1. Estar malalt per una cosa concreta. 2. Estar embriac
S'utilitza col·loquialment per dir que algú no està bé del cap, està trastornat, fa tonteries o està borratxo.
Vol dir que la bona anomenada és difícil de recobrar, una volta perduda
Ingerir una quantitat excessiva d’alguna beguda alcohòlica
Estar embriac. Haver begut alcohol en excés
11 novembre. L’11 de novembre marca el límit entre l’estiu i la tardor i és una data clau per a tastar en companyia el vi acabat de fer, que a vegades s’esgota
11 novembre. Indica que fins a Sant Martí el vi novell és abundant i tothom en beu, però passat aquesta data, cal racionar-lo i només en beu qui n'ha guardat o en té prou. Marca l'inici del consum del vi nou i el final de l'abundància fàcil.
L’excés de vi envalentona mentalment però resta força física
Qui és habitual del vi és mal considerat pels altres
Conversa entre dues fadrines. La més jove diu això, tota orgullosa i envanida d'ella mateixa.
Adverteix sobre la desconfiança envers les persones excessivament aficionades al vi (“gent de vi”), suggerint evitar-les tant al matí com a la tarda/nit (“ni vespre ni matí”) a causa de la seva manca de fiabilitat o inestabilitat. Aconsella evitar la companyia de borratxos o persones alcohòliques, ja que no són de fiar en cap moment del dia.
Destaca el plaer i l'energia revitalitzant de la bellesa femenina i el bon vi. Suggereix que tots dos elements tenen la capacitat de fer despertar algú aviat i amb il·lusió.
Haver corregut molt de món i tenir molta experiència
El vi fa dir coses que en situacions normals no es dirien.
Aquesta dita classifica de manera humorística quatre intensitats de borratxera basades en l'alegria, sovint recollida en cançoners o refranys sobre la vinya i el vi: alegreta, alegroia, alegrassa i alegrota. Aquest joc de paraules descriu el pas progressiu d'una lleugera eufòria a una embriaguesa més intensa.
Constata i critica l’egoisme de les persones, que quasi mai ens acontentem amb el que tenim
Significa que una persona malgastadora, especialment si té problemes amb l'alcohol, acaba perdent tots els seus béns ("hisenda") gastant-los en tavernes. És una advertència sobre com els vicis comporten la ruïna econòmica i personal, fent que els diners passin a mans d'altri.
Es diu de qui està embriac i que parla més del que toca, que no calla per desvergonyiment o per falta de respecte
Es diu de qui està embriac i que parla més del que toca, que no calla per desvergonyiment o per falta de respecte.
[patxo: era una moneda de molt poc valor (un ral de billó)]. Ens diu que algú que ha perdut el control per la beguda i per tant la dignitat i de valor social.
Fa referència a la prudència vinícola, advertint que el vi novell no ha de ser gestionat per algú que ja està embriac o que no té cura. S'utilitza per indicar que el vi "fai" (fa o produeix) borratxera, i per tant, cal evitar que qui ja ha begut massa ("home borratxo") s'encarregui de la producció o manipulació del vi.
Significa que una persona massa aficionada al vi esdevé poc fiable, poc seriosa o irresponsable. La dita subratlla que l'embriaguesa constant o l'alcoholisme anul·la la capacitat i el valor de la persona, convertint-la en un "no-ningú".
L'"home de vi" és aquell que es queda clavat a la taverna o al celler. Com que està massa ocupat amb el porró, no va gaire lluny; sempre el trobaràs "per aquí". En resum, és una manera de dir que el vi fa arrelar (o estancar) a la gent al seu lloc d'origen.
Un borratxo és un no-ningú, Aconsella evitar les persones addictes o molt aficionades a l'alcohol, ja que no són de fiar en cap moment del dia.
Adverteix sobre els perills de l'excés de consum d'alcohol i cafeïna, suggerint que els borratxos o els addictes al cafè no són fiables, no tenen valor o no arriben a ser "res". Es tracta d'una crítica popular a la pèrdua de seny i capacitat personal per culpa d'aquestes addiccions.
La ingesta alcohòlica s’aconsella en els casos de defalliment de les forces físiques o de l’esperit
Els valents es moren o els maten prompte perquè s’arrisquen, o perquè l’envalentonament és resultat de l’enfadament i dura poc; i el vi és consumit perquè agrada
Tot fixant-se en el costum que hi havia de xiular a l'hora d'abeurar els animals, en especial les mules, que eren molt tossudes, ens podem referir a les persones que també són molt tossudes i no volen canviar.
És corrent citar el nom de Jesús en totes les fórmules usades per a protegir el beure.
Són les consequêncies de tenir aquets dos vicis.
És un refrán catalán que asocia el vicio del juego de cartas (manilla) con el alcoholismo. Indica que quien frecuenta el juego de taberna es casi seguro que también bebe en exceso. Este dicho subraya la asociación tradicional entre los juegos de cartas en tabernas y la embriaguez.
[secardí: Escardalenc, magre, escàs de carns].
L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s
En infusió o en licor, diuen que és molt digestiva
La gent que no li agrada l'aigua i li agrada més el vi ho diu
Destaca l’excel·lència d’aquesta beguda per sobre de qualsevol altra
És una veritat de peronogli que el refranyer utilitza amb un punt d'ironia, sovint per defensar el consum de vi dient, que, com que l'aigua no puja al cap, és una beguda "avorrida" o que no té la gràcia del vi. O per parlar de la senzillesa, per dir que les coses clares i naturals no porten problemes ni embolics.
Es refereix a l'aigua potabilitzada, essencial per evitar malalties, sotmesa a processos de filtració i desinfecció. Subratlla la importància de l'accés a l'aigua potable (neta i pura) i la necessitat d'un consum responsable (amb mesura) per a la salut i la sostenibilitat. L'aigua segura és vital per als ecosistemes, mentre que el seu ús moderat prevé la sequera.
Totes dos coses alteren les persones
Fa referència a la prudència vinícola, advertint que el vi novell no ha de ser gestionat per algú que ja està embriac o que no té cura. S'utilitza per indicar que el vi "fai" (fa o produeix) borratxera, i per tant, cal evitar que qui ja ha begut massa ("home borratxo") s'encarregui de la producció o manipulació del vi.
El refrany ens diu que si algú té el vici de la beguda, no se li pot confiar la gestió del producte. Un taverner que es beu la mercaderia no farà mai calaix; s'acabarà arruïnant ell mateix i el seu establiment i qui ha de collir el vi (treballar la vinya) ha d'estar serè. Si l'home va borratxo, ni cuidarà els ceps com cal ni la verema arribarà a bon port.
Subratlla la importància de la moderació en el consum d'alcohol per mantenir la salut. Beure amb mesura és considerat un senyal de saviesa i salut, evitant els excessos que poden perjudicar el cos i el cap.
Significa que l'excés d'alcohol impedeix fer les coses bé, correctament o amb seny. Indica que la beguda perjudica la capacitat de raonar i actuar rectament, provocant descontrol, ineficàcia o comportaments tortuosos.