Tema
festivitats
889 refranys catalogats sota aquest tema.
El bon filar, de Sant Miquel a Nadal
Sant Miquel: 29 setembre. Nadal: 25 desembre. Des del 29 de setembre fins a la fi de l’any és temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa. És el període òptim per filar la llana o el lli. Coincidint amb la tardor, quan els dies es fan més curts i les feines al camp disminueixen, les dones es reunien per filar a la vora del foc durant les vetllades.
bona festivitats mesos sants treball
El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. La tradició gastronòmica es fonamenta en el fet que cada animal o vegetal està millor en un moment que en un altre. Defineix el menú ideal segons el preu i la disponibilitat de la carn a cada estació. El conill, més lleuger per a la calor de juny, i el pollastre (o el capó), més festiu i nutritiu per al fred de desembre.
animals festivitats mesos sants
El burret de Sant Vicent, que porta la càrrega i no se la sent
5 abril. Aplicat als qui poden deixar un pes i continuen sostenint-lo. Es diu també quan hom posa algun objecte damunt algú i no se n'adona, utilitzada al posar el ninotet del dia dels Innocents
animals festivitats mesos
El calor més greu, de Mare de Déu a Mare de Déu
[De la Mare de Déu del Carme: 16 de juliol; a la Mare de Déu de l'Assumpció: 15 d'agost. Fa referència al període més càlid de l'any.
festivitats
El conill per sant Joan, i la perdiu, per Nadal.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Són els moments en què la seua carn és més tendra i saborosa. Ens recorda que al juny els conills abunden i estan en el seu punt, mentre que la perdiu és la peça de caça noble que corona la taula quan arriba el fred intens de desembre.
animals festivitats menjar mesos sants
El darrer dia
És el dimarts de Carnestoltes, darrer dia de festa i de permissivitat eclesiàtica, amb el qual s'inicia la Quaresma
festivitats maneres de dir
El dia allarga per l’any nou un pas de bou
El temps de duració de la llum solar va allargant-se des del 21 de desembre
any oratge festivitats dia i nit
El dia creixerà quan Jesús naixerà
Nadal: 25 de desembre. El dia comença a allargar-se a partir de Nadal.
festivitats dia i nit
El dia de Glòria [o Dia d'Aleluia, o Dia de Pasqua]
El diumenge en què es commemora la Resurrecció de Jesucrist
maneres de dir dia i nit festivitats
El dia de l'Exaltació del vent és mesurador; si el molí mol una quartera, l'any vinent collita espera
14 setembre. Depenent de la velocitat a què bufa el vent el dia 14 del mes, es diu com serà la producció de l'any següent. Està fins i tot quantificat. Ha de ser prou constant i intens per moldre un volum de 70 litres de gra.
festivitats mesos oratge sants
El dia de la Candelera, l'hivern enrere; però si neva o vol nevar, l'hivern encara ha de començar
2 febrer. És el dia clau per a saber si el fred ens donarà treva o si encara ens queda "corda" per a estona. Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred
estacions festivitats oratge
El dia de Rams, qui no estrena no té mans
Recorda que és costum estrenar alguna peça de roba el diumenge de Rams, i significa que a qui no estrena res li falta una cosa important
festivitats indumentària
El dia no creixerà, fins que Jesús no naixerà
Nadal: 25 de desembre. El dia comença a allargar-se a partir de Nadal.
festivitats dia i nit
El dimarts de Carnestoltes és un dia divertit: ens escura les butxaques i ens fa anar contents al llit
S’explica tot sol
setmana festivitats
El Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans
El costum urbanita és estrenar alguna peça de roba en aquesta festivitat
cos huma festivitats setmana indumentària
El forn, pel Nadal, no para un instant
25 desembre. Per dues raons: perquè tots conviden a tots generosament a menjar i perquè calfa la casa
festivitats foc menjar mesos
El fred cabal, un mes abans i un mes després de Nadal
25 desembre. Es nota més el fred de novembre per comparació amb la temperatura suau de l’octubre que el de desembre, perquè ja ens hi hem acostumat, i el dia de Reis sol començar el fred de veritat
festivitats mesos oratge
El fred de Nadal tot l'any va mal
25 desembre. Per Nadal és temps propi de fred.
any festivitats mal oratge
El gener festes té per triar, els Reis, sant Antoni i sant Sebastià.
