Tema
beure
887 refranys catalogats sota aquest tema.
Dóna-me'l afeccionat al joc i mentider, i jo te'l daré borratxo i faldiller
Expressa la idea que els vicis solen anar junts. Suggerix que algú que ja té tendència al joc i a la mentida, fàcilment caurà també en l'alcoholisme i la infidelitat, indicant que dones, vi i joc són la perdició dels homes.
joc beure
Donar una salut d'aigua
Significa donar una quantitat mínima d'aigua, la justa i indispensable perquè qui la rep pugui sobreviure i no es mori de set. S'empra generalment en sentit figurat per indicar que s'ofereix allò just i necessari per sortir del pas o mantenir algú amb vida, sense cap mena de luxe o abundància.
aigua donar salut maneres de dir beure
Donar-se a la beguda
Persona alcohòlica. Significa adquirir l'hàbit de consumir alcohol en excés o de manera continuada.
maneres de dir beure
Dones i vi donen goig i fan patir
Refrany misògin. La dona guapa i l'excés de vi, si no et saps guardar et duen a perdre.
persones vinya beure alegria
Dones i vi, més que goig donen que sentir.
Refrany misògin. La dona guapa i l'excés de vi, si no et saps guardar et duen a perdre.
persones vinya beure alegria
Dormir-la
Dormir a conseqüència de l'embriaguesa
maneres de dir beure dormir
Dos petricons d'una tirada, borratxera assegurada
[Petricó: Fa referència a una mesura antiga de capacitat per a líquids (el setró o copa petita), sovint associada al vi]. Beure dues copes de vi (petricons) seguides o molt ràpidament provoca una borratxera segura, destacant la intensitat de l'alcohol encara que sigui en poca quantitat.
vinya beure
Dur mitges mosques
Significa estar una mica begut o ebris, haver begut més del compte sense arribar a estar totalment borratxo. Se sol utilitzar com a sinònim de "portar un puntet", "anar alegre" o "tenir els alegrois". La imatge fa referència a la sensació de tindre un brunzit al cap o veure moure's coses borroses davant dels ulls (com si foren insectes) quan l'alcohol comença a pujar al cervell.
animals maneres de dir beure
Dur-ne més al cap que als peus
Estar borratxo. S'utilitza per descriure algú que té les facultats pertorbades a causa de l'excés d'alcohol, indicant que l'efecte arriba al cap (embriaguesa) més que no pas a la capacitat de caminar.
cos huma maneres de dir beure
El badall no pot mentir: té gana, set o vol dormir; menja beu i dorm i faràs passar gana set i son
Es tracta d'un acte reflex del cos en el qual no intervé la voluntat.
dormir menjar beure
El beure millor és beure en porró
El vi s’assaboreix millor a petites quantitats
beure vinya
El beure no fa set
S'utilitza habitualment per animar a beure. Significa literalment que beure no provoca set (és a dir, no té sentit tenir set mentre s'està bevent) i s'empra sovint en el context de beure vi o aigua per gaudir del moment.
aigua beure
El beure no trenca el dejuni
Aconsella ingerir líquids durant el dejuni, imprescindible perquè lorganisme necessita la hidratació constant. És veritat que podem prescindir de la ingesta d'aliments durant un temps però no de líquids. Per tant, el cafè, el te o qualsevol infusió no trenca el dejuni.
menjar beure
El bevedor fi a glops a glops beu el vi.
Destaca la importància de assaborir el vi a poc a poc per poder apreciar-ne totes les qualitats. Un "bevedor fi" no té pressa; pren glops petits i pausats perquè l'experiència sigui de veritable gaudi.
vinya beure
El bon bevedor de vi té poc mirat en vestir.
bona vinya beure
El bon brou, bon vi vol
Destaca la importància de maridar un brou o escudella d'alta qualitat amb un vi bo. Suggereix que els plats rics i reconfortants mereixen un bon acompanyament, indicant sovint que la qualitat del menjar ha de correspondre a la del vi.
bona menjar vinya beure
El bon jugador, bon bevedor i bon fumador
bona joc beure
El bon jugador, fumador i bevedor
bona joc beure
El bon vi es beu sol.
