Si es rebaixa el vi fort se li lleva part dels efectes secundaris.
El vi s’ha de beure amb comediment, i l’aigua, com més millor
L’alcohol del vi o dels licors produeix somnolència i fa dormir profundament
En la quantitat que s’ingerisca està la diferència d’actituds
[maial = tant com en traga la premsa]. El vi bollit perd tot l’alcohol, com el brandi o l’orujo cremats. Els nostres majors es feien sopes de vi calent per al refredat
Tradicionalment, a casa es beu el vi més fluix, ja que el bo és per a vendre’l
25 desembre. Una cosa extraordinària, no habitual, no afecta o afecta poc i és lògicament comprensible pels altres
El suc de raïm fermenta prompte i va adquirint graduació alcohòlica
L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor
Els sucs estomacals compensen la dolçor amb acidesa
L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor
Resulta agradable al paladar però els efectes del seu alcohol poden resultar nocius
Mentre la voluntat impera sobre el vi, tot va bé; si el vi impera sobre la voluntat, crea dependència i esclavitza
L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor
Destaca el doble efecte del consum de vi: proporciona una sensació inicial d'energia i calidesa, però l'excés comporta conseqüències físiques negatives (ressaca, problemes de salut). S'utilitza tradicionalment per advertir contra l'abús de l'alcohol, subratllant que l'efecte immediat (energia) és enganyós.
L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor
Suposa que el vi dóna força als vells, com la llet en dóna als infants
Com que el vi corrent és més barat que la llet o la carn i dóna energia, de sempre ha sigut aliment de pobres
Més que medecina és la consolació, perquè entela el cap i fa que s’obliden momentàniament els problemes.
Qui se n’ha passat de la ratlla bevent ha de lamentar haver dit o fet coses anormals baix els efectes alcohòlics
[llaminer = llépol, golós, golut, gormand]. El vi pot crear dependència, el sucre no
És un aliment que, pel seu contingut energètic, pot suplir al pa, i a l’inrevés
El vi va fent soltar la llengua a poc a poc fins que es confessen tots els secrets
Els efectes etílics al principi dona eufòria i acaba donant sopor
Si bé el vi alimenta, realment no engreixa, sinó que aprima
Ho diuen les persones afectades als bons aliments.
El vi d’altra graduació alcohòlica afecta l’equilibri i fa anar de costat i fent esses
El vi calent afecta el cap de seguida; el caldo molt calent està més apetitós
Ha d’agradar a la vista, tenir bon aroma i regalar el paladar
Qui se n’ha passat de la ratlla bevent ha de lamentar haver dit o fet coses anormals baix els efectes alcohòlics
Els dies grisos o plujosos entristeixen l’ànim
A vegades acaben malament sense esperar-s’ho
Quan dos persones s’enemisten, trauen en públic els defectes i els secrets pitjors de l’altra
Significa que els resultats dels efectes etílics escapen a la lògica, al saber i a la racionalitat, per ser volubles i canviants, com algunes actituds femenines nascudes de la intuïció
Els efectes etílics fan soltar la llengua al bevedor i dir les veritats
La son va en proporció directa amb la quantitat de vi beguda. La frase pot suggerir que el consum de vi influeix en la qualitat del son, sovint provocant somnolència inicial però alterant el descans a llarg termini.
L’abús de vi desproveeix d’inhibicions i mostra la personalitat del bevedor com si li desvestira l’ànima
L’abús de vi desproveeix d’inhibicions i mostra la personalitat del bevedor com si li desvestira l’ànima
L’abús de vi desproveeix d’inhibicions i mostra la personalitat del bevedor com si li desvestira l’ànima
El vi novell, a vegades, té un punt d’agulla, té gas, perquè encara està activa la seua reacció química.
L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor
Dels vins ja tastats se sap quin és el bo; i el pa millor és l’acabat de fer
Suggereix gaudir del vi en la intimitat o companyia propera, evitant els excessos que sovint comporta beure en grans grups o fora de l'entorn domèstic. Aquesta dita promou un consum moderat, tranquil i assenyat del vi.
Són molt alimentosos. Posa en valor els tres aliments considerats "reforçants". Bàsicament, diu que si un vell menja bé i es cuida amb aquests productes de la terra, pot recuperar la vitalitat d'un jove.
Fora de límit són més perjudicials que beneficiosos. Tots tres són elements que donen vida i sabor, però que en mans de qui no té fre, es tornen contra ell. És una lliçó de saviesa popular que ens diu que les coses bones només ho són si sabem quan aturar-nos.
Difícilment pot agradar si se l’ha aigualit
[triaca = medecina, antídot]. Resumeix la saviesa tradicional sobre la moderació. Indica que el consum moderat de vi pot ser beneficiós, però l'excés és nociu per a la salut, destacant la importància de l'equilibri.
És un joc de paraules, ja que el vi acompanya molt bé els cargols picants i n’apaga la coentor
Quan no es tenen gaires manies a l'hora de menjar. Vol dir que a causa de les circumstàncies ens ho hem de menjar tant si està cuit com no.
Els ocells d'un mateix vol, tots van a beure en la mateixa font
L’alcohol del vi o dels licors produeix somnolència i fa dormir profundament
Significa que la calor és inevitable damunt terra
Aconsella la moderació i la prudència en el consum d'aliments i begudes per mantenir una bona salut. Aquesta dita subratlla la importància de no excedir-se, especialment amb el vi o l'alcohol, per evitar efectes perjudicials.
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Encara que la frase pot semblar un consell per a refrescar-se ràpidament i seguir camí, sovint s'utilitza amb un matís irònic o de rivalitat entre pobles veïns. De fet, la dita té una rèplica contundent per part dels habitants de Nules: En Nules, beu i no t’atures. (Dita forastera). Beu i passa, fill de la gran bagassa! (Resposta dels nulers)
Convé consumir les reserves d’altres anys i deixar que el most recent vaja adquirint cos
S'utilitza de forma irònica per assenyalar que, en la majoria d'assumptes o negocis, la gent sol actuar amb malícia, trampa o ganes d'enganyar per treure'n profit, excepte en els casos més evidents on l'engany és inofensiu o molt clar, com afegir aigua a la llet o en el vi.
El vi és energètic; però en excés cau mal
Convé evitar la relació amb persones que no porten bona conducta
Aquesta expressió s'usa per descriure algú que beu molt o que té una forta inclinació cap a l'alcohol, especialment el vi. Un borratxo és un no-ningú, un zero a l’esquerra, un ninot sense voluntat, anul·lada per l’alcohol
Estar [algú] molt cremat. Tindre molta set, estar amb moltes ganes de beure
Estar embriac. Implica una intoxicació etílica per excés d'alcohol, cosa que altera les capacitats físiques i mentals.
Estar molt begut. L'origen de la frase té tota la lògica del món: una cistella està plena de forats i, per tant, no reté mai el líquid. Quan diem que algú està "com una cistella", estem dient que ha begut tant que el vi ja li surt per tot arreu o que té el cap tan "foradat" com l'osca de la vimen.
Estar molt begut. Significa tenir un nivell d'embriaguesa molt alt, amb pèrdua de coordinació o control, semblant a un barril ple.
Anar molt begut. Aquesta frase feta compara l'estat d'embriaguesa extrema amb la immobilitat d'un cep de vinya, fent referència a algú que ha begut tant que no es pot moure o que està totalment inconscient.