Sant Miquel: 29 setembre. Nadal: 25 desembre. Des del 29 de setembre fins a la fi de l’any és temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa. És el període òptim per filar la llana o el lli. Coincidint amb la tardor, quan els dies es fan més curts i les feines al camp disminueixen, les dones es reunien per filar a la vora del foc durant les vetllades.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. La tradició gastronòmica es fonamenta en el fet que cada animal o vegetal està millor en un moment que en un altre. Defineix el menú ideal segons el preu i la disponibilitat de la carn a cada estació. El conill, més lleuger per a la calor de juny, i el pollastre (o el capó), més festiu i nutritiu per al fred de desembre.
5 abril. Aplicat als qui poden deixar un pes i continuen sostenint-lo. Es diu també quan hom posa algun objecte damunt algú i no se n'adona, utilitzada al posar el ninotet del dia dels Innocents
[De la Mare de Déu del Carme: 16 de juliol; a la Mare de Déu de l'Assumpció: 15 d'agost. Fa referència al període més càlid de l'any.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Són els moments en què la seua carn és més tendra i saborosa. Ens recorda que al juny els conills abunden i estan en el seu punt, mentre que la perdiu és la peça de caça noble que corona la taula quan arriba el fred intens de desembre.
És el dimarts de Carnestoltes, darrer dia de festa i de permissivitat eclesiàtica, amb el qual s'inicia la Quaresma
El temps de duració de la llum solar va allargant-se des del 21 de desembre
Nadal: 25 de desembre. El dia comença a allargar-se a partir de Nadal.
El diumenge en què es commemora la Resurrecció de Jesucrist
14 setembre. Depenent de la velocitat a què bufa el vent el dia 14 del mes, es diu com serà la producció de l'any següent. Està fins i tot quantificat. Ha de ser prou constant i intens per moldre un volum de 70 litres de gra.
2 febrer. És el dia clau per a saber si el fred ens donarà treva o si encara ens queda "corda" per a estona. Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred
Recorda que és costum estrenar alguna peça de roba el diumenge de Rams, i significa que a qui no estrena res li falta una cosa important
Nadal: 25 de desembre. El dia comença a allargar-se a partir de Nadal.
El costum urbanita és estrenar alguna peça de roba en aquesta festivitat
25 desembre. Per dues raons: perquè tots conviden a tots generosament a menjar i perquè calfa la casa
25 desembre. Es nota més el fred de novembre per comparació amb la temperatura suau de l’octubre que el de desembre, perquè ja ens hi hem acostumat, i el dia de Reis sol començar el fred de veritat
25 desembre. Per Nadal és temps propi de fred.
Reis: 6 gener. Sant Antoni: 17 gener. Sant Sebastià: 20 gener. L'esperit popular de la festa és ben actiu el gener. I és que abans que no acabin les festes de Nadal ja es pensa o es viu per Sant Antoni.
Ser molt valuós el favor que s'ha rebut.
25 desembre. És com més calent s’està pel temps de fred
Febrer és el mes més gelat de l’hivern, i a l’Ascensió ja no fa tant fred
2 novembre. El Dia de Difunts. Novembre comença amb Tots Sants i el Dia dels Difunts (1 i 2 de novembre), i la dita ens recorda que, entre la foscor i el fred, el mes s'escapa volant fins que s'acaba.
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. El refranyer ens recorda que cada aliment té el seu moment de glòria: el pa (com a base dels rics farcits, canelons i sopes de l'hivern) i el conill (com la carn més sana i lleugera per encendre les brases de l'estiu). Per Nadal necessitem el pa per a l'escudella, per sucar el rostit i per fer els galets. És l'aliment que atipa i escalfa. Per Sant Joan, el conill és ideal perquè es cou ràpid a la parrilla, no és pesada i fàcil de digerir.
Qui té fluix l’enteniment no es comporta com la resta de les persones ni sap estar en cada circumstància
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Recomana estalviar i invertir. Qui ja té beneficis abans de l'època bona, que és l'estiu, pot esperar que l'economia li anirà millor.