bona vinya beure
El bon vi fa bon llatí
Es diu perquè en beure vi se sol destravar la llengua i se sol enraonar molt
bona vinya parlar beure
El bon vi fa sang i l'aigua fa fang
És una manera d’alabar el vi i de menysprear l’aigua. Reafirma, amb un toc d'humor i saviesa popular, la idea que el vi dona força, energia i salut, mentre que l'aigua debilita o esbrava el cos. Antigament es creia que el vi negre, pel seu color i les seves propietats calorífiques, ajudava a produir sang i millorava la circulació, aportant vigor i color a la cara. Fer fang és una metàfora per dir que l'aigua enllota l'estómac, infla el cos de manera inútil i treu l'energia.
aigua cos huma vinya beure
El bon vi i l'home valent no solen durar molt temps [o L'home valent i la bóta de bon vi aviat s'acaben]
Vol dir que els qui presumeixen de valents sovint són arrauxats momentanis, que aviat perden el coratge
vinya persones beure bona
El bon vi no necessita ram ni la bona dona reclam
Significa que les coses bones no necessiten que se'n faci propaganda
bona persones beure vinya
El bon vi pel bevedor fi
Només qui té molt bon gust o un paladar refinat pot apreciar l’excel·lència d’un producte
vinya beure bona
El bon vi ressuscita el pelegrí
Per recuperar forces. Els pelegrins solen recórrer llargues distàncies a peu i acabar cansadíssims
bona beure vinya
El bon vi si no pots orinar resulta un verí
Un bon consell mèdic
vinya beure salut bona
El bon vi surt a la cara i puja al topí
La ingesta d’alcohol dóna bon color de cara i afecta el cervell
bona cos huma salut beure vinya
El bon vi, en vas petit
Les coses excel·lents, en poca quantitat, s’aprecien millor
vinya beure bona
El bon vinet és el fresquet
beure vinya bona
El borratxo no té pena
Vol dir que l'alcohol sovint s'utilitza per evadir la realitat i oblidar els problemes o les preocupacions. Mentre dura l'embriaguesa, la persona viu en una mena de bombolla d'eufòria o indiferència on res no l'afecta.
beure
El borratxo valent se'n va del vi a l'aiguardent
Fa referència a l'escalada en l'addicció o la gosadia d'una persona pel que fa al consum d'alcohol. El vici menut sol portar al vici més gros
vinya beure
El cafè cau bé
beure salut
El cafè fa pair bé
És un bon ajudant digestiu
be salut plantes beure
El catarro amb el porró, però no amb el barraló
salut beure vinya
El llagostí des del mar ja crida el vi
El marisc i el peix, en general, es degusten molt bé amb vi blanc
beure mar vinya animals menjar
El mal que el cura el dormir, malaltia de vi
Assenyala que el millor remei per als excessos de l'alcohol ("enfermedad de vi") és el descans reparador ("el mal que guareix el dormir"). Es fa servir tradicionalment per indicar que el cos necessita repòs per recuperar-se de la ressaca i processar la ingesta etílica.
dormir mal salut vinya beure
El mal que ve del vi vol dormir
Assenyala que el millor remei per als excessos de l'alcohol ("enfermedad de vi") és el descans reparador ("el mal que guareix el dormir"). Es fa servir tradicionalment per indicar que el cos necessita repòs per recuperar-se de la ressaca i processar la ingesta etílica.
dormir mal salut vinya beure
El malalt que no fuma ni beu, ja està mig curat
Son dos vicis molt perjudicials per la salut.
salut beure
El massa beure porta el deure
Malmet l'economia.
beure
El massa vi no guarda secret ni paraula compleix
Beure vi sense mesura solta la llengua i anul·la la voluntat.
beure vinya parlar
El meló madur demana vi pur
El vi sol acompanyar bé qualsevol cosa mengívola
menjar plantes beure vinya
El meló vol el vi felló
El "vi felló" o "vi rabiós" fa referència a un vi de forta graduació, generós o picant, que equilibra la dolçor o textura del meló.
menjar plantes beure
El meló vol vi bo i el cargol diu que també en vol
Indica que certs aliments, com el meló i els cargols, "demanen" ser acompanyats per un vi de qualitat.
animals bona menjar plantes vinya+1
El meló vol vi bo, el pebrot vol vi fort, i el préssec també en vol
El millor vi és el fort i rabiós. Destaca, amb un toc irònic, que tant el meló, com el pebrot i el préssec són aliments que casen molt bé amb el vi, especialment si és fort.
