menjar

Poc sol, poca pena i poc sopar, si vols viure ben sa

menjar oratge salut

Poc sopar i poca pena, salut plena

salut menjar

Poc vi, pa de casa, no gaire carn, peix i verdura i llegum, abundant

Principis bàsics d'una alimentació de dieta mediterrània tradicional des d'una òptica de salut, equilibri i economia domèstica.

menjar plantes salut vinya

Poder anar darrere un combregar

Es diu d'algú que s'ha atipat de valent

menjar maneres de dir

Podrit com una anxova [o més podrit que una anxova]

Molt podrit

animals menjar maneres de dir

Pollastre, vedell i moltó és menjar de senyor

Vol dir que són les millors carns, per tendres o per saboroses

menjar animals

Porc fresc i vi novell, al cementiri amb ell

Tot aliment elaborat necessita un temps mínim de repós per a concloure la seua reacció química i estabilitzar-se

vinya salut beure menjar animals+1

Porcell d'un mes, i l'ànec de tres

És l’edat en què tenen la carn més tendra

animals menjar

Porcell de dues setmanes, cabrit d'un més i anyell de tres

Consells per obtenir el millor profit dels aliments.-

animals menjar

Posar com un llevat tou

Posar malament qualcú, sia tupant-lo, sia malfamant-lo o perjudicant-lo de qualsevol manera

menjar maneres de dir

Posar greix

Sentir gran satisfacció

maneres de dir menjar

Posar-hi [o hi haver] més pa que formatge

Exagerar en allò que hom explica

menjar maneres de dir

Posar-se al moll de l'os

Es diu d'una menja molt bona

menjar maneres de dir

Posar-se com un bou

Menjar molt

maneres de dir animals menjar

Posar-se com un pobre de sopes

Significa atipar-se o menjar sense mesura.

menjar maneres de dir

Posats a pastar, farem tot coques

Vol dir que en fer una cosa cal fer la bé, cal no planyer-hi les despeses

menjar

Primer és lo pa que el tafetà [tafetà = una classe de tela de luxe]

El menjar és primordial; tota la resta és secundària

menjar

Prop o lluny, Corpus al juny

Fa referència al fet que la festivitat del Corpus Christi tradicionalment té lloc el dijous posterior a la festa de la Santíssima Trinitat, aproximadament 60 dies després del Diumenge de Pasqua, situant-se gairebé sempre dins el mes de juny.

festivitats menjar mesos

Pujar més el farciment que el gall

Ser més nombrosa o voluminosa la part accidental que la principal d'una cosa

maneres de dir menjar

Quan canta a taula i xiula al llit, no té el seny gaire eixerit [o té el cervell de mosquit]

És una senyal de desconsideració. Es diu quan se sent algú que canta mentres menja. Cal mantenir un comportament discret tant a taula com al llit.

animals cantar cos huma menjar

Quan el maig és arribat, formatge i brossat

menjar mesos plantes

Quan el tall és en el plat, qui coneix si és llebre o gat?

animals menjar

Quan el temps és arribat el peix se'n va al plat

Cada aliment té la seua època de producció

animals menjar temps

Quan es passa gana, no pensa el cap, pensa l’estómac

La precarietat absoluta fa que qualsevol acte per sobreviure supere la por, els principis, la moralitat i les lleis

menjar

Quan estiguis convidat, no et facis tu mateix el plat.

menjar

Quan l'olla bull, alguna cosa té

Significa que quan es parla molt d'una cosa, és senyal que hi ha part de veritat en allò que se'n diu

menjar

Quan l'olla és al foc se'n cuida Sant Roc, i quan és escumada se'n cuida Santa Anna

Sant Roc: 16 agost: Santa Anna: 26 juliol. Les dones creuen que sant Roc i santa Anna tenen cura que l'olla surti bé; el primer se'l té per advocat del foc i procura que no s'apagui. Santa Anna és advocada de les mestresses de casa i sabia molt de guisar. Aquesta frase indica sorpresa.