1 novembre. Refrany referit als raïms, que a partir del novembre comença a haver-n'hi menys. És un consell de temporada i de conservació. Abans de novembre, el raïm és fresc i abundant, permetent menjar-lo en major quantitat (de dos en dos grans). Després, amb el fred de Tots Sants, el raïm es torna més escàs o delicat de conservar, per la qual cosa es recomana racionar-lo o menjar-lo amb més cura (de gra en gra).
1 novembre. [Els cants (o cancells) són els petits carrollons o les sobres que queden a les puntes de les vinyes]. Indica que el primer de novembre és la data límit per acabar la recol·lecció del raïm. Reforça la necessitat de finalitzar la verema abans que arribi el fred intens, fins i tot si els últims raïms no són de gran qualitat. "Encara que siguin cants": Fa referència al fet de collir les darreres boles, sovint ja molt madures, seques o "de pedra" (cants), assegurant que no es perdi res.
La pesca del salmó s’inicia pel gener, i els primers exemplars capturats solen ser els més grossos
25 desembre. Cal tenir en compte que a l'any, per Nadal, li queden pocs dies. Hom creu que el vent que bufa al bell punt de la mitja nit de Nadal, segueix fins a la mateixa hora del Nadal vinent i que se sent de manera més acusada durant els set dies que resten per acabar l'any. El refrany enclou tots dos conceptes: dura la resta de l'any i tota una anyada.
25 desembre. Una cosa extraordinària, no habitual, no afecta o afecta poc i és lògicament comprensible pels altres
25 desembre. Es tracta d’una festivitat en la que no s’ha de treballar
La primavera, i sobretot la Pasqua, fan que la gent es relacione més que a l’hivern i que els joves s’atraguen i s’enamoren
Aquesta expressió té dos significats: 1. Referit als dies festius de Tots Sants, Sant Andreu, Santa Llúcia, Nadal i als de la Semana Santa (els que van del Dijous Sant al Diumenge de Pasqua). 2. Fer els dies sants. S'usa quan algú fa festa o no treballa un dia que li pertocaria, prenent-se una llicència com si fos un festiu oficial.
25 desembre. El formatge s'ha de fer en temps de fred.
25 desembre. Per Nadal és temps propi de fred,.
25 desembre. Refrent a la diversitat de creences relacionades entre la lluna i el Nadal. És una lluna bona per tallar la fusta.
Sant Joan: 24 juny. Tots Sants: 1 novembre. Fa referència a l'època en què els treballadors del camp (bracers/mossos) eren contractats, coincidint amb el canvi d'estació i l'inici d'intensos treballs agrícoles, normalment a l'estiu (Sant Joan) i a l'hivern (Tots Sants).
Aquest refrany tradicional català fa referència al cicle natural de reproducció dels ocells, que coincideix amb l'inici de la primavera (Quaresma) quan festegen, i la consolidació del bon temps (Pasqua) quan es casen o niuen. És una metàfora que vincula la tradició cristiana d'austeritat i l'arribada del bon temps amb l'activitat biològica dels animals.
1 novembre. Fa referència al cicle de nou mesos que separa el Carnaval (febrer) de Tots Sants (novembre), suggerint amb to irònic que els excessos, descontrol o "pecats" comesos durant la disbauxa carnavalesca acaben tenint conseqüències, com ara embarassos, passat aquest temps.
Denominació popular de les tres festes que cauen en dijous: Dijous Sant, l'Ascensió i el Corpus
25 desembre. Importen poc perquè tothom està en casa
De fet, la llebre està tot l’any pel camp
Sant Ignaci: 1 febrer. Santa Maria: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Destaca l'inici del mes de febrer, subratllant aquestes festivitats.
25 desembre. Refrent a la diversitat de creences relacionades entre la lluna i el Nadal. És una lluna bona per tallar la fusta.
Entrem en el cru hivern i la llum del dia s’allarga una mica
25 desembre. Perque's fan malbe a causa dels frets.
1 novembre. "Penja les gàbies": Es refereix al final de la temporada de cacera amb reclam (ocells cantaire). Amb l'arribada del fred i el mal temps, els ocells ja no canten igual i els caçadors recullen els estris fins a la primavera. "Posa't els guants": És l'avís definitiu que el fred ja és aquí. Ja no és el fred que refresca al vespre, sinó el que gela les mans a qui ha de sortir a treballar a trenc d'alba. És el moment de canviar l'activitat de fora per la de vora el foc.
