beure

Estar pet

Estar begut

maneres de dir beure

Estar [algú] com una sopa

1. Estar malalt per una cosa concreta. 2. Estar embriac

salut maneres de dir beure

Estàs com una carbassa

S'utilitza col·loquialment per dir que algú no està bé del cap, està trastornat, fa tonteries o està borratxo.

plantes salut beure

Fama perduda, aigua beguda

Ens recorda que la bona fama i el prestigi són molt difícils de recuperar un cop es perden, de la mateixa manera que no es pot recuperar l'aigua que ja s'ha begut. És una crida a cuidar la reputació, ja que els errors poden deixar una empremta permanent en la imatge pública.

aigua beure

Feina fuig; taverna acosta't

Viure bé sense treballar.

treball beure

Fer beure a galet

Vol dir 'enganyar algú abusant de la seva credulitat

maneres de dir beure

Fer beure a gallet

Enganyar algú abusant de la seua credulitat

maneres de dir beure ensenyar

Fer el got

Beure un got de vi

maneres de dir vinya beure

Fer el toc

Beure una copa

maneres de dir beure

Fer esses

Estar ebri, estar begut

maneres de dir beure

Fer la copa

Beure una copa de vi

beure

Fer marrinxa

Estar embriac

maneres de dir beure

Fer paret seca

Menjar sense beure

maneres de dir beure menjar

Fer remitjó

Beure una copa i després mitja de més a més

maneres de dir beure

Fer un cafè

Beure una tassa de cafè

beure maneres de dir

Fer un cigaló

Prendre una copeta

maneres de dir beure

Fer un colp

Beure una beguda alcohòlica en poca quantitat i ràpidament

beure maneres de dir

Fer un glop

[Glop: quantitat de líquid que cap a la boca d'una vegada]. Significa beure una petita quantitat de líquid d'una sola vegada, o bé, en un context social, anar a prendre una copa, un refresc o un cafè amb algú.

aigua maneres de dir beure

Fer una copa

Beure una copa, un got de vi,etc

beure maneres de dir

Fer-li llumenetes els ulls

Estar embriagat

maneres de dir beure cos huma

Fer-ne una

Prendre una beguda

maneres de dir beure

Fer-se de beure com una mitja

Ingerir una quantitat excessiva d’alguna beguda alcohòlica

beure maneres de dir

Fer-se un colpet

Beure una beguda alcohòlica en poca quantitat i ràpidament

maneres de dir beure

Fer-se-li tard abans d'hora [a algú]

Estar embriac. Haver begut alcohol en excés

maneres de dir beure

Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi

11 novembre. L’11 de novembre marca el límit entre l’estiu i la tardor i és una data clau per a tastar en companyia el vi acabat de fer, que a vegades s’esgota

mesos sants vinya beure

Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi; de Sant Martí enllà en beu qui n'ha

11 novembre. Indica que fins a Sant Martí el vi novell és abundant i tothom en beu, però passat aquesta data, cal racionar-lo i només en beu qui n'ha guardat o en té prou. Marca l'inici del consum del vi nou i el final de l'abundància fàcil.

mesos sants vinya beure

Força i vi mal es varen avenir

L’excés de vi envalentona mentalment però resta força física

mal vinya beure

Fotre's fins al cul

Haver pres drogues o haver begut en excés

maneres de dir beure

Fotre-li a la pillera

Beure alcohol sovint

maneres de dir beure

Fuig del vi si vols ser bon veí

Qui és habitual del vi és mal considerat pels altres

beure persones vinya

Fumador de pipa, jugador de cartes, bevedor de vi, no el vull per a mi

Conversa entre dues fadrines. La més jove diu això, tota orgullosa i envanida d'ella mateixa.

joc vinya beure

Garnatxa de l'Empordà, és el vi millor que hi ha.

vinya beure llocs

Gat com una sopa

Completament ebri. L'origen d'aquesta dita prové del costum tradicional de mullar i xopar pa amb vi (o sopes escaldades), deixant els trossos completament amarats de vi.

animals maneres de dir beure

Gent de got

Embriac

beure maneres de dir gent

Gent de got i navaixa

Gent bevedora i renyidora

gent maneres de dir beure

Gent de tro

Gent que va a les tavernes i s'emborratxa. Gent cridanera

maneres de dir beure gent

Gent de vi, gent de per qui, per qui.

vinya beure gent

Gent de vi, gent mesquí.

gent beure vinya

Gent de vi, ni vespre ni matí.

