`

Refranys beure

salut maneres de dir beure

Estar [algú] com una sopa

1. Estar malalt per una cosa concreta. 2. Estar embriac

plantes salut beure

Estàs com una carbassa

S'utilitza col·loquialment per dir que algú no està bé del cap, està trastornat, fa tonteries o està borratxo.

aigua beure

Fama perduda, aigua beguda

Vol dir que la bona anomenada és difícil de recobrar, una volta perduda

treball beure

Feina fuig; taverna acosta't

Viure bé sense treballar.

maneres de dir beure

Fer beure a galet

Vol dir 'enganyar algú abusant de la seva credulitat

maneres de dir beure ensenyar

Fer beure a gallet

Enganyar algú abusant de la seua credulitat

maneres de dir beure

Fer esses

Estar ebri, estar begut

beure

Fer la copa

Beure una copa de vi

maneres de dir beure

Fer remitjó

Beure una copa i després mitja de més a més

beure maneres de dir

Fer un cafè

Beure una tassa de cafè

beure maneres de dir

Fer un colp

Beure una beguda alcohòlica en poca quantitat i ràpidament

beure maneres de dir

Fer una copa

Beure una copa, un got de vi,etc

maneres de dir beure

Fer-ne una

Prendre una beguda

beure maneres de dir

Fer-se de beure com una mitja

Ingerir una quantitat excessiva d’alguna beguda alcohòlica

maneres de dir beure

Fer-se un colpet

Beure una beguda alcohòlica en poca quantitat i ràpidament

maneres de dir beure

Fer-se-li tard abans d'hora [a algú]

Estar embriac. Haver begut alcohol en excés

mesos sants vinya beure

Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi

11 novembre. L’11 de novembre marca el límit entre l’estiu i la tardor i és una data clau per a tastar en companyia el vi acabat de fer, que a vegades s’esgota

mesos sants vinya beure

Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi; de Sant Martí enllà en beu qui n'ha

11 novembre. Indica que fins a Sant Martí el vi novell és abundant i tothom en beu, però passat aquesta data, cal racionar-lo i només en beu qui n'ha guardat o en té prou. Marca l'inici del consum del vi nou i el final de l'abundància fàcil.

mal vinya beure

Força i vi mal es varen avenir

L’excés de vi envalentona mentalment però resta força física

maneres de dir beure

Fotre's fins al cul

Haver pres drogues o haver begut en excés

beure persones vinya

Fuig del vi si vols ser bon veí

Qui és habitual del vi és mal considerat pels altres

joc vinya beure

Fumador de pipa, jugador de cartes, bevedor de vi, no el vull per a mi

Conversa entre dues fadrines. La més jove diu això, tota orgullosa i envanida d'ella mateixa.

gent maneres de dir beure

Gent de got i navaixa

Gent bevedora i renyidora

maneres de dir beure gent

Gent de tro

Gent que va a les tavernes i s'emborratxa. Gent cridanera

gent vinya beure

Gent de vi, ni vespre ni matí.

Adverteix sobre la desconfiança envers les persones excessivament aficionades al vi (“gent de vi”), suggerint evitar-les tant al matí com a la tarda/nit (“ni vespre ni matí”) a causa de la seva manca de fiabilitat o inestabilitat. Aconsella evitar la companyia de borratxos o persones alcohòliques, ja que no són de fiar en cap moment del dia.

bona persones vinya beure

Guapesa de dona i bon vi fan desvetllar de matí.

Destaca el plaer i l'energia revitalitzant de la bellesa femenina i el bon vi. Suggereix que tots dos elements tenen la capacitat de fer despertar algú aviat i amb il·lusió.

maneres de dir beure plantes

Haver begut oli

Estar llest, no haver-hi remei

menjar maneres de dir beure mon

Haver menjat a set hostals i begut a set tavernes

Haver corregut molt de món i tenir molta experiència

persones vinya beure

Hi ha més raons dintre un got de vi que en un rentador de cent dones.

