dedica més temps al divertiment (la caça) que a les obligacions laborals, descuidarà la feina i arruïnarà la seva hisenda. És una dita sobre la priorització del treball, la responsabilitat i la necessitat d'atenció contínua al camp.
casa oficis caça
Pagès que treballa el dia de festa treu el cul per la finestra
Qui actua contràriament al costum general, es fa de notar i és criticat
festa oficis treball
Pagés, la bona col, pel juliol
Ja sabeu quan s’ha de collir
mesos oficis camp bona plantes
Palangrer, bon manifasser
mar oficis
Paraula de mercader, o Paraula de sastre
Es diu irònicament referint-se a algú que promet una cosa i no és de fiar
parlar maneres de dir oficis
Paraula de pescador, mentida de caçador
No convé confiar en la paraula de qui no sabem si podrà complir-la perquè el seu benefici depén de les circumstàncies
persones caça parlar oficis
Parets feta entre molts, resulta falsa
Significa que les obres en què intervé molta gent solen esser defectuoses
oficis
Parlar com un carreter
Parlar groserament, blasfemant
parlar maneres de dir oficis
Parlar molt i no dir res, propi d'advocats és
oficis parlar
Passa de pagès, cada una val per tres
No convé trepitjar massa es sembrats.
oficis
Passar la geneta
Passar grans tribulacions
maneres de dir oficis
Passar [o pateixes] més fam que un mestre d'escola
Estar molt mal pagat
ensenyar maneres de dir diners oficis
Passat el febrer, comença el nanser
mesos oficis mar
Passat Nadal, sastre, deixa el teu didal.
Es costum engalanar-se de mil i un botons per Nadal. Això vol dir que els sastres fan l'agost durant el mes de desembre… però que després no treuen gaire profit perquè la gent ja ha estrenat les noves robes i no en necessitaran més fins a la propera festa grossa.
festivitats oficis
Passat Sant Anton, sastres al sol
17 gener. Fa referència a la llargada del dia. Antigament, els sastres treballaven asseguts a prop de la finestra per aprofitar la llum natural. Com que les cases eren fredes, quan el sol de gener començava a escalfar una mica, treien la banqueta al carrer o al pati per cosir al solet i entrar en calor.
mesos oficis sants
Pastor per la primavera, no et deixis la capa ni la berena
Cal estar previngut per si hi ha canvis de temps sobtats.
estacions oficis indumentària
Pastor que fa culleres, mal guarda ses ovelles
Per passar l'estona feien estris de fusta, i això no agradava els ramaders que consideraven que es distreien de la feina.
animals mal oficis
Pastor, quan l’ovella caga fa pudor
És una observació que es fa a qui pretén no donar-se per entés que les coses són com són, i no com ell pretén que siguen
animals oficis
Pastors en reunió, mort de llop o de moltó
És una crítica de les reunions, perquè mentre es discuteix no s’actua
animals oficis
Pastors i bovers, cantant i xiulant guanyen la setmanada
Es diu referint-se a oficis lleugers, de poc treball
oficis treball
Patada de pagés no fa mal a res
oficis
Peix que fuig, qui l’agafa és seu
Els peixos que se li escapen al pescador deixen de ser del pescador
mar animals oficis
Pel darrer mal, cap metge hi val
Arribada l'hora de morir, ningú no hi pot fer res.
oficis
Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles, i se'n va a la vora del foc
Aconsella retirar-se prompte a casa pel mal temps
animals mesos oficis
Pel febrer diu l’ovella al ramader: - Deixa’m entrar a les vinyes, i si no et dono bon corder, mata’m, si et ve bé.
Les fredors i les pluges d'aquest mes són dolentes per al bestiar.
animals mesos oficis vinya
Pel febrer el bon pescador pren la canya i el bertrol
[Bertrol = Ormeig de pesca fluvial semblant a una nansa, format per cèrcols generalment de fusta o de ferro que sostenen una xarxa en forma d’embut clos per l’àpex i obert per la boca]. El febrer és bon temps per a començar la pesca de riu i estany.
bona mesos oficis mar
Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà però feina farà
És el mes de poda i crema, de femada i la llaurança
camp mesos menjar treball oficis
Pel febrer, si la boira venç el sol, mal temps per als pastors
La presència constant de boira (i, per tant, la manca de sol) durant el mes de febrer és perjudicial per als ramats i la pagesia. Indica que el fred humit i la manca de llum són dolents per a la salut dels animals i les pastures, sovint associat a la dita: "Boira a la muntanya, pastor a la cabanya".
mesos oficis oratge
Pel gener i pel febrer fila la vella al caliver, pel març sota teulat i per l'abril duu el fil a ordir.