bona menjar plantes vinya beure
El menjar és mestre del beure
Segons allò que mengem i la seua quantitat, el cos demana més o menys líquid per a païr-ho
beure menjar
El menjar picant vol vi abundant
La coentor demana beure
menjar beure vinya
El millor remei, bona costella i bon trago
Reivindica el plaer del bon menjar i el bon beure com la millor recepta per a mantenir la salut, la felicitat i allunyar les penes. Defensa que una bona alimentació (la costella) i l'alegria d'un bon got de vi (el trago) són més eficaços per al cos i l'ànima que qualsevol medicina d'apotecari.
bona menjar beure
El molt vi treu de si
L’excés d’alcohol fa perdre el cap
vinya beure
El pa fa passar i el vi fa tenir
El pa alimenta lentament i el vi dóna energia momentània
menjar vinya beure
El pa fresc, i el vi novell, causen dolors al ventrell
Tot aliment elaborat necessita un temps mínim de repós per a concloure la seua reacció química i estabilitzar-se
salut beure cos huma menjar
El pa i el vi en cria de tota mena
Lloa l’excel·lència dels dos aliments en la criança humana. No fa molts anys, als xiquets se’ls donava un culet de vi de tant en tant com a suplement energètic
beure parentiu vinya menjar
El pa negret, el vi agret i l'oli sabentet
Recomana el pa amb fibra i ben cuit, el vi fluix i l’oli saborós
beure vinya plantes menjar colors
El pa sosté, el vi dona força i la carn engreixa
Destaca el valor energètic i nutritiu de tres dels elements bàsics de la dieta mediterrània històrica: El pa: Considerat la base que aporta l'energia diària i manté l'organisme. El vi: Vist antigament com un reconstituent que aportava vigor i animava el cos. La carn: Entesa com l'aliment ric i dens que nodreix i fa guanyar pes.
menjar vinya beure
El pa tou i el vi nou el ventre espatllen
Recomana anar en compte i no abusar. Ens ensenya que consumir pa acabat de coure (tou) i vi acabat de fermentar (nou) és dolent per a la digestió. El pa tou: Causa mal de panxa perquè fermenta i s'infla dins l'estómac. El vi nou: Encara conté llevats actius que provoquen gasos i acidesa.
cos huma menjar salut vinya beure
El pa, mudat i el vi, usat
Recomana menjar pa novell fet del dia i beure el vi que ja hem tastat i sabem que és bo
menjar vinya beure
El pecat de gola Déu el perdona, i el del piu, se'n riu
Fa un exercici de tolerància absoluta amb els plaers del cos: primer amb el menjar (la gola) i després amb el sexe (el piu). Suposa que els excessos en el menjar i beure, o sexuals, no són pecats greus.
amor déu menjar beure
El peix, arròs i pebrot, demanen el vi ben fort
El vi fort acompanya bé aquests plats
menjar animals vinya beure plantes
El peix, l'arròs i el pebrot, volen vi fort
El millor vi és el fort i rabiós. Subratlla la tradició d'acompanyar plats contundents i saborosos, típics de la cuina mediterrània com arrossos mariners o guisats, amb vins de gran caràcter, bona estructura i alta graduació per equilibrar la intensitat de sabors.
animals menjar plantes vinya beure
El pelegrí, primer sense el bordó que sense la bóta del vi [bordó = gaiata, pal, bastó]
Al caminant li és més necessària l’energia del vi que l’ajuda del bastó
vinya persones beure
El plaer no compensa una ressaca
[ressaca = mal de cap durador]. La ingesta alcohòlica és agradable al paladar, però molt desagradable al cap quan se n’abusa
beure
El porc fresc i el vi novell, causen dolors al ventrell
Tot aliment elaborat necessita un temps mínim de repós per a concloure la seua reacció química i estabilitzar-se
menjar animals cos huma salut beure+1
El porró com més s'alça més s'abaixa
Recomana que cadascú se situi al lloc que li correspon. Significa que com més alt es puja, més gran pot ser la caiguda. S'utilitza per advertir contra l'arrogància, l'ambició desmesurada o l'orgull, suggerint que qui té una posició molt elevada o és molt orgullós, té més probabilitats de patir una gran humiliació o fracàs.