Significa que entre la Pasqua de Resurrecció (o Pasqua florida) i la Pasqua de Pentecosta (o Pasqua granada, 50 dies després) hi ha poc recapte en el camp i costa de mudar el menjar.
La tórtora es manifesta en primavera i estiu; a la tardor i a l’hivern no sol allunyar-se del colomar
S'interpreta com volent dir que en les grans festes hi ha sempre preocupacions, desficis i cansaments
Nadal: 25 desembre. Reis: 6 de gener. [El peu de rei és un instrument, marcat en centímetres i mil·límetres, per fer mesuracions molt exactes]. Sobre l'allargament de les hores de sol. Significa que, durant el curt període entre Nada i Reis, l'allargament de la llum solar és gairebé imperceptible, tot just el que avançaria un "peu de rei" (una mesura molt petita). És una observació sobre el lent inici de l'allargament dels dies després del solstici d'hivern.
Nadal: 25 desembre. Reis: 6 de gener. És el temps de fer fred. Mentre la llum comença a guanyar terreny, el fred de debò és quan realment s'instal·la. Sol ser el cor de l'hivern, quan les matinades són més crues.
Tots Sants: 1 novembre. Nativitat: 25 desembre. En cara que el fred siga més suau que el de gener i febrer, en un any normal, el fred intens i l'hivern s'instal·len definitivament. Assenyala la transició de la tardor cap al fred formal i l'inici de les gelades.
1 novembre. [Manresa: Municipi de la comarca del Bages. Penaila (o Penàguila): Municipi de la comarca de l'Alcoià] Es refereix a la duresa del clima en aquests dos llocs. A Manresa, per la seva ubicació en una conca, sol tenir unes inversions tèrmiques i unes boires gebradores molt intenses quan arriba el novembre. Penaila és un poble de muntanya conegut per la seva altitud i el seu fred punyent. Bàsicament, t'està dient que si et mous entre aquests dos punts, val més que vagis ben tapat.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Aquesta dita suggereix que, durant el període comprès entre Tots Sants i Nadal, el temps ideal segons la pagesia seria sec i calmat, sense boires tancades ni vent fort de mestral. Es tracta d'una referència a l'estabilitat atmosfèrica desitjada en aquestes dates.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Bàsicament, la dita ens avisa que el temps entre aquestes dues dates és traïdor. Com que les temperatures baixen en picat, la precipitació ja no és la pluja suau de setembre, sinó que sovint es torna neu o aigua-neu, que gela la terra. "Faran prou mal": Si el fred venia acompanyat de molta humitat, els animals tancats podien emmalaltir. Una nevada massa primerenca o una gelada negra podia afectar als conreus i fer malbé la sembra.
25 desembre. L'època nadalenca és quan més fred fa i les vesprades són més llargues. La parèmia ens parla a bastament de la festa d'avui passada al redós de la llar i vora del foc, i dóna bona idea de recer de llar i d'escalf de tió.
25 desembre. Del costum de menjar aviram per Nadal
Arribar fora de temps, inoportunament. S'aplica a persones que es presenten quan la feina ja està feta o l'acte ha acabat. Fa referència irònica al fet que les palmes d'Elx, necessàries per al Diumenge de Rams (l'inici de la Setmana Santa), arribaren quan ja era el matí de Pasqua, és a dir, al final de tot el període festiu.
Fer una cosa estranya o fora de lloc, inoportuna
Cerimònia grotesca que fan el dimecres de Cendra alguns homes alegres, passant pels carrers i cantant
Esperar un infant abans de casar-se, uns promesos
25 desembre. Per la festa grossa de l'any, tothom volia anar mudat i ben calçat
Fa referència a la necessitat de fer les coses al seu temps. significa que tant les figues (perquè ja han passat la seva millor època i es fan malbé) com els sermons (perquè la Quaresma ha acabat) perden el seu valor o oportunitat un cop passada la Pasqua.
