`

Refranys vinya

mesos plantes vinya indumentària

El temps de figues i raïms, eixampla els vestits

Recomana vestir lleuger al setembre perquè sol fer més calor que frescor

vinya beure

El tres defectes del vi

Florit, ferreny i fruitenc

persones vinya

El veí que té bon vi, ventura té prop de si

Si no té bon negoci, almenys té bona consolació

aigua beure vinya

El vi a glops i l'aigua a raig

És bo per a la salut beure vi amb moderació i aigua en abundància

menjar vinya

El vi a xafades i el pa a punyades

El raïm es xafa amb els peus i la massa es fa amb els punys. Fa ironia sobre com les millors coses es fan, aparentment, de qualsevol manera

vinya beure aigua

El vi agrada i l'aigua enfada

El vi té sabor i l’aigua és insípida.

beure vinya

El vi aigualit fa mal profit

El vi i tot aliment adulterat perden qualitat i sabor

vinya beure

El vi alabat crida convidat

Les bones coses resulten millors quan són compartides

mort salut beure vinya

El vi allarga la vida, però també la treu

Totes les coses, amb mesura són bones i amb desmesura són perjudicials

vinya beure salut menjar

El vi amb mesura i el pa amb cordura

Totes les coses, amb mesura són bones i amb desmesura són perjudicials

vinya beure animals bona

El vi ben bo i el cavall de pedra

Recomana el bon vi i no muntar a cavall a continuació, que actualment podem interpretar com conduir un vehicle

vinya beure

El vi bo és a la bóta del racó

Les coses de qualitat solen estar amagades o apartades per a evitar temptacions o confusions

beure vinya bona dormir

El vi bo és bon dormidor

Com més cos té el vi, més son provoca

cos huma vinya beure

El vi clar al cap sol pujar

El vi blanc afecta més el cap, i per més temps, que el vi negre

beure vinya

El vi clar fa senyor, el negre fa borratxó

És una opinió i un hàbit social. De fet, cada classe de vi és adequada per a una cosa: dolços, peix, formatge...

vinya vell beure persones

El vi clar i vell fa savi el jove i jove el vell

Encara que el vi no fa savi a ningú, vol dir que aquieta els inquiets infonent-los son i rejoveneix els vells donant-los energia

vinya beure animals aigua

El vi com a rei i l'aigua com a bou

El vi s’ha de beure amb comediment, i l’aigua, com més millor

cantar beure vinya

El vi crida la cançó

El vi posa alegre a qui en beu

vinya beure dormir

El vi crida la son

L’alcohol del vi o dels licors produeix somnolència i fa dormir profundament

vinya beure parlar

El vi crida la xerrada i la baralla

En la quantitat que s’ingerisca està la diferència d’actituds

salut beure vinya

El vi cuit no fa mal encara que en beguis un maial [maial = tant com en traga la premsa]

El vi bollit perd tot l’alcohol, com el brandi o l’orujo cremats. Els nostres majors es feien sopes de vi calent per al refredat

vinya mesos

El vi d'agost, no fa most

El raïm collit massa prompte no fa bon vi

casa vinya beure

El vi de casa no emborratxa

Tradicionalment, a casa es beu el vi més fluix, ja que el bo és per a vendre’l

beure vinya

El vi de la bodega escalfa l'esquena

El vi de compra és millor que el fet de casa

vinya beure mal festivitats

El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal

Una cosa extraordinària, no habitual, no afecta o afecta poc i és lògicament comprensible pels altres

vinya persones

El vi del veí és el millor vi

L’enveja juga la mala passada que creguem que les coses dels altres són millors que les pròpies

cos huma beure vinya

El vi des que el van trepitjar fuig dels peus i puja al cap

El suc de raïm fermenta prompte i va adquirint graduació alcohòlica

vinya parlar beure

El vi diu la veritat

L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor

beure vinya salut

El vi dolç fa coragre [coragre = acidesa d’estómac]

Els sucs estomacals compensen la dolçor amb acidesa

vinya beure parlar cos huma

El vi dóna bona llengua

L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor

beure vinya aigua

El vi dóna força i l’aigua en treu

El vi és energètic, en canvi l’aigua no

salut beure vinya

El vi entra dolcet i ix amarguet

Resulta agradable al paladar però els efectes del seu alcohol poden resultar nocius

vinya beure mal bona

El vi és bon mosso, però mal amo

Mentre la voluntat impera sobre el vi, tot va bé; si el vi impera sobre la voluntat, crea dependència i esclavitza

vinya beure parlar

El vi és el millor testimoni de la veritat

L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor

vinya salut beure

El vi és enganyós: primer dóna força i després dolors

El vi és energètic; però en excés cau mal

parlar beure vinya

El vi és l'ham de la veritat

L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor

menjar vinya beure persones

El vi és la llet dels vells i la llet el vi dels infants

Suposa que el vi dóna força als vells, com la llet en dóna als infants

vinya beure menjar

El vi és la llet [o el brou] dels pobres

Com que el vi corrent és més barat que la llet o la carn i dóna energia, de sempre ha sigut aliment de pobres

beure vinya salut

El vi és la medecina dels pobres

Més que medecina és la consolació, perquè entela el cap i fa que s’obliden momentàniament els problemes.