Reis: 6 gener. Sant Antoni: 17 gener. Sant Sebastià: 20 gener. L'esperit popular de la festa és ben actiu el gener. I és que abans que no acabin les festes de Nadal ja es pensa o es viu per Sant Antoni.
festa festivitats mesos sants
El llit de la mare de déu no es paga amb diners
Ser molt valuós el favor que s'ha rebut.
festivitats
El mes de Nadal, o al llit o al fumeral
25 desembre. És com més calent s’està pel temps de fred
dormir festivitats mesos oratge
El millor llenyer, guarda’l per al febrer, i el millor tió, per a l’Ascensió
Febrer és el mes més gelat de l’hivern, i a l’Ascensió ja no fa tant fred
oratge mesos festivitats
El novembre i els difunts marxen tots junts
2 novembre. El Dia de Difunts. Novembre comença amb Tots Sants i el Dia dels Difunts (1 i 2 de novembre), i la dita ens recorda que, entre la foscor i el fred, el mes s'escapa volant fins que s'acaba.
festivitats mesos
El pa per Nadal i el conill per Sant Juan
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. El refranyer ens recorda que cada aliment té el seu moment de glòria: el pa (com a base dels rics farcits, canelons i sopes de l'hivern) i el conill (com la carn més sana i lleugera per encendre les brases de l'estiu). Per Nadal necessitem el pa per a l'escudella, per sucar el rostit i per fer els galets. És l'aliment que atipa i escalfa. Per Sant Joan, el conill és ideal perquè es cou ràpid a la parrilla, no és pesada i fàcil de digerir.
animals festivitats menjar mesos sants
El que s'arrima a la Mare Déu, menja i beu.
festivitats menjar beure
El qui és carcamal, tot l’any fa Carnaval
Qui té fluix l’enteniment no es comporta com la resta de les persones ni sap estar en cada circumstància
festivitats persones
El quinzet guanyat per Sant Joan, quinzet i mig per Nadal
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Recomana estalviar i invertir. Qui ja té beneficis abans de l'època bona, que és l'estiu, pot esperar que l'economia li anirà millor.
diners festivitats mesos sants
El raïm penjat fins a Tots Sants s'ha de menjar de dos en dos grans; de Tots Sants enllà, de gra en gra.
1 novembre. Refrany referit als raïms, que a partir del novembre comença a haver-n'hi menys. És un consell de temporada i de conservació. Abans de novembre, el raïm és fresc i abundant, permetent menjar-lo en major quantitat (de dos en dos grans). Després, amb el fred de Tots Sants, el raïm es torna més escàs o delicat de conservar, per la qual cosa es recomana racionar-lo o menjar-lo amb més cura (de gra en gra).
festivitats vinya
El raïm per Tots Sants, encara que siguin cants
1 novembre. [Els cants (o cancells) són els petits carrollons o les sobres que queden a les puntes de les vinyes]. Indica que el primer de novembre és la data límit per acabar la recol·lecció del raïm. Reforça la necessitat de finalitzar la verema abans que arribi el fred intens, fins i tot si els últims raïms no són de gran qualitat. "Encara que siguin cants": Fa referència al fet de collir les darreres boles, sovint ja molt madures, seques o "de pedra" (cants), assegurant que no es perdi res.
camp festivitats vinya
El salmó del gener, pel rei el primer. (6 de gener)
La pesca del salmó s’inicia pel gener, i els primers exemplars capturats solen ser els més grossos
festivitats mar animals mesos
El sol de l'Assumpció fa el vi bo i millor
15 agost. Això diuen
bona festivitats oratge vinya
El vent de Nadal dura tot l'any
25 desembre. Cal tenir en compte que a l'any, per Nadal, li queden pocs dies. Hom creu que el vent que bufa al bell punt de la mitja nit de Nadal, segueix fins a la mateixa hora del Nadal vinent i que se sent de manera més acusada durant els set dies que resten per acabar l'any. El refrany enclou tots dos conceptes: dura la resta de l'any i tota una anyada.
