Refranys vinya

Cara vermella, cara de vi (Els borratxos habituals solen tenir el nas o la cara colrada)

beure, vinya, cos huma, colors

Carabassa sense vi, digueu-li fusta (La carabassa és poc gustosa, i per això se l’adoba amb vi per a l’elaboració de l’arrop i talladetes. Ací es refereix a la carabassa seca que s’utilitzava antigament com a recipient per al vi)

plantes, vinya

Carabassa sense vi, ni és carabassa ni carabassí (La carabassa és poc gustosa, i per això se l’adoba amb vi per a l’elaboració de l’arrop i talladetes)

menjar, vinya, plantes

Caragols, figues i peres, aigua no begues, sinó vi i tant que caragols, figues i peres vaiguen nadant (Indiquen que aquest aliments empassen millor en vi al temps que desaconsella beure aigua)

animals, menjar, aigua, plantes, vinya, beure

Carbassa sense vi, digues-li fusta

menjar, plantes, vinya

Cargols i peixos neixen amb aigua i moren amb vi.

aigua, animals, vinya

Cargols sense vi, no vull per a mi (Indica que el vi és el millor acompanyament)

beure, vinya, menjar, animals

Cargols, peres i meló, volen vi felló (El vi rabiós, molt fort)

animals, plantes, vinya, beure

Cargols, peres i pebrot volen vi ben fort (Significa que aquestes demanen que es begui vi)

animals, menjar, plantes, vinya, beure

Carn blaneta i vi pur, alimenten segur

menjar, vinya, beure

Carn d'avui, pa d'ahir i vi d'antany; salut per tot l'any

menjar, salut, vinya

Carn d'un dia, pa de dos, vi d'un any, salut per tot l'any (Cada aliment té la seua data òptima de consum)

menjar, salut, vinya

Carn de llebre, de moltó i de bou, sense vi al ventre no es cou (Són carns tan fortes que necessiten molt més que aigua per a ser ben digerides)

animals, menjar, beure, vinya

Carn fa carn i vi fa sang (Menjar carn i vi proveeix energia i renova el nostre cos)

vinya, salut, menjar

Carn fa carn, pa fa panxa i el vi mena la dansa ( Diu que la carn alimenta, que el pa ompli més que alimenta i que el vi dóna energia)

menjar, cos huma, vinya, beure

Càrrega de vi, quatre de blat, no està mal pagat (La gent del camp sol bescanviar-se els productes que elabora

vinya, menjar

Cartes, daus, dones i vi, al ric fan tornar mesquí (Els vicis solen dur a la ruïna econòmica i moral)

persones, beure, vinya, joc

Cartes, dones i vi treuen l'home de sí (Els vicis desbaraten la rectitud de les persones

joc, vinya, beure, persones

Cartes, dones i vi... mal camí! (Els vicis desbaraten la rectitud de les persones)

persones, beure, vinya, joc

Casa adobada i vinya plantada, fadrina casada

casa, plantes, persones, vinya

Casa de pare, vinya d'avi i oliver de besavi

vinya, parentiu, plantes, casa

Casa en la que visquis, vinya de la que beguis i terres les que tu et vegis (No s’ha de pretendre tenir més que allò que es puga atendre ni gastar més del que es té)

vinya, casa, camp

Casa feta i vinya plantada, pocs saben quina treballada

treball, vinya, casa

Casa obrada i vinya criada, dona casada (Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent)

casa, vinya, persones

Casa obrada i vinya plantada, fadrina casada (Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent)

persones, vinya, casa

Casa obrada i vinya plantada, mai no es veu el que costa (Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar)

casa, vinya, persones

Casa obrada, vinya plantada i sogra oblidada (Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent)

parentiu, vinya, casa

Casa per a ton estar, vinya per a ton beure i terra per a ton menjar (Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar)

camp, casa, menjar, vinya, beure

Casa per ton jeure, vinya per ton beure i terra tota la que tu puguis veure

vinya, beure, casa, camp

Casa que no hi ha pa fa plorar i la que no hi ha vi fa morir.

vinya, riure/plorar, menjar, casa

Casa, la que tu visquis; vinya, de la que beguis; i terra, la que tu et vegis (Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar)

beure, vinya, casa, camp

Casa, vinya i poltre, que els faci un altre.

vinya

Casar la minyona i vendre el vi de bona hora, l'afer és bona.

vinya

Casaràs ta filla i vendràs el vi si ho vol et teu veí ( Les coses no depenen moltes vegades de la pròpia voluntat, sinó de la dels altres o de les circumstàncies)

vinya, parentiu

Cassalla, beu i calla

menjar, vinya, parlar, beure

Cava que cavaràs, que al veremar ho trobaràs.

vinya

Cavall de traginer les tavernes coneix bé (És una crítica a aquests professionals en base al fet que en cada parada de descans o posta de canvi aprofitaven per beure algun got de vi)

animals, oficis, vinya

Celler calent arruïna molta gent

menjar, gent, vinya

Celler, que ressona, el vi se n'adona (El celler és el lloc on dorm el vi i requereix temperatura constant i silenci, per tant, si el celler ressona és que s’ompli de clientela i van disminuint els productes)

vinya

Com més vi més doctes (Els efectes de l’alcohol solten la llengua, envalentonen i fan parlar foradat)

vinya, beure, parlar

Com un cep (Embriac)

maneres de dir, vinya, beure

Comerciant de vi, comerciant mesquí (Els vinaters i els lleters tenen la mala fama d’aigualir el seu producte per a obtenir-ne més quantitat)

vinya, oficis, diners

Compra casa feta i vinya plantada.

vinya

Conforme és la bota, aixina és el vi

beure, vinya

Confrare del most (Aficionat a beure vi, embriac)

maneres de dir, beure, vinya

Consell de caputxí: no mengis sense vi (Lloança de les virtuts del vi. Les ordes caputxines tenen tradició licorera.)

vinya, beure, menjar, consells

Consells amb vi tenen mal fi (No s’ha de fer cas d’allò que diga qui està borratxo, que ni sap què està dient ni se’n recordarà després del que ha dit)

consells, beure, parlar, vinya

Crida vi i ven vinagre (Es diu de qui és fals i mostra dues cares)

vinya

Cridar vi i vendre vinagre (Ser hipòcrita, recomanar bones obres i obrar malament)

maneres de dir, vinya

D'aiguardent i malvasia, fes-ne barreja, Maria

salut, plantes, vinya, menjar

Pàgina 6 de 30.

El Refranyer