estacions

Maig arribat, l'hivern acabat

Podem dir que ja estem en el bon temps

mesos oratge estacions

Mal hivern, primavera d'infern

Augura que el mal oratge s’allargarà fins a la primavera

mal estacions

Malalties tardorals, llargues i mortals

Fa al·lusió al proper dia dels Difunts. 1 de novembre

estacions salut festivitats

Marinada d'hivern, dia d'infern

estacions oratge

Massa trons a l'hivern, freds tardans

Les tronades anuncien que l’hivern s’allargarà

estacions oratge

Menjar calent a l'estiu, més mort que viu

Menjar de calent quan fa calor abelleix ben poc i s’ingereix en poca quantitat

menjar estacions salut

Més trist que l'hivern

Molt trist

maneres de dir estacions

Mestral i Tramuntana en ésser l'hivern, treuen els diables de l'infern

Són els dos vents més forts, freds i temibles

diable estacions oratge

Migjorn a l’hivern, purga de l’infern

Quan plou del sud a casa nostra, plou de valent perquè l’aire calent africà s’ha saturat d’humitat marina

estacions oratge

Migjorn d'hivern, dia d'infern

Quan plou del sud a casa nostra, plou de valent perquè l’aire calent africà s’ha saturat d’humitat marina

oratge estacions

Migjorn d’hivern, pluja d’infern

Quan plou del sud a casa nostra, plou de valent perquè l’aire calent africà s’ha saturat d’humitat marina

oratge estacions

Molta flor de primavera, bona tardor espera

Vol dir que una bona primavera augura una millor tardor

estacions

Nadal duu l'hivern dins d'una panera; si no el duu al davant el porta al darrera

25 desembre. Significa que el fred intens de l'hivern arribarà inevitablement al voltant de Nadal, ja sigui just abans o just després de les festes. Indica que el fred es pot avançar ("al davant") o endarrerir ("al darrere"), però sempre arriba en aquesta època.

estacions festivitats

Nadal nevat estiu regalat

25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.

estacions festivitats oratge

Nadal nevat primavera regalada

25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.

estacions festivitats oratge

Neu d’abril, pedregada a l’estiu

Això diuen

mesos estacions oratge

Nevada d'abril, pedregada a l'estiu

oratge mesos estacions

Nevades en abril, pedregades a l’estiu

oratge estacions mesos

Ni a l’hivern deixes la capa, ni a l’estiu la carabassa.

[carabassa = antic recipient per a l’aigua]. Cal protegir-se en cada moment contra el fred i la calor

estacions oratge plantes

Ni d'hivern ni d'estiu, no et posis sota el sol viu

Fa al·lusió als conceptes climàtics següents. Dies associats a la boira hivernal ia les nevades. A la necessitat de tenir abric pel fred hivernal. A gaudir i aprofitar els dies assolellats de l´hivern. No us refieu de l'aparença de dies assolellats de l'estació sense oblidar que són dies d'hivern. L'hivern és llarg i tard o d'hora afecta el rigor hivernal. Si lhivern és humit i lestiu sec és un patró normal climàtic.

estacions oratge

Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa [la carabassa = recipient per al vi]

L’oratge és canviant i poc fiable, per tant cal estar previnguts

estacions oratge plantes vinya indumentària

Nit clara d'hivern, a l'endemà dia d'infern.

Les gelades en una nit estrellada solen ser molt grosses. L'endemà, tot i que surti el sol, el fred és tan intens i sec que es fa insuportable. És l'infern de les muntanyes i les planes, on el gel no es fon en tot el dia i el vent pot fer que la sensació tèrmica sigui extrema.

estacions oratge

No acaba la primavera sense que hi hagi cloquera

estacions

No digues hivern passat, si Sant Jordi no ha arribat

23 abril. Indica la inestabilitat climàtica primaveral abans de l'estabilització del temps, subratllant que l'hivern pot perllongar-se. S'utilitza per advertir contra la confiança excessiva en el bon temps d'inicis d'abril.

estacions mesos oratge sants

No dones l'hivern per passat fins que l'abril no s'haja acabat

estacions mesos

No et fiïs d'hivern seré ni d'estiu ennuvolat

Desconfia dels oratges impropis de la seua època

oratge estacions

No et fiïs del cant de la griva ni a l'hivern ni a l'estiu, sinó a la primavera, quan ella vol fer el niu

[Griva: Ocell de la família que és molt semblant al tord, però més gros].

animals cantar estacions

No regues a l'estiu mentre el sol està viu, més si no la pots triar, a tota hora has de regar

oratge estacions

Octubre bromós, hivern ruïnós [bromós = boirós]

Les boires terreres es produeixen per excés d’humitat del sòl, cosa que augura que moltes arrels es podriran durant l’hivern

oratge estacions mesos

Octubre tronat hivern nevat

Les tempestes elèctriques tardorals auguren un hivern rigorós

oratge mesos estacions

On els frares facen niu passar l'hivern i l'estiu.

