any

Per Sant Esteve, un pas de llebre i per any nou un pas de bou.

Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. Com va allargant-se el dia.

animals any mesos sants

Per Sant Vicenç, lluna humida, mal any per a la vinya.

22 gener. Indica que si la lluna és humida (plujosa o ennigulada) en aquesta data, es preveu una mala collita de vi. El refranyer subratlla la importància del bon temps durant l'hivern per garantir una bona producció vinícola.

any oratge sants vinya

Per Santa Coloma, l'any se'n torna

31 desembre. En al·lusió al darrer dia de l'any. Fa referència que el dia 31 de desembre, quan se celebra Santa Coloma, l'any arriba a la seva fi i comença a tornar-se vell, marcant la proximitat immediata de l'any nou.

any mesos sants

Plantant en pampa, un any s’avança

any camp

Pluges amb gelades fan bones anyades

any oratge

Pluja d'abril i sol de tardor, solen fer l'any millor

Alternant el sol i les pluges, abril prepara les collites

mesos any oratge

Pluja de Cap d’any duu mal averany

1 gener. [averany = pronòstic, previsió, auguri]. Les pluges constants al gener auguren poca o mala producció agrària, ja que podriran arrels, tombaran marges, aigualiran l’oli, tombaran les flors dels ametlers...

any oratge

Pluja per cap d'any, mal any

1 gener. Les pluges constants al gener auguren poca o mala producció agrària, ja que podriran arrels, tombaran marges, aigualiran l’oli, tombaran les flors dels ametlers...

any

Poca roba és un capot

Vol dir que les coses poques fan poc servei

any indumentària

Porc i dona, tot l'any és bona

El que agrada, no cansa.

animals any bona persones

Porta merda de l'any que li'n demanis

any

Portar anys a l'esquena

Tenir-ne molta edat

maneres de dir any cos huma

Posar anys

Fer-se vell, tornar-se vell

maneres de dir any

Primer d'any lleganyós, mal any [o poc venturós]

[Lleganyós = ennubolat). Si l’any s'alça brut, amb boira o núvols (com si tinguera "lleganyes" als ulls), és previsible que altere també la resta, sent un mal presagi per a les collites i la meteorologia de l'any.

any oratge

Quan canta el mussol abans de brotar el cep, any de molt vi.

animals cantar any vinya

Quan comença l'any plovent, tot l'any serà dolent.

1 gener.

any oratge

Quan l'any comença en divendres tot se'n va en cendres.

1 gener. Hom té per malestruc que l'any comenci en divendres.

any mesos setmana

Quan l'any es vol acabar, sembra el teu favar

Es poden sembrar perquè les faves aguanten bé el fred i aprofiten la humitat de l'hivern per germinar lentament. Sembrar-les ara permet que floreixin a la primavera, quan les abelles ja surten i no hi ha perill de grans gelades que facin caure la flor.

any camp mesos plantes

Quan l'anyada és bona, el pa es pasta sol.

any

Quan la gallina buscarà al gall, farà bon any

any animals

Quan la gavina canta, tramuntana; quan neda, arria les veles

animals any oratge be

Quan la puput canta primer que el cucut, aquell any manen les dones

Per indicar que una cosa no passarà mai.

animals any cantar persones

Quan més anys, més reguanys, afanys i desenganys

A major edat, més experiència en la vida s’ha adquirit

any

Quan s'ompli massa la mesura, sobreïx

Es diu referint-se a coses excessives, a abusos. Significa que l'excés en qualsevol cosa, sigui material o emocional, acaba provocant conseqüències negatives o que la situació esdevingui insostenible. És un consell per a la moderació i l'equilibri.

any

Quants més anys més reganys

Amb l’edat anem passant mals moments i adquirint experiència

any vell

Quaranta anys, si va bé, és mitja vida

Matemàticament parlant, molts firmarien. No són molts que passin d'es vuitanta.

any

Qui a trenta anys no té seny ni a quaranta té cabal, va als cinquanta a l'hospital

