Tema
diners
1.815 refranys catalogats sota aquest tema.
No tindre ni un xavo
Ser molt pobre, no dur diners damunt
diners maneres de dir
No tindre on caure mort
Significa trobar-se en una situació de misèria extrema, gran pobresa o mancança absoluta de béns i diners. S'utilitza per descriure algú que no té recursos econòmics ni per a les necessitats més bàsiques.
diners mort maneres de dir
No tindre per a fer cantar un cego
No tindre diners
diners maneres de dir
No tindre preu
Tindre molt de valor
maneres de dir diners
No tindre un gallet [o diners] per fer cantar un cec
Ser molt pobre
maneres de dir persones cantar diners
No tindre un qüè
No tindre ni un cèntim, ésser molt pobre
maneres de dir diners
No tindre un ral per fer cantar un cec
Ser molt pobre
maneres de dir diners
No tindre un sacre
No tenir gens de diners, esser molt pobre
maneres de dir diners
No tindre valor per a furtar un enciam
No tindre coratge a mamprendre grans assumptes, a afrontar els perills, les dificultats, etc.
plantes maneres de dir diners
No totes les pagues cauen pel mes de juny
Ens recorda que les coses bones (o les oportunitats i els guanys) arriben al llarg de tot l'any, i no només en una data concreta. Fa referència a que el camperolat cobra quan ven la collita, no quan voldria. I per extensió: vol donar a entendre que no totes les ofenses es vengen de seguida, sinó que tard o d’hora arriba l’oportunitat de fer-ho.
camp diners mesos
No totes les pagues cauen per Sant Joan, alguna en cau per Sant Pere
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Antigament, molts contractes agrícoles i lloguers es liquidaven per Sant Joan. La dita juga amb aquest sentit literal de "pagar" per indicar que hi ha deutes pendents que es cobren una mica més tard (Sant Pere). Significa que els guanys, sort o esdeveniments positius no es concentren només en un moment concret (com la paga extra o l'estiu), sinó que poden succeir al llarg de tot l'any.
diners mesos sants
No totes les pagues cauen per sant Joan, algunes cauen tot l'any
24 juny. Significa que els guanys, sort o esdeveniments positius no es concentren només en un moment concret (com la paga extra o l'estiu), sinó que poden succeir al llarg de tot l'any.
camp diners mesos sants
No vages a Roma amb la bossa buida; ni amb la mula coixa
Aconsella no emprendre empreses difícils o viatges llargs sense els mitjans necessaris (diners i bona salut/eines), ja que el fracàs seria probable. Literalment, avisa que per a viatjar a Roma calen recursos, i metafòricament, que abans de començar un projecte cal preparar-se bé. Cal anar ben preparat econòmicament ("bossa buida") i físicament o tècnicament ("mula coixa") per a garantir l'èxit, especialment en afers complicats.
animals diners llocs
No valdre ni un cèntim
Valdre molt poc
maneres de dir diners
No valdre ni un quinzet
Es diu d'una cosa que no val res
diners maneres de dir
No valdre ni un ral
Es diu d'una cosa que no val res
maneres de dir diners
No valdre un duro
Es diu d'una cosa que no val res
maneres de dir diners
No valdre un gallet
Valdre poca cosa
maneres de dir diners
No valer un sisó
No valer res, esser molt dolent o inútil
diners maneres de dir
No veure's mai cera en l'orella
Ser un malgastador
maneres de dir diners cos huma
Noia bonica i amb diner, i jo foraster, i me la donen... ai, ai, ai !
persones diners donar
Només tens el què estalvies
Que s’ha d’estalviar per al futur
diners
Obra feta, diner espera
Significa que el qui ha treballat, sol voler cobrar tot seguit que ha acabat la seva feina
treball diners
Obre la porta a la peresa i entrarà a ta casa la pobresa
La vagueria és l'antesala de la pobresa.
casa diners
Olla grassa, testament magre
Vol dir que el qui menja molt i bo, no pot estalviar gaire diners
menjar diners
Omplir la grípia [a algú]
Proveir-lo de menjar o de mitjans econòmics suficients per a la vida
diners menjar maneres de dir
On entra la picola es buida la vidriola
diners
On hi ha diners per a repartir, hi ha diferències per discutir
Moltes persones solen barallar-se per l’egoisme d’arreplegar més que un altre
persones diners
On hi ha molts diners, hi ha poca vergonya
Quan es fan grans fortunes molt ràpidament, mai no són fruit del treball honest sinó de la desgràcia aliena, actual o futura
persones diners
On vas diner ?. On n'hi ha
Qui té molts diners pot invertir-los per a obtenir-ne més
diners
Oncle ric, un bon amic
Certament, sobretot si és esplèndid
parentiu amistat diners
Or, vi i amic, vell; casa, barca i dona, nova
Les millors qualitats d’algunes coses rauen en la seua antigor, mentre que la novetat d’unes altres donen confiança i il·lusió
persones mar vinya diners casa+1
Pa dels altres costa car
Recordeu l'alt preu que paga qui depèn dels altres en qüestions de primera necessitat. En efecte, el favor aliè obliga a correspondre, de vegades fins i tot molt més del benefici rebut.
diners menjar
Pa tu el duro!
