Tema
vinya
1.461 refranys catalogats sota aquest tema.
El vell planta la vinya, i el jove la verema.
vinya
El vi a glops i l'aigua a raig
Promou la moderació en l'alcohol i la salut. Recomana beure el vi a poc a poc (a glops) per assaborir-lo i controlar-ne la quantitat, mentre que l'aigua s'aconsella beure-la amb abundància i sense mesura (a raig) per hidratar-se correctament.
aigua vinya beure
El vi a xafades i el pa a punyades
El raïm es xafa amb els peus i la massa es fa amb els punys. Fa ironia sobre com les millors coses es fan, aparentment, de qualsevol manera
menjar vinya
El vi agrada i l'aigua enfada
Expressa amb humor i ironia la preferència pel vi, destacant que el vi aporta sabor, alegria i fa sang, mentre que l'aigua es considera insípida, freda o fins i tot pròpia només per als peixos.
aigua vinya beure
El vi aigualit fa mal profit
El vi i tot aliment adulterat perden qualitat i sabor
beure vinya
El vi alabat crida convidat
Les bones coses resulten millors quan són compartides
vinya beure
El vi alegra el cor de l'home i de la dona també; però es deu beure segons convé
vinya beure persones cos huma
El vi allarga la vida, però també la treu
Totes les coses, amb mesura són bones i amb desmesura són perjudicials. El costat positiu ("allarga la vida"): Fa referència a la tradició mediterrània que considera el vi (consumit amb moderació) com un aliment saludable, social i que dona alegria. El costat negatiu ("però també la treu"): Avisa clarament que l'abús del consum (l'alcoholisme) acaba destruint la salut i escurçant la vida.
mort salut vinya beure
El vi amb mesura i el pa amb cordura
Totes les coses, amb mesura són bones i amb desmesura són perjudicials. El vi amb mesura: Reitera que l'alcohol s'ha de prendre en quantitats petites per gaudir-ne sense perdre el control ni la salut. El pa amb cordura: Tot i que el pa és l'aliment bàsic, demana no malgastar-lo i menjar-ne el que pertoca, sense golafreria ni malbaratament.
menjar salut vinya beure
El vi ben bo i el cavall de pedra
Recomana el bon vi i no muntar a cavall a continuació, que actualment podem interpretar com conduir un vehicle
vinya beure animals bona
El vi bo és a la bóta del racó
Les coses de qualitat solen estar amagades o apartades per a evitar temptacions o confusions
vinya beure
El vi bo és bon dormidor
Com més cos té el vi, més son provoca
beure vinya bona dormir
El vi clar al cap sol pujar
Adverteix que el vi blanc, tot i tenir una aparença clara i lleugera, té la capacitat d'embriagar ràpidament i de manera traïdora. La dita subratlla el contrast entre l'aspecte inofensiu de la beguda i la seva rapidesa per pujar al cap.
cos huma vinya beure
El vi clar fa senyor, el negre fa borratxó
Reflexiona sobre els efectes i la consideració social que s'atribuïa als diversos tipus de vi. El vi clar fa senyor: Es refereix al vi blanc o rosat. Es considerava una beguda més fina, suau i lleugera. S'associava a les classes socials més altes ("senyors"). El negre fa borratxó: Fa referència al vi negre. Se'l considerava un vi més fort, intens i pesat. Es creia que convidava a beure'n més quantitat i que pujava més ràpidament al cap, associant-lo popularment amb l'excés i la gresca.
vinya beure
El vi clar i vell fa savi el jove i jove el vell
Encara que el vi no fa savi a ningú, vol dir que aquieta els inquiets infonent-los son i rejoveneix els vells donant-los energia
vinya vell beure persones
El vi clar i vell i amb una mica d'aigua fa bon consell.