Per a ser una persona normal s’han de complir determinats requisits que la vida va proporcionant-nos en cada etapa o edat

persones any salut diners

Qui a vint anys no té seny i a trenta no té roba, tota sa vida és pobre

Per a ser una persona normal s’han de complir determinats requisits que la vida va proporcionant-nos en cada etapa o edat

diners any persones

Qui dia passa, any empeny

Vol dir que en certes ocasions basta deixar passar el temps, sense fer obra positiva, perquè les coses donin resultat

dia i nit any consells

Qui el desembre acabarà, l'any nou veurà

Qui acaba desembre pot dir que ha viscut un any més i que espera viure’n un altre

mesos any salut

Qui encén foc per Sant Joan no es crema en tot l'any

24 juny. La nit de Sant Joan té fama de màgica des de l’antigor precristiana i és tradició encendre fogueres i prendre el primer bany de l’any com a bon auguri. Destaca el caràcter màgic i protector de la foguera durant la revetlla. Aquesta tradició ancestral simbolitza la purificació, la sort i la protecció contra les cremades i els mals averanys durant els dotze mesos següents.

any foc mesos sants

Qui l'any vell acabarà, l'any nou veurà

Certament.

any

Qui menja cargols per Sant Joan, té diners tot l'any.

24 juny. Diuen de la nit del 23 de juny que té molta màgia. Molts rituals i creences envolten la nit de Sant Joan. Aquesta dita suggereix que menjar cargols per la revetlla de Sant Joan porta bona sort, prosperitat i diners durant tot l'any. És una tradició gastronòmica arrelada on els cargols, sovint acompanyats de vi i salses picants, es converteixen en un símbol de bon auguri. La dita vincula la tradició culinària de la caragolada (menjar cargols) amb l'atzar i la riquesa.

animals any diners menjar mesos+1

Qui menja raïm per Cap d'Any, té diners tot l'any

1 gener. Aquest refrany és esmentat al Costumari català, de Joan Amades (1952), amb aquesta explicació: "Els nostres avis creien que menjar raïm el dia d'avui portava riquesa i gran ventura econòmica i que guanyarien una unça d'or per cada gra de raïm que menjaven."

any diners

Qui no fila en tot l’any, fila el dia de Cap d’Any

1 gener. Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps

any festivitats treball

Qui no llaura en dur i moll, tot l'any va amb el sac al coll

Qui no vol treballar ni quan té les coses fàcils, ha d’anar arreplegant el que pot per a sobreviure

treball any camp

Qui no passa el Nadal, no arriba a Cap d'Any

Nadal: 25 desembre. Cap d'Any: 1 gener. Convé no fer plans amb molta anticipació.

any festivitats

Qui no treballa en tot l'any treballa el dia de Cap d'Any

1 gener. Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps

any festivitats treball

Qui s'acompanya amb un coix, al cap de l'any, encara ho és més que l'altre

Vol dir que els vicis se prenen fàcilment

any consells

Qui setmanes va comptant, tretze mesos troba a l'any

Un any té 52 setmanes i cada mes en té quatre, si ho dividim ens surten 13 mesos en comptes de 12

any

Qui té consciència tot l'any, no mata porc per Nadal

25 desembre. Tres dies després de la matança del porc, s'escau Nadal.

animals any festivitats mesos

Qui té hort i porc, tot l'any té un bon conhort

Qui té d’on menjar sense pagar, pot viure despreocupat

animals any

Qui té vergonya té mal any

Significa que la vergonya sol esser causa que deixem d'aprofitar bones ocasions d'enriquir-nos o d'obtenir altres beneficis materials

any

Qui treballa el dia de cap d'any, treballa tot l'any

El primer dia de l'any és un dia de gràcia, i, sobretot, es creu que assenyala el que passarà durant tota la resta de l'any; així, doncs, sempre, es procura que el que s'hagi de fer en aquest dia sigui falaguer i agradós. Es creu que és bo no treballar, puix que si es fes, seria la causa de treballs per l'any que comença. Però, en canvi, es creu que no és just de dedicar-se en absolut a la vagància…

any treball

Qui va amb un coix al cap d'un any és coix i mig

Qui freqüenta amistats vicioses se n'encomana els vicis

maneres de dir any

Qui va amb un coix, al cap de l'any és tan coix com ell

Vol dir que els vicis se prenen fàcilment

consells any

Rinyes per Sant Joan, pau per tot l’any

24 juny. Suggereix no donar importància als conflictes, disputes o malentesos que puguin sorgir al voltant de la festivitat del 24 de juny. No s’ha de donar importància a allò que no en té, perquè forma part de la teatralitat de les relacions humanes. En aquesta època, arrendadors i arrendataris de terres concertaven el preu del semestre

any mesos sants

Saber i no ser gat

S'aplica a aquells qui presumeixen, sense motiu, de saber molt

saber maneres de dir animals any

Sant Pau mullat, tot l'any esgarriat.