Els monestirs o abadies, històricament estan situats a llocs estratègics. Els paratges monàstics són particularment delitosos.

estacions oficis

On hages passat l'hivern, passa l'estiu

Si en el temps pitjor has estat a gust en un lloc concret, més a gust hi estaràs pel bon temps

estacions

On has passat l'estiu, passa l'hivern

Es diu per acomiadar aquells qui només ens vénen a cercar en necessitar-nos i ens menyspreen en no haver-nos menester

estacions

Oreneta arribada, hivernada acabada

Vol dir que aquestes aus migratories quan aparéixen són senyal del bon temps

estacions oratge animals

Oreneta arribada, primavera començada

Vol dir que aquestes aus migratories quan aparéixen són senyal del bon temps

animals oratge estacions

Oreneta aviat, la primavera ha arribat

Els ocells són considerats un indicador del canvi de temporada. Els seus cicles migratoris assenyalen l'arribada del bon i mal temps i, per això, tenen una gran presència al refranyer. I és que hi ha una creença popular que l'aparició d'orenetes al nostre territori simbolitza l'inici de la primavera, estació en la qual tornen després de passar l'hivern en regions més càlides.

animals estacions

Oreneta primerenca, primavera calorenca

animals estacions oratge

Oreneta primerenca, primavera colorenca

Vol dir que l'arribada d'aquestes aus migratories anuncien l'inici del bon temps

estacions animals oratge

Orenetes per Santa Madrona, l'hivern és fora

15 març. L’arribada massiva d’aquesta au insectívora indica clarament que el bon temps és ací

animals estacions mesos oratge sants

Orenetes tardanes, hi ha hivern per setmanes

Quan les migraccions es produeixen tard és perquè encara fa fred en el lloc de destinació

animals oratge estacions

Oronells tardans, hivernàs tardà; oronells primerencs, l'estiu ja ve

estacions animals

Paraules d’estiu, segons qui les diu

Vol dir que no hem de donar a les coses que sentim dir, altra importància que la que ens mereix la persona que les diu

estacions

Pardalet de l'estiu, adés plorava i ara se'n riu.

Es diu referint-se a les persones que amb facilitat passen de la tristesa a l'alegria o viceversa.

animals estacions riure/plorar

Pasqua marcensa, anyada primarença

Significa que si la Setmana Santa cau al març (aviat), la collita serà primerenca, bona o productiva. Fa referència a la creença tradicional que una Pasqua d'hora beneficia el cicle agrícola, anticipant bons resultats a la collita.

any estacions festivitats mesos

Pasqua nevada, primavera gemada

[gemada: molts brots, botons a les plantes]. Indica que si neva durant la Setmana Santa, s'espera una primavera amb brots abundants. Sovint s'interpreta com que la neu pasqual afavoreix la florida posterior.

estacions festivitats oratge

Pastor per la primavera, no et deixis la capa ni la berena

Cal estar previngut per si hi ha canvis de temps sobtats.

estacions oficis indumentària

Pel mes d'agost l'hivern s'acost

estacions mesos

Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu bé

Antigament, els sabaters treballaven al carrer, i el temps condicionava la seva feina.

estacions mal oficis be

Pel setembre a la tardor, torna la calor

És l'anomenat estiuet de Sant Miquel: uns pocs dies en què la temperatura augmenta un poquet cap al final del setembre.

estacions mesos oratge

Pels volts de Nadal fa l'hivern natural

25 desembre. Per Nadal és temps propi de fred.

estacions festivitats

Per a la persona malfeinera, a la primavera no hi ha filera; a l'estiu el filar no diu; a la tardor no hi ha filor; i a l'hivern el fred sorprèn

Es pren com a exemple la filadora per a indicar que sempre es troben excuses per no fer alguna cosa.

estacions

Per l'hivern, bona sopa i vi calent

És una bona manera per combatre el fred i entrar en calor.

estacions menjar oratge vinya

Per la Candelera, si no ha nevat, l’hivern no ha començat

2 febrer. En aquest mes i fins a l'abril, poc o molt, hem d'esperar qualque nevada.