La moderació permet gaudir del vi sense perdre la capacitat de raonar i prendre decisions assenyades. Recomana rebaixar el vi fort amb aigua per evitar els excessos, afavorir una beguda més moderada i mantenir el cap clar.
aigua consells vinya beure
El vi clar per les dones i el negre pels homes
Reflecteix els antics costums i rols de gènere de la societat tradicional. Relaciona el tipus de vi amb el suposat caràcter o constitució que històricament s'atribuïa a cada gènere. El vi "clar" (més suau) s'associava a les dones, mentre que el negre (més fort i robust) es reservava per als homes.
persones vinya
El vi com a rei i l'aigua com a bou
Ensenya com s'ha de beure cadascun d'aquests líquids per a gaudir-ne correctament o mantenir la salut. El vi s'ha de prendre de manera pausada, xarrup a xarrup, assaborint-lo amb elegància, dignitat i moderació, tal com faria un monarca d'alta distinció a la seva taula. l'aigua s'ha de beure en abundància, a grans glops, de cop i sense tants miraments, exactament com fa un bou quan s'apropa a l'abeurador després d'una llarga jornada de feina al camp.
aigua animals vinya beure
El vi crida la cançó
El vi posa alegre a qui en beu
cantar beure vinya
El vi crida la son
L’alcohol del vi o dels licors produeix somnolència i fa dormir profundament
vinya beure dormir
El vi crida la xerrada i la baralla
En la quantitat que s’ingerisca està la diferència d’actituds
vinya beure parlar
El vi cuit no fa mal encara que en beguis un maial
[maial = tant com en traga la premsa]. El vi bollit perd tot l’alcohol, com el brandi o l’orujo cremats. Els nostres majors es feien sopes de vi calent per al refredat
salut vinya beure
El vi d'agost no fa bon most.
vinya
El vi d'agost, no fa most
El raïm collit massa prompte no fa bon vi
vinya mesos
El vi de casa no emborratxa
Tradicionalment, a casa es beu el vi més fluix, ja que el bo és per a vendre’l
casa vinya beure
El vi de la bodega escalfa l'esquena
El vi de compra és millor que el fet de casa
beure vinya
El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal
25 desembre. Una cosa extraordinària, no habitual, no afecta o afecta poc i és lògicament comprensible pels altres
festivitats mal vinya beure
El vi del joc, el beu qui pot
Averteix sobre els perills del joc i la gresca, indicant que les conseqüències o les despeses (com ara pagar el vi) acostumen a recaure en qui s'ho pot permetre o en el guanyador, tot vinculant els vicis de la taula i l'atzar. Recorda que qui gasta en el joc sovint posa en risc els seus béns. Mostra com el guanyador o el més avantatjat és qui pot gaudir de la ronda o el premi. Relaciona el vi, les dones i el joc com a elements que desequilibren la llar.
joc vinya
El vi del veí és el millor vi
L’enveja juga la mala passada que creguem que les coses dels altres són millors que les pròpies
vinya persones
El vi des que el van trepitjar fuig dels peus i puja al cap
El suc de raïm fermenta prompte i va adquirint graduació alcohòlica
cos huma beure vinya
El vi diu la veritat
L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor
vinya parlar beure
El vi dolç fa coragre [coragre = acidesa d’estómac]
Els sucs estomacals compensen la dolçor amb acidesa
beure vinya salut
El vi dóna bona llengua
L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor
vinya beure parlar cos huma
El vi dóna força i l’aigua en treu
Exalta popularment les propietats de la vinya davant el consum d'aigua, associant el vi amb l'energia i la vitalitat, i l'aigua sola amb la debilitat.
aigua vinya beure
El vi en porró, l'aigua en botitjó
Assigna a cada beguda el seu recipient ideal de fang o vidre per a una conservació i un consum òptims. El porró de vidre és l'estri per excel·lència per a compartir el vi en colla, de manera higiènica i sense tocar el broc amb els llavis. El canter o botijo de fang és el millor invent tradicional per a mantindre l'aigua ben fresca durant els mesos de calor. El fang porós fa que l'aigua sufe de manera natural cap a l'exterior, s'evapore amb la calor i racione la frescor interna del líquid.