any festivitats mesos oratge
El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal
25 desembre. Una cosa extraordinària, no habitual, no afecta o afecta poc i és lògicament comprensible pels altres
festivitats mal vinya beure
Els alls per Nadal, ni sembrats ni per sembrar
25 desembre. Es tracta d’una festivitat en la que no s’ha de treballar
camp festivitats mesos plantes treball
Els amors que en Quaresma comencen, duradors són
La primavera, i sobretot la Pasqua, fan que la gent es relacione més que a l’hivern i que els joves s’atraguen i s’enamoren
amor festivitats estacions
Els Carnestoltes donen voltes
Es diu perquè cada any canvien els dies de Carnestoltes.
festivitats
Els dies sants
Aquesta expressió té dos significats: 1. Referit als dies festius de Tots Sants, Sant Andreu, Santa Llúcia, Nadal i als de la Semana Santa (els que van del Dijous Sant al Diumenge de Pasqua). 2. Fer els dies sants. S'usa quan algú fa festa o no treballa un dia que li pertocaria, prenent-se una llicència com si fos un festiu oficial.
festivitats dia i nit maneres de dir
Els formatges de Nadal són els millors de l'any
25 desembre. El formatge s'ha de fer en temps de fred.
any festivitats menjar
Els freds de Nadal dominen l'any
25 desembre. Per Nadal és temps propi de fred,.
any festivitats oratge
Els mànecs d'eina tallats en lluna de Nadal fan millor feina
25 desembre. Refrent a la diversitat de creences relacionades entre la lluna i el Nadal. És una lluna bona per tallar la fusta.
festivitats oratge treball
Els mossos es lloguen per Sant Joan i es lloguen per Tots Sants
Sant Joan: 24 juny. Tots Sants: 1 novembre. Fa referència a l'època en què els treballadors del camp (bracers/mossos) eren contractats, coincidint amb el canvi d'estació i l'inici d'intensos treballs agrícoles, normalment a l'estiu (Sant Joan) i a l'hivern (Tots Sants).
festivitats mesos persones sants
Els ocells, per la Quaresma festegen i per Pasqua es casen
Aquest refrany tradicional català fa referència al cicle natural de reproducció dels ocells, que coincideix amb l'inici de la primavera (Quaresma) quan festegen, i la consolidació del bon temps (Pasqua) quan es casen o niuen. És una metàfora que vincula la tradició cristiana d'austeritat i l'arribada del bon temps amb l'activitat biològica dels animals.
animals festivitats
Els pecats de Carnaval surten per Tots Sants
1 novembre. Fa referència al cicle de nou mesos que separa el Carnaval (febrer) de Tots Sants (novembre), suggerint amb to irònic que els excessos, descontrol o "pecats" comesos durant la disbauxa carnavalesca acaben tenint conseqüències, com ara embarassos, passat aquest temps.
amor festivitats
Els tres dijous
Denominació popular de les tres festes que cauen en dijous: Dijous Sant, l'Ascensió i el Corpus
festivitats
Els trons de Nadal, no fan bé ni mal
25 desembre. Importen poc perquè tothom està en casa
festivitats mal oratge be
En advent, la llebre en el sarment
De fet, la llebre està tot l’any pel camp
animals festivitats vinya
En els Advents, baixen els gels i pugen els vents
festivitats oratge mesos
En febrer, el primer dia Sant Ignasi és qui ens guia; el segon, Santa Maria, i després tenim Sant Blai, i despediu-vos, xiquets, fins Carnaval
Sant Ignaci: 1 febrer. Santa Maria: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Destaca l'inici del mes de febrer, subratllant aquestes festivitats.
festivitats mesos sants
En lluna de Nadal, talla el pi i el verdal
25 desembre. Refrent a la diversitat de creences relacionades entre la lluna i el Nadal. És una lluna bona per tallar la fusta.
festivitats mesos oratge plantes
En nàixer el Jesuset, creix el dia i creix el fred
Entrem en el cru hivern i la llum del dia s’allarga una mica
festivitats oratge
En passat Nadal no posos cabal ni en la ceba ni en l'all
25 desembre. Perque's fan malbe a causa dels frets.
festivitats plantes
En vindre Tots Sants, penja les gàbies i posa't els guants
1 novembre. "Penja les gàbies": Es refereix al final de la temporada de cacera amb reclam (ocells cantaire). Amb l'arribada del fred i el mal temps, els ocells ja no canten igual i els caçadors recullen els estris fins a la primavera. "Posa't els guants": És l'avís definitiu que el fred ja és aquí. Ja no és el fred que refresca al vespre, sinó el que gela les mans a qui ha de sortir a treballar a trenc d'alba. És el moment de canviar l'activitat de fora per la de vora el foc.