foc menjar sants

Quan la fam apreta, pensa l’estómac

Quan es passa fam o gran penúria, l’intel·lecte treballa per trobar alguna solució al problema

menjar cos huma

Quan la fam pica bona és la mica

Quan prem la necessitat no es repara en delicadeses.

bona menjar salut

Quan lo dia creix, creix la fam i creix lo fred

Quan el dia s'allarga el fred encara pot durar.

menjar oratge dia i nit

Quan més farina, és rent

menjar

Quan Nadal cau en dimarts, pa i vi de totes parts.

25 desembre. Per Nadal hi ha una part molt important per al menjar i beure. Si és en dimarts, que ja es duen dos dies de festa, la quantitat ja pot damunt la qualitat.

festivitats menjar mesos setmana vinya

Quan no hi ha pa, bona és la coca

Els problemes s’han d’abordar amb els mitjans proporcionals a la seua gravetat

menjar

Quan no vulgues navegar, al moll a badallar

Ve a dir que si no es vol treballar, es badallarà de fam

mar menjar

Quan s'escudella és calenta, no la deixis refredar

Significa que convé aprofitar el moment oportú, abans que passi l'oportunitat

menjar

Quan tenim pa ens falta coca, quan tenim coca ens falta vi

Es diu referint-se a un assumpte que presenta diverses dificultats successives.

menjar vinya

Quan tenim pa, ens falta vi

Es diu referint-se a un assumpte que presenta diverses dificultats successives.

menjar

Quan toquen Al·leluia, ja es pot menjar xulla

Es diu com a invitació a participar en el treball comú i també com a crítica a qui no hi col·labora

persones menjar

Quan treguin l'escudella del foc, no abandonis mai el lloc

No convé abandonar res en el moment més propici, ja que algú altre es pot aprofitar d’allò que ens corresponia

foc menjar

Quan un pobre menja lluç, és que un dels dos està fotut

menjar animals persones

Quan un vol menjar carn, han penjat el carnisser

Es diu quan ocorre una contrarietat inesperada que impedeix de fer allò que un volia

menjar oficis

Quan vages a menjar, ni lletres ni llibres vulgues mirar

La digestió vol repós

menjar ensenyar

Quan vagis de camí no vagis sense pa ni vi

Recomana aquests aliments bàsics com a mínim

menjar beure

Quan ve coca, coca; i quan ve tallada, tallada

Vol dir que cal adaptar-se a les circumstàncies

menjar

Quan vulguis menjar pollastre ves a l'hostal, no al sastre

oficis menjar animals

Quants ne manté la farina, i ella fina que fina!

Vol dir que la terra dóna pa a tothom, fins i tot als qui no mereixen viure

menjar camp

Quaranta dies de Quaresma quaranta dies de menjar arengades rovellades i bocins de bacallà

En acomiadar-se del Carnestoltes, entristida pels dejunis propers.

animals festivitats menjar

Quatre cebes, caldera

plantes menjar

Que aprofiti!

Fórmula amb què saludem els que mengen o acaben de menjar, expressant-los el desig d'una acció beneficiosa de l'aliment que prenen o han pres

menjar maneres de dir

Què compon la gana pel recapte que hi ha?

menjar

Què fem, paelleta o arròs caldós?

