`

Refranys diners

diners menjar animals

Qui bon peix vol menjar, sa bossa s'ha d'escurar

Els millors productes són més cars que els corrents

diners persones

Qui cada dia va bonic, o és molt pobre o molt ric

Fa reflexionar sobre l’elegància d’alguns de qui es coneix el poc patrimoni i se sospita que la roba que duen és donada

diners

Qui compra i ment, en sa bossa ho sent

Vol dir que per pròpia convenièncía cal esser veraços

amistat diners

Qui de pobre es fa ric, no te’l tingues per amic

Les fortunes sobtades o ràpides fan pensar que procedeixen de negocis deshonestos

diners persones indumentària

Qui de seda va vestit, o és molt pobre o molt ric

Fa reflexionar sobre l’elegància d’alguns de qui es coneix el poc patrimoni i se sospita que la roba que duen és donada

diners

Qui deixa lo que veu per lo que no veu, és pobre i no s'ho creu

Vol dir que cal adquirir coses ben conegudes i no refiar-se de les qualitats que puguin tenir sense haver-les experimentades

diners

Qui deu no te veu

El deute d’allò que s’adquireix fiat i les coses on intervénen diversos interessats impliquen desavinences i baralles

diners temps

Qui deu, mai té bon temps

Qui té deutes no pot descansar mai en pau, bé per mala consciència, bé perquè els acreïdors li fan la vida impossible, bé perquè ha de treballar més del que pot per a poder anar pagant

diners

Qui deu, viu clavat en creu

Qui deu diners, encara que tinga beneficis viu sempre pendent de tornar el deute en comptes de disfrutar-los

diners dormir menjar

Qui diners d'altra guarda, no se'n va al llit sense sopar

Vol dir que generalment els qui administren béns d'altri se'n solen aprofitar

diners

Qui diners té per cobrar, molts passos [o moltes voltes] ha de donar

Vol dir que sovint és difícil cobrar allò que ens deuen

diners donar

Qui dóna i pren, es cos ven

Vol dir que el qui admet obsequis, es compromet a correspondre-hi i perd una part de la seva llibertat

diners

Qui en té, en perd [o Qui en té, n'ha de perdre]

Significa que el qui posseeix béns o en guanya, està exposat a perdre'ls

cos huma diners plantes indumentària

Qui en vestits gasta massa, té el cap de carabassa

Cal invertir en coses sòlides i de futur més que en coses superficials i passatgeres

diners

Qui en vol, que en compri

Ho diuen en voler negar un donatiu

parentiu diners amor

Qui es casa per diners, criat de sa muller és

Quan un dels integrants de la parella és el ric, és més important o té un pes real o social més gran que l’altre, que és el pobre per comparació, almenys des del punt de vista dels altres

parentiu diners

Qui es casa per interés ja ho dirà després

Tot engany acaba manifestant-se tard o d’hora, i per temor al perjudici s’ha de ser sempre molt servicial

amor diners parentiu

Qui es casa per interés, criat [o mosso] de sa muller [o dona] és

Tot engany acaba manifestant-se tard o d’hora, i per temor al perjudici s’ha de ser sempre molt servicial

diners treball casa

Qui fa obra, se fa pobre

Es diu perquè els treballs de construcció i reparació d'edificis sempre resulten més costosos del que s'ha calculat, i solen produir gran desequilibri en el pressupost del qui els paga

diners treball

Qui fa obres, té diners de sobres

El fer obres de construcció sol ser indici d'abundància de numerari

diners

Qui fia, no ven

Vol dir que el vendre a fiar no és vendre, perquè moltes vegades el comprador no paga

persones diners

Qui firma, paga

Una signatura en un contracte obliga al signatari a complir el pacte, voluntàriament o per la força

casa treball diners riure/plorar

Qui gasta els doblers en obra, rient rient se fa pobre

Es diu perquè els treballs de construcció i reparació d'edificis sempre resulten més costosos del que s'ha calculat, i solen produir gran desequilibri en el pressupost del qui els paga

diners

Qui guarda quan té, troba quan vol

Recomana ser estalviador i previsor

diners

Qui la té, la trau [o Qui en té, en treu; o Qui bé en té, bé en pot gastar]

