[pebràs = rovelló, esclata-sang]. Els aficionats a alguna activitat solen ser fanfarrons, sobretot els caçadors, els pescadors de llinya i els buscadors de fongs
Significa que quan és bona anyada de fruita, és mala anyada de cereals
Dóna a entendre que si hi ha hagut bona anyada, i la gent pot omplir-se la panxa, no té preocupacions tan grosses com la de fer treballar el barram en buit.
Adverteix que el pagès es vagi preparant, per a l'esforç físic que l'espera a la campanya del camp.
En temps de precarietat convé reduir el consum de quemenjar i de tot en general
Cal adaptar-se a les circumstàncies.
El vent de ponent, calent, no fa cap bé als cultius, ja que asseca la terra i no aporta humitat
El desig i la necessitat d'una bona collita de blat ha fet que es miressin altres plantes i animals com a indicadors de les perspectives de collita.
La proliferació de fongs en general és anunciadora de rigor hivernal.
La proliferació de fongs en general és anunciadora de rigor hivernal
Significa que qui s’alimenta de serves ho fa perquè no té altra cosa que menjar
Cada nevada representa per a la terra de cultiu un reg suau i durador
Cada nevada representa per a la terra de cultiu un reg suau i durador
Les penes, com les ferides, se’n van o dolen menys els dies assolellats, que alegren l’esperit i cicatritzenl
El sol cura tot. Les penes, com les ferides, se’n van o dolen menys els dies assolellats, que alegren l’esperit i cicatritzen
[any de traspàs = bixest = que té 366 dies]. Es diu que aquests anys donen mala collita de raïm i de cereals
[any de traspàs = bixest = que té 366 dies]. Es diu que aquests anys donen mala collita de raïm i de cereals
[any de traspàs = bixest = que té 366 dies]. Es diu que aquests anys donen mala collita de raïm i de cereals
[ Congesta: Clapa de neu que es pot mantenir durant més d’una estació i, eventualment, esdevenir el glaç d’una glacera]. Ho diuen perquè hi ha la creença que les vespes són indici de molt de fred. Quan l'estiu ha estat sec i calorós es propici per les vespes i sovint es pensa que l'hivern serà fred i amb nevades intenses.i ha la creença que les vespes són indici de molt de fred.
El de l'era cristiana, que comença a comptar després del naixement de Crist
Cada nevada representa per a la terra de cultiu un reg suau i durador
Transcorrent el temps i havent-hi salut van venint els fills i fent-se grans
L'edat de les dones es calcula aproximadament , ja que fa mal efecte preguntar-la, directament, la qual solen dissimular com poden
Desig expressat el dia de Cap d'Any. També Ho diu qui s’ha fet l’ànim de canviar de manera de viure: qui pretén deixar de fumar, posar-se a règim...
Quan plou freqüentment i escalonadament al llarg de l’any, la terra produeix abundosament i els fruits, aigualits, resulten molt tendres
Els treballs del camp depenen de l’oratge, i si la terra està enfangada no es pot llaurar
La precipitació, ja siga en forma de pluja, neu o boira, fa abundoses les collites i els subsegüents beneficis econòmics
1 gener. Desig del primer dia del l'any. Si no plou pel gener, la collita serà bona.
Textualment significa que un any que un arbre o hort fa molta producció, doncs del pes de la fruita a l’arbre se li trenquen les branques... Aplicat a una persona es diu quan peca per excés, quan normalment peca per defecte
Les gelades hivernals són ben rebudes. Aquestes gelades primaverals troben les plantes amb una gran quantitat de teixits tendres i flor.
Allò que no s’ha viscut o no s’ha fet quan era el moment, ja no es farà o ja no serà igual
El granís sol trencar les plantes, per tant, ni fructifiquen ni donen llavor per a una nova plantació
1 gener. El dia del final de l'any fa auguris del següent any. És un dia amb poca probabilitat de produir-se pedregades.
Fa al•lusió als quatre personatges [batle, dos regidors i el síndic] que tenen banc assenyalat en l'església
És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació
25 desembre. És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació
[Brusca = pluja menuda}. La «brusca» o plugin d'aquest mes beneficia l'agricultura.
Es refereix a les dues èpoques de bonança: maig i setembre
Es refereix a la importància del temps, per curt que sia, en certs casos
1 gener. Provocarà atacs de cor i també enamoraments i desenganys amorosos
1 gener. Duu cabòries i caparres, i en cosneqüència, hi ha molta gent que pararà boja.
1 gener. La pagesia té per dolents els anys que comencen en diumenge
1 gener. Si la celebració s’allarga, es multipliquen les grans menjades
1 gener. La humitat moderada alimenta els cereals
1 gener. La humitat moderada alimenta els cereals
1 gener. La humitat moderada alimenta els conreus
1 gener. La gent de la gleva considerava dolenta la pluja de Cap d'Any. Creien que anunciava mala ventura
1 gener. Les neules són una de les llaminadures de les festes nadalenques.
La dita explica que, segons algunes persones, en temps de molta calor és malsà menjar caragols i tenir relacions sexuals.
El dimecres, com el dimarts, és un dia reputat desgraciat, probablement per ser no solament laborable sinó per trobar-se en el cor de la setmana
1 gener. [Averany = pronòstic, auguri, inversió]. Ho diuen per al·lusió al costum de tallar dotze trossets de ceba i posar un gra de sal damunt cada un, en la nit de cap d'any, per afinar quins seran els mesos plujosos o secs de l'any venidor
Una baralla personal ens afecta físicament i anímicament, mentre que una guerra pot no afectar-nos directament
Aconsella que encara que es faci la guerra, es procuri evitar els perills d'una batalla
Es diu d’algun mal record que es renova puntualment.
Trigar quelcom molt de temps a fer-se. Costar anys i panys, trigar una centúria, durar qui sap el temps
Recomana canviar-ne sovint per tal que donen rendiment. El gall es fa vell i els criats prenen confiança
Es diu per a restar importància a algun fet manifestant que fins les coses més importants deixaran de importar-nos en morir-nos
És una manera de demanar calma als que busquen núvia i confortar els que s’han quedat sense parella
[L'any de la picor (fou el 1471, que es sofrí una invasió de puces i una fam terrible per la pèrdua de les collites]. L'any que no és vingut o no vindrà mai, en un temps remot indeterminat.