Refranys beure

Biberó de criatura, porró de vell (En cada edat bevem d’una manera i ens alimentem amb coses diferents)

beure, menjar

Bo per al fetge, mal a la melsa (Significa que no tots els remeis són vàlids per a tot)

menjar, bona, salut, beure, cos huma

Bon blat fa bon beure (Menjar molt pa demana beguda per reblanir-lo)

beure, menjar, plantes, bona

Bon pa bon vi i a dormir (Després d'un bon menjar ens entra la son)

beure, vinya, menjar, bona

Bon pa i bon vi fan bon llatí (Després d'un bon menjar li donem a la llengua)

bona, menjar, vinya, beure, parlar

Bon pa i bon vi i deixa dir (Després d'un bon menjar li donem a la llengua)

bona, menjar, vinya, beure

Bon pa i bon vi i faràs bon camí (Significa que el menjar i el vi donen forces)

beure, vinya, menjar, bona

Bon pa i bon vi no tenen pas res a dir (Significa que el menjar i el vi donen forces)

beure, vinya, menjar, bona

Bon pa i bon vi, arre rossí (Significa que el menjar i el vi donen forces)

bona, menjar, vinya, beure

Bon pa i bon vi, vida de Paradís (Significa que el menjar i el vi donen forces)

bona, menjar, vinya, beure

Bon pa, bon vi i bona carn fan bona sang (Significa que el menjar i el vi donen forces)

beure, vinya, menjar, bona

Bon saludador, bon bevedor (Correntment, les persones bevedores solen ser afables perquè estan contentes sense arribar a estar borratxes)

beure, bona

Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc, podràs beure vi a raig. ( 23 abril) (25 abril)

vinya, oratge, beure, sants, mesos, bona

Bon tastador, mal bevedor

bona, beure

Bon vi darrera bon brou, mai ningú l'ha alabat prou.

menjar, bona, vinya, beure

Bon vi fa bon sagí (Significa que el vi alimenta)

bona, vinya, beure

Bon vi fa bona sang (Significa que el vi alimenta)

beure, vinya, bona, cos huma

Bon vi i bon tall i penes avall (Davant d'un bon menjar s'obliden les penes)

bona, beure, menjar

Borratxera d'aigua mai s'acaba (Per més aigua que es bega, mai no fa mal)

aigua, salut, beure

Borratxera de vi, la fa passar el dormir.

vinya, beure, dormir

Borratxera no és ceguesa

beure

Borratxo com una sopa (Molt borratxo)

beure, vinya, maneres de dir

Borratxo fi, a la taverna vol el vi (A casa, les existències són limitades, mentre que a la taverna hi ha més abundància)

beure, vinya

Borratxo fi, després de menjar dolç ha de beure bon vi.

menjar, beure, vinya

Borratxo i malcriat, envia'l a picar espart (Expressió utilitzada amb algú que no sap comportar -se)

beure

Borratxos i jugadors, fora de casa

casa, joc, beure

Borratxos són a les Coves, borratxos són a Alcalà, borratxos a Torreblanca; no sabem qui guanyarà (Pobles castellonencs. Les Coves de Vinromà i Torreblanca a la comarca de la Plana Alta i Alcalà de Xivert a l del Baix Maestrat)

llocs, beure

Borratxos, farts i llaminers: ni viuen bons ni moren vell

beure, salut, mort

Bóta dolenta mai fa bon vi.

vinya, beure

Bóta neta i bona, el vi millora

vinya, beure

Botxorno fred i tavernera vella, no moriran de set

oratge, beure

Bou vell no embruta el beure (Qui té anys d’ofici o experiència sap com s’han de fer les coses)

animals, beure

Brou de la taverna no beveu

menjar, beure, vinya

Bufar i xuclar, no va a la par (Es refereix a que no es poden fer bé dues coses simultàniament)

maneres de dir, beure

Bufar-se (Emborratxar-se)

maneres de dir, beure

Bufat com una destral (Es diu de la persona que va molt beguda)

maneres de dir, beure

Camí d'abeurada (Camí que mena en un indret on hom abeura el bestiar)

maneres de dir, beure

Canteret nou fa l’aigua fresca (Les novetats solen agradar a molts, però en realitat, els seus avantatges solen durar poc)

aigua, beure

Cara vermella, cara de vi (Els borratxos habituals solen tenir el nas o la cara colrada)

beure, vinya, cos huma, colors

Caragols, figues i peres, aigua no begues, sinó vi i tant que caragols, figues i peres vaiguen nadant (Indiquen que aquest aliments empassen millor en vi al temps que desaconsella beure aigua)

animals, menjar, aigua, plantes, vinya, beure

Cargols sense vi, no vull per a mi (Indica que el vi és el millor acompanyament)

beure, vinya, menjar, animals

Cargols, peres i meló, volen vi felló (El vi rabiós, molt fort)

animals, plantes, vinya, beure

Cargols, peres i pebrot volen vi ben fort (Significa que aquestes demanen que es begui vi)

animals, menjar, plantes, vinya, beure

Carn blaneta i vi pur, alimenten segur

menjar, vinya, beure

Carn de llebre, de moltó i de bou, sense vi al ventre no es cou (Són carns tan fortes que necessiten molt més que aigua per a ser ben digerides)

animals, menjar, beure, vinya

Carn fa carn, pa fa panxa i el vi mena la dansa ( Diu que la carn alimenta, que el pa ompli més que alimenta i que el vi dóna energia)

menjar, cos huma, vinya, beure

Carn i vi fan de bon pair (El vi ajuda que la carn siga més digestible)

menjar, beure, salut

Cartes, daus, dones i vi, al ric fan tornar mesquí (Els vicis solen dur a la ruïna econòmica i moral)

persones, beure, vinya, joc

Cartes, dones i vi treuen l'home de sí (Els vicis desbaraten la rectitud de les persones

joc, vinya, beure, persones

Cartes, dones i vi... mal camí! (Els vicis desbaraten la rectitud de les persones)

persones, beure, vinya, joc

Pàgina 5 de 18.

El Refranyer