diners

Qui bon peix vol menjar, sa bossa s'ha d'escurar

Els millors productes són més cars que els corrents

diners menjar animals

Qui busca troba, qui treballa cobra

diners treball

Qui cada dia va bonic, o és molt pobre o molt ric

Fa reflexionar sobre l’elegància d’alguns de qui es coneix el poc patrimoni i se sospita que la roba que duen és donada

diners persones

Qui compra i ment, en sa bossa ho sent

Vol dir que per pròpia convenièncía cal esser veraços

diners

Qui compra més del que pot, després ha de vendre-ho tot

diners

Qui compta, erra

diners

Qui convida al taverner, està gat o no té diner

[Estar gat: Vol dir estar begut].

animals diners oficis

Qui coralla a la brama, molts diners guanya

[Corallar és buscar corall].

diners mar

Qui de pobre a ric passa no esperes que al pobre molta amoina faça

diners

Qui de pobre es fa ric, no te’l tingues per amic

Les fortunes sobtades o ràpides fan pensar que procedeixen de negocis deshonestos

amistat diners

Qui de seda va vestit, o és molt pobre o molt ric

Fa reflexionar sobre l’elegància d’alguns de qui es coneix el poc patrimoni i se sospita que la roba que duen és donada

diners persones indumentària

Qui deixa lo que veu per lo que no veu, és pobre i no s'ho creu

Vol dir que cal adquirir coses ben conegudes i no refiar-se de les qualitats que puguin tenir sense haver-les experimentades

diners

Qui deu no te veu

El deute d’allò que s’adquireix fiat i les coses on intervénen diversos interessats impliquen desavinences i baralles

diners

Qui deu, mai té bon temps

Qui té deutes no pot descansar mai en pau, bé per mala consciència, bé perquè els acreïdors li fan la vida impossible, bé perquè ha de treballar més del que pot per a poder anar pagant

diners temps

Qui deu, viu clavat en creu

Qui deu diners, encara que tinga beneficis viu sempre pendent de tornar el deute en comptes de disfrutar-los

diners

Qui diners d'altra guarda, no se'n va al llit sense sopar

Vol dir que generalment els qui administren béns d'altri se'n solen aprofitar

diners dormir menjar

Qui diners té en un poble, sempre fa rogle

diners

Qui diners té per cobrar, molts passos [o moltes voltes] ha de donar

Vol dir que sovint és difícil cobrar allò que ens deuen

diners

Qui dóna i pren, es cos ven

Vol dir que el qui admet obsequis, es compromet a correspondre-hi i perd una part de la seva llibertat

diners donar

Qui el diumenge va mal vestit, ja podeu creure que no és cap ric

Certament, perquè el diumenge és un dia especia

diners setmana indumentària

Qui el poder ambiciona, el que mana no perdona

diners

Qui en dilluns va ben vestit, o és pobre o és molt ric.

Significa que aquell qui va cada dia amb vestit nou, o bé és prou ric per a poder-hi anar o bé és tan pobre que només en pot tenir un, i així ha d'anar el dilluns amb el mateix vestit que el diumenge: mentre aquest encara és nou, dóna una falsa aparença.

diners setmana indumentària

Qui en té dos i en gasta tres, prompte es quedarà sense res

S’ha d’estalviar

diners

Qui en té, en perd [o Qui en té, n'ha de perdre]

Significa que el qui posseeix béns o en guanya, està exposat a perdre'ls

diners

Qui en vestits gasta massa, té el cap de carabassa

Cal invertir en coses sòlides i de futur més que en coses superficials i passatgeres

cos huma diners plantes indumentària

Qui en vol, que en compri

Ho diuen en voler negar un donatiu

diners

Qui és bon mercader, vol molt diner

oficis bona diners

Qui es casa per diners, criat de sa muller és

Quan un dels integrants de la parella és el ric, és més important o té un pes real o social més gran que l’altre, que és el pobre per comparació, almenys des del punt de vista dels altres

parentiu diners amor

Qui es casa per interés ja ho dirà després

Tot engany acaba manifestant-se tard o d’hora, i per temor al perjudici s’ha de ser sempre molt servicial

parentiu diners

Qui es casa per interés, criat [o mosso] de sa muller [o dona] és

Tot engany acaba manifestant-se tard o d’hora, i per temor al perjudici s’ha de ser sempre molt servicial

amor diners parentiu

Qui estalvia quan pot, menja quan vol

És convenient d’estalviar

menjar consells diners

Qui fa calç va descalç

diners

Qui fa fiança, ha d'agafar la bossa per la nansa.