festivitats indumentària
Enmig de les Pasqües vénen les basques
Significa que entre la Pasqua de Resurrecció (o Pasqua florida) i la Pasqua de Pentecosta (o Pasqua granada, 50 dies després) hi ha poc recapte en el camp i costa de mudar el menjar.
festivitats menjar
Enterrar el carnaval
Acabar la festa del carnaval
maneres de dir festivitats
Entre les dues Mares de Déu, a caçar tórtores per tot arreu
La tórtora es manifesta en primavera i estiu; a la tardor i a l’hivern no sol allunyar-se del colomar
animals festivitats caça
Entre les Pasqües vénen les basques [o A les Pasqües seran les basques]
S'interpreta com volent dir que en les grans festes hi ha sempre preocupacions, desficis i cansaments
festivitats
Entre Nadal i Reis creix el dia un peu de rei.
Nadal: 25 desembre. Reis: 6 de gener. [El peu de rei és un instrument, marcat en centímetres i mil·límetres, per fer mesuracions molt exactes]. Sobre l'allargament de les hores de sol. Significa que, durant el curt període entre Nada i Reis, l'allargament de la llum solar és gairebé imperceptible, tot just el que avançaria un "peu de rei" (una mesura molt petita). És una observació sobre el lent inici de l'allargament dels dies després del solstici d'hivern.
festivitats mesos oratge sants dia i nit
Entre Nadal i Reis el fred correrà.
Nadal: 25 desembre. Reis: 6 de gener. És el temps de fer fred. Mentre la llum comença a guanyar terreny, el fred de debò és quan realment s'instal·la. Sol ser el cor de l'hivern, quan les matinades són més crues.
festivitats mesos oratge sants
Entre Tots Sants i la Nativitat, entra l'hivern de veritat
Tots Sants: 1 novembre. Nativitat: 25 desembre. En cara que el fred siga més suau que el de gener i febrer, en un any normal, el fred intens i l'hivern s'instal·len definitivament. Assenyala la transició de la tardor cap al fred formal i l'inici de les gelades.
estacions festivitats mesos oratge
Entre Tots Sants i Manresa. [o Entre Tots Sants i Penaila]
1 novembre. [Manresa: Municipi de la comarca del Bages. Penaila (o Penàguila): Municipi de la comarca de l'Alcoià] Es refereix a la duresa del clima en aquests dos llocs. A Manresa, per la seva ubicació en una conca, sol tenir unes inversions tèrmiques i unes boires gebradores molt intenses quan arriba el novembre. Penaila és un poble de muntanya conegut per la seva altitud i el seu fred punyent. Bàsicament, t'està dient que si et mous entre aquests dos punts, val més que vagis ben tapat.
festivitats llocs maneres de dir
Entre Tots Sants i Nadal, ni boires ni mestral
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Aquesta dita suggereix que, durant el període comprès entre Tots Sants i Nadal, el temps ideal segons la pagesia seria sec i calmat, sense boires tancades ni vent fort de mestral. Es tracta d'una referència a l'estabilitat atmosfèrica desitjada en aquestes dates.
festivitats mesos oratge
Entre Tots Sants i Nadal, pluja i neu faran prou mal
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Bàsicament, la dita ens avisa que el temps entre aquestes dues dates és traïdor. Com que les temperatures baixen en picat, la precipitació ja no és la pluja suau de setembre, sinó que sovint es torna neu o aigua-neu, que gela la terra. "Faran prou mal": Si el fred venia acompanyat de molta humitat, els animals tancats podien emmalaltir. Una nevada massa primerenca o una gelada negra podia afectar als conreus i fer malbé la sembra.
festivitats mesos oratge
Es crema més llenya per Nadal que en tota la resta de l'any
25 desembre. L'època nadalenca és quan més fred fa i les vesprades són més llargues. La parèmia ens parla a bastament de la festa d'avui passada al redós de la llar i vora del foc, i dóna bona idea de recer de llar i d'escalf de tió.
