diners

Per riquesa no cal estufar-se, ni per pobresa espantar-se

diners

Per saber l'home qui és, doneu-li mando o diners

Les persones solen transformar-se i traure el pitjor de si quan tenen poder sobre els altres.

diners persones

Per saber si l'amic és bo o no: toca-li el butxacó

amistat bona diners

Per un tros de pa

Per poc de guany

maneres de dir diners

Per una festa no et trenquis la testa

Es diu per recomanar que no es facin excessos de menjar o de despeses en ocasió d'una festa

festa menjar diners

Perdre bous i esquelles

Arruïnar-se

maneres de dir diners animals

Perdre bous i bestiar

Arruïnar-se

diners animals

Perdre fins la camisa

Arruïnar-se

indumentària maneres de dir diners

Perdre inclús la forma de caminar

diners

Perdre-hi bous i esquelles

Arruïnar-se

maneres de dir diners animals

Perdut el diner, el jugador, com que no pot jugar, es posa a mirar

diners joc

Perdut per u, perdut per cent; Perdut per mil, perdut per mil i cinc-centes

Vol dir que la quantia de la pèrdua és relativa i poc important; que el que importa és no perdre

diners

Perea, ¿vols sopes?—Fica-me-les en la boca.—Home, rosega-les!—Meneja'm les barres!

Diàleg amb què es critica la negligència i l'estupidesa dels qui deixen perdre coses avantatjoses per no molestar-se a guanyar-se-les

diners treball

Peresa és clau de pobresa

diners

Peresa, ¿vols sopes?—Sí.—Doncs fes-te'n.—No en vull

Diàleg amb què es critica la negligència i l'estupidesa dels qui deixen perdre coses avantatjoses per no molestar-se a guanyar-se-les

treball diners

Període d'hivern, temps de pa sec i pocs rals al calaixet

diners estacions menjar oratge

Pes i mesura acontenta a la gent

Destaca la importància de l'honestedat, la precisió i la justícia en el comerç i les relacions personals. Significa que quan les coses es fan de manera justa i mesurada, ningú es queixa. Fa referència al fet que utilitzar pesos i mesures exactes en transaccions comercials evita conflictes i genera satisfacció entre comprador i venedor. S'aplica a la vida en general, indicant que l'equitat i la justícia («mesura») comporten tranquil·litat i conformitat.

diners gent

Pescant ningú no es fa ric

mar diners oficis

Plànyer els diners

Procurar gastar-ne pocs

maneres de dir diners

Plet llarg buida la bossa

diners justicia

Pluja de gener, cada gota val diner.

Destaca la importància vital de la pluja durant el mes de gener per a l'agricultura, suggerint que l'aigua d'aquest mes és tan valuosa com els diners, ja que garanteix bones collites futures.

diners mesos oratge

Pobre com Job

Ésser molt pobre

maneres de dir diners

Pobre com un rupit, [o Més pobre que un rupit]

Es diu d'una persona molt pobra

animals diners maneres de dir

Pobre i vell, mal llinatge

Són dues coses que ningú vol per ell. Es diu quan, damunt la vellesa, s'hi acumula la desgràcia de la pobresa.

diners persones

Pobre importú, treu de qualcú [o sempre treu d'algú, o de dos ne treu u]

Vol dir que la insistència en el demanar sol esser eficaç

diners

Pobre no sigui davant de Déu

Fórmula respectuosa amb què s'al·ludeix a un pobre ja difunt

déu diners mort

Pobrea no és baixea

diners

Pobres de pobres, va dir Sant Pere

29 juny. Significa que damunt els pobres s'acumulen les desgràcies o que la pobresa en genera més.

diners sants

Pobresa fa pobresa

diners

Pobresa no és vilesa

diners

Pobret i alegret

Sense ambició

diners maneres de dir alegria

Pobrets i alegrets

Es diu per expressar la resignació i alegria cristiana enmig de la pobresa material

diners alegria maneres de dir

Poc cabal, mala ventura

Qui té pocs diners o propietats no pot superar molts problemes de la vida

mal diners

Poc guanya el qui fila, però menys el qui mira

Vol dir que si no fan feina, no guanyen res

diners treball

Poc peix, raons en barraca

Quan hi ha mancança de menjar o de beneficis, es prodiguen les discussions familiars

parentiu diners animals

Poca feina, mal fotuda i ben pagada

Quan es cobra excessivament per una determinada feina

treball diners

Poca terra val diners

Es diu quan amb un poc de despesa s'obté un resultat equivalent a una despesa major

diners camp

Pocs diners fan obrir l’ull

La precarietat, i sobretot la fam, fan que els éssers vius ideem la manera de superar-ho