diners

Qui fa obra, se fa pobre

Es diu perquè els treballs de construcció i reparació d'edificis sempre resulten més costosos del que s'ha calculat, i solen produir gran desequilibri en el pressupost del qui els paga

diners treball casa

Qui fa obres, té diners de sobres

El fer obres de construcció sol ser indici d'abundància de numerari

diners treball

Qui fia, no ven

Vol dir que el vendre a fiar no és vendre, perquè moltes vegades el comprador no paga

diners

Qui fica diners en arnes i en bestiar, perd son cabal sense plorar

animals diners riure/plorar

Qui firma, paga

Una signatura en un contracte obliga al signatari a complir el pacte, voluntàriament o per la força

persones diners

Qui fuig de l'ocasió, fuig de la temptació

Significa que evitant les provocacions o coses que indueixen a obrar malament, s'eviten les males obres que en són la conseqüència.

diners

Qui gasta els doblers en obra, rient rient se fa pobre

Es diu perquè els treballs de construcció i reparació d'edificis sempre resulten més costosos del que s'ha calculat, i solen produir gran desequilibri en el pressupost del qui els paga

casa treball diners riure/plorar

Qui gasta molt i té poc, acaba com un canyot.

diners

Qui gasta quan pot, no menja quan vol

És convenient d’estalviar

diners menjar consells

Qui gasta tot lo que té butxaca no ha de menester

Vol indicar la conveniència de no gastar en béns que no ens són indispensables.

diners

Qui guarda quan té, troba quan vol

Recomana ser estalviador i previsor

diners

Qui ha diners, fa sos afers.

diners

Qui hui no arreplega demà no menja

És convenient d’estalviar

consells diners menjar

Qui juga diners, es juga la ventura

diners joc

Qui juga i perd diners torna a jugar, i si guanya encara més

El vici és dificil de controlar.

diners joc

Qui juga, la bossa s'espluga

diners joc

Qui la té, la trau [o Qui en té, en treu; o Qui bé en té, bé en pot gastar]

Significa que és natural que el qui posseeix béns de fortuna faci més despesa que el qui no en té

diners

Qui malgasta, mal pasta

diners

Qui menja cargols per Sant Joan, té diners tot l'any.

24 juny. Diuen de la nit del 23 de juny que té molta màgia. Molts rituals i creences envolten la nit de Sant Joan. Aquesta dita suggereix que menjar cargols per la revetlla de Sant Joan porta bona sort, prosperitat i diners durant tot l'any. És una tradició gastronòmica arrelada on els cargols, sovint acompanyats de vi i salses picants, es converteixen en un símbol de bon auguri. La dita vincula la tradició culinària de la caragolada (menjar cargols) amb l'atzar i la riquesa.

animals any diners menjar mesos+1

Qui menja gros, s'ofega

Significa que voler abastar o guanyar massa alhora comporta el risc de perdre-ho tot. Equival a l'advertència d'anar pas a pas per no sobreestimar les pròpies capacitats.

diners menjar

Qui menja raïm per Cap d'Any, té diners tot l'any

1 gener. Aquest refrany és esmentat al Costumari català, de Joan Amades (1952), amb aquesta explicació: "Els nostres avis creien que menjar raïm el dia d'avui portava riquesa i gran ventura econòmica i que guanyarien una unça d'or per cada gra de raïm que menjaven."

any diners

Qui menja sense treballar, o és molt ric, o ha de robar

Sol ser així

diners menjar treball

Qui menysprea lo poc mai té res

diners

Qui més en té més en vol

Vol dir que l'ambició no té aturador

diners

Qui naix per a gallet no arriba a xavo [gallet = moneda més antiga i de menys valor que el xavo = 10 cèntims de pesseta]

Vol significar que cada u té el futur predeterminat des del moment del naixement

persones diners

Qui neix sou, no morirà treseta [o Qui és nat per un sou, no n'arriba a tenir dos; o Qui és nat per un sou, mai arriba a set doblers]

Vol dir que hi ha persones malsortades, que, per molt que s'esforcin, no fan mai riques o a viure sense estretors

diners

Qui no arreplega [o llança] un fesol, no menja [o sopa ] quan vol

Expressa la necessitat de l'estalvi. Significa que cal valorar les coses petites encara que semblin insignificants. L'origen: Un amo i el seu mosso caminaven pel camp quan l'amo va veure un fesol a terra i li va dir al jove que el recollís. El servent no es va voler ajupir perquè va pensar que una sola llavor no valia la pena. L'amo es va ajupir, va arreplegar el fesol i el va sembrar. D'aquella única llavor en va néixer una planta que va donar un grapat de fesols, donant una lliçò al servent.

diners menjar

Qui no en té no en pot perdre

Significa que els rics estan exposats a pèrdues a les quals no estan exposats els pobres

diners

Qui no en té, no en gasta

Es diu del qui no té vergonya o seny

diners

Qui no en té, no en pot donar

Es refereixen a qualsevol cosa, habitualment diners.

diners donar

Qui no fa cas d'un diner, quan l'ha de menester, no el té

Es diu al·ludint als malgastadors o als qui no miren prim a guardar els diners.