Expressió per finalitzar una discussió donant la raó a una de les parts, encara que no la tinga
diners maneres de dir
Paga el que deus, i sabràs el que tens
Recomana suprimir els deutes per a poder fruir dels cabals propis
diners
Paga i apel·la
diners
Pagador exacte, mana dels altres
diners
Pagant i agraint
Satisfent amb gust el valor d'una cosa
diners
Pagant, al botxí fan roba
Vol dir que qui paga té dret que el serveixin bé
mort diners indumentària oficis maneres de dir
Pagant, mossén Pere canta
Indica que els diners faciliten la consecució d'objectius. Donant diners s’obren moltes portes i s’aconsegueixen coses, legals o il·legals
cantar diners música
Pagant, sant Pere canta
29 juny. Significa que els diners ho aconsegueixen tot
cantar diners mesos sants música
Pagar a la bestreta
Pagar avançant els diners
maneres de dir diners
Pagar a pes d'or
Pagar cara alguna cosa
diners maneres de dir
Pagar bons doblers [o pagar una sosa]
Estar disposat a sacrificar-se per obtenir aquella cosa
diners
Pagar de la seva butxaca
Pagar dels diners propis
maneres de dir diners
Pagar en bona moneda
Significa actuar amb generositat, obrar amb esplendidesa o donar a algú una completa satisfacció en un tracte.
diners maneres de dir
Pagar ganes i tot
Pagar més del que és just
maneres de dir diners
Pagar i pregar
Obtenir una cosa a costa del seu preu i de molts d'esforços o precs per adquirir-la
maneres de dir diners
Pagar porra
Pagar interessos
maneres de dir diners
Pagar un dobler damunt s'altre
Pagar puntualment i sense deixar res a deure
maneres de dir diners
Pagar [alguna cosa] amb blat vell [o amb palla vella]
Significa pagar una compra o un deute amb el mateix benefici, fruit o guany que ha produït allò que s'ha adquirit. És a dir, s'utilitza per indicar que es paga una cosa amb els diners o els recursos que aquesta mateixa cosa ha generat, sense haver d'avançar fons propis o patir pèrdues.
diners plantes maneres de dir
Pagar [alguna cosa] amb palla vella
Pagar amb el producte de la cosa comprada
diners maneres de dir
Pagar-se del tros [o del mateix tros]
Cobrar-se un deute retenint-se diners o gèneres que es manegen, pertanyents al deutor
diners maneres de dir
Papà, mamà i sopetes sense oli [o Papà, mamà i arengades amb un tovalló]
Es diu per escarnir els qui, essent pobres, volen imitar el llenguatge i modals dels rics
diners maneres de dir
Pare guanyador, fill dissipador
A vegades, els fills no aprecien els sacrificis fets pels pares i els fan servir per al seu propi profit
diners parentiu
Pare pobre no té fills
Una economia precària no pot alimentar, vestir ni educar ningú
parentiu diners
Parèixer un diner de fil, [o Esser més llarg que un diner de fil]
Esser excessivament llarg.
maneres de dir diners
Parlar amb llengua de plata
Solucionar algun afer oferint diners
cos huma diners maneres de dir parlar
Partir un diner per quatre
Ser molt avar
maneres de dir diners
Passar l'estret de Gibraltar
Passar penúria
maneres de dir diners
Passar la mà per la paret
No aconseguir res. No tindre diners
maneres de dir cos huma diners
Passar [algú] amb una cama damunt de l'altra
Ser ric i no necessita treballar
maneres de dir diners
Passar [o pateixes] més fam que un mestre d'escola
Estar molt mal pagat
ensenyar maneres de dir diners oficis
Passar-la (o anar , o ballar-la) magra
Signifiquen passar dificultats econòmiques, passar privacions o viure en la necessitat. Indica una situació de pobresa o estretor, on no es tenen els recursos suficients per viure amb comoditat.
