Refranys beure

Casa per a ton estar, vinya per a ton beure i terra per a ton menjar (Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar)

camp, casa, menjar, vinya, beure

Casa per ton jeure, vinya per ton beure i terra tota la que tu puguis veure

vinya, beure, casa, camp

Casa, la que tu visquis; vinya, de la que beguis; i terra, la que tu et vegis (Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar)

beure, vinya, casa, camp

Cassalla, beu i calla

menjar, vinya, parlar, beure

Com més es beu menys es menja

menjar, beure

Com més es beu més set es té (Constata i critica l’egoisme de les persones, que quasi mai ens acontentem amb el que tenim)

diners, beure, persones

Com més vi més doctes (Els efectes de l’alcohol solten la llengua, envalentonen i fan parlar foradat)

vinya, beure, parlar

Com un cep (Embriac)

maneres de dir, vinya, beure

Com una sopa [o fet una sopa] (Completament ebri. Molt banyat. Molt constipat)

salut, maneres de dir, beure

Conforme és la bota, aixina és el vi

beure, vinya

Confrare del most (Aficionat a beure vi, embriac)

maneres de dir, beure, vinya

Consell de caputxí: no mengis sense vi (Lloança de les virtuts del vi. Les ordes caputxines tenen tradició licorera.)

vinya, beure, menjar, consells

Consells amb vi tenen mal fi (No s’ha de fer cas d’allò que diga qui està borratxo, que ni sap què està dient ni se’n recordarà després del que ha dit)

consells, beure, parlar, vinya

Copa plena, copa buida (Es diu com a invitació a beure quan algú ompli les copes)

beure

Cornut i pagar el beure. (A més a més de ser la víctima, et toca carregar amb les culpes)

maneres de dir, beure

D'aigua freda i pa calent, el ventrell se'n ressent (Els aliments a temperatures anormals no són sans)

salut, beure, aigua, menjar, cos huma

Damunt figues beu aigua i no te'n rigues

aigua, menjar, beure, plantes

Darrera cada mossegada, una tirada fóra massa vinada, però darrera de cada tres, bo beure vi és (No és saludable beure vi a cada moment, sinó de tant en tant)

vinya, beure, menjar

Darrera d'un ou begut [o dur], vi pur (És una bona combinació)

beure, vinya, menjar

Darrera de cargols, de peres i de peix, aigua no beguis

aigua, animals, plantes, salut, beure

Darrera de la carn, bon vi i bon trago (És la millor manera d'ajudar a digerir-la)

menjar, beure, vinya

Darrera de la carn, bon vi i si és porc encara més fort.

vinya, beure, animals, menjar, bona

Darrera de les figues aigua i darrera de les peres vi

vinya, beure, plantes, menjar, aigua

Darrera de les peres bon vi begues.

bona, menjar, beure, vinya, plantes

Darrera el porc fi, bon vi (És la millor manera d'ajudar a digerir-lo)

beure, menjar, animals

Darrera l'enciamet, un bon traguet

beure, plantes, vinya, menjar, bona

Darrere cap fruita begues vi, darrere la taronja sí (Manera humorística de justificar un glop de vi a destemps)

vinya, plantes, beure

Darrere de la carn, bon vi, i si és porc, encara més fort (S’explica per si mateix)

animals, beure, menjar

Darrere de res begues vi, darrere de l'arròs si (Vol dir que el vi és bo en qualsevol circumstància)

maneres de dir, beure, plantes, vinya, menjar

De baix d’una roín capa hi ha un gran bevedor (L’alcoholisme i els vicis en general arruïnen i degraden fins al punt d’afectar el vestir)

beure, indumentària

De bon vi, bona borratxera

beure, vinya, bona

De jugador, borratxo i fart, Déu me n'apart

menjar, joc, beure, déu

De la bellesa, ni se'n menja ni se'n beu

persones, menjar, beure

De mica en mica s'omple la pica, i de gota en gota s'omple la bota (Significa que la constància en l'estalvi de petites quantitats arriba a fer estalviar cabals grossos)

aigua, vinya, beure

De Tremp, heu perdut l'enteniment per la gola de l'aiguardent (Capital de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida)

vinya, beure, llocs

De xiular res n’has de treure, si és que l’ase no vol beure

beure, animals

Del bon vi, tothom n'és bevedor.

vinya, beure, bona

Del Carnaval, no en faces cabal (Adverteix que no es pot esperar res seriós de qui beu i va de festa)

festa, festivitats, beure

Del cigró, beu-te el caldo i tirar-lo (El sabor del cigró supera al del brou del qual s’ha impregnat)

menjar, plantes, beure

Del setembre a l'agost, beu vi vell i no beguis most.

vinya, beure, mesos

Dels colors, el vermell, i dels raïms, el moscatell (És una opinió. Ressalta la qualitat d'aquest vi)

colors, beure, vinya

Després de begut el vi, es diu mal del veí.

vinya, beure, persones

Després de beure molt vi, demana consell per poder-se tenir. (Dit de qui vol rectificar quan ja és massa tard. Qui massa alcohol beu, que pensi en les conseqüències)

consells, vinya, beure

Després de beure vi bo, tothom vol tenir raó.

vinya, beure

Després de l'amanit, bon trago de vi.

beure, vinya, menjar

Després de la llet beu aigua, però si vas de camí beu vi.

aigua, vinya, beure, salut

Després de Sant Martí, deixa l'aigua i beu el vi. (11 novembre ) [

vinya, sants, beure, aigua, mesos

Després del préssec i el meló beuràs el vi millor (Són fruites que realcen el sabor del vi)

menjar, vinya, beure

Déu no menja ni beu, però paga a qui deu

déu, menjar, beure

Diumenge de Carnaval, molt de vi i poc de pa (Ressalta que és una festivitat d’alegria compartida al carrer i de parar poc o no gens per casa)

menjar, festivitats, vinya, setmana, beure

Pàgina 6 de 18.

El Refranyer