Adverteix sobre la desconfiança envers les persones excessivament aficionades al vi (“gent de vi”), suggerint evitar-les tant al matí com a la tarda/nit (“ni vespre ni matí”) a causa de la seva manca de fiabilitat o inestabilitat. Aconsella evitar la companyia de borratxos o persones alcohòliques, ja que no són de fiar en cap moment del dia.

gent vinya beure

Gentussa de vinarra [vinarra=vi fort]

Gent de taverna. Borratxos

gent maneres de dir vinya beure

Guapesa de dona i bon vi fan desvetllar de matí.

Destaca el plaer i l'energia revitalitzant de la bellesa femenina i el bon vi. Suggereix que tots dos elements tenen la capacitat de fer despertar algú aviat i amb il·lusió.

bona persones vinya beure

Has menjat i no has begut: menjar de ruc

menjar beure

Haver begut oli

Significa que una situació no té remei, que algú està totalment perdut o que ja no es pot evitar un desenllaç desagradable.

plantes maneres de dir beure

Haver menjat a set hostals i begut a set tavernes

Haver corregut molt de món i tenir molta experiència

menjar maneres de dir beure mon

Hem menjat, hem begut, gràcies a Déu que n´hi ha hagut

S’explica sol

menjar déu beure

Hi ha dos beures, però només hi ha un menjar.

Juga amb les paraules beure i veure

menjar beure

Hi ha més raons dintre un got de vi que en un rentador de cent dones.

Fa referència al fet que el vi desinhibeix i fa parlar, brollant moltes idees i converses, en comparació amb l'enrenou i les xerrameques (a vegades considerades menys reflexives o superficials) que tradicionalment s'associaven a moltes dones xerrant plegades en un safareig o rentador.

persones vinya beure

Hi ha quatre menes de borratxera: alegreta, alegroia, alegrassa i alegrota

Aquesta dita classifica de manera humorística quatre intensitats de borratxera basades en l'alegria, sovint recollida en cançoners o refranys sobre la vinya i el vi: alegreta, alegroia, alegrassa i alegrota. Aquest joc de paraules descriu el pas progressiu d'una lleugera eufòria a una embriaguesa més intensa.

beure alegria

Hi ha que volguera que el món fóra un ou, i beure-se'l d'un xuplit

Constata i critica l’egoisme de les persones, que quasi mai ens acontentem amb el que tenim

beure mon

Hisenda de borratxo, passa tota a la taverna

Significa que una persona malgastadora, especialment si té problemes amb l'alcohol, acaba perdent tots els seus béns ("hisenda") gastant-los en tavernes. És una advertència sobre com els vicis comporten la ruïna econòmica i personal, fent que els diners passin a mans d'altri.

diners beure

Home aiguader, home de pocs anys

Adverteix, de manera irònica o sentenciosa, que beure massa aigua de manera habitual (o dedicar-se exclusivament a l'aigua) es considerava tradicionalment perjudicial per a la salut o un senyal de poca vitalitat. Antany, en el món rural, el vi es considerava una font d'energia i aliment per als qui feien feines dures, mentre que l'aigua es veia com una beguda pobra o "fluixa" per a l'organisme. Es pensava que qui només bevia aigua (l'aiguader) no tindria prou força i viuria "pocs anys".

aigua persones beure

Home begut, home llengut

Es diu de qui està embriac i que parla més del que toca, que no calla per desvergonyiment o per falta de respecte

persones beure

Home begut, home llengut; dona beguda, dona llenguda

Es diu de qui està embriac i que parla més del que toca, que no calla per desvergonyiment o per falta de respecte.

persones beure

Home borratxo no val un patxo

[patxo: era una moneda de molt poc valor (un ral de billó)]. Ens diu que algú que ha perdut el control per la beguda i per tant la dignitat i de valor social.

persones beure

Home borratxo, que vi no faço.

Fa referència a la prudència vinícola, advertint que el vi novell no ha de ser gestionat per algú que ja està embriac o que no té cura. S'utilitza per indicar que el vi "fai" (fa o produeix) borratxera, i per tant, cal evitar que qui ja ha begut massa ("home borratxo") s'encarregui de la producció o manipulació del vi.

vinya beure

Home de vi, carregat de res [ò home de res]

Significa que una persona massa aficionada al vi esdevé poc fiable, poc seriosa o irresponsable. La dita subratlla que l'embriaguesa constant o l'alcoholisme anul·la la capacitat i el valor de la persona, convertint-la en un "no-ningú".

