vinya

Darrera de la carn, bon vi i bon trago

És la millor manera d'ajudar a digerir-la

menjar beure vinya

Darrera de la carn, bon vi i si és porc encara més fort.

Destaca la importància de maridar la carn, especialment el porc, amb un bon vi per gaudir millor del menjar. La dita suggereix que el vi ajuda a pair o potenciar el sabor de la carn.

animals bona menjar vinya beure

Darrera de les figues aigua i darrera de les peres vi

Aconsella sobre el maridatge ideal per a aquestes fruites per evitar mals de panxa, suggerint aigua després de menjar figues i vi després de les peres. És una dita popular que destaca els millors acompanyaments per a la digestió.

aigua menjar plantes vinya beure

Darrera de les peres bon vi begues.

Recomana beure vi després de menjar peres per acompanyar-les millor. Suggereix que el vi ajuda a la digestió de certes fruites.

bona menjar plantes vinya beure

Darrera l'enciamet, un bon traguet

Segons la tradició popular, l'enciam es considera un aliment "fred" i "aigualit" que pot ser difícil de digerir si no s'acompanya de la calidesa del vi.

bona menjar plantes vinya beure

Darrere cap fruita begues vi, darrere la taronja sí

Manera humorística de justificar un glop de vi a destemps

vinya plantes beure

Darrere de res begues vi, darrere de l'arròs si

Vol dir que el vi és bo en qualsevol circumstància

maneres de dir beure plantes vinya menjar

Darrers d'agost, a prop del most.

Prest serà la verema i es farà el vi.

vinya

Dasta [fins] les figues del cofí, tenen fi

Vol dir que tot arriba a acabar-se en aquest món

plantes vinya

De bon cep ha de ser la vinya; de bona mare, la filla

Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills

parentiu vinya plantes consells bona

De bon cep planta la vinya, i de bona mare la filla

Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills

bona consells vinya plantes parentiu

De bon vi, bon vinagre

De gent bona és difícil que isca algun descendent roí

persones vinya bona

De bon vi, bona borratxera

Si el vi és de la terra i és bo, l'embriaguesa es veu amb més "indulgència".

bona vinya beure

De bon vi, molt per mi; de xerigot, ni molt ni poc.

vinya

De bona mare bon fill, de bona bóta bon vi

vinya parentiu

De bona planta, bona vinya

De gent bona és difícil que isca algun descendent roí

bona vinya plantes parentiu

De bona sarment planta la vinya, i de bona mare pren la filla

Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills

plantes parentiu vinya bona

De cal xirivirí, no em va el pa ni el vi; del cal xaravà, no em va ni el vi ni el pa

No convenir ni una cosa ni l'altra.

vinya

De casar filles i vendre vi, mai te n'hagis de penedir

Vol dir que cal anar de pressa a l’hora de vendre el vi [es pot tornar agre] i quan s’ha de casar una filla [es fan grans i costen més de casar]

vinya parentiu amor

De cavar la vinya, en sap qualsevol, però podar-la no en sap qui vol.

De les dificultats de la poda.

vinya

De dona finestrera, de camp vora ribera i de vinya en camí ral, no se'n treu gaire cabal

Adverteix sobre tres situacions poc productives o de risc: Dona finestrera: Fa referència a la dona que passa massa temps mirant per la finestra i xarrant, indicant poca feina a la casa. Camp vora ribera: Els camps situats massa a prop del riu són molt vulnerables a les riuades i tempestes, perdent-se sovint la collita. Vinya en camí ral: En estar al costat d'un camí molt transitat, el fruit és fàcil de robar o fer malbé pels vianants.

camp diners persones plantes treball+1

De figuera verdal, una a cada vinya en cal.

vinya

De gota en gota s'eixuga la bota

Significa que la constància en l'estalvi de petites quantitats arriba a fer estalviar cabals grossos i s'aconsegueixen grans resultats.

vinya maneres de dir

De gota en gota s'ompli [o s'eixuga] la bóta

A gotes, de mica en mica. Sol utilitzar-se per destacar que la combinació de determinats factors (com ara la passió, l'esforç, la metodologia o el treball en equip) porta a l'èxit.

vinya maneres de dir

De la pols de la farina i de la bromera del vi, porten mantellina en randa les xiques de l’Alforí

[l’Alforí = Fontanars dels Alforins, poble vinater]. El benefici i la festa són resultat del treball fet

llocs vinya

De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi

11 novembre. La plantació a l'inici de la tardor permet que la vinya s'adapti bé al terreny abans del fred intens, la qual cosa beneficia la qualitat del raïm futur.

camp mesos plantes sants vinya

De la vinya vora camí, no faràs molt de vi

vinya

De mal cep no pot sortir bon sarment.