aigua vinya
El vi entra dolcet i ix amarguet
Resulta agradable al paladar però els efectes del seu alcohol poden resultar nocius
salut beure vinya
El vi és bon mosso, però mal amo
Mentre la voluntat impera sobre el vi, tot va bé; si el vi impera sobre la voluntat, crea dependència i esclavitza
vinya beure mal bona
El vi és el millor testimoni de la veritat
L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor
vinya beure parlar
El vi és enganyós: primer dóna força i després dolors
Destaca el doble efecte del consum de vi: proporciona una sensació inicial d'energia i calidesa, però l'excés comporta conseqüències físiques negatives (ressaca, problemes de salut). S'utilitza tradicionalment per advertir contra l'abús de l'alcohol, subratllant que l'efecte immediat (energia) és enganyós.
salut vinya beure
El vi és l'ham de la veritat
L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor
parlar beure vinya
El vi és la llet dels vells i la llet el vi dels infants
Suposa que el vi dóna força als vells, com la llet en dóna als infants
menjar vinya beure persones
El vi és la llet [o el brou] dels pobres
Com que el vi corrent és més barat que la llet o la carn i dóna energia, de sempre ha sigut aliment de pobres
vinya beure menjar
El vi és la medecina dels pobres
Més que medecina és la consolació, perquè entela el cap i fa que s’obliden momentàniament els problemes.
beure vinya salut
El vi és mal enemic
Qui se n’ha passat de la ratlla bevent ha de lamentar haver dit o fet coses anormals baix els efectes alcohòlics
vinya beure amistat
El vi és més llaminer que el sucre
[llaminer = llépol, golós, golut, gormand]. El vi pot crear dependència, el sucre no
menjar vinya beure
El vi és vendre i penedir
El vi té efectes secundaris indesitjats. Ací es refereix al taverner, que de primer obté un benefici i després ha de carregar amb el borratxo
vinya
El vi esquiva les penes
No les lleva, simplement les evita transitòriament
vinya beure
El vi estalvia el pa i el pa estalvia el vi
És un aliment que, pel seu contingut energètic, pot suplir al pa, i a l’inrevés
beure vinya joc menjar
El vi fa com la sal: no porta mida
Cal saber dosificar-ne la quantitat
menjar vinya beure
El vi fa dormir
No sols fa son, sinó que fa dormir profundament
vinya beure dormir
El vi fa parlar a glops, però clar
El vi va fent soltar la llengua a poc a poc fins que es confessen tots els secrets
beure vinya parlar
El vi fa parlar llatí
Els efectes etílics fan soltar la llengua al bevedor
beure parlar vinya
El vi fa riure i fa dormir
El consum de vi produeix inicialment un efecte d'eufòria i desinhibició (fa riure), però a mesura que l'alcohol s'absorbeix i passen els efectes etílics, el sistema nerviós es deprimeix i acaba provocant somnolència i sopor (fa dormir).
dormir vinya beure alegria
El vi fa sagí
[sagí = greix, cansalada, saïm]. S'utilitza per lloar les propietats nutritives, reconfortants i calòriques del vi. En la societat agrícola antiga, el greix corporal s'associava directament a una bona alimentació i a una salut de ferro. Dir que el vi «fa sagí» equivalia a dir que era un aliment potent que donava energia i "alimentava" el cos.
menjar vinya beure
El vi fa saltar els vells.
vinya persones beure
El vi fa sang, i el pa fa carn
Ho diuen les persones afectades als bons aliments.
menjar vinya beure
El vi fa sang, la carn fa carn i el peix fa fang
Alaba les propietats energètiques de la carn i el vi. La carn construeix el nostre cos ("fa carn") i el vi aporta vigor i salut ("fa sang"), mentre que el peix queda menystingut com a aliment menys nutritiu o "fanguer" (fa fang).
animals cos huma menjar vinya beure
El vi fa sant el vell
Li fa son i li dóna aspecte de beatitud
beure vinya vell
El vi fa tenir [tenir = aguantar]
Calfa el cos i dóna energia transitòria
vinya beure
El vi força i l'aigua en treu.
