`

Refranys amb la paraula ella

menjar

Escudella que no has de menjar, deixa-la cremar

Vol dir que convé no ficar-se en assumptes que no ens atanyen

menjar plantes

Escudella sense ceba, ballada sense flabiol [flabiol = flauteta de pastor]

Hi ha coses que són imprescindibles o bàsiques per a la bona consecució d’una altra

animals menjar plantes

Escudella sense col no val un cargol

Manifesta l’excel·lència d’aquesta verdura

menjar animals

Escudella sense gallina, per la meva veïna

Manifesta l’excel·lència d’aquesta carn

menjar animals

Escudella sense porc, no val poc ni molt

Manifesta l’excel·lència d’aquesta carn

maneres de dir beure

Escurar la botella

Beure'n tot el contingut

el bagul de les paraules oblidades

ESGALLAR / ESGELLAR

1. Arrancar [una branca] d'una planta o d'un arbre. 2. Esgarrar. Rompre, separar les parts d'una cosa estirant-la. Fer a trossos [un teixit, un paper, la pell] d'un estiró

el bagul de les paraules oblidades

ESGARGAMELLAR-SE

Desgargamellar-se. Fatigar-se o fer-se malbé la gola cridant excessivament

maneres de dir

Esgavellar-se el bombo

Tirar a perdre el que s'estava fet

el bagul de les paraules oblidades

ESPORTELLAR

1. Desmorrellar. Trencar la vora d'un recipient o altre objecte. 2. Perdre alguna dent, de manera que quedi un buit en la dentadura

oratge maneres de dir

Esportellar-se el cel

Aclarir-se el cel, retirar-se els núvols

el bagul de les paraules oblidades

ESQUELLA

Campana petita, cilíndrica o quasi cilíndrica, com les que porten penjades pel coll els bous, cabres i altres animals que guien un ramat

el bagul de les paraules oblidades

ESQUELLADA

1. Conjunt d'esquelles. 2. So d'esquelles. 3. Esquellotada. Soroll que es feia amb esquelles, corns o llandes davant de la casa d'un viudo el dia que es tornava a casar. 4. Ovella o cabra que porta l'esquella i serveix de guia al ramat

maneres de dir

Ésser bella com una flor de maig

Es diu d'una noia molt bonica

maneres de dir

Ésser bo d'aparellar

Es diu de qui és massa espavilat

maneres de dir animals

Ésser com una orella de gat

Es diu d'una persona molt feble o d'una cosa molt insegura

maneres de dir

Ésser el conte de la vella

Expressió que s'utilitza per a fer referència a allò que no té fi

maneres de dir

Ésser mamella de monja

Es diu d'una cosa que ve sola, sense cap esforç

maneres de dir

Esser un babau cistella

Esser un beneitot, un beneit del cabàs

maneres de dir animals

Ésser una sangonella

Ésser algú que s’aprofita dels diners dels altres, o que malmet l’economia d’una família o d'un negoci; ésser, una despesa, continua i elevada

maneres de dir

Ésser una titella

Ésser una persona ridícula

maneres de dir

Estar colat i garbellat

Estar algún projecte meditat, llest, ben preparat

maneres de dir

Estar en capella

Estar molt pròxim a un succés greu o molt important pel qui hi ha d'intervenir o l'ha de sofrir

maneres de dir

Estar esgavellat [o desgavellat]

Estar en una mala condició física o mental

animals maneres de dir

Estar orella de llebre

Estar escoltant amb molta atenció i recel

cos huma dormir maneres de dir

Estar [o dormir] amb l'orella dreta

Estar escoltant molt atentament. Vigilar

el bagul de les paraules oblidades

ESTAVELLAR

1. Trencar o trencar-se una cosa a trossos; aixafar una cosa a causa d’una topada violenta. 2. Fracassar, una empresa o una manera de pensar, per topar amb algú o alguna cosa que suposa un obstacle insuperable

el bagul de les paraules oblidades

ESTELLADOR / TRESTELLADOR

1. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l'aigua dins una sèquia o canal. 2. Peça plana i sòlida que es col•loca en la part inferior d'una portalada per a impedir que l'aigua del carrer entre dins de la casa

maneres de dir

Estirant fils se’n treu l’entrellat

Conversant i preguntant molt s'arriba a entendre el motiu o el perquè d'algo

amistat

Expressions sense cistella, passen per sota l'aixella

Vol dir que les salutacions no acompanyades d'un obsequi material, poden no valer res

maneres de dir

Faltar una assolellada [a algú]

