Tema
beure
887 refranys catalogats sota aquest tema.
Estar pet
Estar begut
maneres de dir beure
Estar [algú] com una sopa
1. Estar malalt per una cosa concreta. 2. Estar embriac
salut maneres de dir beure
Estàs com una carbassa
S'utilitza col·loquialment per dir que algú no està bé del cap, està trastornat, fa tonteries o està borratxo.
plantes salut beure
Fama perduda, aigua beguda
Vol dir que la bona anomenada és difícil de recobrar, una volta perduda
aigua beure
Feina fuig; taverna acosta't
Viure bé sense treballar.
treball beure
Fer beure a galet
Vol dir 'enganyar algú abusant de la seva credulitat
maneres de dir beure
Fer beure a gallet
Enganyar algú abusant de la seua credulitat
maneres de dir beure ensenyar
Fer el got
Beure un got de vi
maneres de dir vinya beure
Fer el toc
Beure una copa
maneres de dir beure
Fer esses
Estar ebri, estar begut
maneres de dir beure
Fer la copa
Beure una copa de vi
beure
Fer marrinxa
Estar embriac
maneres de dir beure
Fer paret seca
Menjar sense beure
maneres de dir beure menjar
Fer remitjó
Beure una copa i després mitja de més a més
maneres de dir beure
Fer un cafè
Beure una tassa de cafè
beure maneres de dir
Fer un cigaló
Prendre una copeta
maneres de dir beure
Fer un colp
Beure una beguda alcohòlica en poca quantitat i ràpidament
beure maneres de dir
Fer un glop
Beure un poc
maneres de dir beure aigua
Fer una copa
Beure una copa, un got de vi,etc
beure maneres de dir
Fer-li llumenetes els ulls
Estar embriagat
maneres de dir beure cos huma
Fer-ne una
Prendre una beguda
maneres de dir beure
Fer-se de beure com una mitja
Ingerir una quantitat excessiva d’alguna beguda alcohòlica
beure maneres de dir
Fer-se un colpet
Beure una beguda alcohòlica en poca quantitat i ràpidament
maneres de dir beure
Fer-se-li tard abans d'hora [a algú]
Estar embriac. Haver begut alcohol en excés
maneres de dir beure
Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi
11 novembre. L’11 de novembre marca el límit entre l’estiu i la tardor i és una data clau per a tastar en companyia el vi acabat de fer, que a vegades s’esgota
mesos sants vinya beure
Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi; de Sant Martí enllà en beu qui n'ha
11 novembre. Indica que fins a Sant Martí el vi novell és abundant i tothom en beu, però passat aquesta data, cal racionar-lo i només en beu qui n'ha guardat o en té prou. Marca l'inici del consum del vi nou i el final de l'abundància fàcil.
mesos sants vinya beure
Força i vi mal es varen avenir
L’excés de vi envalentona mentalment però resta força física
mal vinya beure
Fotre's fins al cul
Haver pres drogues o haver begut en excés
maneres de dir beure
Fotre-li a la pillera
Beure alcohol sovint
maneres de dir beure
Fuig del vi si vols ser bon veí
Qui és habitual del vi és mal considerat pels altres
beure persones vinya
Fumador de pipa, jugador de cartes, bevedor de vi, no el vull per a mi
Conversa entre dues fadrines. La més jove diu això, tota orgullosa i envanida d'ella mateixa.
joc vinya beure
Garnatxa de l'Empordà, és el vi millor que hi ha.
vinya beure llocs
Gat com una sopa
Completament ebri. L'origen d'aquesta dita prové del costum tradicional de mullar i xopar pa amb vi (o sopes escaldades), deixant els trossos completament amarats de vi.
animals maneres de dir beure
Gent de got
Embriac
beure maneres de dir gent
Gent de got i navaixa
Gent bevedora i renyidora
gent maneres de dir beure
Gent de tro
Gent que va a les tavernes i s'emborratxa. Gent cridanera
maneres de dir beure gent
Gent de vi, gent de per qui, per qui.
vinya beure gent
Gent de vi, gent mesquí.
gent beure vinya
Gent de vi, ni vespre ni matí.