any festivitats foc
És dia de Nadal, salsa, gallina o gall farcit, tant si és pobre com si és ric, per aquell dia mai no falta
25 desembre. Del costum de menjar aviram per Nadal
animals festivitats menjar
Esser com les palmes d'Elx, que arribaren el matí de Pasqua
Arribar fora de temps, inoportunament. S'aplica a persones que es presenten quan la feina ja està feta o l'acte ha acabat. Fa referència irònica al fet que les palmes d'Elx, necessàries per al Diumenge de Rams (l'inici de la Setmana Santa), arribaren quan ja era el matí de Pasqua, és a dir, al final de tot el període festiu.
festivitats llocs maneres de dir
Ésser de la pell d'en Carnestoltes
Ésser molt bromista
maneres de dir festivitats
Fer ballar els gegants abans de Corpus
Significa fer una cosa estranya o fora de lloc, inoportuna. . S'utilitza per indicar que una acció es realitza a destemps o de manera poc adequada. La dita prové de la tradició on els gegants ballen durant la processó del Corpus Christi; fer-ho abans es considerava desordenat o il·lògic.
festivitats maneres de dir
Fer el gori-gori
Expressió col·loquial que fa referència a donar per perduda, acabada o morta una cosa o persona. També pot referir-se específicament a enterrar o parodiar els cants fúnebres. Cerimònia grotesca que fan el dimecres de Cendra alguns homes alegres, passant pels carrers i cantant.
festivitats maneres de dir
Fer Pasqua abans de Rams
Esperar un infant abans de casar-se, uns promesos
festivitats maneres de dir
Fes sabates, sabater, que el Nadal ja ve
25 desembre. Per la festa grossa de l'any, tothom volia anar mudat i ben calçat
festivitats oficis indumentària
Figues i sermons, passat Pasqua no són bons
Fa referència a la necessitat de fer les coses al seu temps. significa que tant les figues (perquè ja han passat la seva millor època i es fan malbé) com els sermons (perquè la Quaresma ha acabat) perden el seu valor o oportunitat un cop passada la Pasqua.
festivitats plantes
File qui ha filat, que Nadal ja ha passat
25 desembre. És una crida a reprendre les obligacions quotidianes
festivitats mesos treball
Fins a l’Ascensió, no et lleves el ropó
Fins més allà d’aquest mes no podem estar segurs que s’estabilitzarà el bon temps; per tant, no convé guardar la roba d’hivern o eixir de casa en mànegues de camisa per si de cas
festivitats oratge indumentària
Fins a Nadal, calces no cal
25 desembre. Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal
festivitats mesos oratge indumentària
Fins a Nadal, capa no en cal; i de Nadal enllà, falta no en fa
25 desembre. Es diu irònicament
festivitats mesos oratge indumentària
Fins a Sant Blai no acaba el Nadal
Sant Blai: 3 febrer. Nadal: 25 desembre. La gent vella creia que les festes de Nadal duraven fins a la Candelera, i durant aquest període fou costum menjar torrons totes les festes i cada diumenge, i,com van explicar fins a aquest dia hom no desguarnia el pessebre.
festivitats mesos sants
Fins a Tots Sants de dos en dos grans; de Tots Sants enllà, de gra en gra
1 novembre. Refrany referit als raïms, que a partir del novembre comença a haver-n'hi menys. És un consell de temporada i de conservació. Abans de novembre, el raïm és fresc i abundant, permetent menjar-lo en major quantitat (de dos en dos grans). Després, amb el fred de Tots Sants, el raïm es torna més escàs o delicat de conservar, per la qual cosa es recomana racionar-lo o menjar-lo amb més cura (de gra en gra).
festivitats mesos
Fins al dia de Nadal no és hivern formal
25 desembre. Per Nadal és temps propi de fred.
estacions festivitats oratge
Fins el dia del Ros, no li lleves ni un drap [o fil] al cos
[El dia del Ros –Sant Joan, 25 de juny- és una festivitat en què la xicalla es disfressava i feia desfilades nocturnes amb fanalets]. Fins ben entrat juny, no et fies del temps. Aconsella prudència davant els canvis de temps primaverals, recomanant no alleugerir la roba d'abric (no llevar-se cap peça o "fil") fins que hagi passat la festivitat del Ros, per evitar refredats.
festivitats mesos oratge
Fins la quaresma és curta per qui està endeudat
festivitats
Fins l’Ascensió, no et descordes ni un botó
Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos
festivitats oratge indumentària
Fins Nadal calça no cal.
