`
Adverteix que cal guardar reserves per al temps de carestia
No collirà cap fruit i si no té hisenda, ho passarà malament.
3 febrer. Vol dir que les nevades de febrer solen ser les últimes. Suggereix que si neva per Sant Blai, l'hivern ja ha donat el millor de si i aviat acabarà.
23 novembre. La siembra en San Clemente, ya no es recomendable, por la pérdida de las semillas, que no se adaptan al estado húmedo y frío de la tierra. Se pueden producir nevadas en cotas altas y heladas a nivel de mar. Es un periodo con aparición de nieblas con estabilidad atmosférica, en combinación con fuertes vientos, provenientes de duros temporales, con inestabilidad atmosférica.
1 setembre. Sant Gil presenta la presumpció del començament del camí cap a l'hivern, quan el llarg i intens estiu dóna mostres de canvis, pel que sembla les temperatures nocturnes i les hores de sol descendeixen gradualment, igual que augmenten les precipitacions, donant la sensació de la proximitat del canvi estacional.
24 juny. Indica que aquesta data coincideix amb el final de la primavera indica que, amb la festivitat de Sant Joan el 24 de juny, s'acaba oficialment la primavera i comença l'estiu. És una dita que marca el canvi d'estació, el solstici i l'arribada de la calor.
Si no hi ha vent, hi ha calitja.
La dita destaca la puntualitat de l'arribada del cucut. Si no es fa sentir, s'interpreta com un senyal negatiu, ja sigui per la mort de l'ocell, perquè està captiu, o com a indicador d'un estiu climatològicament dolent. Indica que el 3 d'abril és la data límit tradicional per sentir el cant del cucut, anunciant la primavera. Si no canta llavors, es diu que està mort, engabiat ("pres") o que el temps és molt dolent ("sent mal estiu").
Quan plou molt d’hivern es fan moltes olives, però sol fer un estiu sec que produirà poc blat
2 febrer. L’oratge en aquesta data és decisiu i delimitador de les dues estacions
2 febrer. L’oratge en aquesta data és decisiu i delimitador de les dues estacions
2 febrer. Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern
2 febrer. Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa.
2 febrer. Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa
2 febrer. Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa
2 febrer. Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa
2 febrer. Si plou, és que ha deixat de fer fred; però si fa vent es manté
La Candelera: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Si plou, és que ha deixat de fer fred; però si neva es manté
2 febrer. Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa
2 febrer. Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents
2 febrer. Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents
2 febrer. Si fa sol o si plou en aquesta festivitat, són indicadors de la durada del fred
2 febrer. Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents
2 febrer. L’oratge del 2 de febrer és indicatiu de l’oratge que farà els dies i les setmanes següents
Avisa que si el fred s’allarga, l’estiu no serà calorós
2 febrer. [revén = retorna]. Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents
2 febrer. Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents
2 febrer. Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents
24 juny. Aquesta dita és un pronòstic meteorològic que vincula l'estat dels rius durant el solstici d'estiu amb la previsió per als mesos següents. Si pel 24 de juny els rius baixen crescuts i bruts, es creia que l'estiu seria molt plujós i tempestuós. Popularment, es considera que el temps que fa per Sant Joan "marca" el patró atmosfèric de tota la temporada estival.
5 febrer. Aquesta data és molt significativa de l’oratge venidor
12 agost. Suggereix que si el dia 12 d'agost el cel està clar però hi ha tronades, la tardor serà favorable. Es tracta d'un refrany meteorològic tradicional que associa el temps de mitjan agost amb la collita i el clima de la tardor.
24 agost. Suggereix que si plou en aquesta data, s'espera una tardor plujosa i favorable per al camp. És un refrany de meteorologia popular que vaticina una bona collita o temps adequat si les pluges d'agost comencen a aparèixer.
25 de juliol. Això diuen. Probablement es refereix al fet que les temperatures baixen molt després dels xàfecs. És freqüent que el termòmetre marqui diferències de fins a deu graus abans i després d'una tempesta en zones de muntanya.
La Conversió de sant Pau: 25 gener. La pluja de gener s'interpreta aquí com un senyal que el fred "es fon" i que la primavera ja treu el cap. Per contra, es creu que un sol massa radiant i clar per Sant Pau és un "engany" que precedeix una entrada de fred siberià o unes gelades tardanes que poden cremar els brots nous.
22 gener. El dia de Sant Vicent, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos. S'associa que el sol és més alt i arriba als torrents a les zones de cotes baixes. En tot cas recordem que encara ens resta febrer i març.
Quan l’oratge es correspon amb el seu temps, s’augura un bon any per a les collites
Les tronades hivernals són anunciadores de mal oratge continuat
Mare de Déu de la Candelària: 2 febrer. Mare de Déu de Març: l'Anunciació de l'Arcàngel Gabriel a la Santíssima Verge Maria. 25 març. Les tronades de finals de l’hivern solen anunciar que l’hivern s’allargarà
2 febrer. Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents
[perna: vol dir cuixa, però d'un animal i sobretot del porc]. És un amor aparent, sense consistència
Si fa l’oratge al revés de com seria normal, és que el temps s’ha trastocat i no podem esperar sinó un any estrany
Agradi o no agradi, s'ha de fer la feina. Avui aquesta feina és més còmoda, però sempre s'ha de fer.
El descans és bo per a agafar noves forces per a viure, mai per a fer el vessut.
Quan la tardor es manifesta plàcida, podem intuir que l’hivern arribarà mogut
Quan la tardor es manifesta plàcida, podem intuir que l’hivern arribarà mogut
29 setembre. Indica que cap a finals de setembre comença el canvi d'estació real cap a la tardor, sovint marcat per les primeres pluges significatives que posen fi a la calor estiuenca.
Significa que, si les pluges de tardor han de ser escasses o irregulars (dolentes), és preferible que arribin tard a l'estació que aviat. Indica que un inici de tardor seca és millor que un inici prematur de pluges que després cessen, garantint humitat més a prop de l'hivern.
4 octubre. És el moment en què la natura confirma el canvi de cicle. El temps ja s'ha "girat" (plou, fa fresca o bufa el vent de tardor), podem estar segurs que la tardorada ha arribat per quedar-se i serà com cal.
Els tors solen anar-se'n amb l'arribada de la calor
Quan l’oratge no es correspon amb el temps cronològic, és que l’any està trastocat i l’hivern s’allargarà
Anuncien pluges que assaonaran la terra i prepararan una bona floració primavera
Els trons anuncien el pròxim reg dels cereals
Durant l'hivern, sol llampegar poc; quan ho fa els llamps són dolents.
Un fet excepcional no justifica la norma
Vol dir que un objecte o fet isolat no es pot prendre com a norma o regla general
Indica que no hem de creure en les casualitats d’un dia
Que no n’hi ha prou fent un o dos cops les coses bé, s’han de fer sempre
Vol dir que no es pot prendre com a prova d'un fet general un cas isolat
És un vent que com el nom indica es produeix a la terra, i que dóna pluja.
D’estiu, la vianda esdevé massa pastosa en la boca i en la panxa, i com a remei es recomana “regar-la” amb líquids
Són molts els inconvenients que el riu et pot dur, encara que sigui bella la vista i el renouet de l'aigua que corre en temps de bonança.
Tot plegat, res. Les precipitacions a l'estació d'estiu solen ser menors del que semblen.
Una pluja forta no podrà ser absorbida pel terreny i en bona part s'escorrerà, perdent-se cap el riu. Serà la pluja menuda i de durada la més valiosa