`

Refranys menjar

maneres de dir menjar

Plats i olles

Tota classe de vaixella, en conjunt

menjar maneres de dir

Poder anar darrere un combregar

Es diu d'algú que s'ha atipat de valent

menjar animals

Pollastre, vedell i moltó és menjar de senyor

Vol dir que són les millors carns, per tendres o per saboroses

vinya salut beure menjar animals mort

Porc fresc i vi novell, al cementiri amb ell

Tot aliment elaborat necessita un temps mínim de repós per a concloure la seua reacció química i estabilitzar-se

animals menjar

Porcell d'un mes, i l'ànec de tres

És l’edat en què tenen la carn més tendra

menjar maneres de dir

Posar com un llevat tou

Posar malament qualcú, sia tupant-lo, sia malfamant-lo o perjudicant-lo de qualsevol manera

maneres de dir menjar

Posar greix

Sentir gran satisfacció

menjar maneres de dir

Posar-se al moll de l'os

Es diu d'una menja molt bona

menjar

Posats a pastar, farem tot coques

Vol dir que en fer una cosa cal fer la bé, cal no planyer-hi les despeses

menjar

Primer és lo pa que el tafetà [tafetà = una classe de tela de luxe]

El menjar és primordial; tota la resta és secundària

festivitats mesos menjar

Prop o lluny, Corpus al juny

Expresa el mes en què sol caure la festa de Corpus

maneres de dir menjar

Pujar més el farciment que el gall

Ser més nombrosa o voluminosa la part accidental que la principal d'una cosa

animals menjar temps

Quan el temps és arribat el peix se'n va al plat

Cada aliment té la seua època de producció

menjar

Quan es passa gana, no pensa el cap, pensa l’estómac

La precarietat absoluta fa que qualsevol acte per sobreviure supere la por, els principis, la moralitat i les lleis

menjar

Quan l'olla bull, alguna cosa té

Significa que quan es parla molt d'una cosa, és senyal que hi ha part de veritat en allò que se'n diu

menjar cos huma

Quan la fam apreta, pensa l’estómac

Quan es passa fam o gran penúria, l’intel·lecte treballa per trobar alguna solució al problema

bona menjar salut

Quan la fam pica bona és la mica

Quan prem la necessitat no es repara en delicadeses.

menjar

Quan no hi ha pa, bona és la coca

Els problemes s’han d’abordar amb els mitjans proporcionals a la seua gravetat

mar menjar

Quan no vulgues navegar, al moll a badallar

Ve a dir que si no es vol treballar, es badallarà de fam

menjar

Quan s'escudella és calenta, no la deixis refredar

Significa que convé aprofitar el moment oportú, abans que passi l'oportunitat

persones menjar

Quan toquen Al·leluia, ja es pot menjar xulla

Es diu com a invitació a participar en el treball comú i també com a crítica a qui no hi col·labora

foc menjar

Quan treguin l'escudella del foc, no abandonis mai el lloc

No convé abandonar res en el moment més propici, ja que algú altre es pot aprofitar d’allò que ens corresponia

menjar oficis

Quan un vol menjar carn, han penjat el carnisser

Es diu quan ocorre una contrarietat inesperada que impedeix de fer allò que un volia

menjar beure

Quan vagis de camí no vagis sense pa ni vi

Recomana aquests aliments bàsics com a mínim

menjar

Quan ve coca, coca; i quan ve tallada, tallada

Vol dir que cal adaptar-se a les circumstàncies

menjar camp

Quants ne manté la farina, i ella fina que fina!

Vol dir que la terra dóna pa a tothom, fins i tot als qui no mereixen viure

menjar maneres de dir

Que aprofiti!

Fórmula amb què saludem els que mengen o acaben de menjar, expressant-los el desig d'una acció beneficiosa de l'aliment que prenen o han pres

menjar maneres de dir

Què fem, paelleta o arròs caldós?