El vi fa dir coses que en situacions normals no es dirien.

beure alegria

Hi ha quatre menes de borratxera: alegreta, alegroia, alegrassa i alegrota

Aquesta dita classifica de manera humorística quatre intensitats de borratxera basades en l'alegria, sovint recollida en cançoners o refranys sobre la vinya i el vi: alegreta, alegroia, alegrassa i alegrota. Aquest joc de paraules descriu el pas progressiu d'una lleugera eufòria a una embriaguesa més intensa.

beure mon

Hi ha que volguera que el món fóra un ou, i beure-se'l d'un xuplit

Constata i critica l’egoisme de les persones, que quasi mai ens acontentem amb el que tenim

diners beure

Hisenda de borratxo, passa tota a la taverna

Significa que una persona malgastadora, especialment si té problemes amb l'alcohol, acaba perdent tots els seus béns ("hisenda") gastant-los en tavernes. És una advertència sobre com els vicis comporten la ruïna econòmica i personal, fent que els diners passin a mans d'altri.

persones beure

Home begut, home llengut

Es diu de qui està embriac i que parla més del que toca, que no calla per desvergonyiment o per falta de respecte

persones beure

Home begut, home llengut; dona beguda, dona llenguda

Es diu de qui està embriac i que parla més del que toca, que no calla per desvergonyiment o per falta de respecte.

persones beure

Home borratxo no val un patxo

[patxo: era una moneda de molt poc valor (un ral de billó)]. Ens diu que algú que ha perdut el control per la beguda i per tant la dignitat i de valor social.

vinya beure

Home borratxo, que vi no faço.

Fa referència a la prudència vinícola, advertint que el vi novell no ha de ser gestionat per algú que ja està embriac o que no té cura. S'utilitza per indicar que el vi "fai" (fa o produeix) borratxera, i per tant, cal evitar que qui ja ha begut massa ("home borratxo") s'encarregui de la producció o manipulació del vi.

persones vinya beure

Home de vi, carregat de res [ò home de res]

Significa que una persona massa aficionada al vi esdevé poc fiable, poc seriosa o irresponsable. La dita subratlla que l'embriaguesa constant o l'alcoholisme anul·la la capacitat i el valor de la persona, convertint-la en un "no-ningú".

persones vinya beure

Home de vi, home de per aquí

L'"home de vi" és aquell que es queda clavat a la taverna o al celler. Com que està massa ocupat amb el porró, no va gaire lluny; sempre el trobaràs "per aquí". En resum, és una manera de dir que el vi fa arrelar (o estancar) a la gent al seu lloc d'origen.

persones vinya beure

Home de vi, ni al vespre ni al matí

Un borratxo és un no-ningú, Aconsella evitar les persones addictes o molt aficionades a l'alcohol, ja que no són de fiar en cap moment del dia.

persones vinya beure

Home de vi, ni al vespre ni al matí; home d'aiguardent, ni de llevant ni de ponent, i home de cafè no és res

Adverteix sobre els perills de l'excés de consum d'alcohol i cafeïna, suggerint que els borratxos o els addictes al cafè no són fiables, no tenen valor o no arriben a ser "res". Es tracta d'una crítica popular a la pèrdua de seny i capacitat personal per culpa d'aquestes addiccions.

persones vinya beure

Home fluix, vi fort [o beguda forta]

La ingesta alcohòlica s’aconsella en els casos de defalliment de les forces físiques o de l’esperit

persones beure vinya

Home valent i bóta de vi, prompte s’acaba

Els valents es moren o els maten prompte perquè s’arrisquen, o perquè l’envalentonament és resultat de l’enfadament i dura poc; i el vi és consumit perquè agrada

maneres de dir beure plantes

Ja ha begut oli

Que es troba en una situació desesperada

animals persones beure

Ja pots xiular ja, que si l'ase no vol beure...