Resalta el vi com una font d'energia, escalfor i vigor per al cos i considera l'aigua com una beguda que aigua la festa, gela l'estómac o treu les ganes de treballar.
aigua vinya beure
El vi fort fa anar de tort
El vi d’altra graduació alcohòlica afecta l’equilibri i fa anar de costat i fent esses
beure vinya
El vi fred i el caldo calent i si pot ser bullent
Recorda com s'han de prendre aquestes dues begudes pel bon gust i la salut: el vi es gauda millor fresc, mentre que el caldo o brou demanar anar ben calent, fins i tot bullent. El vi calent puja al cap molt de pressa i és poc agradable. El brou molt calent reconforta millor el cos i té millor gust.
menjar vinya beure
El vi ha de tenir coses de la dona hermosa: bon color, bon nas i bona boca
Ha d’agradar a la vista, tenir bon aroma i regalar el paladar
bona beure vinya
El vi i el secret són enemics
Qui se n’ha passat de la ratlla bevent ha de lamentar haver dit o fet coses anormals baix els efectes alcohòlics
vinya beure amistat
El vi i el sol fan posar alegre
Els dies grisos o plujosos entristeixen l’ànim
beure alegria oratge vinya
El vi i l'amor, mosseguen [o peguen] de traïdor
A vegades acaben malament sense esperar-s’ho
vinya beure amor
El vi i l'enemistat descobreix la veritat
Quan dos persones s’enemisten, trauen en públic els defectes i els secrets pitjors de l’altra
vinya beure amistat
El vi i l'or, com més vell millor
La vellesa els dóna qualitat: al vi, més cos, i a l’or, més garantia
vinya vell
El vi i la muller es riuen del saber
Significa que els resultats dels efectes etílics escapen a la lògica, al saber i a la racionalitat, per ser volubles i canviants, com algunes actituds femenines nascudes de la intuïció
beure riure/plorar vinya saber persones
El vi i la veritat tenen bona amistat
Els efectes etílics fan soltar la llengua al bevedor i dir les veritats
amistat beure vinya
El vi i l’amic, l’antic
Podem confiar en allò que coneixem bé
vinya amistat
El vi li diu a la gola: "que bé cola"
vinya
El vi li diu al barral: "que bé cau"
vinya
El vi mesura la son
La son va en proporció directa amb la quantitat de vi beguda. La frase pot suggerir que el consum de vi influeix en la qualitat del son, sovint provocant somnolència inicial però alterant el descans a llarg termini.
dormir vinya beure
El vi moscatell acurta la vida i allarga l'ocell
Fa referència a la fama d'afrodisiac que històricament s'ha atribuït a aquesta varietat. Com que és un vi dolç, alcohòlic i aromàtic, la dita juga amb la idea que "anima" la virilitat (allarga l'ocell) a canvi d'un consum que, a la llarga, seria perjudicial per a la salut (acurta la vida).
animals salut vinya
El vi moscatell no es guarda bé amb pitxell
És una lliçó clàssica de saviesa popular sobre la conservació del vi: el moscatell perd la seua qualitat si no es guarda en el recipient adequat. Com que el moscatell és un vi dolç i molt aromàtic, si el guardes en un pitxell (o pitxer) obert, l'aire l'oxida ràpidament, perd la graduació i s'evaporen les seves aromes essencials.
vinya
El vi natural no et farà mal
Cert
vinya beure salut
El vi no porta calces
L’abús de vi desproveeix d’inhibicions i mostra la personalitat del bevedor com si li desvestira l’ànima
beure vinya
El vi no té bragues, ni de drap ni de lli
L’abús de vi desproveeix d’inhibicions i mostra la personalitat del bevedor com si li desvestira l’ànima
vinya beure
El vi no té vergonya
L’abús de vi desproveeix d’inhibicions i mostra la personalitat del bevedor com si li desvestira l’ànima
beure vinya
El vi noga molt els ulls
No s'ha d'abusar de la beguda
beure vinya cos huma
El vi novell infla el ventrell
El vi novell, a vegades, té un punt d’agulla, té gas, perquè ecara està activa la seua reacció química, que pot causar molèsties o inflor a la panxa.