Expressió que s'utilitza en un moment en què cal decidir i triar una opció

menjar maneres de dir

Que vagi de gust

Es diu per a desitjar que algú mengi a gust

menjar maneres de dir

Quedar-se baix taula

Quedar-se sense menjar

maneres de dir menjar

Quedar-se com un canonge

Es diu després de pegar una bona fartada

maneres de dir menjar

Quedar-se com un capellà

Es diu després de pegar una bona fartada

menjar maneres de dir oficis

Quedar-se com un capità general

Es diu després de pegar una bona fartada

oficis maneres de dir menjar

Quedar-se com un retorot

Quedar-se satisfet després d'una fartera

maneres de dir menjar

Qui aconsegueix pomes cada dia, manté el metge a la llunyania

Si menges fruita tindràs defenses i no estaràs malalt

menjar plantes salut

Qui aplega tard es queda baix taula

Adverteix que convé ser puntual, sobretot en les coses que ens convénen

menjar

Qui aplega tard, no es farà fart

Adverteix que convé ser puntual, sobretot en les coses que ens convénen

menjar

Qui bada boca, es queda sense coca

cos huma menjar

Qui bé menja i bé beu, fa molt bé lo que deu

Justifica que alguna persona siga menjadora

be menjar beure

Qui bé menja, bé beu i bé dorm té la salut que vol

Són activitats bàsiques i imprescindibles

beure menjar salut dormir be

Qui bé sopa, be dorm

Destaca la importància d'ingerir una quantitat adequada d'aliment al vespre per aconseguir un bon descans nocturn. La saviesa popular recomana sopar de manera lleugera i equilibrada per evitar digestions pesades que impedeixin dormir tranquil·lament.

dormir menjar

Qui beu fonoll i no se'l menja, el diable el penja

El fonoll és molt bo per a la nostra salut.

diable menjar plantes salut beure

Qui bon peix vol menjar, sa bossa s'ha d'escurar

Els millors productes són més cars que els corrents

diners menjar animals

Qui busca panellets, troba rotllets

menjar

Qui canta a la taula i pixa al llit ni dorm ni va tip

Usat per estimular a corregir-se d'aquests defectes o mals costums

menjar dormir

Qui canta a la taula i xiula al llit, te el seny poc eixerit

Usat per estimular a corregir-se d'aquests defectes o mals costums

dormir menjar

Qui canta [o dorm] en taula i menja [o pixa] al llit no té l'enteniment complit

Ens anima a comportar-se correctament en cada situació si no volen ser acomiadats per boig

dormir cantar menjar

Qui convida no menja

Adverteix que qui fa d’amfitrió ha d’estar més pendent d’atendre bé els convidats que del seu propi menjar

menjar

Qui de fam i feina fuig, fam i feina l'encalcen

Qui es pensa viure còmodament sense treballar acaba arruïnat i carregat de feina.

menjar treball

Qui dejunà el primer i el darrer, no es morí en tota la Quaresma

Es diu perquè hi ha dijuni el primer dia de Quaresma i el darrer dia, que és el Dissabte Sant

festivitats menjar mort

Qui dejuna per les quatre festes anyals, no li dolen els queixals

Suggereix que dejunar en quatre festes assenyalades de l'any (Nadal, Pasqua, Corpus i l'Ascensió) assegura una bona salut dental (no dolen els queixals). És una dita que vincula la moderació alimentària en dies concrets amb el benestar físic general

cos huma festa menjar salut

Qui desitja pastissos, sap menjar coca de dacsa

Ho diuen al qui pretén molt, perquè es contenti amb poca cosa

menjar

Qui diners d'altra guarda, no se'n va al llit sense sopar

Vol dir que generalment els qui administren béns d'altri se'n solen aprofitar

diners dormir menjar

Qui diu mal del pa de forment, del vi de sarment, de la llenya d'alzina i de la carn de moltó es desdiu de la raó

Cert perquè els millors productes són els derivats dels elements mencionats

menjar vinya plantes

Qui dóna lo que té, menja lo que no té

Significa que el qui no procura guardar el que posseeix, ve un dia que no té res

donar menjar

Qui dorm dina

salut dormir menjar

Qui en la taula canta, o boig està o poc li falta.

