`

Refranys amb la paraula rés

diners persones

Dels pobres, hi ha que deixar-se enganyar

Hem de valorar més la caritat que les mentides que ens puguen contar

persones plantes

Dels rastolls d’uns, fan altres garbes

Significa que sempre hi ha ha qui aprofita les coses que a un altre li sobren

vell persones

Dels teus pares quan siguin vells, no et descuides [o separes] ni un punt [o pam] d'ells

Als vells se’ls ha de retenir o sostenir per tal que no s’autoperjudiquen a causa del seu decaïment físic, mental o econòmic

maneres de dir

Despertar caceres que dormen

Suggerir idees pertorbadores

llocs

Després d'Agost, Castalla

Recomana fer les coses l’una després de l’altra, seguint una lògica

llocs

Després d'Ibi Tibi [Poblacions de la comarca de l'Alcoià dins la província d'Alacant]

Si fem les coses abans de temps, podem sucumbir a la temptació i incomplir l’objectiu previst

dia i nit

Després d'un dia un altre en ve

Es diu recomanant tranquil·litat i paciència a qui té pressa en algun tema

temps

Després d'un temps, un altre en ve

Es diu recomanant tranquil·litat i paciència a qui té pressa en algun tema

oratge bona

Després d'una bona nevada, ve una bona fredada

Tot és possible; i al revés, també. És a dir, que a vegades les calamitats no vénen soles

menjar festa salut

Després d'una festa major, una sopa amb oli

Significa que en haver menjat massa els dies de gran festa, convé menjar poc per tornar el ventrell a la normalitat digestiva

dia i nit

Després de bell jorn, ve la negra nit

Adverteix que els bons moments no duren sempre

consells vinya beure

Després de beure molt vi, demana consell per poder-se tenir.

Dit de qui vol rectificar quan ja és massa tard. Qui massa alcohol beu, que pensi en les conseqüències

oratge

Després de caiguda la pedregada, tocar a mal temps

Supersticions sobre les tempestes. Un cop fet el mal, és inútil voler-hi posar remei

déu

Després de Déu, la menjua

Significa que devem la vida a Déu, i la conservació de la vida a l'aliment que prenem

menjar déu

Després de Déu, l’olla

Destaca l’espiritualitat per sobre la materialitat

menjar

Després de dinar, descansar; després de sopar passejar

Convé ajudar la digestió de la menjada principal del dia deixant que només treballe l’estómac, mentre que el sopar, més lleuger, s’abaixa caminant per a ajudar a conciliar el son

plantes festa menjar

Després de festa major, arròs amb espinacs

Quan s’ha menjat massa, convé donar-li un descans alternatiu a l’estómac

temps

Després de fortuna, bon temps fa

Encoratja a suportar els mals moments, que seran efímers o transitoris

camp plantes mesos

Després de gener poda l'arbre fruiter

És el moment en què els arbres dormen i la saba està inactiva, i si es fa quan no hi ha lluna visible, la llenya no es corca

animals festivitats

Després de l'Ascensió, ni peix moll ni sermó

Pel temps calorós, ni el peix està en el seu millor moment ni es cos està per a romanços

festivitats animals

Després de l'Ascensió, ni sermó ni salmó

Pel temps calorós, ni el peix està en el seu millor moment ni es cos està per a romanços

festivitats mesos

Després de la Candelera, Carnestoltes vé al darrera (2 febrer)

Són dos referents per situar Carnaval en el calendar

dia i nit

Després de la foscor ve el dia amb bona claror

Infon esperança que les coses milloraran

oratge

Després de la gelada, pot vindre una nevada

Tot és possible; i al revés, també. És a dir, que a vegades les calamitats no vénen soles

oratge

Després de la gelada, ve la nevada

Tot és possible; i al revés, també. És a dir, que a vegades les calamitats no vénen soles

salut

Després de la malaltia entra la picardia

Que una vegada ja t’has recuperat de l’enfermetat ja tornes a ser el mateix d’abans i tens més dolentia