vinya beure amistat

El vi és mal enemic

Qui se n’ha passat de la ratlla bevent ha de lamentar haver dit o fet coses anormals baix els efectes alcohòlics

vinya

El vi és vendre i penedir

El vi té efectes secundaris indesitjats. Ací es refereix al taverner, que de primer obté un benefici i després ha de carregar amb el borratxo

vinya beure

El vi esquiva les penes

No les lleva, simplement les evita transitòriament

beure vinya joc menjar

El vi estalvia el pa i el pa estalvia el vi

És un aliment que, pel seu contingut energètic, pot suplir al pa, i a l’inrevés

menjar vinya beure

El vi fa com la sal: no porta mida

Cal saber dosificar-ne la quantitat

vinya beure dormir

El vi fa dormir

No sols fa son, sinó que fa dormir profundament

beure vinya parlar

El vi fa parlar a glops, però clar

El vi va fent soltar la llengua a poc a poc fins que es confessen tots els secrets

beure parlar vinya

El vi fa parlar llatí

Els efectes etílics fan soltar la llengua al bevedor

beure alegria vinya dormir

El vi fa riure i fa dormir

Els efectes etílics al principi dona eufòria i acaba donant sopor

menjar vinya beure

El vi fa sagí [sagí = greix, cansalada, saïm]

Si bé el vi alimenta, realment no engreixa, sinó que aprima

cos huma menjar animals vinya beure

El vi fa sang, la carn fa carn i el peix fa fang

És una manera d’alabar el vi i de menysprear els altres

beure vinya vell

El vi fa sant el vell

Li fa son i li dóna aspecte de beatitud

vinya beure

El vi fa tenir [tenir = aguantar]

Calfa el cos i dóna energia transitòria

beure vinya

El vi fort fa anar de tort

El vi d’altra graduació alcohòlica afecta l’equilibri i fa anar de costat i fent esses

vinya beure menjar

El vi fred i el caldo calent i si pot ser bullent

El vi calent afecta el cap de seguida; el caldo molt calent està més apetitós

bona beure vinya

El vi ha de tenir coses de la dona hermosa: bon color, bon nas i bona boca

Ha d’agradar a la vista, tenir bon aroma i regalar el paladar

vinya beure amistat

El vi i el secret són enemics

Qui se n’ha passat de la ratlla bevent ha de lamentar haver dit o fet coses anormals baix els efectes alcohòlics

beure alegria oratge vinya

El vi i el sol fan posar alegre

Els dies grisos o plujosos entristeixen l’ànim

vinya beure amor

El vi i l'amor, mosseguen [o peguen] de traïdor

A vegades acaben malament sense esperar-s’ho

vinya beure amistat

El vi i l'enemistat descobreix la veritat

Quan dos persones s’enemisten, trauen en públic els defectes i els secrets pitjors de l’altra

vinya vell

El vi i l'or, com més vell millor

La vellesa els dóna qualitat: al vi, més cos, i a l’or, més garantia

beure riure/plorar vinya saber persones

El vi i la muller es riuen del saber

Significa que els resultats dels efectes etílics escapen a la lògica, al saber i a la racionalitat, per ser volubles i canviants, com algunes actituds femenines nascudes de la intuïció

amistat beure vinya

El vi i la veritat tenen bona amistat

Els efectes etílics fan soltar la llengua al bevedor i dir les veritats

vinya amistat

El vi i l’amic, l’antic

Podem confiar en allò que coneixem bé

vinya beure dormir

El vi mesura la son

La son va en proporció directa amb la quantitat de vi beguda

animals salut vinya

El vi moscatell acurta la vida i allarga l'ocell

Moscatell és una varietat de raïm que alimenta les aus i que l’home sol transformar en vi

vinya

El vi moscatell no es guarda bé amb pitxell

Aquest vi dolç perd qualitat i aroma quan se serveix

beure vinya

El vi no porta calces

L’abús de vi desproveeix d’inhibicions i mostra la personalitat del bevedor com si li desvestira l’ànima

vinya beure

El vi no té bragues, ni de drap ni de lli

L’abús de vi desproveeix d’inhibicions i mostra la personalitat del bevedor com si li desvestira l’ànima

beure vinya

El vi no té vergonya

L’abús de vi desproveeix d’inhibicions i mostra la personalitat del bevedor com si li desvestira l’ànima

beure vinya cos huma

El vi noga molt els ulls

No s'ha d'abusar de la beguda

beure vinya menjar

El vi per menjar i no per traguejar

Convé com a acompanyament, no sol

vinya beure

El vi porta a tothom la raó

Quan el vi entela l’enteniment, cada u creu tenir la raó

menjar vinya

El vi pur, menjar curt

Destaca que el vi és un bon complement alimentar

sants vinya mesos

El vi que deixa Sant Urbà, ja el pots llençar (25 maig)

El vi obtingut en aquesta data no sol tenir qualitat

vinya

El vi que té gust de pega dues vegades es mastega

El vi que s’ha guardat en tonell de fusta o en bóta de pell [revestits interiorment amb pega] ha pres el sabor i l’olor de la fusta noble i de la pega, que a vegades se solta

treball vinya vell

El vi se’n va per les juntes

Els afers en què intervénen diversos interessats o professions no solen ser perfectes i hi solen haver falles per descoordinació o malentesos

parlar beure vinya

El vi solta la llengua

L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor

vinya beure menjar

El vi vell, i el pa novell

Dels vins ja tastats se sap quin és el bo; i el pa millor és l’acabat de fer

vinya beure bona dormir

El vi vol bon coixí

El vi fa son i dormir fa passar la borratxera

casa beure vinya

El vi, beu-lo a casa

Si es beu en companyia, uns per altres fan que es bega més del compte