Presenta la desconsideració que hom té en fer les dues accions indicades amb les condicions especials que assenyala.

cantar menjar música

Qui entropessa en el plat, en costera que farà

Nota la poca traça del que troba dificultats on no n'hi ha.

menjar

Qui és de mel, les mosques se'l mengen

Vol dir que l'amabilitat o condescendència excessiva és causa que els altres abusin d'aquelles qualitats.

animals menjar

Qui es menja l'oliva, que cagui el pinyol

Significa que és just que el qui té el profit d'una cosa en tingui també les molèsties o els desavantatges

plantes menjar

Qui es menja la mel, caga la cera

Qui es beneficia d’allò bo, que assumisca també els resultats

menjar

Qui es menja la molla, que rosegue l'os

Qui es beneficia d’allò bo, que assumisca també els resultats

menjar

Qui es vulgui conservar minyó, que mengi poc i bo

[minyó = jove, xic, infant]. Menjar coses sanes i sense excessos és bàsic per a la salut i l’estètica

menjar persones salut

Qui escudella d'altri espera, freda se la menja

Significa que no s'ha de confiar en l'ajuda o els recursos dels altres per viure, ja que sovint arriben tard, són insuficients o no arriben. Ensenya a ser autosuficient i a no dependre de tercers, perquè qui espera que els altres li resolguin la vida, sol acabar decebut o perjudicat.

menjar

Qui està fart no recorda que té fam

Confirma que, en general, quan fruïm de bones condicions de salut i de vida no volem saber que hi ha altres que pateixen

menjar

Qui està fart, no té ànsia del dejú

Vol dir que el qui es troba bé i proveït del que necessita, no sol preocupar-se del qui n'està mancat. Reflexiona sobre l'egoisme i com la comoditat pròpia impedeix empatitzar amb qui passa dificultats.

menjar

Qui estalvia quan pot, menja quan vol

És convenient d’estalviar

menjar consells diners

Qui estima s'olla, estima es tests

Significa que el qui fa cabal d'una cosa ha de fer-ne de les seves conseqüències

menjar

Qui fa el foc, paga l'escot

[escot = ració, consumició]. Quan es participa en menjades comunitàries o festes, convé que cada participant aporte alguna cosa a fi que la persona amfitriona no carregue amb tota la despesa

foc menjar

Qui fa gota, no hi torna

Es diu per fer posar esment als qui treuen mel o altra cosa que goteja. Fa referència a la necessitat de tenir cura i no malbaratar la mel (o el líquid que es recull) quan goteja, ja que si es perd, no es pot recuperar. S'utilitza sovint en contextos de recol·lecció per evitar el malbaratament.

menjar

Qui fila estopa, no berena ni sopa; qui fila bri, berena dematí

Ensenya que la qualitat de la feina i l'ofici marquen el nivell de vida d'una persona. L'estopa és la part més basta, gruixuda i de pitjor qualitat del cànem o del lli. Produeix poc rendiment o benefici econòmic, per tan no dona ni per cobrir les necessitats més bàsiques (el berenar i el sopar). El bri o fil de qualitat és fi i uniforme. És molt més rendible i garanteix els mitjans suficients per poder menjar bé i començar el dia amb profit.

menjar treball

Qui fuig de la faena, se n’entra dins la fam

Cert. Qui no treballa no guanya diners i bo té per comprar

menjar treball

Qui fuig de la feina s'acosta a la fam

Cert. Qui no treballa no guanya diners i bo té per comprar

treball menjar

Qui fuig del moltó fuig de la raó

Recrimina aquells a qui no agrada aquesta saborosa carn

animals menjar

Qui gasta fulles de setge, no necessita metge

[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal). Indica que qui pren infusions o remeis d'aquesta planta no necessita metge, ja que té grans capacitats curatives, especialment per a infeccions, nafres i problemes estomacals.

menjar plantes salut

Qui gasta quan pot, no menja quan vol

És convenient d’estalviar

diners menjar consells

Qui guanya pa i es juga el vi, perd pa i vi

Vol dir que despenent més del que es guanya, es va cap dret a la ruïna.

joc menjar vinya