Adverteix sobre la desconfiança envers les persones excessivament aficionades al vi (“gent de vi”), suggerint evitar-les tant al matí com a la tarda/nit (“ni vespre ni matí”) a causa de la seva manca de fiabilitat o inestabilitat. Aconsella evitar la companyia de borratxos o persones alcohòliques, ja que no són de fiar en cap moment del dia.
gent vinya beure
Gentussa de vinarra [vinarra=vi fort]
Gent de taverna. Borratxos
gent maneres de dir vinya beure
Guapesa de dona i bon vi fan desvetllar de matí.
Destaca el plaer i l'energia revitalitzant de la bellesa femenina i el bon vi. Suggereix que tots dos elements tenen la capacitat de fer despertar algú aviat i amb il·lusió.
bona persones vinya beure
Has menjat i no has begut: menjar de ruc
menjar beure
Haver begut oli
Estar llest, no haver-hi remei
maneres de dir beure plantes
Haver menjat a set hostals i begut a set tavernes
Haver corregut molt de món i tenir molta experiència
menjar maneres de dir beure mon
Hem menjat, hem begut, gràcies a Déu que n´hi ha hagut
S’explica sol
menjar déu beure
Hi ha dos beures, però només hi ha un menjar.
Juga amb les paraules beure i veure
menjar beure
Hi ha més raons dintre un got de vi que en un rentador de cent dones.
El vi fa dir coses que en situacions normals no es dirien.
persones vinya beure
Hi ha quatre menes de borratxera: alegreta, alegroia, alegrassa i alegrota
Aquesta dita classifica de manera humorística quatre intensitats de borratxera basades en l'alegria, sovint recollida en cançoners o refranys sobre la vinya i el vi: alegreta, alegroia, alegrassa i alegrota. Aquest joc de paraules descriu el pas progressiu d'una lleugera eufòria a una embriaguesa més intensa.
beure alegria
Hi ha que volguera que el món fóra un ou, i beure-se'l d'un xuplit
Constata i critica l’egoisme de les persones, que quasi mai ens acontentem amb el que tenim
beure mon
Hisenda de borratxo, passa tota a la taverna
Significa que una persona malgastadora, especialment si té problemes amb l'alcohol, acaba perdent tots els seus béns ("hisenda") gastant-los en tavernes. És una advertència sobre com els vicis comporten la ruïna econòmica i personal, fent que els diners passin a mans d'altri.
diners beure
Home aiguader, home de pocs anys
aigua beure persones
Home begut, home llengut
Es diu de qui està embriac i que parla més del que toca, que no calla per desvergonyiment o per falta de respecte
persones beure
Home begut, home llengut; dona beguda, dona llenguda
Es diu de qui està embriac i que parla més del que toca, que no calla per desvergonyiment o per falta de respecte.
persones beure
Home borratxo no val un patxo
[patxo: era una moneda de molt poc valor (un ral de billó)]. Ens diu que algú que ha perdut el control per la beguda i per tant la dignitat i de valor social.
persones beure
Home borratxo, que vi no faço.
Fa referència a la prudència vinícola, advertint que el vi novell no ha de ser gestionat per algú que ja està embriac o que no té cura. S'utilitza per indicar que el vi "fai" (fa o produeix) borratxera, i per tant, cal evitar que qui ja ha begut massa ("home borratxo") s'encarregui de la producció o manipulació del vi.
vinya beure
Home de vi, carregat de res [ò home de res]
Significa que una persona massa aficionada al vi esdevé poc fiable, poc seriosa o irresponsable. La dita subratlla que l'embriaguesa constant o l'alcoholisme anul·la la capacitat i el valor de la persona, convertint-la en un "no-ningú".
persones vinya beure
Home de vi, home de per aquí
L'"home de vi" és aquell que es queda clavat a la taverna o al celler. Com que està massa ocupat amb el porró, no va gaire lluny; sempre el trobaràs "per aquí". En resum, és una manera de dir que el vi fa arrelar (o estancar) a la gent al seu lloc d'origen.