Expressió que s'utilitza en un moment en què cal decidir i triar una opció

menjar maneres de dir

Que vagi de gust

Es diu per a desitjar que algú mengi a gust

maneres de dir menjar

Quedar-se com un canonge

Es diu després de pegar una bona fartada

menjar maneres de dir oficis

Quedar-se com un capellà

Es diu després de pegar una bona fartada

oficis maneres de dir menjar

Quedar-se com un capità general

Es diu després de pegar una bona fartada

maneres de dir menjar

Quedar-se com un retorot

Quedar-se satisfet després d'una fartera

menjar plantes salut

Qui aconsegueix pomes cada dia, manté el metge a la llunyania

Si menges fruita tindràs defenses i no estaràs malalt

menjar

Qui aplega tard es queda baix taula

Adverteix que convé ser puntual, sobretot en les coses que ens convénen

menjar

Qui aplega tard, no es farà fart

Adverteix que convé ser puntual, sobretot en les coses que ens convénen

be menjar beure

Qui bé menja i bé beu, fa molt bé lo que deu

Justifica que alguna persona siga menjadora

diners menjar animals

Qui bon peix vol menjar, sa bossa s'ha d'escurar

Els millors productes són més cars que els corrents

menjar dormir

Qui canta a la taula i pixa al llit ni dorm ni va tip

Usat per estimular a corregir-se d'aquests defectes o mals costums

dormir menjar

Qui canta a la taula i xiula al llit, te el seny poc eixerit

Usat per estimular a corregir-se d'aquests defectes o mals costums

dormir cantar menjar

Qui canta [o dorm] en taula i menja [o pixa] al llit no té l'enteniment complit

Ens anima a comportar-se correctament en cada situació si no volen ser acomiadats per boig

menjar

Qui convida no menja

Adverteix que qui fa d’amfitrió ha d’estar més pendent d’atendre bé els convidats que del seu propi menjar

festivitats menjar mort

Qui dejunà el primer i el darrer, no es morí en tota la Quaresma

Es diu perquè hi ha dijuni el primer dia de Quaresma i el darrer dia, que és el Dissabte Sant

menjar

Qui desitja pastissos, sap menjar coca de dacsa

Ho diuen al qui pretén molt, perquè es contenti amb poca cosa

diners dormir menjar

Qui diners d'altra guarda, no se'n va al llit sense sopar

Vol dir que generalment els qui administren béns d'altri se'n solen aprofitar

donar menjar

Qui dóna lo que té, menja lo que no té

Significa que el qui no procura guardar el que posseeix, ve un dia que no té res

plantes menjar

Qui es menja l'oliva, que cagui el pinyol

Significa que és just que el qui té el profit d'una cosa en tingui també les molèsties o els desavantatges

menjar

Qui es menja la mel, caga la cera

Qui es beneficia d’allò bo, que assumisca també els resultats

menjar

Qui es menja la molla, que rosegue l'os

Qui es beneficia d’allò bo, que assumisca també els resultats

menjar salut persones

Qui es vulgui conservar minyó, que mengi poc i bo [minyó = jove, xic, infant]

Menjar coses sanes i sense excessos és bàsic per a la salut i l’estètica

menjar

Qui està fart no recorda que té fam

Confirma que, en general, quan fruïm de bones condicions de salut i de vida no volem saber que hi ha altres que pateixen

menjar

Qui està fart, no té ànsia del dejú

Vol dir que el qui es troba bé i proveït del que necessita, no sol preocupar-se del qui n'està mancat

menjar

Qui estima s'olla, estima es tests

Significa que el qui fa cabal d'una cosa ha de fer-ne de les seves conseqüències

foc menjar

Qui fa el foc, paga l'escot [escot = ració, consumició]

Quan es participa en menjades comunitàries o festes, convé que cada participant aporte alguna cosa a fi que la persona amfitriona no carregue amb tota la despesa

menjar

Qui fa gota, no hi torna

Es diu per fer posar esment als qui treuen mel o altra cosa que goteja

menjar treball

Qui fuig de la faena, se n’entra dins la fam

Cert. Qui no treballa no guanya diners i bo té per comprar

treball menjar

Qui fuig de la feina s'acosta a la fam

Cert. Qui no treballa no guanya diners i bo té per comprar