vinya beure
El que amb aigua viu, amb vi s'ofega
S'aplica a les persones que estan acostumades a una vida senzilla, humil i sense luxes (representat per l'aigua). Si a aquestes persones se les treu del seu entorn i se les posa de cop en una situació de riquesa, excessos o grans complicacions (representat pel vi), no ho saben gestionar i s'atabalen (s'ofeguen).
aigua vinya beure
El que beu amb carabassa, no veu ni beu poc o massa
Es beu poc a poc
beure plantes
El que beu setge no busca metge
[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal). Indica que qui pren infusions o remeis d'aquesta planta no necessita metge, ja que té grans capacitats curatives, especialment per a infeccions, nafres i problemes estomacals.
oficis plantes salut beure
El que borratxo es gita, en aigua es desdejuna
Ens adverteix de les conseqüències dels excessos: qui es gita amb l'alcohol de nit, l'endemà pateix els seus efectes. És una manera popular de descriure la ressaca i el remordiment físic, indicant que els abusos es paguen cars.
aigua dormir beure
El que en vi es gita en aigua desdejuna
Significa que els excessos de la nit anterior es paguen l'endemà. Fa referència a la ressaca: qui s'adorm després d'haver begut massa alcohol, es desperta necessitant aigua per hidratar-se i recuperar-se del malestar.
aigua dormir menjar salut vinya+1
El que es cria amb aigua s'ha de menjar amb vi, com l'arròs i el peixolí
[peixolí (o peixet) és el diminutiu de peix]. Expressa una regla popular de maridatge: els aliments que viuen o es cultiven a l'aigua (com l'arròs de l'albufera i els peixos) s'han d'acompanyar sempre amb un bon vi a taula per a fer una bona digestió i gaudir al màxim del seu sabor. És una justificació tradicional i humorística per a beure vi durant el dinar.
aigua animals menjar plantes beure
El que l'aigua gela el vi ho desgela
Fa referència als efectes oposats de l'aigua i del vi sobre el cos. Mentre que l'aigua "refresca" (gela) l'organisme, el vi té propietats energètiques i calòriques que "escalfen" (desgela).
aigua vinya beure
El que no beu amb got, no veu si beu molt o poc
Es diu als que beuen amb bota o carabassa
beure
El que no fuma ni beu vi, el diable pren altre camí.
diable beure vinya salut
El que no sàpiga beure que no bega
Significa que qui no té moderació o autocontrol amb l'alcohol (o davant d'una situació delicada) no hauria de consumir-ne per evitar problemes o fer el ridícul. És una advertència sobre la responsabilitat i la conseqüència dels propis actes. És una manera dràstica de dir-li a algú que no serveix per a la faena que se li havia encomanat i que s’espavile.
beure
El que poc beu, poc pixa
salut beure
El que s'arrima a la Mare Déu, menja i beu.
festivitats menjar beure
El que s'ofega, no veu de quina aigua beu
Davant d'un problema important cal bandejar les nimietats. En les dificultats extremes es poden donar, admetre o justificar conductes no gaire correctes. Qui es troba en una situació desesperada farà el que siga per eixir-ne, sense cap mirament ni consideració.
aigua beure
El que tinga set, que pele fulla
[pelar fulla = netejar canyes, arrancar fulles de la morera, treballar en general]. Qui vulga beure vi, que treballe per a poder-lo meréixer
treball beure
El qui beu bon vi, resta farina al molí
Destaca el valor nutricional i energètic del bon vi, considerant-lo un aliment que sosté la salut i la força, equiparant-lo a la farina per fer pa.
menjar vinya beure
El qui beu massa vi ni guarda secret, ni compleix el que ha dit
Els efectes alcohòlics tarden a dissipar-se i fan perdre la raó
beure vinya
El qui beu vi no pot dir borratxo al seu veí
S'utilitza per criticar la hipocresia i assenyalar que no es pot jutjar els altres pels mateixos defectes que un mateix té o practica.