cos huma salut vinya beure
El vi novell per Sant Andreu ja és vell
30 novembre. Data d’inici de la seua maduresa
mesos sants vinya
El vi pel color, el pa per l'olor i tot pel sabor
Indica els seus elements atractius
vinya colors menjar
El vi per menjar i no per traguejar
Convé com a acompanyament, no sol
beure vinya menjar
El vi porta a tothom la raó
Quan el vi entela l’enteniment, cada u creu tenir la raó
vinya beure
El vi pur, menjar curt
Destaca que el vi és un bon complement alimentar
menjar vinya
El vi que deixa Sant Urbà, ja el pots llençar
25 maig. El vi obtingut en aquesta data no sol tenir qualitat. Significa que si el vi ha aguantat bé fins a la festivitat de Sant Urbà sense fer-se malbé (avinar-se o picar), probablement ja es mantindrà bo, indicant que el bon temps o la calor podrien espatllar-lo abans.
mesos sants vinya
El vi que té gust de pega dues vegades es mastega
El vi que s’ha guardat en tonell de fusta o en bóta de pell [revestits interiorment amb pega] ha pres el sabor i l’olor de la fusta noble i de la pega, que a vegades se solta
vinya
El vi se’n va per les juntes
Els afers en què intervénen diversos interessats o professions no solen ser perfectes i hi solen haver falles per descoordinació o malentesos
treball vinya vell
El vi solta la llengua
L’alcohol del raïm afecta el cervell i li fa parlera al bevedor
parlar beure vinya
El vi vell, i el pa novell
Dels vins ja tastats se sap quin és el bo; i el pa millor és l’acabat de fer
vinya beure menjar
El vi vol bon coixí
El vi fa son i dormir fa passar la borratxera
vinya beure bona dormir
El vi, beu-lo a casa
Suggereix gaudir del vi en la intimitat o companyia propera, evitant els excessos que sovint comporta beure en grans grups o fora de l'entorn domèstic. Aquesta dita promou un consum moderat, tranquil i assenyat del vi.
casa vinya beure
El vi, la ira i el joc descobreixen l'home
vinya joc
El vi, la llet i els ous els vells fan tornar nous
Són molt alimentosos. Posa en valor els tres aliments considerats "reforçants". Bàsicament, diu que si un vell menja bé i es cuida amb aquests productes de la terra, pot recuperar la vitalitat d'un jove.
menjar vinya beure
El vi, la sal i el pebre porten mesura
Fora de límit són més perjudicials que beneficiosos. Tots tres són elements que donen vida i sabor, però que en mans de qui no té fre, es tornen contra ell. És una lliçó de saviesa popular que ens diu que les coses bones només ho són si sabem quan aturar-nos.
menjar plantes vinya beure
El vi, la veritat i la dona poden més que l'honra
Els tres elements són l’exponent, el retrat, la carta de presentació, d’un home
persones vinya
El vi, les dones i el joc fan anar l'home tort
vinya
El vi, per aficionar, aigua no té de portar
Significa que, perquè el vi puga agradar, captivar o fer afició entre els qui el tasten, ha de ser pur i no estar aigualit. Crítica la vella pràctica de determinats taverners o comerciants de batejar el vi (afegir-li aigua) per a fer-ne més quantitat i guanyar més diners. Més enllà del món del vi, s'aplica a qualsevol situació de la vida per a defensar que les coses han de fer-se de manera honesta, autèntica i amb tota la seua substància, sense dreceres ni enganys que en rebaixen la qualitat.
aigua vinya beure