Es diu, irònicament, de qui sempre és al mig del sol, encara que en faci molt

el bagul de les paraules oblidades

FANZELLA

1. Motlle petit de formatge o brossat; recipient a manera de cistelleta molt menuda, de vímens o de llauna, dins el qual es posa una porció de formatge o de brossat que roman emmotllat dins aquella. 2. Semblança, manera de ser semblant a una altra

maneres de dir salut

Febre cucurella

Malura fingida o a la qual el qui la pateix dóna excessiva importància per tal d'esser ben atès, de no fer feina, etc

amor maneres de dir

Femella plena

Tenir el ventre gros per estar embarassada

maneres de dir amor bona

Fer bona parella

Es diu a un home i una dona quan es veuen enamorats o tenen bona presència que van junts

maneres de dir

Fer de cistella

Acompanyar algú vigilant que mantinga les regles de comportament social

maneres de dir persones

Fer de dona vella

Vigilar la joventut d'ambdós sexes per a evitar que s'excedisquen en festejar, en l'esplai col·lectiu, etc.

maneres de dir

Fer del cel paella

Fer veure allò que no és, obrar fingidament

maneres de dir

Fer el compte de la vella

Fer comptes rudimentaris

maneres de dir

Fer el titella

Ridícul. Objecte de burla

maneres de dir

Fer escudella

Fer fàstic, empipar

maneres de dir

Fer esquella [d'alguna cosa]

Difondre, parlar d'alguna cosa per a que arribe a coneixement de molts

maneres de dir cos huma

Fer l'orella sorda [o les orelles sordes]

Vol dir fingir que no sent allò que li diuen, fer el sord

plantes maneres de dir

Fer la tavella (a algú)

Molestar-lo o sorprendre'l amb un resultat contrari al que esperava o desitjava

maneres de dir

Fer s'escudella

Comandar, fer la pròpia voluntat, disposar autoritàriament

maneres de dir

Fer tant de paper com una butlla vella

No fer gens de paper, no esser considerat bo per res

maneres de dir oratge

Fer un sol que estavella les pedres

Expressió que s'usa per a indicar que fa molta calor

maneres de dir

Fer-se a la fanzella [d'u]

Posicionar-se'n al costat

maneres de dir

Fer-se l’estella

Pagar molt cara una cosa

maneres de dir

Fer-se s'escudella

Fer-se la mesura, donar-se la norma d'una cosa

maneres de dir amor

Ficar-se més calent que el mànec d'una paella

Per a dir que una persona et fa sentir una atracció sexual cap a ella

maneres de dir cos huma

Ficar-se [una cosa] entre cella i cella

Tindre un ferm propòsit, una idea fixa

el bagul de les paraules oblidades

FORRELLAT

Barreta de ferro que va subjectada a una porta o finestra per dues argolles i que, fent-se lliscar mitjançant un agafador que hi va adherit, es fica per un dels seus extrems en una argolla o forat que hi ha en el bastiment o a l'altra fulla, i tanca així en fort la porta o finestra

maneres de dir

Fugir com una centella

Fugir ràpidament, veloçment

el bagul de les paraules oblidades

GAMELLA

1. Recipient de fusta on posen el menjar per als porcs o per a les gallines. 2. Recipient de fusta, a manera de plat o caixó, que serveix per a recollir la pasta d'oliva de damunt el jaç i posar-la dins els esportins

el bagul de les paraules oblidades

GARBELLAR

1. Passar pel garbell. Triar o netejar, gen. llegums, amb un garbell. 2. Seleccionar rigorosament. 3. Garbellar l'aigua: Fer faena debades

maneres de dir

Garbellar aigua

Fer un treball inútil

el bagul de les paraules oblidades

GARGAMELLA

1. Gola. Espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag; part interior i superior del coll. 2. Conjunt format per la laringe i la tràquea superior

el bagul de les paraules oblidades

GAVELLA

1. Feix xicotet de blat o branquillons. Conjunt de manats o falcades d'espigues que el segador pot encloure dins la mà i que després diposita en terra per a formar amb algunes gavelles la garba. 2. Gran quantitat, muntó. 3. Capçana redona de palla que serveix de coixí per a portar alguna cosa damunt del cap

animals mesos

Gener florit, abellar ric

Quan hi ha abundància de flors en temps de precarietat alimentària, les abelles es poden nodrir i fer bona producció de mel

gent

Gent de ciutat, aigua en cistella

Ho diuen els pagesos per expressar la desconfiança amb què miren la gent ciutadana