vinya beure
El ranci que és bo en el vi, en el porc no es pot sofrir
El vi millora quan envelleix; en canvi, el greix del porc perd qualitat
vinya beure bona animals menjar
El refredat, el vi el combat
L’alcohol natural dóna moltes calories d’efecte immediat
salut beure vinya
El secret del teu veí te'l dirà un porró de vi
Qui té algun secret, és difícil que el confesse, però si li facilitem el camí convidant-lo a beure, probablement te’l dirà en estar mig borratxo
persones beure vinya
El secret mai no dura, allà on regna el vi
Qui té algun secret, és difícil que el confesse, però si li facilitem el camí convidant-lo a beure, probablement te’l dirà en estar mig borratxo
vinya beure
El té lleva el mal de ventre
Fet en infusió, és una recepta mèdica naturista
beure cos huma plantes salut
El tres defectes del vi
Florit, ferreny i fruitenc
vinya beure
El vell que beu bon vi triga a morir
Un poc exageradament, significa que el vi alimenta i dóna anergia
vell persones beure mort
El vi a glops i l'aigua a raig
Promou la moderació en l'alcohol i la salut. Recomana beure el vi a poc a poc (a glops) per assaborir-lo i controlar-ne la quantitat, mentre que l'aigua s'aconsella beure-la amb abundància i sense mesura (a raig) per hidratar-se correctament.
aigua vinya beure
El vi agrada i l'aigua enfada
Expressa amb humor i ironia la preferència pel vi, destacant que el vi aporta sabor, alegria i fa sang, mentre que l'aigua es considera insípida, freda o fins i tot pròpia només per als peixos.
aigua vinya beure
El vi aigualit fa mal profit
El vi i tot aliment adulterat perden qualitat i sabor
beure vinya
El vi alabat crida convidat
Les bones coses resulten millors quan són compartides
vinya beure
El vi alegra el cor de l'home i de la dona també; però es deu beure segons convé
vinya beure persones cos huma
El vi alimenta, cura i fa tenir alegria
Ressalta les seves bones propietats; però en mesura. Destaca els beneficis tradicionals atribuïts al consum moderat de vi negre, com la millora de la salut cardiovascular, l'aportació de polifenols antioxidants, i l'efecte positiu en l'estat d'ànim i la digestió.
menjar salut beure
El vi allarga la vida, però també la treu
Totes les coses, amb mesura són bones i amb desmesura són perjudicials. El costat positiu ("allarga la vida"): Fa referència a la tradició mediterrània que considera el vi (consumit amb moderació) com un aliment saludable, social i que dona alegria. El costat negatiu ("però també la treu"): Avisa clarament que l'abús del consum (l'alcoholisme) acaba destruint la salut i escurçant la vida.
mort salut vinya beure
El vi amb mesura i el pa amb cordura
Totes les coses, amb mesura són bones i amb desmesura són perjudicials. El vi amb mesura: Reitera que l'alcohol s'ha de prendre en quantitats petites per gaudir-ne sense perdre el control ni la salut. El pa amb cordura: Tot i que el pa és l'aliment bàsic, demana no malgastar-lo i menjar-ne el que pertoca, sense golafreria ni malbaratament.
menjar salut vinya beure
El vi ben bo i el cavall de pedra
Recomana el bon vi i no muntar a cavall a continuació, que actualment podem interpretar com conduir un vehicle
vinya beure animals bona
El vi bo és a la bóta del racó
Les coses de qualitat solen estar amagades o apartades per a evitar temptacions o confusions
vinya beure
El vi bo és bon dormidor
Com més cos té el vi, més son provoca
beure vinya bona dormir
El vi clar al cap sol pujar
Adverteix que el vi blanc, tot i tenir una aparença clara i lleugera, té la capacitat d'embriagar ràpidament i de manera traïdora. La dita subratlla el contrast entre l'aspecte inofensiu de la beguda i la seva rapidesa per pujar al cap.
cos huma vinya beure
El vi clar fa senyor, el negre fa borratxó
Reflexiona sobre els efectes i la consideració social que s'atribuïa als diversos tipus de vi. El vi clar fa senyor: Es refereix al vi blanc o rosat. Es considerava una beguda més fina, suau i lleugera. S'associava a les classes socials més altes ("senyors"). El negre fa borratxó: Fa referència al vi negre. Se'l considerava un vi més fort, intens i pesat. Es creia que convidava a beure'n més quantitat i que pujava més ràpidament al cap, associant-lo popularment amb l'excés i la gresca.
vinya beure
El vi clar i vell fa savi el jove i jove el vell
Encara que el vi no fa savi a ningú, vol dir que aquieta els inquiets infonent-los son i rejoveneix els vells donant-los energia
vinya vell beure persones