Per Sant Miquel, puja el berenar al cel. i per Sant Macià, el torna a baixar
Sant Miquel: 29 setembre. Sant Macià: 24 febrer. És el reflex de quan la jornada laboral la dictava el sol; a l'hivern es feien menys àpats per aprofitar cada minut de claror. Per Sant Miquel, com que els dies es fan curts, el berenar "se'n puja al cel" perquè ja no hi ha prou llum per la pausa de la feina. Per Sant Sebastià, el dia ja ha crescut . Hi ha prou claror a la tarda perquè el berenar "torni a baixar" a la terra i els treballadors puguin tornar a fer aquest àpat.