25 desembre. És una crida a reprendre les obligacions quotidianes
Fins més allà d’aquest mes no podem estar segurs que s’estabilitzarà el bon temps; per tant, no convé guardar la roba d’hivern o eixir de casa en mànegues de camisa per si de cas
25 desembre. Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal
25 desembre. Es diu irònicament
Sant Blai: 3 febrer. Nadal: 25 desembre. La gent vella creia que les festes de Nadal duraven fins a la Candelera, i durant aquest període fou costum menjar torrons totes les festes i cada diumenge, i,com van explicar fins a aquest dia hom no desguarnia el pessebre.
1 novembre. Refrany referit als raïms, que a partir del novembre comença a haver-n'hi menys. És un consell de temporada i de conservació. Abans de novembre, el raïm és fresc i abundant, permetent menjar-lo en major quantitat (de dos en dos grans). Després, amb el fred de Tots Sants, el raïm es torna més escàs o delicat de conservar, per la qual cosa es recomana racionar-lo o menjar-lo amb més cura (de gra en gra).
25 desembre. Per Nadal és temps propi de fred.
[El dia del Ros –Sant Joan, 25 de juny- és una festivitat en què la xicalla es disfressava i feia desfilades nocturnes amb fanalets]. Fins ben entrat juny, no et fies del temps. Aconsella prudència davant els canvis de temps primaverals, recomanant no alleugerir la roba d'abric (no llevar-se cap peça o "fil") fins que hagi passat la festivitat del Ros, per evitar refredats.
Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos
25 desembre. Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal
25 desembre. Convindran els pantalons, que calfen més
25 desembre. Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal
25 desembre. Les collites d'estiu, ben governades, almenys arriben a Nadal. A partir de Nadal, si no s'han fet les previsions pertinents, vénen els patiments.
25 desembre. Per Nadal es nota poc o molt el gairebé imperceptible allargament de la claror. Després de nadal el dia comença a créixer.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. És la trilogia de la llum que marca el pas de les estacions a la nostra terra: Sant Joan: El foc de la llum màxima, la purificació i la gresca. Sant Pere: El foc de la continuïtat, que "cala la xarxa" i acomiada la setmana gran. Tots Sants (o Nadal): El foc del caliu, la llar de foc que ens escalfa quan la llana que xollem al juny ja ens fa falta.
25 desembre. Adverteix que les festes nadalenques donen molta feina als forns per tractar-se de festes de molt de consum
25 desembre. Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Confirma que quan fa l’oratge que correspon, tot va bé
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. És la sentència que posa ordre a la natura: si el temps fa el que toca, les malalties s'allunyen i les collites prosperen.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. És la dita que ens recorda que els desajustos del temps són perillosos: si la natura es capgira, ni els animals més forts ho poden aguantar.
Es diu quan un assumpte s'allarga més del que caldria i duu camí de no resoldre's mai
1 novembre. Aquesta frase ens transporta directament a Cocentaina! La Fira de Tots Sants, creada el 1346, és una de les més antigues i importants de tot el territori. És el moment de comprar els fruits secs, les eines per al camp i la roba d'abric per al fred. El fred ja és aquí i que la gent es prepara per al recolliment de l'hivern, però amb una última gran festa al carrer. La fira enceta el cicle de celebracions més importants de l'any (de Tots Sants a Nadal).
Som a l'Advent, les quatre setmanes anteriors al dia de Nadal. El refranyer ens alerta que aquest període és molt ventós i les seves ventades són tingudes per dolentes i pernicioses.
25 desembre. L'advent fa referència a l'aparició del vent, tal vegada per la rima fàcil. Nadal és temps de fred.
25 març. La frase indica que, amb l'arribada de la primavera a finals de març, el fred intens i les gelades de l'hivern comencen a desaparèixer per deixar pas a temperatures més suaus i agradables. És el moment en què el calendari pagès marca el canvi definitiu de cicle estacional.
25 març. Significa que si el dia de l'Encarnació és tempestuós ("tronera", amb trons, pluja o fred), l'arribada definitiva del bon temps i la primavera es retardarà prop de quaranta dies. Indica que la inestabilitat hivernal s'allarga més enllà de l'equinocci.