cos huma diners

Pocs diners, poc sermó i poca música

Amb economia precària no es poden fer grans coses

música diners festa

Pocs diners, poc [o fluix] sermó

Vol dir que les coses importants no es poden fer sense despesa

diners

Pocs diners, poca processó

Vol dir que les coses importants no es poden fer sense despesa

diners

Pocs diners, pocs Sants Antonis

17 gener. Vol dir que les coses importants no es poden fer sense despesa. Significa que si hi ha pocs recursos econòmics, no es poden fer grans celebracions o despeses, especialment en el context de les festes de Sant Antoni. És una expressió popular que remarca la necessitat d'adaptar la festa al pressupost disponible.

diners sants

Podria tancar el pa sota una xicra

Es diu d'una persona o gent molt pobra

maneres de dir diners

Poeta pobre no fa bon vers

La menor circumstància adversa l'afecta profundament.

bona diners oficis

Pollastre al gener, plomes o diner

Els animals de corral són molt apreciats en la mala època que és l’hivern, pels quals s’obté un bon benefici econòmic

animals mesos diners

Polls de gener, cada ploma val un diner, [però s'hi han de posar primer]

Es diu perquè com que fa tant de fred, se'n moren molts

mesos animals diners

Porc a mitges sempre gruny

Significa que els negocis que es porten a mitges, no solen donar prou benefici a cap dels dos participants

animals diners

Porc fiat [o «comprat a espera], tot l'any gruny

Vol dir que els deutes donen moltes preocupacions al deutor

diners animals

Porcs, llana i blat del pobre fan hisendat

Antigament eren negocis productius. La dita indica que tenir i saber gestionar aquests tres elements era la clau perquè una família humil pogués prosperar, estalviar i arribar a tenir hisenda o patrimoni.

animals diners plantes

Porta la bossa oberta i t'hi entrarà la sentència

Amb diners s'aconsegueix tot.

diners

Porta oberta a un sant tempta

S'utilitza per advertir que donar facilitats excessives o deixar les coses massa fàcils comporta riscos temptadors, fins i tot per a les persones més honrades. Fa referència a la idea que si deixes la porta de casa oberta, fins i tot un sant podria sentir la temptació d'agafar alguna cosa o fer el mal. S'utilitza per recordar que s'han de prendre mesures de precaució i no posar les coses massa fàcils per evitar males temptacions o accions indegudes.

diners

Portar els comptes

Anotar les quantitats que cal pagar o cobrar

maneres de dir diners

Portar una bona gepa

Tindre molts deutes a pagar

maneres de dir diners

Portar [o Dur] els llibres

Estar encarregat de registrar aquelles operacions, dades o actes en els llibres respectius

maneres de dir diners

Posar diners bons sobre de dolents

Cercar plets i disputes sobre assumptes poc clars, en què és perillós de posar-se

maneres de dir diners bona

Posar [a qualcú] una bona casaca

Fer-li pagar un compte molt gros

indumentària maneres de dir diners bona

Posar-se a to

Refer-se [de salut i de situació econòmica]

maneres de dir salut diners

Posar-se bé

Enriquir-se

maneres de dir be diners

Preu per preu, sabates grosses [o sabates llargues, o les més grans]

Vol dir que d'una cosa que no s'ha de pagar segons la quantitat que se n'adquireixi, convé més prendre'n molta que poca

diners indumentària

Procura diner tenir, sigui teu o del veí.

diners persones

Quan acabis els diners, compta amb tu i amb ningú més

Vol dir que no podran comptar amb ningú més.

consells diners

Quan el diner parla, tothom calla.

diners parlar

Quan el vilà és ric, no té parent ni amic

[vilà = urbanita, ciutadà, burgés]. Qui té poder i diners, no està disposat a compartir-los

amistat diners persones

Quan estigues esquimerat tanca la boca; quan estigues massa alegre tanca la bossa

cos huma consells diners

Quan et convida el taverner, et convida amb el teu diner

oficis diners

Quan fa quatre euros, tot són alifacs

diners

Quan l'almoina faràs, no mires a qui la fas

És veritat que no ens hi hem de mirar quan podem ajudar algú

persones diners

Quan l'espanyol canta, o està rabiós o no te blanca

[Rabiós: Indica que el cant és un crit de frustració. No té blanca: Fa referència a la falta de diners, suggerint que es canta per distreure's o per dissimular la tristor de la pobresa]. Significa que si algú està cantant, probablement es deu a un estat d'enuig o ràbia, o bé, que no té diners ("no té blanca"). És una expressió que utilitza la música com a reflex d'un estat d'ànim extrem o d'una situació econòmica precària.

