Tema
beure
887 refranys catalogats sota aquest tema.
El vi clar i vell i amb una mica d'aigua fa bon consell.
Si es rebaixa el vi fort se li lleva part dels efectes secundaris.
aigua consells vinya beure
El vi com a rei i l'aigua com a bou
El vi s’ha de beure amb comediment, i l’aigua, com més millor
vinya beure animals aigua
El vi crida la cançó
El vi posa alegre a qui en beu
cantar beure vinya
El vi crida la son
L’alcohol del vi o dels licors produeix somnolència i fa dormir profundament
vinya beure dormir
El vi crida la xerrada i la baralla
En la quantitat que s’ingerisca està la diferència d’actituds
vinya beure parlar
El vi cuit no fa mal encara que en beguis un maial
[maial = tant com en traga la premsa]. El vi bollit perd tot l’alcohol, com el brandi o l’orujo cremats. Els nostres majors es feien sopes de vi calent per al refredat
salut vinya beure
El vi de casa no emborratxa
Tradicionalment, a casa es beu el vi més fluix, ja que el bo és per a vendre’l
casa vinya beure
El vi de la bodega escalfa l'esquena
El vi de compra és millor que el fet de casa
beure vinya
El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal
25 desembre. Una cosa extraordinària, no habitual, no afecta o afecta poc i és lògicament comprensible pels altres
festivitats mal vinya beure
El vi des que el van trepitjar fuig dels peus i puja al cap
El suc de raïm fermenta prompte i va adquirint graduació alcohòlica
cos huma beure vinya
El vi diu la veritat
L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor
vinya parlar beure
El vi dolç fa coragre [coragre = acidesa d’estómac]
Els sucs estomacals compensen la dolçor amb acidesa
beure vinya salut
El vi dóna bona llengua
L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor
vinya beure parlar cos huma
El vi dóna força i l’aigua en treu
El vi és energètic, en canvi l’aigua no
beure vinya aigua
El vi entra dolcet i ix amarguet
Resulta agradable al paladar però els efectes del seu alcohol poden resultar nocius
salut beure vinya
El vi és bon mosso, però mal amo
Mentre la voluntat impera sobre el vi, tot va bé; si el vi impera sobre la voluntat, crea dependència i esclavitza
vinya beure mal bona
El vi és el millor testimoni de la veritat
L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor
vinya beure parlar
El vi és enganyós: primer dóna força i després dolors
Destaca el doble efecte del consum de vi: proporciona una sensació inicial d'energia i calidesa, però l'excés comporta conseqüències físiques negatives (ressaca, problemes de salut). S'utilitza tradicionalment per advertir contra l'abús de l'alcohol, subratllant que l'efecte immediat (energia) és enganyós.
salut vinya beure
El vi és l'ham de la veritat
L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor
parlar beure vinya
El vi és la llet dels vells i la llet el vi dels infants
Suposa que el vi dóna força als vells, com la llet en dóna als infants
menjar vinya beure persones
El vi és la llet [o el brou] dels pobres
Com que el vi corrent és més barat que la llet o la carn i dóna energia, de sempre ha sigut aliment de pobres
vinya beure menjar
El vi és la medecina dels pobres
Més que medecina és la consolació, perquè entela el cap i fa que s’obliden momentàniament els problemes.
beure vinya salut
El vi és mal enemic
Qui se n’ha passat de la ratlla bevent ha de lamentar haver dit o fet coses anormals baix els efectes alcohòlics
vinya beure amistat
El vi és més llaminer que el sucre
[llaminer = llépol, golós, golut, gormand]. El vi pot crear dependència, el sucre no
menjar vinya beure
El vi esquiva les penes
No les lleva, simplement les evita transitòriament
vinya beure
El vi estalvia el pa i el pa estalvia el vi
És un aliment que, pel seu contingut energètic, pot suplir al pa, i a l’inrevés
beure vinya joc menjar
El vi fa com la sal: no porta mida
Cal saber dosificar-ne la quantitat
menjar vinya beure
El vi fa dormir
No sols fa son, sinó que fa dormir profundament
vinya beure dormir
El vi fa parlar a glops, però clar
El vi va fent soltar la llengua a poc a poc fins que es confessen tots els secrets
beure vinya parlar
El vi fa parlar llatí
Els efectes etílics fan soltar la llengua al bevedor
beure parlar vinya
El vi fa riure i fa dormir
Els efectes etílics al principi dona eufòria i acaba donant sopor
beure alegria vinya dormir
El vi fa sagí [sagí = greix, cansalada, saïm]
Si bé el vi alimenta, realment no engreixa, sinó que aprima
menjar vinya beure
El vi fa saltar els vells.
vinya persones beure
El vi fa sang, i el pa fa carn
Ho diuen les persones afectades als bons aliments.
menjar vinya beure
El vi fa sang, la carn fa carn i el peix fa fang
És una manera d’alabar el vi i de menysprear els altres
cos huma menjar animals vinya beure
El vi fa sant el vell
Li fa son i li dóna aspecte de beatitud
beure vinya vell
El vi fa tenir [tenir = aguantar]
Calfa el cos i dóna energia transitòria
vinya beure
El vi força i l'aigua en treu.