estacions festivitats mesos oratge

Per la primavera res és com era

Vol dir que amb l'arribada de la primavera, el bon temps fa oblidar el mal temps passsat

estacions

Per la primavera, pastor, no deixes la capa ni la berena

Cal ser precavit, ja que l’oratge és canviant

estacions oficis oratge indumentària

Per la tardor no feu la festa major

estacions

Per la tardor, ni fred ni calor

La tardor és una època de transició, on les temperatures no són extremes ni cap a la calor ni cap al fred. Uns anys fa fred i altres calor. En teoria la tardor deu ser una primavera en la qual ha minvat la calor estiuenca i encara no ha entrat l'hivern de ple.

estacions oratge

Per Nadal i Sant Tomàs comença l'hivernàs

Nadal: 25 desembre. Sant Tomàs: 21 desembre. És quan comença l'hivern. . És una expressió tradicional del refranyer de desembre que indica l'inici del fred més intens.

estacions mesos sants

Per primavera, el ramat no espera

Vol dir que amb l'arribada del bon temps el ramat està desitgòs d'eixir a pasturar

estacions animals

Per sant Gil, l'hivern ja està aquí

1 Setembre. Presenta la presumpció del començament del camí cap a l'hivern, quan el llarg i intens estiu dóna mostres de canvis, pel que sembla les temperatures nocturnes i les hores de sol descendeixen gradualment, igual que augmenten les precipitacions, donant la sensació de la proximitat del canvi estacional.

estacions mesos oratge sants

Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera

Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. És la setmana del canvi d’estació. Marca el final definitiu del bon temps suau per donar pas a la calor rigorosa de l'estiu. Amb la celebració d'aquests dos sants (el 24 i el 29 de juny), es tanca el cicle primaveral de pluges i flors per obrir la porta a la canícula.

estacions mesos sants

Per Sant Martí, l’hivern va de camí, i si va retardat, per Sant Andreu ja ha arribat

Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. És el final de la tardor a l’hemisferi nord. Sant Andreu actua com el jutge final que no perdona: l'hivern s'instal·la sí o sí. Marca el final de novembre com el punt de no retorn per al fred rigorós.

estacions mesos oratge sants

Per Sant Martí, l’hivern va de camí; si el voleu deturar, per Sant Climent arribarà, i per molt que el detureu, per Sant Andreu el tindreu.

Sant Martí: 11 novembre. Sant Climent: 23 novembre. Sanbt Andreu: 30 novembre. És el final de la tardor a l’hemisferi nord. Assenyala que, encara que l'hivern sembli retardar-se des de Sant Martí passant per Sant Climent, és segur que per Sant Andreu les temperatures baixes ja s'hauran instaurat, independentment de qualsevol treva temporal.

estacions mesos oratge sants

Per Sant Mateu, l'estiu adéu

21 setembre. Cert. Marca la fi meteorològica i astronòmica de l'estiu i l'inici de la tardor. Coincideix sovint amb l'equinocci, quan el dia i la nit tenen una durada similar, indicant una baixada de temperatures i l'inici de la verema.

estacions mesos sants

Per Sant Tomàs comença l'hivernàs

21 desembre. Per aquesta data comença l'hivern. Marca l'inici del fred més intens i rigorós. Coincidint amb el solstici d'hivern, la dita subratlla l'arribada definitiva de les baixes temperatures.

estacions mesos sants

Per Sant Vicenç, l'hivern perd les dents

22 gener. El fred encara està present; però va minvant poc a poc. Aquesta "dent" que perd l'hivern simbolitza que el gel i la neu ja no aguanten tant com al desembre. Tot i que encara pot nevar, la sensació és que el camí cap a la primavera ja s'ha obert.

estacions mesos oratge sants

Per Sant Vicent, a l’hivern li cau una dent

22 generl. El fred va remetent a poc a poc i la durada de la llum solar s’allarga

estacions mesos oratge sants

Per Santa Àgueda, l'hivern s'enfada

5 febrer]. El fred acostuma a ser molt viu.

estacions mesos oratge sants

Període d'hivern, temps de pa sec i pocs rals al calaixet

diners estacions menjar oratge

Pescador de nansa, tot l'hivern a casa

Qui es dedica a la captura de marisc roman inactiu fins a la primavera

mar estacions oficis casa

Pluja d'estiu i plor de bagassa, prompte passa

[bagassa = ramera, puta]. Aquesta dita és la definició perfecta de la fugacitat. Pluja d'estiu: Són aquells ruixats forts però molt curts que cauen quan fa calor; així com venen, se'n van, i al cap de deu minuts el sol torna a cremar. Plor de bagassa: Fa referència al plor d'una prostituta (o d'algú que vol enganyar). El refranyer suggereix que és un plor de "cocodril", fet per fer pena o per interès, i que per tant no dura gens perquè no surt del cor.