25 desembre. Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal
festivitats oratge indumentària
Fins Nadal calces no cal, i de Nadal cap allà, calces no caldrà
25 desembre. Convindran els pantalons, que calfen més
festivitats mesos oratge
Fins Nadal, capa no cal
25 desembre. Adverteix que el veritable fred hivernal sol manifestar-se per Nadal
festivitats mesos oratge indumentària
Fins Nadal, ni fred ni fam
25 desembre. Les collites d'estiu, ben governades, almenys arriben a Nadal. A partir de Nadal, si no s'han fet les previsions pertinents, vénen els patiments.
festivitats oratge
Fins per Nadal el dia ni creix ni neix.
25 desembre. Per Nadal es nota poc o molt el gairebé imperceptible allargament de la claror. Després de nadal el dia comença a créixer.
festivitats dia i nit
Foc de Sant Pere, foc de Sant Joan, foc de tots els sants
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. És la trilogia de la llum que marca el pas de les estacions a la nostra terra: Sant Joan: El foc de la llum màxima, la purificació i la gresca. Sant Pere: El foc de la continuïtat, que "cala la xarxa" i acomiada la setmana gran. Tots Sants (o Nadal): El foc del caliu, la llar de foc que ens escalfa quan la llana que xollem al juny ja ens fa falta.
festivitats foc sants
Forn per nadal no té descans
25 desembre. Adverteix que les festes nadalenques donen molta feina als forns per tractar-se de festes de molt de consum
festivitats menjar
Fred cordial, un mes abans i un altre després de Nadal
25 desembre. Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer
festivitats mesos oratge
Fred per Nadal i calor per Sant Joan
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Confirma que quan fa l’oratge que correspon, tot va bé
festivitats mesos oratge sants
Fred per Nadal i calor per Sant Joan, salut per tot l'any
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. És la sentència que posa ordre a la natura: si el temps fa el que toca, les malalties s'allunyen i les collites prosperen.
festivitats mesos oratge sants
Fred per sant Joan i calor per Nadal, maten un cavall.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. És la dita que ens recorda que els desajustos del temps són perillosos: si la natura es capgira, ni els animals més forts ho poden aguantar.
animals festivitats mesos oratge sants
Ho farem per Corpus, que els dies són llargs
Es diu quan un assumpte s'allarga més del que caldria i duu camí de no resoldre's mai
festivitats
I santes pasqües
Expressió que dóna una cosa per acabada
maneres de dir festivitats
Ja ve la fira de Tots Sants
1 novembre. Aquesta frase ens transporta directament a Cocentaina! La Fira de Tots Sants, creada el 1346, és una de les més antigues i importants de tot el territori. És el moment de comprar els fruits secs, les eines per al camp i la roba d'abric per al fred. El fred ja és aquí i que la gent es prepara per al recolliment de l'hivern, però amb una última gran festa al carrer. La fira enceta el cicle de celebracions més importants de l'any (de Tots Sants a Nadal).
festa festivitats
L'Advent és el temps del vent
Som a l'Advent, les quatre setmanes anteriors al dia de Nadal. El refranyer ens alerta que aquest període és molt ventós i les seves ventades són tingudes per dolentes i pernicioses.
festivitats oratge
L'Advent porta la fruita o bé la pren
festivitats
L'Advent, temps de vent, i Nadal, temps hivernal
25 desembre. L'advent fa referència a l'aparició del vent, tal vegada per la rima fàcil. Nadal és temps de fred.
estacions festivitats oratge
L'Encarnació se n'emporta el gel i duu la calor
25 març. La frase indica que, amb l'arribada de la primavera a finals de març, el fred intens i les gelades de l'hivern comencen a desaparèixer per deixar pas a temperatures més suaus i agradables. És el moment en què el calendari pagès marca el canvi definitiu de cicle estacional.
festivitats mesos oratge
L'Encarnació tronera allunya quaranta dies la primavera
25 març. Significa que si el dia de l'Encarnació és tempestuós ("tronera", amb trons, pluja o fred), l'arribada definitiva del bon temps i la primavera es retardarà prop de quaranta dies. Indica que la inestabilitat hivernal s'allarga més enllà de l'equinocci.
festivitats mesos oratge