beure vinya aigua
El vi fort fa anar de tort
El vi d’altra graduació alcohòlica afecta l’equilibri i fa anar de costat i fent esses
beure vinya
El vi fred i el caldo calent i si pot ser bullent
El vi calent afecta el cap de seguida; el caldo molt calent està més apetitós
vinya beure menjar
El vi ha de tenir coses de la dona hermosa: bon color, bon nas i bona boca
Ha d’agradar a la vista, tenir bon aroma i regalar el paladar
bona beure vinya
El vi i el secret són enemics
Qui se n’ha passat de la ratlla bevent ha de lamentar haver dit o fet coses anormals baix els efectes alcohòlics
vinya beure amistat
El vi i el sol fan posar alegre
Els dies grisos o plujosos entristeixen l’ànim
beure alegria oratge vinya
El vi i l'amor, mosseguen [o peguen] de traïdor
A vegades acaben malament sense esperar-s’ho
vinya beure amor
El vi i l'enemistat descobreix la veritat
Quan dos persones s’enemisten, trauen en públic els defectes i els secrets pitjors de l’altra
vinya beure amistat
El vi i la muller es riuen del saber
Significa que els resultats dels efectes etílics escapen a la lògica, al saber i a la racionalitat, per ser volubles i canviants, com algunes actituds femenines nascudes de la intuïció
beure riure/plorar vinya saber persones
El vi i la veritat tenen bona amistat
Els efectes etílics fan soltar la llengua al bevedor i dir les veritats
amistat beure vinya
El vi mesura la son
La son va en proporció directa amb la quantitat de vi beguda. La frase pot suggerir que el consum de vi influeix en la qualitat del son, sovint provocant somnolència inicial però alterant el descans a llarg termini.
dormir vinya beure
El vi natural no et farà mal
Cert
vinya beure salut
El vi no porta calces
L’abús de vi desproveeix d’inhibicions i mostra la personalitat del bevedor com si li desvestira l’ànima
beure vinya
El vi no té bragues, ni de drap ni de lli
L’abús de vi desproveeix d’inhibicions i mostra la personalitat del bevedor com si li desvestira l’ànima
vinya beure
El vi no té vergonya
L’abús de vi desproveeix d’inhibicions i mostra la personalitat del bevedor com si li desvestira l’ànima
beure vinya
El vi noga molt els ulls
No s'ha d'abusar de la beguda
beure vinya cos huma
El vi novell infla el ventrell
El vi novell, a vegades, té un punt d’agulla, té gas, perquè encara està activa la seua reacció química.
cos huma salut vinya beure
El vi per menjar i no per traguejar
Convé com a acompanyament, no sol
beure vinya menjar
El vi porta a tothom la raó
Quan el vi entela l’enteniment, cada u creu tenir la raó
vinya beure
El vi solta la llengua
L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor
parlar beure vinya
El vi vell, i el pa novell
Dels vins ja tastats se sap quin és el bo; i el pa millor és l’acabat de fer
vinya beure menjar
El vi vol bon coixí
El vi fa son i dormir fa passar la borratxera
vinya beure bona dormir
El vi, beu-lo a casa
Suggereix gaudir del vi en la intimitat o companyia propera, evitant els excessos que sovint comporta beure en grans grups o fora de l'entorn domèstic. Aquesta dita promou un consum moderat, tranquil i assenyat del vi.
casa vinya beure
El vi, la llet i els ous els vells fan tornar nous
Són molt alimentosos. Posa en valor els tres aliments considerats "reforçants". Bàsicament, diu que si un vell menja bé i es cuida amb aquests productes de la terra, pot recuperar la vitalitat d'un jove.
menjar vinya beure
El vi, la sal i el pebre porten mesura
Fora de límit són més perjudicials que beneficiosos. Tots tres són elements que donen vida i sabor, però que en mans de qui no té fre, es tornen contra ell. És una lliçó de saviesa popular que ens diu que les coses bones només ho són si sabem quan aturar-nos.
menjar plantes vinya beure
El vi, per aficionar, aigua no té de portar
Difícilment pot agradar si se l’ha aigualit
aigua vinya beure
El vi, poc és bo, molt és verí
Com tot
salut bona beure
El vi: poc és triaca i molt verí
[triaca = medecina, antídot]. Resumeix la saviesa tradicional sobre la moderació. Indica que el consum moderat de vi pot ser beneficiós, però l'excés és nociu per a la salut, destacant la importància de l'equilibri.
salut vinya beure
Els cargols són agulles d'enfilar vi
És un joc de paraules, ja que el vi acompanya molt bé els cargols picants i n’apaga la coentor
animals vinya beure
Els dofins es mengen el peix cru i no beuen vi
Quan no es tenen gaires manies a l'hora de menjar. Vol dir que a causa de les circumstàncies ens ho hem de menjar tant si està cuit com no.