persones vinya beure
Home de vi, ni al vespre ni al matí
Un borratxo és un no-ningú, Aconsella evitar les persones addictes o molt aficionades a l'alcohol, ja que no són de fiar en cap moment del dia.
persones vinya beure
Home de vi, ni al vespre ni al matí; home d'aiguardent, ni de llevant ni de ponent, i home de cafè no és res
Adverteix sobre els perills de l'excés de consum d'alcohol i cafeïna, suggerint que els borratxos o els addictes al cafè no són fiables, no tenen valor o no arriben a ser "res". Es tracta d'una crítica popular a la pèrdua de seny i capacitat personal per culpa d'aquestes addiccions.
persones vinya beure
Home fluix, vi fort [o beguda forta]
La ingesta alcohòlica s’aconsella en els casos de defalliment de les forces físiques o de l’esperit
persones vinya beure
Home valent i bóta de vi, prompte s’acaba
Els valents es moren o els maten prompte perquè s’arrisquen, o perquè l’envalentonament és resultat de l’enfadament i dura poc; i el vi és consumit perquè agrada
persones beure vinya
Ja ha begut oli
Que es troba en una situació desesperada
maneres de dir beure plantes
Ja pots xiular ja, que si l'ase no vol beure...
Tot fixant-se en el costum que hi havia de xiular a l'hora d'abeurar els animals, en especial les mules, que eren molt tossudes, ens podem referir a les persones que també són molt tossudes i no volen canviar.
animals persones beure
Jesús hi bec aquest aigua de cep, suc de raïms, tot vagi dins.
És corrent citar el nom de Jesús en totes les fórmules usades per a protegir el beure.
vinya beure
Joc i beguda, casa perduda
casa joc beure
Joc, vi i dones són la perdició dels homes.
vinya persones beure joc
Jugador de cartes i bevedor d'aiguardent, duu sempre el cap calent
Són les consequêncies de tenir aquets dos vicis.
cos huma joc vinya beure
Jugador de manilla, borratxo segur
És un refrán catalán que asocia el vicio del juego de cartas (manilla) con el alcoholismo. Indica que quien frecuenta el juego de taberna es casi seguro que también bebe en exceso. Este dicho subraya la asociación tradicional entre los juegos de cartas en tabernas y la embriaguez.
joc beure
Jugador i bevedor de vi, magre i secardí.
[secardí: Escardalenc, magre, escàs de carns].
joc vinya beure
Jugar, beure i fumar, les tres tares d'un fadrí
joc persones beure
L'aigua a xorros i el vi a glops
aigua beure vinya
L'aigua corrent fa viure la gent
L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s
aigua gent beure salut
L'aigua de menta, tot mal repta
En infusió o en licor, diuen que és molt digestiva
beure salut plantes aigua
L'aigua en dejú porta salut si en beus molta, i perjudica si en beus poca
Indica que beure aigua en dejú (amb l'estómac buit) és molt saludable, destacant la importància de consumir-ne una quantitat adequada per obtenir beneficis, suggerint que una quantitat insuficient no proporciona els mateixos efectes positius. Més que la quantitat exagerada, sovint s'interpreta com la importància de no quedar-se curt, és a dir, beure la quantitat necessària per al propi cos en despertar-se.
aigua salut beure
L'aigua espatlla els camins i el vi arregla a dins
La gent que no li agrada l'aigua i li agrada més el vi ho diu
vinya beure aigua
L'aigua fa mal i el vi fa cantar
aigua cantar beure vinya
L'aigua fa suar i el vi fa cantar
vinya beure cantar aigua
L'aigua fresca trenca el pont, i el vi, la testa [o front]
Destaca el poder i els efectes de l'aigua i del vi, tant en el món físic com en el nostre organisme. "L'aigua fresca trenca el pont": Fa referència a la força destructiva de l'aigua quan va molt crescuda (com en riuades o tempestes), capaç de destruir ponts i camins. "I el vi, la testa [o front]": Assenyala l'efecte directe del vi (l'alcohol) sobre el cap de qui el beu en excés, causant embriaguesa, marejos o mal de cap.
