`

Refranys diners

diners maneres de dir

No tindre ni un xavo

Ser molt pobre, no dur diners damunt

maneres de dir diners mort

No tindre on caure mort

No tindre res. Estar en mala situació econòmica

maneres de dir diners

No tindre preu

Tindre molt de valor

maneres de dir diners

No tindre un qüè

No tindre ni un cèntim, ésser molt pobre

maneres de dir diners

No tindre un sacre

No tenir gens de diners, esser molt pobre

plantes maneres de dir diners

No tindre valor per a furtar un enciam

No tindre coratge a mamprendre grans assumptes, a afrontar els perills, les dificultats, etc.

camp diners mesos

No totes les pagues cauen pel mes de juny

El camperolat cobra quan ven la collita, no quan voldria. I per extensió: vol donar a entendre que no totes les ofenses es vengen de seguida, sinó que tard o d’hora arriba l’oportunitat de fer-ho

animals llocs diners

No vages a Roma amb la bossa buida; ni amb la mula coixa

Quan es pretén iniciar un gran projecte, s’han de preparar els mitjans convenients i en les condicions adequades

diners maneres de dir

No valdre ni un quinzet

Es diu d'una cosa que no val res

maneres de dir diners

No valdre ni un ral

Es diu d'una cosa que no val res

maneres de dir diners

No valdre un duro

Es diu d'una cosa que no val res

diners maneres de dir

No valer un sisó

No valer res, esser molt dolent o inútil

diners

Només tens el què estalvies

Que s’ha d’estalviar per al futur

treball diners

Obra feta, diner espera

Significa que el qui ha treballat, sol voler cobrar tot seguit que ha acabat la seva feina

menjar diners

Olla grassa, testament magre

Vol dir que el qui menja molt i bo, no pot estalviar gaire diners

diners menjar maneres de dir

Omplir la grípia [a algú]

Proveir-lo de menjar o de mitjans econòmics suficients per a la vida

persones diners

On hi ha diners per a repartir, hi ha diferències per discutir

Moltes persones solen barallar-se per l’egoisme d’arreplegar més que un altre

persones diners

On hi ha molts diners, hi ha poca vergonya

Quan es fan grans fortunes molt ràpidament, mai no són fruit del treball honest sinó de la desgràcia aliena, actual o futura

diners

On vas diner ?. On n'hi ha

Qui té molts diners pot invertir-los per a obtenir-ne més

parentiu amistat diners

Oncle ric, un bon amic

Certament, sobretot si és esplèndid

persones mar vinya diners casa amistat

Or, vi i amic, vell; casa, barca i dona, nova

Les millors qualitats d’algunes coses rauen en la seua antigor, mentre que la novetat d’unes altres donen confiança i il·lusió

diners maneres de dir

Pa tu el duro!

Expressió per finalitzar una discussió donant la raó a una de les parts, encara que no la tinga

diners

Paga el que deus, i sabràs el que tens

Recomana suprimir els deutes per a poder fruir dels cabals propis

diners

Pagant i agraint

Satisfent amb gust el valor d'una cosa

mort diners indumentària oficis maneres de dir

Pagant, al botxí fan roba

Vol dir que qui paga té dret que el serveixin bé

música diners cantar

Pagant, mossén Pere canta

Donant diners s’obren moltes portes i s’aconsegueixen coses, legals o il·legals

música sants cantar mesos diners

Pagant, sant Pere canta [29 juny]

Significa que els diners ho aconsegueixen tot

maneres de dir diners

Pagar a la bestreta

Pagar avançant els diners

diners maneres de dir

Pagar a pes d'or

Pagar cara alguna cosa

diners

Pagar bons doblers [o pagar una sosa]

Estar disposat a sacrificar-se per obtenir aquella cosa

maneres de dir diners

Pagar en bona moneda

Obrar amb esplendidesa, donar completa satisfacció

maneres de dir diners

Pagar ganes i tot

Pagar més del que és just

maneres de dir diners

Pagar i pregar

Obtenir una cosa a costa del seu preu i de molts d'esforços o precs per adquirir-la

maneres de dir diners

Pagar un dobler damunt s'altre

Pagar puntualment i sense deixar res a deure

maneres de dir plantes diners

Pagar [alguna cosa] amb blat vell

Pagar amb el producte de la cosa comprada

diners maneres de dir

Pagar [alguna cosa] amb palla vella

Pagar amb el producte de la cosa comprada

diners maneres de dir

Pagar-se del tros [o del mateix tros]

Cobrar-se un deute retenint-se diners o gèneres que es manegen, pertanyents al deutor

diners maneres de dir

Papà, mamà i sopetes sense oli [o Papà, mamà i arengades amb un tovalló]

Es diu per escarnir els qui, essent pobres, volen imitar el llenguatge i modals dels rics

diners parentiu

Pare guanyador, fill dissipador

A vegades, els fills no aprecien els sacrificis fets pels pares i els fan servir per al seu propi profit

parentiu diners

Pare pobre no té fills

Una economia precària no pot alimentar, vestir ni educar ningú

cos huma diners maneres de dir parlar

Parlar amb llengua de plata

Solucionar algun afer oferint diners

maneres de dir cos huma diners

Passar la mà per la paret

No aconseguir res. No tindre diners

maneres de dir diners

Passar-la estreta

Passar privacions, viure amb dificultats econòmiques importants, patir necessitat

maneres de dir diners

Pastar amb pa dur

Ser ric, estar dins l'abundància

diners maneres de dir

Pastar amb poca farina

Negociar o viure amb escassesa de mitjans econòmics, haver-se d'arreglar amb pocs diners

maneres de dir diners

Pegar un bac

Arruïnar-se. Perdre tots els diners

maneres de dir diners

Pela llarga

Es diu de qui té molts diners

maneres de dir diners

Pelat com una roca:

Es diu d'una persona molt pobra

cos huma bona diners

Per a armes i diners, bones mans són menester

Vol dir que si no es saben manejar no valen res

treball diners

Per a treballar i no guanyar, val més descansar [o vagar]

És un plantejament filosòfic seguit per cada vegada més col·lectius humans

diners

Per a un guanyar, l'altre ha de perdre

Vol dir que els qui s'enriqueixen solen fer-ho damunt l'empobriment dels altres

animals diners parentiu

Per casar filles donzelles, no vengues moltons ni ovelles

Vol dir que no cal frissar massa de veure casades les filles. Abans, per a casar una filla se l’havia de dotar amb alguns bens: diners, joies, mobles, parament de taula i de llit, animals...

diners treball

Per oir missa no se perd jornal

Vol dir que el temps dedicat a les pràctiques religioses del diumenge no perjudica el rendiment del treball