Significa que és natural que el qui posseeix béns de fortuna faci més despesa que el qui no en té

menjar diners

Qui menja gros, s'ofega

Significa que el qui vol guanyar massa, s'exposa a perdre-ho tot

diners

Qui més en té més en vol

Vol dir que l'ambició no té aturador

diners

Qui neix sou, no morirà treseta [o Qui és nat per un sou, no n'arriba a tenir dos; o Qui és nat per un sou, mai arriba a set doblers]

Vol dir que hi ha persones malsortades, que, per molt que s'esforcin, no fan mai riques o a viure sense estretors

diners

Qui no en té no en pot perdre

Significa que els rics estan exposats a pèrdues a les quals no estan exposats els pobres

diners

Qui no en té, no en gasta

Es diu del qui no té vergonya o seny

diners donar

Qui no en té, no en pot donar

Es refereixen a qualsevol cosa, habitualment diners.

diners

Qui no fia, no ven

Vol dir que el venedor devegades ha de vendre a espera si no vol perdre el client

diners persones

Qui no guarda hui no té pa demà

L’estalvi en temps de bona economia serà un recurs en cas de necessitat

cos huma diners

Qui no guarda, mai alça barba

Vol dir que sense estalviar no es pot arribar a tenir una posició independent

diners

Qui no hereta, no augmenta

Vol dir que és difícil fer-se molt ric només amb la pròpia indústria o treball

diners

Qui no hi és, no hereta

Es diu per justificar que s'hagi exclòs d'un repartiment o benefici col·lectiu una persona que no estava present en el moment de repartir-se

parlar diners cos huma

Qui no té diner en bossa, ha de tenir mel en boca

Vol dir que el qui no pot pagar els deutes ha de saber satisfer el creditor amb bones paraules

diners amistat

Qui no té diners, no té amics

Encara que això no és cert, es diu irònicament volent significar que als pobres, tot els ve costa amunt perquè no poden costejar-se els mitjans per a eixir de dificultats

diners parlar

Qui no té diners, que tingui paraules

Vol dir que el qui no pot pagar els deutes ha de saber satisfer el creditor amb bones paraules

consells diners

Qui no té farina al sac, ha de tenir seny al cap

Vol dir que el qui no té béns de fortuna s'ha de defensar amb els recursos de l'enteniment

cos huma diners

Qui no té pit, no fa diners

Significa que l'audàcia és una condició important per a enriquir se

be diners

Qui paga bé, crèdit té

Qui paga més que un altre, o immediatament, és més buscat i apreciat per treballadors, clients i proveïdors

diners

Qui paga descansa i qui cobra, mes [o s'alegra]

Qui compleix, pot dormir amb la consciència tranquil·la i sense temor de ningú

diners

Qui paga lo que deu lo que resta és seu

Mentre dura el deute, els diners de què es disposa no són propis, sinó de l’acreïdor

diners persones

Qui paga tot el que deu fa cabal per a son hereu

Qui va mantenint la seua economia al dia, sap que podrà estalviar allò que li sobre

diners

Qui paga, mana [o Qui paga, regei}

Signifiquen que el qui paga així com cal, té dret a esser atès en les coses que disposa

diners persones

Qui parla molt de diner, és qui menys en té

És una recriminació a qui pretén aparençar ser més ric que els altres

diners indumentària

Qui per tot dia va bonic, o és molt pobre o és molt ric

Significa que per a anar sempre ben vestits, o cal tenir molts diners o cal tenir on demanar-ne

diners indumentària

Qui porta capa, de tot s'escapa

Vol dir que el qui té diners pot sortir de totes les dificultats

persones donar diners

Qui pren, a dar s'obliga

Qui accepta diners, regals o favors d’algú, queda en deute material o moral

persones diners

Qui promet a un deute se somet

Una promesa és un pacte, un contracte, un jurament oral

diners persones

Qui promet, ho deu

Una promesa és un pacte, un contracte, un jurament oral

diners

Qui s'empenya, es desempenya

Vol dir que el qui s'endeuta, generalment sol tenir manera de pagar els deutes i posar se cabal

plantes diners camp

Qui sembra en camí reial, perd el gra i el jornal [camí real = camí per a diligències, que actualment equivaldria a una carretera nacional]

Qui pretén obtenir algun benefici a costa d’algú altre i de manera il·legítima, acaba resultant perjudicat

diners treball

Qui serveix l'altar ha de viure de l'altar

Significa que tot treball mereix retribució