Fa referència al cicle del filat de la llana, tradicionalment realitzat per les dones grans, adaptant-se a les condicions meteorològiques del primer trimestre de l'any. Gener i Febrer: Es fila "al caliver" (prop del foc/llar), ja que fa molt fred per sortir. Març: Encara fa fresc, així que es fila "sota teulat" (a cobert, dins de casa). Abril: Amb la primavera ja entrada, s'ha acabat de filar i es duu el fil a "ordir" (preparar per teixir).
mesos oficis
Pel juliol, els caçadors de perdius al redol
És un ocell granívor que es prodiga pels sembrats a l’estiu, cosa que els caçadors saben bé i a vegades deixen un espai net entre les espigues per poder-lo veure
caça mesos oficis animals
Pel maig, lo bon pagès, de llaurar ha d'estar llest
És temps de segar i collir
oficis mesos camp
Pel mal mortal metge no hi val
salut mal oficis
Pel març les pluges, per l'abril les herbes i pel maig les flores, gran any pels llauradores
És el cicle vital desitjable pel conreu.
camp mesos oficis oratge plantes
Pel març marçús, la filadora trenca el fus, i per l'abril abrella, el manat trenca l'espadella
Fa referència a la duresa del clima i les tasques agrícoles o artesanals tradicionals d'aquests mesos: el març és tan canviant i fred ("marçús") que es trenca el fus de filar, mentre que a l'abril ("abrella"), el gran volum de feina amb el lli o cànem (manat) trenca l'espadella.
mesos oficis
Pel mes de març la cara plena de barbs; si els escapça el barber, només els cura el fosser
[Barb: Massa petita de matèria sebàcia que obtura el conducte excretor d’una glàndula sebàcia cutània. Fosser = enterrador]. És dolent prendre el sol de març perquè encadarna. Si es toquen poden ser mortals.
mesos oficis
Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu bé
Antigament, els sabaters treballaven al carrer, i el temps condicionava la seva feina.
estacions mal oficis be
Pel teu diner, posa bona cara el botiguer
bona diners treball oficis
Pensa més la necessitat que cent advocats
Constata que no hi ha millor aprenentatge per a actuar que el de la necessitat.
justicia oficis
Per a fer de sabater aprenentatge et cal fer
oficis saber ensenyar
Per a fer el que fas, no cal mestre
ensenyar oficis
Per a poder ser bon sastre s'ha d'aprendre i estudiar, que per prendre bé les mides s'ha de saber abraçar
ensenyar oficis saber
Per a ser bon cavador, no cal patir de dolor
Cavar requereix fer força en mala positura
camp bona oficis
Per al caçador, tots els sembrats són rostoll
Vol dir que els caçadors no respecten els camps sembrats, sinó que hi corren i tresquen com si fossin de rostoll
oficis campana caça
Per al darrer mal, cap metge no hi val
Tot és inútil quan ha arribat l'hora.
mal oficis salut
Per Corpus i per Nadal els sastres maten la fam
25 desembre. Fan referència als sastes, els quals tenen molta feina en aquestes dates.
festivitats oficis
Per ferrer, un home fet, i per lletres, el noiet
[noiet = xiquet, aprenent]. Segons el tipus d’activitat que s’haja de fer, convindrà una persona o una altra. Els oficis artesans i manuals requereixen força física, experiència i resistència, atributs propis d'un home madur ("fet"). Els estudis i les carreres intel·lectuals requereixen començar des de jove, ja que la ment és més flexible, té més capacitat d'aprenentatge i es disposa de més temps per a formar-se.
oficis persones ensenyar
Per l'obra es coneix el mestre [l'obrer o qui la feta]
Significa que la capacitat de les persones es demostra amb les seves obres
ensenyar oficis
Per la lluna vella de gener, talla la fusta el bon fuster
Fa referència a la creença en que la fusta s'ha de tallar a la tardor i a l'hivern i que cal que sigui sempre en lluna vella
mesos oratge oficis
Per la mar ve, per la mar torna
Es diu dels pescadors, que han guanyat diners al mar i després se’ls gasten en ormeigs
oficis mar
Per la primavera, pastor, no deixes la capa ni la berena
Cal ser precavit, ja que l’oratge és canviant
estacions oficis oratge indumentària
Per la roda de Santa Caterina el bon mariner a terra a d'ésser.
