El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys menjar
El ranci que és bo en el vi, en el porc no es pot sofrir (El vi millora quan envelleix; en canvi, el greix del porc perd qualitat)
vinya
,
beure
,
bona
,
animals
,
menjar
El rascar i el menjar tot és començar (Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar)
menjar
,
maneres de dir
El rebost tindré replet, i vinga aigua i fred (Quan s’està ben proveït de provisions, importa poc la resta)
oratge
,
menjar
El reig, amb bona untura, és una llaminadura (Aquest bolet és molt apreciat)
plantes
,
menjar
El rent i la cendra, fa la dona certa
menjar
El rent i la granera, fan la dona faenera
menjar
El rot del bon profit, no està bé, però és consentit
bona
,
be
,
menjar
El rot pel lloro i el pet pel met
menjar
El rotet de bon profit, és consentit
menjar
,
salut
,
bona
El rotet del bon profit no està bé, però és consentit
menjar
,
salut
El sagí a l'olla no i al damunt sí
menjar
El sagí al damunt i no a l'olla
menjar
El sastre gros, com no sabia cosir feia l'arròs
oficis
,
plantes
,
menjar
El sedàs i el forn, la millor pastera del món
menjar
El setembre omple la caldera de bona fartanera
menjar
,
bona
,
mesos
El tord més gros, el més gustós (La seua carn fa el mateix gust que els altres, però n’hi ha més tros)
menjar
,
animals
El vent de gener porta l'oliva a l'oliver (El vent carregat d’humitat alimenta la terra i les arrels dels arbres)
menjar
,
oratge
,
plantes
El ventre afamat no té consciència
cos huma
,
menjar
El ventre no admet [o no mira] raons (Quan la fam apreta, menjar és primer que res perquè l’estómac mana sobre el cervell)
menjar
,
cos huma
El ventre porta les cames (Significa que per a tenir força i poder caminar i treballar, cal menjar prou)
treball
,
cos huma
,
menjar
El vestir i menjar, a la renda s’ha d’ajustar. (En l’equilibri i la proporcionalitat entre el que es guanya i el que es gasta rau el fruïment de la vida)
diners
,
menjar
,
indumentària
El vi a xafades i el pa a punyades (El raïm es xafa amb els peus i la massa es fa amb els punys. Fa ironia sobre com les millors coses es fan, aparentment, de qualsevol manera)
menjar
,
vinya
El vi alimenta, cura i fa tenir (Ressalta les seves bones propietats; però en mesura)
beure
,
salut
,
menjar
El vi amb mesura i el pa amb cordura (Totes les coses, amb mesura són bones i amb desmesura són perjudicials)
vinya
,
beure
,
salut
,
menjar
El vi és la llet dels vells i la llet el vi dels infants (Suposa que el vi dóna força als vells, com la llet en dóna als infants)
menjar
,
vinya
,
beure
,
persones
El vi és la llet [o el brou] dels pobres (Com que el vi corrent és més barat que la llet o la carn i dóna energia, de sempre ha sigut aliment de pobres)
vinya
,
beure
,
menjar
El vi és més llaminer que el sucre [llaminer = llépol, golós, golut, gormand] (El vi pot crear dependència, el sucre no)
menjar
,
beure
,
vinya
El vi estalvia el pa i el pa estalvia el vi (És un aliment que, pel seu contingut energètic, pot suplir al pa, i a l’inrevés)
beure
,
vinya
,
joc
,
menjar
El vi fa com la sal: no porta mida (Cal saber dosificar-ne la quantitat)
menjar
,
vinya
,
beure
El vi fa sagí [sagí = greix, cansalada, saïm] (Si bé el vi alimenta, realment no engreixa, sinó que aprima)
menjar
,
vinya
,
beure
El vi fa sang, i el pa fa carn
beure
,
vinya
,
menjar
El vi fa sang, la carn fa carn i el peix fa fang (És una manera d’alabar el vi i de menysprear els altres)
cos huma
,
menjar
,
animals
,
vinya
,
beure
El vi fred i el caldo calent i si pot ser bullent (El vi calent afecta el cap de seguida; el caldo molt calent està més apetitós)
vinya
,
beure
,
menjar
El vi pel color, el pa per l'olor i tot pel sabor (Indica els seus elements atractius)
vinya
,
colors
,
menjar
El vi per menjar i no per traguejar (Convé com a acompanyament, no sol)
beure
,
vinya
,
menjar
El vi pur, menjar curt (Destaca que el vi és un bon complement alimentar)
menjar
,
vinya
El vi vell, i el pa novell (Dels vins ja tastats se sap quin és el bo; i el pa millor és l’acabat de fer)
vinya
,
beure
,
menjar
El vi, la llet i els ous els vells fan tornar nous (Són molt alimentosos)
vinya
,
beure
,
menjar
El vi, la sal i el pebre porten mesura (Fora de límit són més perjudicials que beneficiosos)
menjar
,
beure
,
vinya
,
plantes
El xoto cabrit i el marrà podrit
animals
,
menjar
Els amanits sense oli són menjar del dimoni.
menjar
,
plantes
Els àngels hi canten [o els àngels hi canten en cos de camisa] (Ho diuen parlant d'una cosa que està molt bé, i principalment d'un menjar molt bo
indumentària
,
maneres de dir
,
menjar
,
cantar
Els badalls van de boqueta en boqueta, com els ocells de branqueta en branqueta (Els badalls són contagiosos)
animals
,
menjar
,
dormir
Els blavets de la Marina quan van a segar arròs, només mengen tonyina, pa, tomaques i alficós (Comarca de la província d'Alacant)
menjar
,
llocs
,
camp
Els bocins per força són mals de tragar (Ningú està disposat a patir el mal o a obrar contra la pròpia voluntat; per tant, podem estar segurs que a qui li arriba una desgràcia no és perquè l’haja volguda)
menjar
Els bocins renten la cara molt millor que l'aigua clara
cos huma
,
menjar
,
aigua
Els bolets són perillosos
plantes
,
menjar
Els bolets, menja'ls ben nets (Avisa que solen estar terrosos perquè es fan davall la superfície)
plantes
,
menjar
Els bons menjars se'n duen els pesars
menjar
Els bous en el guisat
animals
,
menjar
Pàgina 24 de 61.