Recomana triar bé.

vinya

De mica en mica s'omple la pica, i de gota en gota s'omple la bota

Significa que amb persistencia, paciència i petits esforços constants s'aconsegueixen grans objectius, per molt llargs o difícils que semblin. És una crida a la constància i a no tenir pressa, valorant el progrés gradual.

aigua vinya beure

De pa florit i de vi agre ningú és de plànyer.

vinya menjar

De ponent, ni dona, ni vi, ni casament

En general, la tradició valenciana desconfia de tot allò procedent de Castella

persones vinya oratge

De Sant Jordi a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix.

Sant Jordi 23 abril. Sant Miquel: 29 setembre. En època calorosa convé evitar allò que dóna calor i certes espècies de peix que estan més tendres i saboroses en hivern

animals persones sants vinya mar

De Sant Sadurní, les dones i el vi

Sant Sadurní d'Anoia és un municipi barceloní de la comarca de l'Alt Penedès. Resposta humorística que es donava a la pregunta «Què tal?

llocs persones vinya

De Sant Sadurní, les dones, el cava i el vi

Municipi de la comarca de l'Alt Penedès a la província de Barcelona. Resposta humorística que es donava a la pregunta «Què tal?

llocs persones vinya

De tal cep, tal ascla

[ascla = estella]. Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons

vinya parentiu

De tal parra, tal raïm

Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons

parentiu vinya

De terra d'escorpins, pa poc i poc vi.

vinya

De traguet en traguet, fa el vi profitoset.

vinya

De Tremp, heu perdut l'enteniment per la gola de l'aiguardent

Capital de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida

vinya beure llocs

De vegades tan dolent és el vi com les mares.

vinya persones

De vell amic, vella espasa i vi vell, no sol hom desfer-se'n.

Lloa el valor d'allò que ha resistit el pas del temps: Vell amic: Representa la lleialtat provada. Vella espasa: Simbolitza l'eina o l'arma que mai falla. Vi vell: És el símbol del pòsit i la maduresa. El temps li ha tret l'aspror i l'ha tornat millor. Aconsella no canviar la seguretat de l'experiència per la novetat incerta. És una crida a conservar allò que és autèntic, perquè la vellesa, en aquests casos, no és decadència sinó excel·lència.

vinya

De vi el més vell, d'amor el més novell

amor vell vinya

De vi, cada hora un picotí.

vinya

De vi, oli, porc i amic, el millor és el més antic

Cert. Amb els anys, les tres coses milloren i es valoren més.

amistat animals menjar vinya

De vinya ben afamada, verema doblada.

vinya

De vinya mal llaurada, collita esguerrada.

vinya

De vinya que no es llaura, ni es parla

vinya

Deia el savi Sadurní: Terra d'alls terra de vi.

vinya

Deia el vi a la panxa de l'home: Sóc valent i trincant; i la pa li responia: Si jo vaig davant!

vinya

Del bon vi, la meitat aigua

Aquesta és una dita que sol generar sorprensa, perquè sembla anar en contra del que dictaria el sentit comú avui dia. Significa que el vi de molta graduació o molt fort s'ha de rebaixar amb aigua per a poder-lo gaudir millor i, sobretot, per a no emborratxar-se de seguida.

aigua bona vinya

Del bon vi, tothom n'és bevedor.

vinya beure bona

Del celler que hi entra el sol el vi se'n dol.

vinya

Del raïm, per l'abril la flor, pel maig el color

Marquen el moment de la seva floració i maduració

mesos plantes vinya

Del raïm, també es fa vi

Es diu per a donar a entendre que no ens creiem el que ens estan dient

vinya plantes

Del setembre a l'agost, beu vi vell i no beguis most.