persones vinya beure

Home de vi, home de per aquí

L'"home de vi" és aquell que es queda clavat a la taverna o al celler. Com que està massa ocupat amb el porró, no va gaire lluny; sempre el trobaràs "per aquí". En resum, és una manera de dir que el vi fa arrelar (o estancar) a la gent al seu lloc d'origen.

persones vinya beure

Home de vi, ni al vespre ni al matí

Un borratxo és un no-ningú, Aconsella evitar les persones addictes o molt aficionades a l'alcohol, ja que no són de fiar en cap moment del dia.

persones vinya beure

Home de vi, ni al vespre ni al matí; home d'aiguardent, ni de llevant ni de ponent, i home de cafè no és res

Adverteix sobre els perills de l'excés de consum d'alcohol i cafeïna, suggerint que els borratxos o els addictes al cafè no són fiables, no tenen valor o no arriben a ser "res". Es tracta d'una crítica popular a la pèrdua de seny i capacitat personal per culpa d'aquestes addiccions.

persones vinya beure

Home fluix, vi fort [o beguda forta]

La ingesta alcohòlica s’aconsella en els casos de defalliment de les forces físiques o de l’esperit

persones vinya beure

Home valent i bóta de vi, prompte s’acaba

Els valents es moren o els maten prompte perquè s’arrisquen, o perquè l’envalentonament és resultat de l’enfadament i dura poc; i el vi és consumit perquè agrada

persones beure vinya

Ja ha begut oli

Que es troba en una situació desesperada

maneres de dir beure plantes

Ja pots xiular ja, que si l'ase no vol beure...

Tot fixant-se en el costum que hi havia de xiular a l'hora d'abeurar els animals, en especial les mules, que eren molt tossudes, ens podem referir a les persones que també són molt tossudes i no volen canviar.

animals persones beure

Jesús hi bec aquest aigua de cep, suc de raïms, tot vagi dins.

És corrent citar el nom de Jesús en totes les fórmules usades per a protegir el beure.

vinya beure

Joc i beguda, casa perduda

Adverteix sobre les conseqüències greus d'aquests vicis. Aquestes pràctiques sovint porten a la ruïna econòmica i a la destrucció de l'economia familiar. Els excessos amb el joc i l'alcohol es consideren costums destructius que dilapiden els estalvis familiars. S'utilitza com a consell moral per evitar conductes de risc que puguin comprometre l'estabilitat i el patrimoni.

casa joc beure

Joc, vi i dones són la perdició dels homes.

vinya persones beure joc

Jugador de cartes i bevedor d'aiguardent, duu sempre el cap calent

Són les consequêncies de tenir aquets dos vicis.

cos huma joc vinya beure

Jugador de manilla, borratxo segur

És un refrán catalán que asocia el vicio del juego de cartas (manilla) con el alcoholismo. Indica que quien frecuenta el juego de taberna es casi seguro que también bebe en exceso. Este dicho subraya la asociación tradicional entre los juegos de cartas en tabernas y la embriaguez.

joc beure

Jugador i bevedor de vi, magre i secardí.

[secardí: Escardalenc, magre, escàs de carns].

joc vinya beure

Jugar, beure i fumar, les tres tares d'un fadrí

joc persones beure

L'aigua a xorros i el vi a glops

Aconsella el mètode adequat per a consumir cada beguda per raons de salut i plaer. L'aigua a xorros (o raig): Com que és essencial per hidratar-se i calmar la set, es pot beure en gran quantitat i de manera continuada. El vi a glops: En tenir una graduació alcohòlica, s'ha de prendre a poc a poc per assaborir-lo correctament i evitar els efectes nocius de l'alcohol.

aigua vinya beure

L'aigua corrent fa viure la gent

L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s

aigua gent beure salut

L'aigua de menta, tot mal repta

[Reptar: Desafiar]. Destaca els múltiples beneficis de la menta, una planta medicinal molt preuada per a la medicina popular catalana. Aquesta dita ens recorda que una simple infusió de fulles de menta és un remei casolà excel·lent per millorar la digestió, calmar els dolors d'estómac, reduir el singlot i combatre les nàusees.

aigua plantes salut beure

L'aigua en dejú porta salut si en beus molta, i perjudica si en beus poca

Indica que beure aigua en dejú (amb l'estómac buit) és molt saludable, destacant la importància de consumir-ne una quantitat adequada per obtenir beneficis, suggerint que una quantitat insuficient no proporciona els mateixos efectes positius. Més que la quantitat exagerada, sovint s'interpreta com la importància de no quedar-se curt, és a dir, beure la quantitat necessària per al propi cos en despertar-se.