animals vinya beure
Els enemics de la bossa: vi, tabac i dona
Tot és perjudicial en excés
persones vinya beure diners
Els moliners quan tenen aigua beuen vi.
vinya beure aigua oficis
Els ocells d'un mateix vol, tots van a beure en la mateixa font
Els ocells d'un mateix vol, tots van a beure en la mateixa font
animals beure
Els vapors del vi fan dormir
L’alcohol del vi o dels licors produeix somnolència i fa dormir profundament
dormir beure vinya
Empinar la botella
Beure massa, embriagar-se
maneres de dir beure
En celler, beure i marxar
beure vinya
En juliol, beure i suar, i el fresc, de bades buscar
Significa que la calor és inevitable damunt terra
mesos oratge beure
En menjada i beguda ten bona mesura
Aconsella la moderació i la prudència en el consum d'aliments i begudes per mantenir una bona salut. Aquesta dita subratlla la importància de no excedir-se, especialment amb el vi o l'alcohol, per evitar efectes perjudicials.
menjar salut beure
En Nules, beu i no t’atures
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Encara que la frase pot semblar un consell per a refrescar-se ràpidament i seguir camí, sovint s'utilitza amb un matís irònic o de rivalitat entre pobles veïns. De fet, la dita té una rèplica contundent per part dels habitants de Nules: En Nules, beu i no t’atures. (Dita forastera). Beu i passa, fill de la gran bagassa! (Resposta dels nulers)
llocs beure
En setembre i en agost, beu el vi anyenc i deixa estar el most
Convé consumir les reserves d’altres anys i deixar que el most recent vaja adquirint cos
mesos beure vinya
En tot hi ha trampa, menys en la llet [o en el vi], que hi posen aigua
S'utilitza de forma irònica per assenyalar que, en la majoria d'assumptes o negocis, la gent sol actuar amb malícia, trampa o ganes d'enganyar per treure'n profit, excepte en els casos més evidents on l'engany és inofensiu o molt clar, com afegir aigua a la llet o en el vi.
aigua vinya beure
Encanyat de set
Tenir la gola molt seca per la set
maneres de dir beure
Enganyós el vi: primer dóna força i després la lleva
El vi és energètic; però en excés cau mal
beure vinya salut
Entra el beure i surt l'enteniment
Qui abusa de l'alcohol per la capacitat de raonar.
beure
Entre gent de vi, ni tarda ni de matí
Convé evitar la relació amb persones que no porten bona conducta
persones gent beure
Entrompar-se
Emborratxar-se
beure maneres de dir
És dolent beure aigua abans d'asseure's a taula
salut beure menjar aigua
És sa beure aigua fresca abans d'esmorzar
Sí, és un hàbit completament sa i molt recomanable per a començar el dia. Després de passar entre 6 i 8 hores dormint sense rebre líquids, el cos es desperta lleugerament deshidratat, de manera que un got d'aigua és ideal per a activar l'organisme.
aigua menjar salut beure
Escurar la botella
Beure'n tot el contingut
maneres de dir beure
Esser de la tòria
Ésser molt bevedor
maneres de dir beure
Ésser home de vi
Aquesta expressió s'usa per descriure algú que beu molt o que té una forta inclinació cap a l'alcohol, especialment el vi. Un borratxo és un no-ningú, un zero a l’esquerra, un ninot sense voluntat, anul·lada per l’alcohol
persones vinya beure
Estar (o anar) trompa
Estar borratxo, algú
maneres de dir beure
Estar abrasit
Estar [algú] molt cremat. Tindre molta set, estar amb moltes ganes de beure
maneres de dir beure
Estar begut de galtes
Prim
cos huma maneres de dir beure
Estar borratxo
Estar embriac. Implica una intoxicació etílica per excés d'alcohol, cosa que altera les capacitats físiques i mentals.
maneres de dir beure
Estar borratxo com una cistella
Estar molt begut. L'origen de la frase té tota la lògica del món: una cistella està plena de forats i, per tant, no reté mai el líquid. Quan diem que algú està "com una cistella", estem dient que ha begut tant que el vi ja li surt per tot arreu o que té el cap tan "foradat" com l'osca de la vimen.
maneres de dir beure
Estar borratxo com una cuba
Estar molt begut. Significa tenir un nivell d'embriaguesa molt alt, amb pèrdua de coordinació o control, semblant a un barril ple.
maneres de dir beure
Estar bufat
Ebri, embriac
beure maneres de dir
Estar col·locat
Haver begut en excés
maneres de dir beure
Estar com un cup
Estar embriac
maneres de dir beure
Estar com una cuba
Haver begut molt. Estar molt embriac
beure maneres de dir
Estar gat
Estar embriac
animals beure maneres de dir
Estar més borratxo que un cep
Anar molt begut. Aquesta frase feta compara l'estat d'embriaguesa extrema amb la immobilitat d'un cep de vinya, fent referència a algú que ha begut tant que no es pot moure o que està totalment inconscient.
vinya maneres de dir beure