vinya beure mesos

Dels colors, el vermell, i dels raïms, el moscatell

És una opinió. Ressalta la qualitat d'aquest vi

colors beure vinya

Dels ocells d'aló, el pitjor és el porró

El porró, típic recipient del vi que pot emborratxar, evoca la d’un ocell

animals vinya

Des del setembre fins a l'agost, deixa el vi vell i deixa reposar el most.

mesos vinya

Desembre never ompli botes i graner

Fa referència a la influència que té la neu durant aquest mes per tirar endavant els sembrat de la vinya i el blat. Assenyala que un mes de desembre nevat (on l'aigua queda retinguda en forma de neu als camps) garanteix la humitat necessària per als sembrats, especialment del blat, assegurant així l'èxit de les collites futures.

camp mesos oratge vinya

Després d'amarar ve el gramar, després del gramar ve el veremar i després del veremar ve el filar

Per a les contrades canameres de la plana, després de la sega del cànem, feta generalment el mes passat, el setembre era de gran activitat, puix que, vers les darreries, en molts indrets ja començaven les grans filades.

vinya

Després d'un bon pa i vi anem a dormir

vinya menjar bona dormir

Després de begut el vi, es diu mal del veí.

vinya beure persones

Després de beure molt vi, demana consell per poder-se tenir.

Dit de qui vol rectificar quan ja és massa tard. Qui massa alcohol beu, que pensi en les conseqüències

consells vinya beure

Després de beure vi bo, tothom vol tenir raó.

Es diu quan es paguen les conseqüències d'una acció passada.

vinya beure

Després de l'amanit, bon trago de vi.

beure vinya menjar

Després de la llet beu aigua, però si vas de camí beu vi.

Aconsella aigua per contrarestar la pesadesa de la llet, però recomana el vi per agafar forces i escalfor durant un viatge o camí. És una dita sobre l'alimentació i l'energia necessària segons l'activitat. La llet, en ser espessa o grassa, es considera millor pair-la amb aigua. En canvi, el vi és vist com un tònic que proporciona energia, vitalitat i escalfor per caminar o fer esforços físics.

aigua salut vinya beure

Després de mort ni vinya ni hort

El que s’haja de fer, s’ha de fer en vida. Després, ja no podrem

mort camp vinya plantes

Després de Sant Martí, deixa l'aigua i beu el vi.

11 novembre. Aquesta dita és la benvinguda oficial al vi nou!. El vi ja és a punt: Pels voltants de l'11 de novembre, el raïm veremat al setembre ja ha fermentat prou. És el moment de "tastar el broc" i encetar les botes del vi novell. Arriba el fred: Amb la baixada de les temperatures, el cos demana calories i begudes que "escalfin" la sang, deixant de banda l'aigua fresca de l'estiu. La matança: Com que Sant Martí és temps de porc, el vi es converteix en el company per pair el greix.

aigua mesos sants vinya beure

Després del cep, el vi.

vinya

Després del préssec i el meló beuràs el vi millor

Són fruites que realcen el sabor del vi

menjar vinya beure

Déu n'hi do de pa al sarró i de vi a la bóta.

Són dos utinsilis plens i imprescindibles per al pastor.

déu menjar vinya

Dir al pa pa i al vi vi

Expressió amb què es dóna a entendre que una persona ha dit a una altra una cosa planerament, sense embuts, amb claredat

maneres de dir vinya parlar

Diu la vinya: "L'amo em planta, l'amo em poda, l'amo em lliga i el març em dóna la vida"

donar mesos vinya persones

Diu la vinya: "Tant me fa una pluja, com dues, com tres, però sense la de maig no faré res"

Les pluges en aquest moment de l'any són decisives per a les collites i desperten la inquietud entre la pagesia.

aigua mesos oratge vinya

Diumenge de Carnaval, molt de vi i poc de pa

Ressalta que és una festivitat d’alegria compartida al carrer i de parar poc o no gens per casa

menjar festivitats vinya setmana beure

Dona bonica i vi bo no duren gaire

Fa referència a allò bo i efímer. Normalment, s'utilitza per expressar que les coses de qualitat o molt atractives s'acaben esgotant o desapareixent ràpidament.

persones vinya

Dona finestrera i vinya prop de carrera, no et fiïs d'elles

Qui passa el temps distraient-se no treballa

plantes persones vinya

Dona finestrera i vinya vora el camí, no fan mai bona fi

Qui passa el temps distraient-se no treballa

vinya plantes persones

Dona i vinya donen a l'home alegria.