La Conversió de sant Pau: 25 gener. [esgarriat: espatllat, desastrós per al camp]. El dia de Sant Pau es feia servir per predir el temps de l'any, tant per mariners com pagesos. Augura un any meteorològicament dolent, inestable o amb males collites si plou o fa mal temps en aquesta data.

any mesos oratge sants

Sant Silvestre, deixa l'any i ves-te'n. Deixo la primera flor i el primer fruit.

31 desembre. En referència a l'oliva i la flor de l'ametller. Marca la transició de l'any i el cicle de la natura. La dita simbolitza el pas de l'hivern, on el sant deixa l'oliva (darrer fruit) i la flor de l'ametller (primera flor).

any camp mesos plantes sants

Sant Silvestre, porte l'any del cabestre

31 desembre. És el darrer dia de l’any. La imatge de portar l'any "del cabestre" significa que el cicle de 365 dies ja està vençut, dominat i a punt per ser tancat. El sant el porta de la corda cap a la sortida definitiva. És la forma més gràfica de dir que el temps ha passat i que el calendari ja no té més fulls per girar.

any mesos sants

Segons com troni pel gener, et menjaràs el pa l'any que ve.

Generalment es creu que el gener és pobre de pluges. Molts són els proverbis que donen una idea de com són de bones per als conreus les pluges d'aquest mes.

any mesos oratge

Segons sia el gener, menjaràs el pa de l'any que ve

Generalment es creu que el gener és pobre de pluges. Molts són els proverbis que donen una idea de com són de bones per als conreus les pluges d'aquest mes.

any mesos

Ser de l'any de la picor

Ser molt antic

maneres de dir any

Ser de l'any dènau

Ésser molt innocentot, babau o rústic

maneres de dir any

Ser [alguna cosa] de l'any de la pera

Ser molt vella

maneres de dir plantes any

Setembre plovent, el mes de l'any més dolent

Fa referència a la perillositat de les precipitacions en aquesta època. Les pluges de setembre solen ser torrencials i violentes, sovint causant aiguats, inundacions i destrosses, considerant-se millor que no plogui a que ho faci d'aquesta manera.

any mesos oratge

Si el desembre plou, bon any nou

Les pluges d’hivern assaonen els bancals i auguren bona collita

mesos any oratge

Si el febrer no febreja i el març no marceja, tot l'any li té enveja

En aquest refrany els verbs «febrejar» i «marcejar» signifiquen fer el temps normal per l'època. En cas que no sigui així, la resta de l'any se'n ressent. Es refereix sobretot a l'agricultura.

any mesos

Si el febrer no febreja, tot l'any boigeja

Febrer és el mes que té la clau de tot l’any, i si el fred no és el que correspon, l’oratge de tot l’any estarà alterat

mesos oratge any

Si el gripau canta al gener, un any de fam ve

Es considera el cant de la granota i el gripau un mal averany i signe de temperatura desfavorable per als conreus.

animals any cantar menjar mesos

Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel

Cap d'Any: 1 gener. Sant Miquel: 29 setembre. Proposa un idil·li de gairebé nou mesos (del gener al setembre). És una manera de dir que, si es comença bé l'any, la felicitat de la parella pot aguantar tota la roda de les estacions fins que arriba la tardor. Antigament, casar-se a l'hivern permetia gaudir del festeig durant els mesos de menys feina, abans que la primavera i l'estiu exigissin tot l'esforç a la terra.

amor any mesos sants

Si fa neu es desembre, bon any sempre

any bona mesos oratge

Si fer anys et convé, menja poc i paeix bé

És un bon consell saludable

any salut menjar

Si files per Cap d'Any, filaràs tot l'any

1 gener. Hi ha llocs on creien que la feina que es feia aquest dia era la que es faria durant tot l'any.

any treball

Si l'any se'n va nedant mal per les vinyes i malament pels camps

La pluja a finals de desembre perjudica els conreus.

any camp oratge vinya

Si l'any se'n va rient, bon any vinent.

