Refranys any

Any de beixest, any de faves

plantes, any

Any de boirines, any de garberes

any

Any de bolets, any d'ovelles esguerrades (La proliferació de fongs en general és anunciadora de rigor hivernal)

any, animals, plantes, menjar

Any de bolets, any de castanyes (La proliferació de fongs ve emparellada amb la maduració de les castanyes)

menjar, plantes, any

Any de bolets, any de freds (La proliferació de fongs en general és anunciadora de rigor hivernal)

menjar, plantes, any, oratge

Any de bolets, any de pobrets (Els bolets és conseqüència de ploure molt i per contra es fan malbé la resta de productes del camp que perjudica els llauradors)

any, camp, menjar, plantes

Any de bona collita, que no plogui

any, camp

Any de carestia, garbell espès i sedàs de farina (En temps de precarietat convé reduir el consum de quemenjar i de tot en general)

any, menjar

Any de cireres, poc blat a les eres

plantes, any, camp

Any de colada, any de gabellada

any

Any de comiat (Any de temps que es dóna al masover en treure'l de la masia)

any, maneres de dir

Any de dargues, any de poques garbes (Les neus i els gels auguren un mal any per a les collites)

oratge, any, camp, plantes

Any de dol (El primer any de viudesa)

any, maneres de dir

Any de figues de flor, any de tristor (El primer fruit de la figuera sembla ser molt indicatiu)

any, plantes

Any de figues de flor, any que plou (El primer fruit de la figuera sembla ser molt indicatiu)

plantes, any, oratge

Any de figues, no te'n rigues (Quan hi ha bon esplet de figues, plou poc a a la tardor i l'any és dolent per manca de saó)

oratge, any, riure/plorar, plantes

Any de figues-flors, campanes amb plors [o any de plors] (Significa que l'anyada de blat serà dolenta si la de figues és bona )

riure/plorar, campana, any, camp, plantes

Any de fred tardà res no farà

any

Any de fred tardà, la vinya poc raïm farà (Si el fred ve tard, pot gelar les plantes quan ja han mogut o flor)

any, oratge, plantes, vinya

Any de gelades any d'erades (Si el fred ve tard, pot gelar el blat i deixar les eres buides)

plantes, any, oratge

Any de gelades, any de pelades (Si el fred ve tard, pot gelar les plantes quan ja han mogut o florit i perdre les collites)

oratge, plantes, any

Any de gra, el riu buit i el camí banyat (Si hi ha abundor en el sembrat i no plou, el cultivador s’esforça perquè no li falte aigua de reg)

any, camp, plantes

Any de gra, poca palla; any de palla, poc gra (Quan el gra no es desenvolupa molt, tota la planta és palla)

plantes, any, camp

Any de gràcia (El de l'era cristiana, que comença a comptar després del naixement de Crist)

any, maneres de dir

Any de guerres, any de fam.

any

Any de magranes, any de blat (Això diuen)

menjar, plantes, any

Any de mal temps, fins i tot les velles posen dents (Antigament, els ancians solien estar desdentats, però quan la necessitat apretava, havien d’esforçar-se a menjar del que hi haguera)

any, persones, mal, cos huma, temps, vell

Any de mal vi, beu el teu i compra el seu.

vinya, beure, any

Any de malalts, bon any pels metges (Alguns viuen de la desgràcia dels altres)

oficis, any, bona, salut

Any de molt bon gra, poc de vi (Les pluges solen produir-se siga en primavera, siga en tardor, rarament en les dues estacions)

any, bona, camp, plantes, vinya

Any de molt pa, garbell clar i sedàs espès

menjar, any

Any de molta aigua, el pagès no menja i treballa

treball, oratge, any, menjar, oficis, aigua

Any de molta sardina, mal any (Els preus abaixen quan hi ha molta producció)

any, animals

Any de naps, pocs maldecaps (Hi haurà una bona collita)

any, camp, plantes

Any de neu, any d'oli

plantes, any, oratge

Any de neu, any de bé de Déu (L’any nevador li dóna més saó a la terra que l’any plovedor i, a més a més, l’estova)

any, camp, oratge, déu

Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat (L’any nevador li dóna més saó a la terra i, l’estova i a més a més la seva permanència a les teulades, assenyalarà les possibles goteres)

oratge, camp, any, casa, plantes

Any de neu, any de Déu (L’any nevador li dóna més saó a la terra que l’any plovedor i, a més a més, l’estova)

any, bona, oratge, déu

Any de neu, any de Déu, però que no toqui res (L’any nevador li dóna més saó a la terra que l’any plovedor i, a més a més, l’estova sempre que no geli)

déu, oratge, any, camp

Any de neu, any de gra

plantes, any, oratge

Any de neu, any de moc

oratge, any, salut

Any de neu, oli per tot arreu (Quan neva espaiadament, la terra s’assaona: s’estova i emmagatzema humitat de la que es nodriran les oliveres)

any, oratge, plantes

Any de neus allargades, any de poques garbes (Les neus que es dilaten en el temps assaonen bé la terra i poden arribar a podrir les arrels d’algunes plantes)

oratge, camp, any, plantes

Any de neus any de déus

oratge, any, déu

Any de neus senyorials, a l'estiu pastures frescals (L’any nevador humiteja i eixamora la terra per molt temps i permet el creixement dels pasts pel ramat)

any, camp, oratge

Any de neus tardanes, any de pedregades

any, oratge

Any de neus, any d'olives (Quan neva espaiadament, la terra s’assaona: s’estova i emmagatzema humitat de la que es nodriran les oliveres)

plantes, oratge, any

Any de nevada, any d'oliada

oratge, any, plantes

Any de nevada, bones fornades

any, bona, oratge

Any de palla, poca grana

camp, any

Pàgina 2 de 10.

El Refranyer