aigua cos huma salut vinya beure
L'aigua infla el ventre
aigua cos huma beure
L'aigua pels blats, el vi pels homes i el bastó pe les dones
plantes persones beure vinya camp+1
L'aigua pels bojos i el vi per les panxes.
aigua cos huma vinya persones beure
L'aigua pels bous i el vi pel rei
Menyspreu de l’aigua en favor del vi
beure vinya aigua animals
L'aigua pura ni mata ni cura
Destaca l’excel·lència d’aquesta beguda per sobre de qualsevol altra
beure salut aigua
L'aigua quan la donen senyal que res no val, el vi si el venen és perquè val.
vinya beure aigua donar
L'aigua rovella i espatlla els camins i el mateix que fa per fora i ho fa per dins
aigua beure
L'aigua, clara no emborratxa
És una veritat de peronogli que el refranyer utilitza amb un punt d'ironia, sovint per defensar el consum de vi dient, que, com que l'aigua no puja al cap, és una beguda "avorrida" o que no té la gràcia del vi. O per parlar de la senzillesa, per dir que les coses clares i naturals no porten problemes ni embolics.
aigua beure
L'aigua, neta i pura i amb mesura
Es refereix a l'aigua potabilitzada, essencial per evitar malalties, sotmesa a processos de filtració i desinfecció. Subratlla la importància de l'accés a l'aigua potable (neta i pura) i la necessitat d'un consum responsable (amb mesura) per a la salut i la sostenibilitat. L'aigua segura és vital per als ecosistemes, mentre que el seu ús moderat prevé la sequera.
aigua beure
L'aigua, pels bous
Ho diuen els afectats de beure vi
animals aigua vinya beure
L'aiguardent i el bolet, el primer és el que hi té dret
menjar beure plantes vinya
L'amor i el vi enganyen el més savi
Totes dos coses entelen l’enteniment
amor vinya beure
L'amor i el vi fan tornar tonto el savi
Totes dos coses entelen l’enteniment
beure vinya amor
L'amor i el vi, a alguns fa viure i a altres, morir .
Totes dos coses alteren les persones
amor vinya beure
L'arròs es nega amb vi.
vinya beure plantes menjar
L'arròs fa bé entre glops
plantes beure
L'arròs, el peix i el carabassí naixen en aigua i moren en vi.
Indica que amb aquelles menges cal beure vi fort.
aigua menjar plantes vinya beure
L'espanyol fi amb tot beu vi.
beure vinya
L'home borratxo i el vi al celler, no pot ser
Fa referència a la prudència vinícola, advertint que el vi novell no ha de ser gestionat per algú que ja està embriac o que no té cura. S'utilitza per indicar que el vi "fai" (fa o produeix) borratxera, i per tant, cal evitar que qui ja ha begut massa ("home borratxo") s'encarregui de la producció o manipulació del vi.
vinya beure
L'home borratxo que no sigui taverner i que vi no culli.
El refrany ens diu que si algú té el vici de la beguda, no se li pot confiar la gestió del producte. Un taverner que es beu la mercaderia no farà mai calaix; s'acabarà arruïnant ell mateix i el seu establiment i qui ha de collir el vi (treballar la vinya) ha d'estar serè. Si l'home va borratxo, ni cuidarà els ceps com cal ni la verema arribarà a bon port.
oficis vinya beure
La beguda, pren-la sempre amb mesura
Subratlla la importància de la moderació en el consum d'alcohol per mantenir la salut. Beure amb mesura és considerat un senyal de saviesa i salut, evitant els excessos que poden perjudicar el cos i el cap.
salut beure
La borratxera no fa res dret
Significa que l'excés d'alcohol impedeix fer les coses bé, correctament o amb seny. Indica que la beguda perjudica la capacitat de raonar i actuar rectament, provocant descontrol, ineficàcia o comportaments tortuosos.
beure