estacions oratge persones riure/plorar

Pluja d'hivern, dia d'infern

estacions oratge

Pluja de tardor fa bona saó

La terra, que ha passat set durant tot l’estiu, espera absorbir com una esponja tota la pluja que caiga

estacions oratge camp bona

Pluja de tardor, pluja de saó

La terra, que ha passat set durant tot l’estiu, espera absorbir com una esponja tota la pluja que caiga

camp estacions oratge

Potser que un dia d'hivern faça calor

oratge estacions

Primavera arribada, ovella esquilada

Vol dir que amb l'arribada del bon temps els pastors aprofiten per esquilar el ramat

animals estacions

Primavera tardana, fa créixer el blat a sa sala

Significa que és molt més beneficiós per al blat que la primavera comenci amb fred i pluges tardanes (pel mes d'abril) que no pas amb un bon temps prematur i calorós.

estacions

Quan arriba el roquerol, l’hivern al sol [roquerol = parent de l’oronella]

La seua presència anuncia el canvi d’estació

animals estacions oratge

Quan arriba el roquerol, primavera si Déu vol

[roquerol = parent de l’oronella]. La seua presència anuncia el canvi d’estació

animals déu estacions oratge

Quan arriba l'oreneta, l'estiu ja és a la voreta

Les orendelles solen venir a les nostres terres al llarg de març i abril, segons la temperatura

estacions animals oratge

Quan l'octubre ve a la fi, tots els ocells d'hivern ja són aquí

Les aus migrats del nord d’Europa hivernen a les riberes mediterrànies fugint del fred polar

animals estacions mesos oratge

Quan la merla canta, la griva li diu: Atipeu-vos, comare, que ja ha arribat l'estiu

animals cantar estacions

Quan la Quaresma plora, l'hivern ja és fora

festivitats estacions oratge riure/plorar

Quan les serps cacen de tardor, senten que s'acaba la calor

caça oratge estacions animals

Quan l’octubre és acabat, tots els ocells d’hivern ja són arribats

Les aus migrants del nord d’Europa hivernen a les riberes mediterrànies fugint del fred polar

oratge animals mesos estacions

Quan l’oreneta no ve pel març, l’hivern és llarg

Les orendelles solen venir a les nostres terres al llarg de març i abril, segons la temperatura

mesos animals oratge estacions

Quan Nadal cau en diumenge, l'hivern menja.

25 desembre. Hivern dur

estacions oratge setmana

Quan Nadal tomba en diumenge, l'hivern menja

25 desembre. Hom creu que influeix en el fred, que d'aquest dia comença a minvar.

estacions festivitats setmana

Quan plou pel setembre, la tardor bé entra

Les pluges setembrals són normals i habituals en el cicle natural

mesos oratge estacions

Quan trona entre les dues Mares de Déu del gener, l'hivern dura 40 dies més

2 febrer. Es refereia a la de febrer: la Candelera i la de març: la Anunciació (25 març). Això diuen

estacions festivitats mesos oratge

Quan ve l'hivern per Sant Martí, fa fred caní

11 novembre. Aquest refrany és el crit d'alerta definitiu sobre la cruesa del clima! Quan l'hivern no s'espera al desembre i treu el cap ja per l'11 de novembre, ho fa amb una intensitat ferotge. L'expressió "fred de gossos" o "caní" es refereix a un fred que mossega, penetrant i molt difícil de suportar, d'aquells que et fan buscar el caliu del foc immediatament. Normalment esperem l'estiuet, però si en lloc de sol tenim tramuntana o neu, el refranyer ens avisa que l'hivern serà llarg i rigorós

estacions mesos oratge sants

Quan ve la tardor, i se'n va l'oreneta. no li dic adéu, li dic arreveure

animals estacions

Qui a l'hivern sembra un gra a l'estiu bé menjarà

Destaca la importància de l'esforç, la previsió i el treball dur. Significa que el treball realitzat en temps difícils o de preparació (hivern) dóna els seus fruits i recompenses en el futur (estiu).

camp estacions plantes

Qui a l’hivern té prou roba, a l’estiu en té de sobra

estacions indumentària

Qui diu [o parla] mal d'estiu no sap el que diu

L’estiu és, per a la majoria de les persones, la millor època de l’any, perquè fa bo, no hi ha escola, es cobra la paga...

estacions parlar

Qui es casa a l'estiu es casa dos voltes

S'acosta a la parella en l'estiu per ser jovençans i en l’hivern pel fred.

estacions

Qui fa trampes jugant, a l'infern va caminant

estacions joc

Qui ho vol fer bé, a l'hivern de pastor i a l'estiu de porquer

oficis estacions animals

Qui l'estiu sombreja, a l'hivern famoleja

Explica que a vegades, per interessos contradictoris, no es fan les coses

estacions

Qui menja fred a l'estiu, més mort que viu

menjar mort estacions salut