aigua salut beure

L'aigua espatlla els camins i el vi arregla a dins

Destaca la importància històrica del vi en la dieta. S'utilitza sovint per justificar el consum de vi o per assenyalar que l'aigua, tot i ser necessària per als camins, pot fer malbé les rutes, mentre que el vi s'ha considerat un aliment que "arregla" l'organisme per dins.

aigua vinya beure

L'aigua fa mal i el vi fa cantar

S'utilitza per justificar el consum de vi en comptes d'aigua durant els àpats i les festes. Expressa la idea que l'aigua era considerada poc saludable (abans trobar aigua potable i neta era difícil. L'aigua estancada o dels pous contaminats transmetia moltes malalties), mentre que el vi, (la fermentació matava les bacteries i era més segur) i aporta alegria, conversa i sociabilitat (el "vi fa cantar"). Ensenya que el vi ha estat històricament vist com una beguda social i vigoritzant.

aigua cantar vinya beure

L'aigua fa suar i el vi fa cantar

S'utilitza per justificar el consum de vi en comptes d'aigua durant els àpats i les festes. Contrasta els efectes de beure aigua (associada a la feina física, l'esforç i la calor) amb els del vi (associat a l'alegria, la festa i la desinhibició). Mentre que l'aigua s'entén com una necessitat bàsica per sacsejar la set i continuar treballant, el vi s'ha considerat tradicionalment el catalitzador de la música i la gresca, capaç de fer cantar a la gent.

aigua cantar vinya beure

L'aigua fresca trenca el pont, i el vi, la testa [o front]

Destaca el poder i els efectes de l'aigua i del vi, tant en el món físic com en el nostre organisme. "L'aigua fresca trenca el pont": Fa referència a la força destructiva de l'aigua quan va molt crescuda (com en riuades o tempestes), capaç de destruir ponts i camins. "I el vi, la testa [o front]": Assenyala l'efecte directe del vi (l'alcohol) sobre el cap de qui el beu en excés, causant embriaguesa, marejos o mal de cap.

aigua cos huma salut vinya beure

L'aigua infla el ventre

S'utilitza sovint per justificar el consum de vi en lloc d'aigua. Aquesta dita reflecteix l'antiga creença que beure molta aigua, especialment durant els àpats, deixa una sensació de plenitud pesant i no aporta l'energia ni la "alegria" que històricament s'associava al vi.

aigua cos huma beure

L'aigua pels blats, el vi pels homes i el bastó pe les dones

Reflecteix la cultura popular i el masclisme de l'època. L'expressió indica que l'aigua és exclusivament per regar el camp ("pels blats"), el vi es considerava la beguda pròpia dels homes (associat a la fortalesa i la feina), i el bastó era l'instrument que s'emprava per controlar, dominar o disciplinar les dones (reforçant una visió totalment patriarcal i de submissió).

aigua camp persones plantes vinya+1

L'aigua pels bojos i el vi per les panxes.

És una dita popular tradicional en la cultura mediterrània que exalta el valor del vi i, de forma irònica o humorística, menysprea el consum d'aigua per a beure. S'utilitza per expressar la preferència per les begudes amb caràcter, reservar l'aigua només per a usos com rentar-se o per als animals, i reivindicar el vi com l'aliment adequat per a l'organisme humà ("les panxes"). Sovint també té una lectura satírica sobre els plaers de la vida.

aigua cos huma persones vinya beure

L'aigua pels bous i el vi pel rei

Menyspreu de l’aigua en favor del vi. Expressa de manera satírica que l'aigua s'ha de deixar per als animals de treball (com els bous), mentre que el vi és la gran beguda humana per excel·lència, digna de la reialesa. També té una lectura crítica o de resignació social, recordant de forma irònica que els poderosos sempre es queden amb el millor (el vi) i els més dèbils o treballadors s'han de conformar amb el que és més bàsic o amb les sobres (ll'aigua).

aigua animals vinya beure

L'aigua pura ni mata ni cura

Destaca que l'aigua és la beguda més sana i natural. Indica que l'aigua no té propietats curatives màgiques ni és perjudicial, sinó que és un element neutre i essencial per a la vida, a diferència d'altres begudes o medicaments.

aigua salut beure

L'aigua quan la donen senyal que res no val, el vi si el venen és perquè val.