diners música

Quan la fam [o misèria] entra per la porta [o pel portal], l'amor fuig [o salta] per la finestra

Que quan hi ha dificultats econòmiques les parelles es separen

amor diners

Quan lo pidolador gruny, apreta el puny

diners

Quan lo pobre pasta, no cou lo forn [o el forn s'assola]

Significa que damunt els pobres s'acumulen les desgràcies. Vol dir que quan una persona pobra finalment aconsegueix els recursos per fer una cosa bàsica (com pastar el pa), el destí o la mala fortuna fan que alguna cosa falli (el forn no s'encén, s'espatlla o s'enfonsa —"s'assola"—).

diners

Quan mes rics, [o grans] mes animals

Els rics eren soterrats en cotxes de molts cavalls i es diu la frase en doble sentit

animals diners

Quan no tingues diners canvies un duro.

diners consells

Quan passes per terra de torts, tanca un ull

diners

Quan se'n va el diner, molts amics se'n van també.

amistat diners

Quan som rics, no havem tingut amics

diners amistat

Quan tenies diners, tenies molts amics, ara que no tens res, sols tens els dits

Aquest refrany ens recomana no deixar diners als amics, si els volem conservar com a tals.

diners

Quan un pobre compra carn amb quatre diners, l'os que li posen ja n'hi pesa tres

Significa que damunt els pobres s'acumulen les desgràcies

diners

Què és més negre que un tinter ?: El cor de l'usurer

Lliçó doble.

colors cos huma diners

Que recorde avar, que dia vindrà, que tot ho perdrà

diners

Quedar plomat

Arruinar-se

maneres de dir diners

Quedar rònec

Quedar algú tot sol i sense diners

diners maneres de dir

Quedar sense una creu

No tenir mitjans econòmics

maneres de dir diners

Quedar [o estar] com un jonc de fulles

Quedar o estar molt despullat, mancat de tot. Arruinar-se

diners maneres de dir

Quedar-se amb la camisa a l'esquena

Arruïnar-se

indumentària maneres de dir cos huma diners

Quedar-se baló

No tindre diners

maneres de dir diners

Quedar-se més pelat que Carracuca

Empobrir-se

diners maneres de dir

Quedar-se pelat

Empobrir-se

maneres de dir diners

Quedar-se sense camisa

Arruïnar-se

indumentària maneres de dir diners

Qui a la botigueta va i ve, dos cases manté

Significa que els qui van sovint a comprar a la menuda arriben a gastar-se el doble de diners

diners casa

Qui a la tenda va i ve, dos cases mante

Significa que els qui van sovint a comprar a la menuda arriben a gastar massa

diners consells casa

Qui a primeries guanya, a darreries s'escanya

Es diu referint-se als qui de tot d'una fan bons negocis sense una base permanent

diners

Qui a trenta anys no té seny ni a quaranta té cabal, va als cinquanta a l'hospital

Per a ser una persona normal s’han de complir determinats requisits que la vida va proporcionant-nos en cada etapa o edat

persones any salut diners

Qui a vint anys no té seny i a trenta no té roba, tota sa vida és pobre

Per a ser una persona normal s’han de complir determinats requisits que la vida va proporcionant-nos en cada etapa o edat

diners any persones

Qui ama carestia, desitja ésser dels pobres homicida

diners

Qui barata, el cap se grata

[Barata: intercanvi, permuta o bescanvi de béns o serveis per altres, generalment sense l'ús de diners]. Ho diuen per significar que moltes vegades el fer barates surt malament. Adverteix sobre els riscos de canviar o intercanviar coses. Significa que sovint qui busca canviar alguna cosa pensant que millorarà, acaba enganyat o en una situació pitjor que l'anterior.

cos huma diners

Qui barata, el cul es grata

Desaconsella bescanviar coses perquè a vegades s’ix perdent i un es calfa el cap pensant com s’ha pogut deixar engalipar

diners cos huma

Qui bé paga, bé li serveixen

Qui paga més que un altre, o immediatament, és més buscat i apreciat per treballadors, clients i proveïdors

diners be

Qui bestreu, paga

diners

Qui bon jornal vol guanyar, de matí s'ha d'aixecar [o posar]

La predisposició de cada u farà que la jornada siga bona o dolenta. Destaca que la laboriositat i la previsió des de bon matí són fonamentals per obtenir un bon resultat o benefici econòmic en la faena. Subratlla la importància de la disciplina i l'esforç proactiu per assegurar l'èxit laboral.

bona diners treball