25 novembre. La gent de mar, vuit dies abans o després del dia d'avui, diuen que surt un núvol circular, anomenat de roda de santa Catarina, en record del martiri de la santa. Aquest núvol congria tempestats molt perilloses per a la navegació i la gent de mar miren aquest moment amb certa paüra.
bona mesos oficis oratge sants
Per les lletres un xiquet; per picar ferro, un home fet
Segons el tipus d’activitat que s’haja de fer, convindrà una persona o una altra
persones oficis ensenyar
Per Nadal el bon pastor va a adorar amb el seu moltó
25 desembre. Al·ludeix al costum, general a la muntanya i entre pastors, de simular l'ofrena d'un xai, el qual guarnien i enflocaven. L'ensenyaven d'agenollar-se i la bestiola ho feia quan el seu amo oferia i no se separava per res del seu costat. Hi havia indrets on el vestien amb unes robes especials totes boniques i adornades. El costum encara és viu en alguns indrets.
animals bona festivitats oficis
Per Nadal el dia s'estira un pam, ja ho troba el traginer en el caminar i la vella en el filar
25 desembre. Alguns diuen que aquest és el dia més curt de l'any, i que avui es nota poc o molt el gairebé imperceptible allargament de la claror. El que feia que tant el traginer com la filadora iniciaren la seva activitat més aviat, en un temps que la llum del dia marcava l'inici del treball diari, penseu que no hi havia llum elèctrica com ara.
festivitats oficis oratge persones dia i nit
Per Nadal guanya el sastre el seu cabal
Nadal: 25 desembre. Té molta feina per vestir a la gent en aquestes festes assenyalades.
diners festivitats oficis
Per Nadal, mariner fora de la mar
25 desembre. És temps de descans a casa
festivitats mesos oficis mar
Per Sant Amand, a caçar amb ram.
6 febrer. Fa referència a l'inici de les tasques de caça o aprofitament forestal en aquesta època de l'any. Suggerix que cap a mitjans de febrer és un bon moment per caçar, aprofitant el "ram" o la vegetació, indicant un canvi en el temps o el camp.
mesos oficis sants caça
Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer
17 gener. Sant Antoni és el patró dels animals
animals festa mesos oficis sants
Per sant Antoni de gener, camina una hora més el traginer
17 gener. [traginer = carreter, transportista]. Ja fa un mes que ha començat a allargar-se el dia
mesos oficis sants
Per sant Antoni de gener, guanya un dia l'arrier
17 gener. Ja fa un mes que ha començat a allargar-se el dia
mesos oficis sants
Per Sant Antoni, el de gener, fa gran festa el bon carreter.
17 gener
mesos festa oficis sants
Per Sant Bartomeu, a filar pertot arreu
24 agost. Les filaneres ja començaven la tasca. fa referència al 24 d'agost com a data d'inici tradicional en què les dones tornaven a filar després de les feines del camp de l'estiu. Indica la fi del període de descans estiuenc i el retorn a les tasques domèstiques o artesanals a la tardor. Com que el dia s'escurça ràpidament ("Per Sant Bartomeu, un pas de bou"), la gent sap que ja no pot badar més. És el moment de deixar les feines de l'era i tancar-se a filar.
mesos oficis sants
Per Sant Francesc, sembra pagés.
4 octubre. Al·ludeix a ser bona època per a la sembra, a la presència de temporals i pluges, a la imminent entrada a la tardor i l'arribada del fred, que durarà fins a la primavera. Després de les pluges de setembre i els primers freds, la terra està flonja, humida i amb la temperatura justa perquè la llavor no es podreixi ni s'assequi. Sembrar ara garanteix que el cereal tingui força abans que arribin les gelades de debò de desembre i gener.
camp mesos oficis sants
Per Sant Gil, la filadora comença el fil.
1 setembre. Sant Gil, patró de les filadores i dels tractants de cavalls. Marca l'inici de la temporada de filar. Té fama de ser considerat el darrer dia de la canícula i fins i tot el primer dia de l'hivern. A partir d'ara els termòmetres sempre aniran per avall. Aquest refrany marca el final de l'estiu i l'inici de les feines de filar i de casa, ja que els dies comencen a escurçar-se i es torna a l'activitat habitual.
mesos oficis sants
Per Sant Gil, si Déu ho vol, tots els sastres al gresol
1 setembre. Antigament, els sastres treballaven al carrer i, com que la claror del dia minvava més aviat, encenien un gresol a partir d'aquest dia per seguir treballant a la tarda. Setembre era el mes en què tothom encarregava la roba d'abric per a l'hivern, per tant, els sastres tenien molta feina i havien de fer hores extres sota la llum artificial.
mesos oficis sants
Per Sant Martí, ni ferra el ferrer ni mol el molí
11 novembre. Indica que, en arribar aquesta data, cessaven diverses activitats laborals de temporada. Acabada l’època de la sega, ja no cal esmolar falçs ni corbelles ni mantenir en funcionament els molins de farina.
mesos oficis sants
Per Sant Maties, ja canta el pastor ses alegries
24 febrer. Segons el refranyer, quan arriba Sant Maties, el pastor ja veu el final del calvari del fred i la neu. Com que el sol ja entra per les ombries i la neu es fon, l'herba nova comença a treure el cap. Això vol dir que ja no ha de dependre tant del farratge sec per alimentar el bestiar. Amb els dies que ja igualen les nits, el pastor té més hores per pasturar i menys temps tancat a la cabana passant fred. A més a més els xais ja són prou forts per sortir a caminar per la muntanya.
mesos oficis sants
Per sant Miquel, el berenar dels llauradors se'n puja al cel
29 setembre. El dia 29 de setembre torna a fer calor uns dies i ja acurta el dia, però els llauradors encara poden berenar al camp
mesos oficis sants
Per Sant Miquel, els llauradors guanyen el cel.