El que fa el darrer dia és segur que farà el dia de Cap d'Any.

any bona riure/plorar

Si l'hivern trona, l'anyada serà bona

Els trons són l’anunci d’aiguats pels quals la terra adquirirà saó per a nodrir els sembrats

oratge camp any bona estacions

Si març no marceja, tot l'any bordeja

Vol dir que pel mes de març el temps sol esser variable, que no se'n poden fiar, perquè tan bon punt fa sol com plou o fa una ventada.

any mesos oratge

Si Nadal cau en divendres i és any de traspàs, no te'n fiïs pas

25 desembre. És solament una superstició. L'any de traspàs és mirat pel poble com de mal auguri. Hi ha la creença que els anys bixestos són portadors de desgràcies.

any festivitats setmana

Si neva per l'abril i plou pel gener, any de no res

Refrà referit al comportament climàtic dels mesos d'abril i gener. Aquesta meteorològica combina la neu de primavera i les pluges de l'hivern, afirmant que les dues situacions meteorològiques, als mesos d'abril i de gener, no treuen un bon any climàtic.

any mesos oratge

Si no vols passar un mal any, no et casis per Cap d'any

1 gener. Els averanys. Parlant de Cap d'Any, si us heu de casar i teniu fe en el refranyer, trieu un altre dia que no sigui aquest.

any

Si plou molt pel desembre, bon any espera.

Del valor de la pluja de gener.

any mesos oratge

Si plou per Cap d'any, s'esguerra tot l'any

1 gener. San Silvestre, 31 de diciembre. 183 / 5.000 El dia del final de l'any fa auguris del següent any. Si a Sant Silvestre plou serà un any humit. Per contra, si és un dia assolellat, el conjunt de l'any també ho serà.

any oratge

Tal dia farà un any

Sense importància

maneres de dir any

Té més anys que la suor.

any

Tenir (tants) anys, les dents i els butxacons plens

Tenir una persona els anys que diu que té... i els que intenta amagar-se

vell maneres de dir indumentària cos huma any

Tenir [tants] anys a cada cama

Tenir gairebé el doble d'anys dels que ha dit

maneres de dir any

Tenir [tants] anys ben comptats

Tenir una edat aproximada

maneres de dir any

Tindre més anys que Carracuca

Tenir molta edat

maneres de dir any

Tot l'any no és Pasqua; una a l'any i no tot l'any

Significa que no es pot viure contínuament de festa, disbauxa o abundància, ja que la vida té moments de treball i responsabilitat.

any festivitats

Tots els sants de gener porten la seva capa, i, si l'any no és bord, els del febrer i tot

Els sants de gener són els sants del fred. Diu la llegenda que entre tots els sants de gener tenen una capa, que es deixen l'un a l'altre el dia de la seva festa per tal que no passin fred; la capa és blanca i vol significar la idea de la neu.

any mesos oratge sants indumentària

Tretze a la taula, mala sort. Al cap de l'any, un de mort."

Succeïa molt el dia de les matances. Si era així o es convidava a una altra persona, o es posava qualcú a dinar o sopar dins la cuina.

any mal mort

Treure el ventre [o panxa] de mal any

Atipar-se

maneres de dir menjar any cos huma

Trons de novembre, prepara el graner de l'any que ve

Auguren un hivern plovedor. Significa que si hi ha tempestes (trons) durant el mes de novembre, serà un senyal de bona collita per a l'any següent, indicant abundància i la necessitat de preparar el graner per emmagatzemar el gra. Les pluges de tardor asseguren la humitat necessària per al camp.

any camp mesos oratge

Trons d’hivern, senyal de bon any

Anuncien pluges que assaonaran la terra i prepararan una bona floració primavera

oratge bona any estacions

Trons per Cap d'any, porten mal any

1 gener. La gent del camp considerava dolenta la pluja de Cap d'any i, sobretot, com a anunci de mal ventura per a l'any que comença.

any oratge

Trons per maig anuncien bon any

La pluja primaveral a l’inici de la calor els va molt bé als cultius

oratge any bona mesos

Un any part altre

Un any sí i altre no, successivament

any maneres de dir

Un bé i un mal no duren cent anys.

any

Un bon any val per set de dolents

any

Un mal any no és mal per tothom

Allò que perjudica d’uns afavoreix d’altres

any

Una criatura de dos anys, ja pot anar pels bancs

Els humans solem començar a caminar a partir del primer o segon any d’existència

any parentiu

Una criatura de tres anys ja es pot aguantar pels bancs, si no té cap desgràcia

Els humans solem començar a caminar a partir del primer o segon any d’existència

parentiu any

Una paraula d'enguany aprofita per a l'any qui ve

Significa que les promeses han de mantenir-se sempre

parlar any

Val més bona pluja per Sant Joan que quatre gotes tot l’any

24 juny. La pluja més oportuna per al camp és quan comença el temps calorós. Subratlla la importància d'una pluja intensa i oportuna al voltant del solstici d'estiu (Sant Joan, 24 de juny) per a l'agricultura, considerant-la més beneficiosa que pluges disperses i insuficients durant la resta de l'any.

any bona mesos oratge sants