Compara el valor de l'aigua i el vi per indicar que el que s'ofereix gratuïtament sol tenir poc valor, mentre que allò que costa diners té qualitat. L'aigua és abundant i regalar-la no suposa cap esforç comercial, mentre que el vi, per les seves característiques i procés, val el que es demana per ell. Utilitza aquesta dita per defensar que el treball i l'elaboració artesanal tenen un preu just.

aigua donar vinya beure

L'aigua rovella i espatlla els camins i el mateix que fa per fora i ho fa per dins

S'utilitza sovint de manera humorística per justificar el consum de vi. La creença és que, si l'aigua rovella el ferro i fa malbé el ferm dels camins, el seu efecte a l'interior del cos humà és igualment nociu. Per contraposició, s'argumenta que el vi "arregla" o beneficia l'organisme.

aigua beure

L'aigua, clara no emborratxa

És una veritat de peronogli que el refranyer utilitza amb un punt d'ironia, sovint per defensar el consum de vi dient, que, com que l'aigua no puja al cap, és una beguda "avorrida" o que no té la gràcia del vi. O per parlar de la senzillesa, per dir que les coses clares i naturals no porten problemes ni embolics.

aigua beure

L'aigua, neta i pura i amb mesura

Es refereix a l'aigua potabilitzada, essencial per evitar malalties, sotmesa a processos de filtració i desinfecció. Subratlla la importància de l'accés a l'aigua potable (neta i pura) i la necessitat d'un consum responsable (amb mesura) per a la salut i la sostenibilitat. L'aigua segura és vital per als ecosistemes, mentre que el seu ús moderat prevé la sequera.

aigua beure

L'aigua, pels bous

Ho diuen els afectats de beure vi. Significa literalment que l'aigua és per als animals. S'utilitza sovint de manera irònica per aquells que prefereixen beure vi, o com a metàfora social on els més poderosos es queden el millor, deixant les sobres per als més humils.

aigua animals vinya beure

L'aiguardent i el bolet, el primer és el que hi té dret

menjar beure plantes vinya

L'amor i el vi enganyen el més savi

Totes dos coses entelen l’enteniment

amor vinya beure

L'amor i el vi fan tornar tonto el savi

Totes dos coses entelen l’enteniment

beure vinya amor

L'amor i el vi, a alguns fa viure i a altres, morir .

Totes dos coses alteren les persones

amor vinya beure

L'arròs es nega amb vi.

vinya beure plantes menjar

L'arròs fa bé entre glops

Fa referència a la digestió lenta de l'arròs i suggereix acompanyar-lo amb beguda (glops) per ajudar a passar l'aliment. S'utilitza sovint en àpats amb arrossos caldosos o com a recordatori de l'efecte que aquesta menja produeix al nostre cos.

plantes beure

L'arròs, el peix i el carabassí naixen en aigua i moren en vi.

Destaca la pràctica culinària d'acompanyar o cuinar aquests tres ingredients mediterranis amb vi. La dita indica que, tot i que aquests aliments viuen o creixen en un medi aquàtic, el seu destí final a taula exigeix el vi per potenciar-ne el gust.

aigua menjar plantes vinya beure

L'espanyol fi amb tot beu vi.

beure vinya

L'home borratxo i el vi al celler, no pot ser

Fa referència a la prudència vinícola, advertint que el vi novell no ha de ser gestionat per algú que ja està embriac o que no té cura. S'utilitza per indicar que el vi "fai" (fa o produeix) borratxera, i per tant, cal evitar que qui ja ha begut massa ("home borratxo") s'encarregui de la producció o manipulació del vi.

vinya beure

L'home borratxo que no sigui taverner i que vi no culli.

El refrany ens diu que si algú té el vici de la beguda, no se li pot confiar la gestió del producte. Un taverner que es beu la mercaderia no farà mai calaix; s'acabarà arruïnant ell mateix i el seu establiment i qui ha de collir el vi (treballar la vinya) ha d'estar serè. Si l'home va borratxo, ni cuidarà els ceps com cal ni la verema arribarà a bon port.

oficis vinya beure

La beguda, pren-la sempre amb mesura

Subratlla la importància de la moderació en el consum d'alcohol per mantenir la salut. Beure amb mesura és considerat un senyal de saviesa i salut, evitant els excessos que poden perjudicar el cos i el cap.

salut beure

La borratxera no fa res dret

Significa que l'excés d'alcohol impedeix fer les coses bé, correctament o amb seny. Indica que la beguda perjudica la capacitat de raonar i actuar rectament, provocant descontrol, ineficàcia o comportaments tortuosos.

beure