diners

Qui no fia, no ven

Vol dir que el venedor devegades ha de vendre a espera si no vol perdre el client

diners

Qui no guarda el pa, no en té per demà

És convenient d’estalviar

diners consells

Qui no guarda hui no té pa demà

L’estalvi en temps de bona economia serà un recurs en cas de necessitat

diners persones

Qui no guarda, mai alça barba

Vol dir que sense estalviar no es pot arribar a tenir una posició independent

cos huma diners

Qui no hereta, no augmenta

Vol dir que és difícil fer-se molt ric només amb la pròpia indústria o treball

diners

Qui no hi és, no hereta

Es diu per justificar que s'hagi exclòs d'un repartiment o benefici col·lectiu una persona que no estava present en el moment de repartir-se

diners

Qui no paga, sempre en deu.

diners

Qui no té butxaca, tota cosa li escapa

Que el qui no té diners, totes les oportunitats de fer-ne se li esfumen.

diners

Qui no té diner en bossa, ha de tenir mel en boca

Vol dir que el qui no pot pagar els deutes ha de saber satisfer el creditor amb bones paraules

parlar diners cos huma

Qui no té diners [o res atresorat) no té por dels lladres

Els pobres viuen amb les portes obertes o sense elles, mentre que els rics es tanquen i es blinden. El bandoler deixa passar el pobre.

diners

Qui no té diners, no té amics

Encara que això no és cert, es diu irònicament volent significar que als pobres, tot els ve costa amunt perquè no poden costejar-se els mitjans per a eixir de dificultats

diners amistat

Qui no té diners, que no tengui set

Vol dir que qui no té mitjans d'adquirir les coses ha de renunciar a posseir-les.

diners beure

Qui no té diners, que tingui paraules

Vol dir que el qui no pot pagar els deutes ha de saber satisfer el creditor amb bones paraules

diners parlar

Qui no té farina al sac, ha de tenir seny al cap

Vol dir que el qui no té béns de fortuna s'ha de defensar amb els recursos de l'enteniment

consells diners

Qui no té pit, no fa diners

Significa que l'audàcia és una condició important per a enriquir se

cos huma diners

Qui no té res atesorat, no té por de ser robat

Certament

diners

Qui no té sort d'heretar, li costa molt de guanyar

Cert

diners

Qui no treballa, dorm a la palla (Que cal estalviar per al dia de demà )

Que cal estalviar per al dia de demà

dormir diners treball

Qui paga bé, crèdit té

Qui paga més que un altre, o immediatament, és més buscat i apreciat per treballadors, clients i proveïdors

be diners

Qui paga descansa i qui cobra, mes [o s'alegra]

Qui compleix, pot dormir amb la consciència tranquil·la i sense temor de ningú

diners

Qui paga i deu no té res seu

És bo no tenir deutes, perquè així hom sap allò que pot disposar.

diners

Qui paga lo que deu lo que resta és seu

Mentre dura el deute, els diners de què es disposa no són propis, sinó de l’acreïdor

diners

Qui paga tot el que deu fa cabal per a son hereu

Qui va mantenint la seua economia al dia, sap que podrà estalviar allò que li sobre

diners persones

Qui paga, mana [o Qui paga, regei}

Signifiquen que el qui paga així com cal, té dret a esser atès en les coses que disposa

diners

Qui parla molt de diner, és qui menys en té

És una recriminació a qui pretén aparençar ser més ric que els altres

diners persones

Qui per tot dia va bonic, o és molt pobre o és molt ric

Significa que per a anar sempre ben vestits, o cal tenir molts diners o cal tenir on demanar-ne

diners indumentària

Qui pledeja [o pleit vol armar] ha d'omplir [o ha de menester] tres sacs : un de papers, un de paciència i un de diners

Recomana defugir-ne, de plets, pels inconvenients i els insegurs resultats que ells reporten

diners justicia

Qui porta capa, de tot s'escapa

Vol dir que el qui té diners pot sortir de totes les dificultats

diners indumentària

Qui pren, a dar s'obliga

Qui accepta diners, regals o favors d’algú, queda en deute material o moral

persones donar diners

Qui promet a un deute se somet

Una promesa és un pacte, un contracte, un jurament oral

persones diners

Qui promet, ho deu

Una promesa és un pacte, un contracte, un jurament oral

diners persones

Qui s'empenya, es desempenya

Significa que qui s'endeuta (empenya), generalment té la capacitat o troba la manera de pagar els seus deutes i sortir airós de la situació econòmica. És una dita que reflecteix confiança a superar dificultats financeres amb esforç.

diners

Qui sembra en camí reial, perd el gra i el jornal

[camí real = camí per a diligències, que actualment equivaldria a una carretera nacional]. Qui pretén obtenir algun benefici a costa d’algú altre i de manera il·legítima, acaba resultant perjudicat

camp diners plantes

Qui serveix l'altar ha de viure de l'altar

Significa que tot treball mereix retribució

diners treball

Qui son jornal ha de fer, començar prest li convé

Es diu per significar que per un millor rendiment cal dedicar el màxim de temps al treball.

diners treball

Qui son secret diu allà on no deu, a sí mateix enganya

diners