Al final, i després de tot aquest menyspreu, burla i insult envers la població femenina, el refranyer, fidel a l'ambivalència de la cultura popular, ha d'admetre que les dones són dolentes però necessàries, i fins i tot convenients.

camp persones vinya alegria

Dona jove i vi vell

El vi envellit està més bo que el novell, i la dona jove atrau més que si és vella.

vinya vell persones

Dona que li agrada el vi, tant és per tu com per mi.

vinya

Dona riallera, camp prop de ribera i vinya vora de camí no fan bona fi.

Resumeix tres situacions que comporten problemes o tenen un mal final: Dona riallera: S'associava amb una actitud de massa festeig o distracció, la qual cosa generava desconfiança sobre la fidelitat o l'estabilitat. Camp prop de ribera: Les terres al costat dels rius són molt fèrtils, però corren el greu perill de ser destrossades o inundades per les riuades. Vinya vora de camí: En estar tan exposades al pas de la gent o del bestiar, són molt més propenses al robatori de raïm o als danys.

vinya

Dones i vi donen goig i fan patir

Refrany misògin. La dona guapa i l'excés de vi, si no et saps guardar et duen a perdre.

persones vinya beure alegria

Dones i vi fan perdre el camí [o errar]

persones vinya

Dones i vi, més que goig donen que sentir.

Refrany misògin. La dona guapa i l'excés de vi, si no et saps guardar et duen a perdre.

persones vinya beure alegria

Dones, vi i foc: són la perdició dels homes

S'utilitza sovint com a advertència moral sobre els excessos i les temptacions. Recomana ser cauts, ja que en algun moment es poden embravir i donar males conseqüències.

foc persones vinya

Doneu-nos aigua, Senyor, que de vi ja en venen

És una demanda humorística al cel en temps de sequera. El refrany posa de manifest la necessitat de pluja per a la terra (aigua) davant l'abundància de productes derivats del raïm (vi).

aigua déu vinya

Dormir la mona

Dormir després d'embriagar-se

dormir vinya maneres de dir

Dos petricons d'una tirada, borratxera assegurada

[Petricó: Fa referència a una mesura antiga de capacitat per a líquids (el setró o copa petita), sovint associada al vi]. Beure dues copes de vi (petricons) seguides o molt ràpidament provoca una borratxera segura, destacant la intensitat de l'alcohol encara que sigui en poca quantitat.

vinya beure

Durar com la bóta de sant Ferriol, que raja tant com vol

Durar més del previst.

vinya

El barber de Llavorsí, fa la barba i paga el vi

Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida

llocs oficis vinya

El barral que no pare, i n'eren dos: ell i el bastó

vinya

El beure millor és beure en porró

El vi s’assaboreix millor a petites quantitats

beure vinya

El bevedor fi a glops a glops beu el vi.

Destaca la importància de assaborir el vi a poc a poc per poder apreciar-ne totes les qualitats. Un "bevedor fi" no té pressa; pren glops petits i pausats perquè l'experiència sigui de veritable gaudi.

vinya beure

El bon abric és el bon vi.

indumentària vinya bona

El bon bevedor de vi té poc mirat en vestir.

bona vinya beure

El bon brou, bon vi vol

Destaca la importància de maridar un brou o escudella d'alta qualitat amb un vi bo. Suggereix que els plats rics i reconfortants mereixen un bon acompanyament, indicant sovint que la qualitat del menjar ha de correspondre a la del vi.

bona menjar vinya beure

El bon celler crida visites

bona vinya

El bon vi crida els veïns.

persones vinya bona

El bon vi dos gustos pot donar: un al nas i un altre al paladar.

Resumeix l'essència de l'anàlisi sensorial: el vi de qualitat s'aprecia tant per l'olfacte (nas) com pel gust (paladar).

bona menjar vinya