`

Refranys vinya

bona vinya parlar beure

El bon vi fa bon llatí

Es diu perquè en beure vi se sol destravar la llengua i se sol enraonar molt

menjar vinya

El bon vi fa bon sagí [o Escudella i vi, fa bon sagí]

Es diu per proclamar les bones qualitats alimentícies i confortants d'aquells aliments

beure vinya aigua cos huma

El bon vi fa sang i l'aigua fa fang

És una manera d’alabar el vi i de menysprear l’aigua

vinya persones beure bona

El bon vi i l'home valent no solen durar molt temps [o L'home valent i la bóta de bon vi aviat s'acaben]

Vol dir que els qui presumeixen de valents sovint són arrauxats momentanis, que aviat perden el coratge

bona persones beure vinya

El bon vi no necessita ram ni la bona dona reclam

Significa que les coses bones no necessiten que se'n faci propaganda

vinya

El bon vi no necessita ram [o no ha menester ram]

Significa que les coses bones no necessiten propaganda

vinya beure bona

El bon vi pel bevedor fi

Només qui té molt bon gust o un paladar refinat pot apreciar l’excel·lència d’un producte

bona beure vinya

El bon vi ressuscita el pelegrí

Per recuperar forces. Els pelegrins solen recórrer llargues distàncies a peu i acabar cansadíssims

bona cos huma salut beure vinya

El bon vi surt a la cara i puja al topí

La ingesta d’alcohol dóna bon color de cara i afecta el cervell

donar bona vinya

El bon vi, beu-te'l tu i no el donis al veí

És un consell un poquet egoista que vol significar que primer és u que els altres

vinya beure bona

El bon vi, en vas petit

Les coses excel·lents, en poca quantitat, s’aprecien millor

vinya beure

El borratxo valent se'n va del vi a l'aiguardent

El vici menut sol portar al vici més gros

menjar bona vinya

El brou bon vi vol

El vi és bo per acompanyar quasi totes les menges

animals oficis vinya

El cavall del traginer coneix molt bé al taverner o [Cavall de traginer les tavernes coneix bé]

És una crítica a aquests professionals en base al fet que en cada parada de descans o posta de canvi aprofitaven per beure algun got de vi

vinya setmana treball

El dilluns, mercat i vi

Tota faena vol una recompensa

menjar foc vinya

El foc és mitja vida: el pa i el vi l'altra mitja .

Amb les condicions adequades, ningú no es mor de fred ni de fam

plantes vinya animals

El gat en sac i el vi en carbassa

Cada cosa requereix el recipient més adequat.

joc vinya persones

El joc fort, el vi ranci i la dona jove

Recomana aprofitar els millors plaers de la vida material

mesos camp plantes vinya

El juny és blader i el setembre, raïmer

La sega del blat sol fer-se en juny o juliol, mentre que la verema sol ser en setembre

beure mar vinya animals menjar

El llagostí des del mar ja crida el vi

El marisc i el peix, en general, es degusten molt bé amb vi blanc

plantes vinya mesos

El maig gemat fa el bon blat i l'agost fa el bon most

Un mes madura el cereal i l’altre, el raïm.

mal dormir salut beure vinya

El mal que el cura el dormir, malaltia de vi

El remei més efectiu contra els efectes de l’alcohol és dormir

vinya beure salut dormir mal

El mal que ve del vi vol dormir

El remei més efectiu contra els efectes de l’alcohol és dormir

beure vinya parlar

El massa vi no guarda secret ni paraula compleix

Beure vi sense mesura solta la llengua i anul·la la voluntat.

menjar plantes beure vinya

El meló madur demana vi pur

El vi sol acompanyar bé qualsevol cosa mengívola

plantes vinya beure menjar animals bona

El meló vol vi bo i el cargol diu que també en vol

El vi és el millor acompanyament en totes les menjades

vinya menjar

El menjar sense vi es torna verí

És una exageració per a recomanar de beure vi

vinya beure

El molt vi treu de si

L’excés d’alcohol fa perdre el cap

vinya mesos

El novembre, vi per vendre

El vi ha adquirit cos; ja no és most

menjar vinya

El pa canviat i el vi assegurat

Recomana menjar pa del dia i que no falte el vi

menjar vinya

El pa és fre del vi

El pa absorbeix els líquids, i per tant resta part dels efectes alcohòlics del vi, per això no convé beure vi sense menjar