29 setembre. Hom invoca encara sant Miquel perquè guardi de terratrèmols i de mals vents. La pagesia té l'arcàngel per plover i l'invoquen perquè faci plore amb mesura i perquè els guardi d'inundacions i estralls de l'aigua.
oficis oratge sants
Per sant Miquel, els pagesos ja han de mirar al cel.
29 setembre. Hom invoca encara sant Miquel perquè guardi de terratrèmols i de mals vents. La pagesia té l'arcàngel per plover i l'invoquen perquè faci plore amb mesura i perquè els guardi d'inundacions i estralls de l'aigua. És grossa la inquietud pel temps que farà, del qual en depèn bona part de les futures collites.
oficis oratge sants
Per Sant Ramon fila tot el món
31 agost. Marca el dia de Sant Ramon Nonat és el moment de reprendre les activitats laborals, especialment la filatura, després de l'estiu. Tradicionalment, indica el final del descans estival i l'inici de la feina a pagès o l'artesania tèxtil, coincidint amb la tornada a la normalitat.
mesos oficis sants mon
Per sant Salvador fes-te la capa, pastor
6 agost. Es diu perquè en venir el mes d'agost a les regions muntanyoses ja sol començar a fer fred. Recomana preparar la indumentària d'abric (capa) a partir d'aquesta data.
mesos oficis sants indumentària
Per Sant Vicenç, totes les eugues són prenys; de Sant Vicenç enllà, el pagès [o l'amo] s'ho trobarà
22 gener. El dia es va allargant, el rossam sortirà a pasturar pels prats. Indica que al voltant d'aquesta data finalitza el període d'aparellament de les eugues. "Totes les eugues són prenys" vol dir que a mitjans de gener la cria està assegurada, i "de Sant Vicenç enllà, l'amo s'ho trobarà" significa que a partir de llavors les ventrades s'hauran de gestionar i s'evidenciarà la bona o mala feina de la gestació.
animals mesos oficis sants
Per tenir bona collita, lo temps, pagès, aprofita
oficis oratge camp
Per volar una milotxa tingueren una gran festa, un sabater de Borriana i un sastre de Catarroja
[Borriana, poble castellonenc de la comarca de La Plana Baixa. Catarroja, poble valencià de la comarca de l'Horta]. Sol utilitzar-se per descriure situacions on es fa un gran enrenou, escàndol o complicació innecessària per una ximpleria o una cosa de poca importància. Fa referència a l'esforç desproporcionat (la gran festa) per a una activitat senzilla (volar una milotxa/estel).
festa llocs oficis
Pescador boig es el que deixa un peix per agafar-ne un altre
mar oficis
Pescador d'ham, pescador [o moridor] de fam
Significa que el pescar amb canya, i en general sense ormeig gros, és feina que dóna poc producte
mar oficis
Pescador de canya i caçador de passerells, no vulguis dinar amb ells
El rendiment que s’obté en la pesca i en la caça és ben minso
mar caça menjar oficis
Pescador de canya i de xeixina, poc dina
El rendiment que s’obté en la pesca amb canya és ben minso
menjar oficis mar
Pescador de canya i moliner de vent mal no han fet testament
Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen esser molt pobres
oficis mar
Pescador de canya i moliner de vent, els hi basta l’ungla per fer testament
Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen esser molt pobres
mar oficis
Pescador de canya i moliner de vent, mala olla i pitjor testament
Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen esser molt pobres
mar oficis
Pescador de canya i moliner de vent, no els hi cal notari per fer testament
Vol dir que els qui exerceixen aquests dos oficis solen esser molt pobres
oficis mar
Pescador de canya i músic de vent, no els cal fer testament
Obtenen tan poc benefici que al final de la vida no han aconseguit fer cap patrimoni
oficis música mar
Pescador de canya menja més que el que guanya i si té gran ventura ruïna segura
El rendiment que s’obté en la pesca amb canya és ben minso
mar oficis menjar
Pescador de canya, la fam l'enganya
Significa que el pescar amb canya, és feina que dóna poc producte
oficis mar
Pescador de canya, lladre de raïms
El rendiment que s’obté en la pesca amb canya és ben minso
oficis mar vinya