diners maneres de dir
Passar-la estreta
Passar privacions, viure amb dificultats econòmiques importants, patir necessitat
maneres de dir diners
Pastar amb pa dur
Ser ric, estar dins l'abundància
maneres de dir diners
Pastar amb poca farina
Negociar o viure amb escassesa de mitjans econòmics, haver-se d'arreglar amb pocs diners
diners maneres de dir
Pecats i diners és el que sobra a l'hora de la mort
mort diners
Pegar un bac
Arruïnar-se. Perdre tots els diners
maneres de dir diners
Pel diner ballen els cans, canten frares carmelitans i fan miracles els sants
Reflecteix, amb un toc d'ironia i cinisme, el poder del diner per moure voluntats i fer realitat allò que sembla impossible. Fins i tot els animals (ballen els cans) o les persones més reticents fan el que se'ls demana si hi ha una recompensa econòmica. Així com els serveis religiosos (com les misses de difunts) es feien amb més o menys ganes segons la paga (canten frares carmelitans). I fins i tot s'aconsegueixen coses que semblen prodigis divins (fan miracles els sants).
diners
Pel diner, fins el rei balla si convé
S’explica ben bé
diners
Pel Febrer, els ous per cap diner.
diners
Pel teu diner, posa bona cara el botiguer
bona diners treball oficis
Pela llarga
Es diu de qui té molts diners
maneres de dir diners
Pelat com una roca:
Es diu d'una persona molt pobra
maneres de dir diners
Per a armes i diners, bones mans són menester
Vol dir que si no es saben manejar no valen res
cos huma bona diners
Per a cobrar qualsevol hora és bona
bona diners
Per a treballar i no guanyar, val més descansar [o vagar]
És un plantejament filosòfic seguit per cada vegada més col·lectius humans
treball diners
Per a un guanyar, l'altre ha de perdre
Vol dir que els qui s'enriqueixen solen fer-ho damunt l'empobriment dels altres
diners
Per al bon compte, allò que degues... paga-ho prompte
diners bona
Per als pobres tot l’any és Quaresma
[Quaresma = període d'austeritat i privacions]. Qui és pobre es veu sempre privat de les bones coses..
any diners festivitats
Per cap diner
De cap manera
diners maneres de dir
Per casar filles donzelles, no vengues moltons ni ovelles
Vol dir que no cal frissar massa de veure casades les filles. Abans, per a casar una filla se l’havia de dotar amb alguns bens: diners, joies, mobles, parament de taula i de llit, animals...
animals diners parentiu
Per diners balla el gos; també, vostè, jo, i tots
Al·ludeix a la força dels diners que influeixen fins i tot en els que no ho aprofitaran. Aquest refrany pren com a referència el fet que el gos ensinistrat acostuma a lluir les seves habilitats esperant la recompensa del seu amo.
any diners música
Per diners, El Papa es fa jueu, si convé
Al·ludeix a la força dels diners que influeixen fins i tot en els que no ho aprofitaran.
diners
Per dos amics una bossa, l'un canta i l'altre plora.
diners cantar riure/plorar amistat
Per l'almoina toca el cec
Aquesta és una dita molt típica per a descriure a algú que només es mou o treballa si hi ha un benefici econòmic pel mig. Igual que el cec de la dita només toca l'instrument quan rep una moneda, s'aplica a les persones que no fan res de franc o que només mostren interès quan veuen la possibilitat de guanyar-hi alguna cosa.
diners
Per l'un guanyar, l'altre ha de perdre
diners
Per la feina que faràs cobraràs
treball diners
Per lo diner, balla el gosset
Al·ludeix a la força dels diners que influeixen fins i tot en els que no ho aprofitaran. Aquest refrany pren com a referència el fet que el gos ensinistrat acostuma a lluir les seves habilitats esperant la recompensa del seu amo.
animals diners
Per l’aigua som pobres
diners aigua
Per més que estigues tu ric, no oblides el pobre amic
El pobre que s'ha fet ric vol oblidar i fins i tot esborrar el temps passat.
amistat diners
Per molt que sigues poderós, sempre hauràs de fer de cos
diners
Per Nadal guanya el sastre el seu cabal
Nadal: 25 desembre. Té molta feina per vestir a la gent en aquestes festes assenyalades.
diners festivitats oficis
Per Nadal, els sastres fan tres jornals
25 desembre. Degut al costum d'estrenar per Nadal, sabters i sastres no s'entenien de feina.
diners festivitats mesos treball
Per nàixer pobre, primer mort
diners mort
Per Ninou, tracte nou i paga el sou.
1 gener. Avui començaven les llogues dels jornalers. També se solia pagar la soldada als qui cobraven per anys i a termini vençut.
any diners mesos sants
Per oir missa no se perd jornal
Vol dir que el temps dedicat a les pràctiques religioses del diumenge no perjudica el rendiment del treball
diners treball
Per quatre cèntims
Per pocs diners
diners maneres de dir
Per quatre xavos
Per pocs diners
maneres de dir diners