menjar vinya beure

El pa fa passar i el vi fa tenir

El pa alimenta lentament i el vi dóna energia momentània

beure parentiu vinya menjar

El pa i el vi en cria de tota mena

Lloa l’excel·lència dels dos aliments en la criança humana. No fa molts anys, als xiquets se’ls donava un culet de vi de tant en tant com a suplement energètic

menjar mesos vinya

El pa i el vi neixen dintre el maig

Significa que en maig comencen a brotar el blat i el raïm

beure vinya plantes menjar colors

El pa negret, el vi agret i l'oli sabentet

Recomana el pa amb fibra i ben cuit, el vi fluix i l’oli saborós

menjar colors vinya

El pa pel color i el vi pel sabor

Cada aliment sol agradar més per un sentit que pels altres

vinya menjar

El pa per la vista i el vi pel tast

Cada aliment sol agradar més per un sentit que pels altres

menjar vinya beure

El pa, mudat i el vi, usat

Recomana menjar pa novell fet del dia i beure el vi que ja hem tastat i sabem que és bo

mar vinya animals menjar aigua

El peix ha de nedar tres vegades: en aigua, en vi i en oli

Viu en l’aigua, es fregeix en l’oli i es digereix acompanyat de vi

vinya persones beure

El pelegrí, primer sense el bordó que sense la bóta del vi [bordó = gaiata, pal, bastó]

Al caminant li és més necessària l’energia del vi que l’ajuda del bastó

menjar animals cos huma salut beure vinya

El porc fresc i el vi novell, causen dolors al ventrell

Tot aliment elaborat necessita un temps mínim de repós per a concloure la seua reacció química i estabilitzar-se

sants vinya mesos animals

El porc mata per Sant Lluc i posa la verema al cup (18 octubre)

És una bona data per preparar reserves per a passar l'hivern

vinya beure

El porró com més s'alça més s'abaixa

Recomana que cadascú se situi al lloc que li correspon.

mort vinya

El porró damunt la taula sempre apunta al qui primer s'ha de morir.

Superstició. Es tracta d'una creença generalitzada: a casa sempre es procurava que el broc petit del porró no apuntés a ningú.

vinya beure aigua

El que amb aigua viu, amb vi s'ofega

A qui no té el costum d’una cosa, li costa acceptar-la, i a qui viu amb simplicitat no li agraden les complicacions.

aigua dormir menjar beure salut vinya

El que en vi es gita en aigua desdejuna

Qui abusa de begudes alcohòliques, a l’endemà no té el cos en condicions

aigua beure vinya

El que l'aigua gela el vi ho desgela

L’aigua refresca i el vi calfen

beure vinya menjar

El qui beu bon vi, resta farina al molí

Ressalta que el vi alimenta tant o més que el pa

beure vinya

El qui beu massa vi ni guarda secret, ni compleix el que ha dit

Els efectes alcohòlics tarden a dissipar-se i fan perdre la raó

beure vinya

El qui beu vi no pot dir borratxo al seu veí

Critica els que critiquen sense fonament

mesos vinya

El raïm d'agost, al setembre most

Un mes es fa la collita i al següent comença la fermentació del vi

plantes vinya

El raïm diu al vi: Vine cap ací cosí

El vi és un bon acompanyament de qualsevol menja

vinya festivitats camp

El raïm per Tots Sants, encara que siguin cants

Ja és temps d'acabar la recol·lecció del raïm

vinya beure bona animals menjar

El ranci que és bo en el vi, en el porc no es pot sofrir

El vi millora quan envelleix; en canvi, el greix del porc perd qualitat

salut beure vinya

El refredat, el vi el combat

L’alcohol natural dóna moltes calories d’efecte immediat

persones beure vinya

El secret del teu veí te'l dirà un porró de vi

Qui té algun secret, és difícil que el confesse, però si li facilitem el camí convidant-lo a beure, probablement te’l dirà en estar mig borratxo

vinya beure

El secret mai no dura, allà on regna el vi

Qui té algun secret, és difícil que el confesse, però si li facilitem el camí convidant-lo a beure, probablement te’l dirà en estar mig borratxo

bona mesos vinya

El setembre és veremador i es fa vi del bo i millor

És quan es cull el raïm i se’l premsa

mesos vinya oratge plantes

El sol d'agost fa oli i fa most

La calor activa el metabolisme de les plantes