`

Refranys diners

festa menjar diners

Per una festa no et trenquis la testa

Es diu per recomanar que no es facin excessos de menjar o de despeses en ocasió d'una festa

diners

Perdut per u, perdut per cent; Perdut per mil, perdut per mil i cinc-centes

Vol dir que la quantia de la pèrdua és relativa i poc important; que el que importa és no perdre

diners treball

Perea, ¿vols sopes?—Fica-me-les en la boca.—Home, rosega-les!—Meneja'm les barres!

Diàleg amb què es critica la negligència i l'estupidesa dels qui deixen perdre coses avantatjoses per no molestar-se a guanyar-se-les

treball diners

Peresa, ¿vols sopes?—Sí.—Doncs fes-te'n.—No en vull

Diàleg amb què es critica la negligència i l'estupidesa dels qui deixen perdre coses avantatjoses per no molestar-se a guanyar-se-les

maneres de dir diners

Plànyer els diners

Procurar gastar-ne pocs

diners

Pobre importú, treu de qualcú [o sempre treu d'algú, o de dos ne treu u]

Vol dir que la insistència en el demanar sol esser eficaç

déu diners mort

Pobre no sigui davant de Déu

Fórmula respectuosa amb què s'al·ludeix a un pobre ja difunt

diners sants

Pobres de pobres, va dir Sant Pere

Significa que damunt els pobres s'acumulen les desgràcies

diners alegria maneres de dir

Pobrets i alegrets

Es diu per expressar la resignació i alegria cristiana enmig de la pobresa material

mal diners

Poc cabal, mala ventura

Qui té pocs diners o propietats no pot superar molts problemes de la vida

diners treball

Poc guanya el qui fila, però menys el qui mira

Vol dir que si no fan feina, no guanyen res

parentiu diners animals

Poc peix, raons en barraca

Quan hi ha mancança de menjar o de beneficis, es prodiguen les discussions familiars

treball diners

Poca feina, mal fotuda i ben pagada

Quan es cobra excessivament per una determinada feina

diners camp

Poca terra val diners

Es diu quan amb un poc de despesa s'obté un resultat equivalent a una despesa major

cos huma diners

Pocs diners fan obrir l’ull

La precarietat, i sobretot la fam, fan que els éssers vius ideem la manera de superar-ho

música diners festa

Pocs diners, poc sermó i poca música

Amb economia precària no es poden fer grans coses

diners

Pocs diners, poc [o fluix] sermó

Vol dir que les coses importants no es poden fer sense despesa

diners

Pocs diners, poca processó

Vol dir que les coses importants no es poden fer sense despesa

sants diners

Pocs diners, pocs Sants Antonis

Vol dir que les coses importants no es poden fer sense despesa

maneres de dir diners

Podria tancar el pa sota una xicra

Es diu d'una persona o gent molt pobra

animals mesos diners

Pollastre al gener, plomes o diner

Els animals de corral són molt apreciats en la mala època que és l’hivern, pels quals s’obté un bon benefici econòmic

animals diners

Porc a mitges sempre gruny

Significa que els negocis que es porten a mitges, no solen donar prou benefici a cap dels dos participants

diners animals

Porc fiat [o «comprat a espera], tot l'any gruny

Vol dir que els deutes donen moltes preocupacions al deutor

maneres de dir diners

Portar els comptes

Anotar les quantitats que cal pagar o cobrar

maneres de dir diners

Portar una bona gepa

Tindre molts deutes a pagar

maneres de dir diners

Portar [o Dur] els llibres

Estar encarregat de registrar aquelles operacions, dades o actes en els llibres respectius

maneres de dir diners bona

Posar diners bons sobre de dolents

Cercar plets i disputes sobre assumptes poc clars, en què és perillós de posar-se

maneres de dir salut diners

Posar-se a to

Refer-se [de salut i de situació econòmica]

diners indumentària

Preu per preu, sabates grosses [o sabates llargues, o les més grans]

vol dir que d'una cosa que no s'ha de pagar segons la quantitat que se n'adquireixi, convé més prendre'n molta que poca

persones diners

Quan l'almoina faràs, no mires a qui la fas

És veritat que no ens hi hem de mirar quan podem ajudar algú

diners

Quan lo pobre pasta, no cou lo forn [o el forn s'assola]

Significa que damunt els pobres s'acumulen les desgràcies

animals diners

Quan mes rics, [o grans] mes animals

Els rics eren soterrats en cotxes de molts cavalls i es diu la frase en doble sentit

diners

Quan un pobre compra carn amb quatre diners, l'os que li posen ja n'hi pesa tres

Significa que damunt els pobres s'acumulen les desgràcies

diners maneres de dir

Quedar rònec

Quedar algú tot sol i sense diners

maneres de dir diners

Quedar sense una creu

No tenir mitjans econòmics

diners maneres de dir

Quedar [o estar] com un jonc de fulles

Quedar o estar molt despullat, mancat de tot. Arruinar-se

diners casa

Qui a la botigueta va i ve, dos cases manté

Significa que els qui van sovint a comprar a la menuda arriben a gastar-se el doble de diners

diners consells casa

Qui a la tenda va i ve, dos cases mante

Significa que els qui van sovint a comprar a la menuda arriben a gastar massa

diners

Qui a primeries guanya, a darreries s'escanya

Es diu referint-se als qui de tot d'una fan bons negocis sense una base permanent

persones any salut diners

Qui a trenta anys no té seny ni a quaranta té cabal, va als cinquanta a l'hospital

Per a ser una persona normal s’han de complir determinats requisits que la vida va proporcionant-nos en cada etapa o edat

diners any persones

Qui a vint anys no té seny i a trenta no té roba, tota sa vida és pobre

Per a ser una persona normal s’han de complir determinats requisits que la vida va proporcionant-nos en cada etapa o edat

cos huma diners

Qui barata, el cap se grata

Ho diuen per significar que moltes vegades el fer barates surt malament

diners cos huma

Qui barata, el cul es grata

Desaconsella bescanviar coses perquè a vegades s’ix perdent i un es calfa el cap pensant com s’ha pogut deixar engalipar

diners be

Qui bé paga, bé li serveixen

Qui paga més que un altre, o immediatament, és més buscat i apreciat per treballadors, clients i proveïdors

treball bona diners

Qui bon jornal vol guanyar, de matí s'ha d'aixecar [o posar]

La predisposició de cada u farà que la jornada siga bona o dolenta