Tot fixant-se en el costum que hi havia de xiular a l'hora d'abeurar els animals, en especial les mules, que eren molt tossudes, ens podem referir a les persones que també són molt tossudes i no volen canviar.

vinya beure

Jesús hi bec aquest aigua de cep, suc de raïms, tot vagi dins.

És corrent citar el nom de Jesús en totes les fórmules usades per a protegir el beure.

joc beure

Jugador de manilla, borratxo segur

És un refrán catalán que asocia el vicio del juego de cartas (manilla) con el alcoholismo. Indica que quien frecuenta el juego de taberna es casi seguro que también bebe en exceso. Este dicho subraya la asociación tradicional entre los juegos de cartas en tabernas y la embriaguez.

joc vinya beure

Jugador i bevedor de vi, magre i secardí.

[secardí: Escardalenc, magre, escàs de carns].

aigua gent beure salut

L'aigua corrent fa viure la gent

L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s

beure salut plantes aigua

L'aigua de menta, tot mal repta

En infusió o en licor, diuen que és molt digestiva

vinya beure aigua

L'aigua espatlla els camins i el vi arregla a dins

La gent que no li agrada l'aigua i li agrada més el vi ho diu

beure vinya aigua animals

L'aigua pels bous i el vi pel rei

Menyspreu de l’aigua en favor del vi

beure salut aigua

L'aigua pura ni mata ni cura

Destaca l’excel·lència d’aquesta beguda per sobre de qualsevol altra

aigua beure

L'aigua, clara no emborratxa

És una veritat de peronogli que el refranyer utilitza amb un punt d'ironia, sovint per defensar el consum de vi dient, que, com que l'aigua no puja al cap, és una beguda "avorrida" o que no té la gràcia del vi. O per parlar de la senzillesa, per dir que les coses clares i naturals no porten problemes ni embolics.

aigua beure

L'aigua, neta i pura i amb mesura

Es refereix a l'aigua potabilitzada, essencial per evitar malalties, sotmesa a processos de filtració i desinfecció. Subratlla la importància de l'accés a l'aigua potable (neta i pura) i la necessitat d'un consum responsable (amb mesura) per a la salut i la sostenibilitat. L'aigua segura és vital per als ecosistemes, mentre que el seu ús moderat prevé la sequera.

animals aigua vinya beure

L'aigua, pels bous

Ho diuen els afectats de beure vi

amor vinya beure

L'amor i el vi enganyen el més savi

Totes dos coses entelen l’enteniment

beure vinya amor

L'amor i el vi fan tornar tonto el savi

Totes dos coses entelen l’enteniment

vinya beure

L'home borratxo i el vi al celler, no pot ser

Fa referència a la prudència vinícola, advertint que el vi novell no ha de ser gestionat per algú que ja està embriac o que no té cura. S'utilitza per indicar que el vi "fai" (fa o produeix) borratxera, i per tant, cal evitar que qui ja ha begut massa ("home borratxo") s'encarregui de la producció o manipulació del vi.

oficis vinya beure

L'home borratxo que no sigui taverner i que vi no culli.

El refrany ens diu que si algú té el vici de la beguda, no se li pot confiar la gestió del producte. Un taverner que es beu la mercaderia no farà mai calaix; s'acabarà arruïnant ell mateix i el seu establiment i qui ha de collir el vi (treballar la vinya) ha d'estar serè. Si l'home va borratxo, ni cuidarà els ceps com cal ni la verema arribarà a bon port.

salut beure

La beguda, pren-la sempre amb mesura

Subratlla la importància de la moderació en el consum d'alcohol per mantenir la salut. Beure amb mesura és considerat un senyal de saviesa i salut, evitant els excessos que poden perjudicar el cos i el cap.

beure

La borratxera no fa res dret

Significa que l'excés d'alcohol impedeix fer les coses bé, correctament o amb seny. Indica que la beguda perjudica la capacitat de raonar i actuar rectament, provocant descontrol, ineficàcia o comportaments tortuosos.