Refranys menjar

Els bunyols es mengen sols (És un aliment que enllepoleix i no ompli, com les pipes i els cacaus)

menjar

Els caragols i els peixos, neixen amb aigua i moren amb vi (Vol dir que el dinar de caragols i de peix demana vi)

menjar, animals, aigua, vinya

Els colzes no has de posar, en la taula per a menjar

cos huma, menjar

Els comptes, clars, i el xocolate, espés (És com millor estan, l’un perquè convé, i l’altre, pel sabor)

menjar, diners

Els convidats alaben tots els plats

menjar

Els convidats, l'alegria fan... però és quan se'n van

menjar, alegria

Els d'Alió, s'estimen més un plat d'olla que no un sermó (Municipi de la comarca de l'Alt Camp en la província de Tarragona)

llocs, menjar

Els d'Alós es mengen la carn i deixen l'os (Alòs de Balaguer és un municipi de la comarca de la Noguera, situat a la província de Lleida)

llocs, menjar

Els de Pals són arrossers, mengen l'arròs a llossades (Municipi de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona)

menjar, llocs, plantes

Els de Valls, a cada forquillada dos talls (Capital de la comarca de l'Alt Camp a la província de Tarragona)

llocs, menjar

Els deu manaments es tanquen en dos: en bajoquetes tendres i arròs caldós.

menjar, plantes

Els dinats i els dejuns, mai no seran tots uns (Confirma les diferències socials)

menjar

Els dits són per a mullar (Són les millors pinces naturals)

cos huma, menjar

Els dolors, amb pa se senten menys (Qualsevol mal moment se supera millor si tenim coberta la necessitat més bàsica)

menjar, persones

Els escolans de Santa Coloma, tot menjant arròs es van cremar la gola (Santa Coloma de Farners, municipi Gironès de la comarca de la Selva)

plantes, menjar, oficis, llocs

Els espinacs menja'ls a sacs (Aquesta verdura igual es bona per a malalts que per a sans)

plantes, salut, menjar

Els espinacs són menjar sa, més que segons quin menjar

menjar, salut, plantes

Els espinacs són sans i barats

menjar, plantes, salut

Els fems donen el gra i la farina el pa

menjar, camp

Els fideus fan estar alegre quaranta-vuit hores

menjar, alegria

Els formatges de Nadal són els millors de l'any

any, festivitats, menjar

Els gavetans pocs i gormands.

menjar

Els Innocents no tenen dents, no tenen pa per a menjar, no tenen vi per a dormir. (28 desembre)

menjar, dormir, sants, vinya

Els mals, amb el pa, són menys (Tot dolor es mitiga menjant)

menjar, mal

Els manaments del pobre, primer rebentar que sobre (És una sentència humorística i una autojustificació per qui menja)És una sentència humorística i una autojustificació per qui menja excessivament tot intentant que no quede res)

menjar

Els ossos es fan a mossos

menjar

Els ossos per als gos la llonza per a vós

menjar

Els ous i la llet fan tornar jovenet

menjar

Els ous, si els saps ben batre, tres valen per quatre, i si no els bats bé, quatre no en fan tres

menjar

Els quatre dons de l’ovella: el ventre, la pell, el cul i les mamelles (Dóna molt rendiment a home: cries, llana, fem i llet)

menjar, animals

Els qui mengen sopes, són bons balladors

música, menjar

Els sucs van bé pel dinar; els fregits pel sopar

menjar

Els tomàquets fan mil menjars

menjar, plantes

Els tomàquets i la sal són la gràcia dels menjars

plantes, menjar

Els tres mals gustos són: oli de bassa, carn d'espatlla i fadrí de quinze anys

menjar

Els tres menjars que anirien més cars, si no se'n trobessin, són: alls, cols i moltó

menjar, animals, plantes

Els ulls mengen més que la boca (La presentació o la imatge dels aliments o altres coses els fa apetibles)

menjar, cos huma

Els ulls mengen més que la gana (Tenir gana o desgana de menjar segons la bona o mala presentació de les viandes)

cos huma, menjar

Em criden a taula? Santa paraula (Les coses bàsiques no s’han de demorar. Les secundàries poden esperar)

menjar

Em sembla que pastarem moreno

menjar

Empedrao que te perds i castanya que no pegues ja no la replegues

amor, menjar

En aplegant a Sant Blai, posa vi i pa en l’alforja, que dia no en faltarà (3 febrer) (Recomana dur damunt provisions a qui ha de treballar al camp per aprofitar les poques hores de llum del dia)

mesos, menjar, sants, vinya

En aquest món de rucs, menja bé qui riu i brama (Es diu com a constatació d’algun destrellat o de comportaments inadequats)

animals, mon, menjar

En aquest món mesquí quan tenim pa no tenim vi (És una lamentació que la felicitat no siga mai completa)

vinya, mon, menjar

En aquest món uns pasten i altres van al forn (Significa que sempre hi ha hagut pobres i rics, o gent sortada i gent dissortada)

diners, menjar, mon

En aquestes noces parteixen aquest bescuit (Ho diuen parlant d'un succés desagradable, per significar que per les circumstàncies era natural que ocorregués)

menjar

En bon any com en mal any, parves en maig [parva = entrepà] (Confirma que les coses s’han de fer en el seu moment, al marge de les circumstàncies. Quan hi ha molta faena al camp, els camperols s’hi porten els queviures per no perdre temps)

mesos, menjar, mal, any, bona

En casa de jugador, poc pa i baralles

casa, joc, menjar

En casa de molts fills i poc de pa, de tot hi haurà. (On es passa precarietat, cada fill tria el seu camí en la vida, bo o dolent)

menjar, casa, parentiu

En casa que no es bonega no hi ha pa [bonegar = renyar] (La permissivitat és motiu d’indolència i peresa)

casa, menjar

Pàgina 25 de 61.

El Refranyer