`

Refranys amb la paraula la de

menjar cos huma

Menjar calent, mal per la dent

Els dents es ressenten dels aliments molt calents

maneres de dir amor

Menjar olla de cabró

Qui sap i consent l'adulteri de la seua dòna

indumentària maneres de dir

Més dur que una sola de sabata

Es diu d'una cosa excessivament dura

maneres de dir animals

Més fosc que una gola de llop

Es diu de la nit molt fosca, o d'un recinte totalment obscur

llocs

Morella, la bella, mira-la de lluny i no et fiïs d'ella

Poble castellonenc a la comarca dels Ports

colors animals maneres de dir

Negre com gola de llop

Es diu de la nit molt fosca, o d’un recinte totalment obscur

llocs oratge

Neu tardana a la muntanya, pedregada al pla de Bages

El pla de Bages és una plana de la comarca del Bages en la província de Barcelona

oratge festivitats festa animals

Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada [esgarriada = perduda, extraviada]

El calendari cristià assigna les festivitats segons les fases de la Lluna, cosa que es repeteix sempre

persones

Ni mascle de veu femella, ni femella de veu mascle

Propugna la desconfiança en les coses que no són lògiques

llocs animals persones

Ni mula d'Arbeca, ni dona d'Albi, ni rella de Juneda

Municipis de la comarca del Garrigues a la província de Lleida

maneres de dir

No eixir-se'n en palla de faves

No escapar-se sense pagar les conseqüències

oratge amor mesos

No hi ha lluna com la de gener ni amor com el primer

L’atmosfera nítida de les nits hivernals permet una visió diàfana de la lluna, que es mostra preciosa com el primer amor

maneres de dir

No hi ha més llum que la del cresol

Es diu per significar que no hi ha res més, que ja s'ha expressat tot el que hi ha

cos huma maneres de dir

No veure-hi més enllà del nas

Ésser curt de gambals, o sia, curt de comprensió i d’enteniment

menjar

Olla de molts, no bull

Significa que una cosa que pertany a diferents persones no sol estar ben atesa, perquè no hi tenen prou interès

animals menjar cos huma

Olla de rector, vedella, porc i moltó

Vol dir que són les millors carns, per tendres o per saboroses

animals

Ovella de molts, lo llop se la menja

Les coses que tenen molts interessats o propietaris estan descurades perquè ningú vol fer-se’n càrrec excusant-se que ho facen els altres

parlar maneres de dir oficis

Paraula de mercader, o Paraula de sastre

Es diu irònicament referint-se a algú que promet una cosa i no és de fiar

persones caça parlar oficis

Paraula de pescador, mentida de caçador

No convé confiar en la paraula de qui no sabem si podrà complir-la perquè el seu benefici depén de les circumstàncies

persones

Paraula de Rei no pot mentir

Significa que un cap d'Estat ha de mantenir escrupolosament la paraula donada

parlar animals

Parla del llop, i se't presentarà

Es diu en aquelles ocasions en què es presenta inesperadament una persona de la qual en aquell moment es parlava per casualitat

joc cos huma maneres de dir

Passant-se-la de mà

Manera de traure en la qual el jugador es passa la pilota d'una mà a l'altra per a colpejar-la, normalment de l'esquerra a la dreta

oratge llocs

Per la fira de Sarral, neu segura, o, si no, per la de la Llacuna

Sarral és un municipi tarragoní de la comarca de la Conca de Barberà i la Llacuna de la comarca barcelonina de l'Anoia

mesos oratge oficis

Per la lluna vella de gener, talla la fusta el bon fuster

Fa referència a la creença en que la fusta s'ha de tallar a la tardor i a l'hivern i que cal que sigui sempre en lluna vella

mesos festivitats animals

Per la Mare de Déu de la Candelera, treu l'ovella de la farratgera i posa-la a la bladera (2 febrer)

Com que l’herba és coberta per la neu o el glaç, cal que els animals s’alimenten a l’estable

plantes mesos oratge

Pluja d'agost, molt bé va a la figa de moro i a la de cristià

La pluja en el ple de la calor [fins a la primera quinzena] afavoreix tot això i més

maneres de dir plantes

Poder-se embolicar amb una fulla de pi

Es diu menyspreant quelcom que es cedeix algú amb despit

maneres de dir

Poder-se embolicar [alguna cosa] amb una fulla de bruc

Ésser mol xicoteta o insignificant una cosa

maneres de dir plantes cos huma

Posar el cap com una olla de cols

Marejar-lo a força de contar coses amoïnadores

maneres de dir animals

Prim com una orella de gat

Es diu d'una cosa molt prima

consells

Primer en la defensa que en l’ofensa

És preferible actuar bonament que amb maldat, ja que tot el món comprén la defensa i reprova l’atac

consells

Primer és l'obligació que la devoció

Es deu donar prioritat al que és més important

menjar

Primer és lo pa que el tafetà [tafetà = una classe de tela de luxe]

El menjar és primordial; tota la resta és secundària

consells

Primer és l’obligació i després la devoció

Sentencia que, lògicament, hi ha coses que s’han de fer necessàriament abans que unes altres

consells persones

Quan la dona parla del seu pollí, digues-li el que vol sentir

No digueu els defectes de la mainada a les mares, si no voleu tenir maldecaps

menjar

Quan s'escudella és calenta, no la deixis refredar

Significa que convé aprofitar el moment oportú, abans que passi l'oportunitat

foc menjar

Quan treguin l'escudella del foc, no abandonis mai el lloc

No convé abandonar res en el moment més propici, ja que algú altre es pot aprofitar d’allò que ens corresponia

persones

Qui a dos amos vol servir, l'un o l'altre la de trair

No es poden atendre dues coses ni col·laborar amb dues persones alhora, perquè són diferents i, a vegades, contradictòries

festa

Qui balla de pressa, no balla bé

Vol dir que la precipitació fa fer malament les coses

plantes mort menjar

Qui menja ceba no tremola després de mort

Intenta destacar la bondat de la ceba humorísticament

diners

Qui té diners, té tot adreç, i la filla del rei si la volgués

Significa que amb diners es poden conseguir moltes coses

casa persones

Qui té la teulada de vidre, que no tire pedres a la del veïnat

Vol dir que el qui té un defecte no ha de censurar els altres qui el tenen

saber casa

Sap més un boig a casa seva, que un savi a la dels altres

Sgnifica que cadascú dins el seu propi ambient té més facilitats d'obrar que fora

diners

Segons el guany fes la despesa

Aconsella ser equilibrat

maneres de dir llocs

Semblar la delicada de Gandia [o de la Vall]

Ser excessivament delicat, gemegador per poca cosa, fàcil d'emmalaltir-se

maneres de dir animals

Semblar una olla de grills

Haver gran xivarri, confusió, enrenou

dites

Separar la palla del gra [o el gra de la palla]

Destriar el que és essencial o substanciós d’allò que és únicament accessori o prescindible

llocs

Ser com l'àguila de Mataró: quan va ésser feta no va passar per la porta

Municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona

maneres de dir llocs

Ser com l'escolà de Quart, que corre molt i sempre aplega tard

Es diu referint-se a les persones que fan les coses de pressa però no en treuen profit

maneres de dir animals

Ser una colla de gats

Nombre molt insignificant de persones