dia i nit

Després de la nit fosca amaneix el dia clar

Infon esperança que les coses milloraran

oratge campana

Després de la pedregada ja no cal tocar campanes

Les coses s’han de preveure i avisar amb temps; després resulta inútil i, damunt, es queda malament

temps oratge

Després de la pluja ve el bon temps

Encoratja a suportar els mals moments, que seran efímers o transitoris

oratge

Després de la tempesta, ve la calma

Las males situacions acaben passant

oratge

Després de la tronada [o dels trons] ve la pluja

Significa que després de les causes venen els efectes

festa diners

Després de les festes se queden les bèsties

Vol dir que les festes porten moltes despeses i poc profit

oratge festivitats

Després de les Pasqües vénen les basques (basca = xafogor, calor humitosa)

La Pasqua florida tanca la porta de l'hivern i obri la de l'estiu

dites

Després de l’u ve el dos

Recomana fer les coses l’una després de l’altra, seguint una lògica

mort camp vinya plantes

Després de mort ni vinya ni hort

El que s’haja de fer, s’ha de fer en vida. Després, ja no podrem

mort

Després de mort, li feren un nu a la cua

Els possibles remeis quan ja és tard no serveixen de res

camp

Després de segar ve el batre

Ho diuen per recomanar l'orde natural en tota cosa

menjar plantes

Després del meló, vi a muntó; si és tendral, en barral; si és d'Alger, en pitxer

Com més quantitat de suc ingerim, més es dilueix en la panxa el vi

oratge

Després del ponent ronca el torrent

Significa que tota calamitat por ser superada per una altra pitjor

maneres de dir

Després del temporal ve la bonança

Expressió amb què s'indica que, després de passar tribulacions, desgràcies o perills, ve un període de tranquil•litat

oratge

Després del vent, ve el torrent

Significa que tota calamitat por ser superada per una altra pitjor

oratge mesos

Després d’un desembre boirós vindrà un gener polsós

Les boires no mullen la terra, la qual roman seca

parentiu alegria

Després d’una alegria ve sempre una tristor

És un avís als xiquets, que s’engresquen més i més jugant i corrent fins que algú pren mal; o als majors, perquè no es confien que la felicitat és eterna

oratge

Després d’una gran secada, una gran mullada

Així sol ocórrer, sobretot a la zona litoral llevantina, on els estius llargs donen pas a la gota freda que s’enduu ponts

maneres de dir

Després que ha fet el pet estreny el cul

Dit de la persona que vol arreglar una cosa que ja no té remei

mort maneres de dir

Després que va morir Pasqual, li van dur l’orinal

Es diu referint-se als auxilis prestats fora de temps o quan ja no són útils

justicia plantes déu donar

Déu dóna faves a qui no té barram [barram = barres, mandíbules, maixelles, queixals]

Es diu quan considerem que s’ha produït una injustícia, divina o humana, en la que ha resultat afavorit algú que no s’ho mereixia o no ho necessitava, i no nosaltres

oratge persones déu

Déu ens guarde de freds tardans, i de frares i capellans

El fred que arriba quan ja no se l’espera sol perjudicar la salut i els cultius, de la mateixa manera que rectors i monges solen perjudicar-nos la butxaca amb bones paraules

déu oratge persones

Déu ens lliure de freds tardans, de frares i capellans

El fred que arriba quan ja no se l’espera sol perjudicar la salut i els cultius, de la mateixa manera que rectors i monges solen perjudicar-nos la butxaca amb bones paraules

maneres de dir déu

Déu hi faci més que nosaltres

Ho diem quan hem posat de la nostra part tot l'esforç que hem pogut per a fer o obtenir una cosa

déu

Déu vol les coses clares

La falta de sinceritat amaga mals propòsits

dia i nit

Dies de molt, vespres de res

Convé aprofitar els bons moments, perquè en la vida abunden els roïns

dia i nit temps

Dies i hores curen les coses

El transcurs del temps i la materialitat de cada dia fan que anem oblidant-nos dels mals moments passats

setmana oratge

Dijous amb sol tapat, als tres dies mullat

Així se sol dir, encara que el pronòstic de pluja és vàlid per a qualsevol altre dia de la setmana