Fórmula de sdalutació ussada per la nit, especialment quan hom s'acomiada fins al dia següent
Quan una cosa s'acaba, com els ciris, l'oli del cresol. En apagar o anar-se'n la llum
Expressions que denoten la pèrdua irremissible d'alguna cosa, la consumació d'un fet que ja no té remei, etc.
Fórmula de salutació ussada per la nit, especialment quan hom s'acomiada fins al dia següent
Expressió que denota la consumació d'un fet que ja no te remei
Fórmula de sdalutació ussada per la nit, especialment quan hom s'acomiada fins al dia següent
Es diu per indicar que s'ha acabat, que no hi ha res més a fer
Espressió que denota la consumació d'un fet i ja no te remei
Expressió que denota la consumació d'un fet que ja no te remei. S'usa per donar per tancat un tema, sovint amb un to humorístic o de resignació davant d'una situació consumada.
Resposta que es dóna quan a una persona li diuen "Bona nit"
És una alabança a l’animal de tir, d’arrossegament o de càrrega que és obedient i intel·ligent en la interpretació de les ordres que se li donen
És una alabança a l’animal de tir, d’arrossegament o de càrrega que és obedient i intel·ligent en la interpretació de les ordres que se li donen
Expressa, amb ironia, que el millor estat per a la convivència matrimonial és no tenir sogra, independentment de si és bona o dolenta. Subratlla la creença popular que la figura de la sogra sol generar conflictes o interferències en la parella, sent millor l'absència d'aquesta relació.
Nadal 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Nadal i Sant Joan són els dos moments oposats de l'any. El refrany suggereix que si has tingut una ratxa de sort extraordinària durant l'hivern (Nadal), és probable que la balança es compense amb algun contratemps quan arribe l'estiu (Sant Joan). La "desventura" de l'estiu: Sovint es refereix a les pèrdues en les collites o a la salut, ja que la calor de juny i juliol podia portar malalties o tempestes que arruïnaven el treball de tot l'any.
Sant Joan: 24 juny, Nadal: 25 desembre. ens diu que qui gaudeix d'un estiu ple de abundància, bones collites i èxits (la sort de Sant Joan), sovint arriba a l'hivern amb les mans buides o amb dificultats (Nadal).
Vol dir que a les cases riques hi ha abundància de tot.
Ben menjar i bon tracte, a tothom cau bé.
La felicitat és efímera i les bones èpoques són breus, o almenys així ens pareixen
És una crítica a qui vol aparençar ser més del que és
Expressió plena d'ironia i sarcasme que s'utilitza quan algú no veu una cosa que té al davant o quan comet una errada visual molt evident. També es diu quan es veuen coses agradables o desagradables.
24 juny. Aquesta dita és una expressió de desig i alegria per l'arribada dels primers fruits de l'estiu! És la forma popular de donar la benvinguda a la temporada de les bacores, un moment molt esperat al camp valencià. Per extensió és una expressió humorística d’alegria quan un troba inesperadament algun conegut
És una salutació a algun conegut. Aquesta és la resposta de cortesia tradicional que es fa servir quan algú et diu "Bon dia", "Bona tarda" o, més específicament, quan algú et saluda amb un "Déu vos guard".
24 juny. És una exclamació d'alegria pel retrobament d'algú a qui s'aprecia, com quan trobem una figa a la mà.
S'utilitza com a salutació afectuosa i una mica recriminatòria quan fa molt de temps que no es veu algú. L'expressió combina l'alegria del retrobament amb una excusa tradicional sobre el pas del temps, indicant que cadascú arriba quan toca, igual que els fruits de la terra.
S'utilitza com a salutació afectuosa i una mica recriminatòria quan fa molt de temps que no es veu algú. L'expressió combina l'alegria del retrobament amb una excusa tradicional sobre el pas del temps, indicant que cadascú arriba quan toca, igual que els fruits de la terra.
Autoconvidar-se, prendre coses o demanar favors a qui passa estretors i no pot dir que no per amistat, és acabar-lo d’afonar
Significa que l'enganyador sol emprar bones paraules i il·lusionar la gent per dur-la allà on ell vol
Al final, el que compta són les accions i no pas les paraules.
Malgrat que es diu pensa molt i parla poc; relacionades amb el xarrar. Les raons, massa vegades, són més cares que una mortalla.
Moltes vegades s’atén més l’interés material que el moral
Expressió usada per acomiadar-se d'algú que s'n va de vacances o que les comença
L’amistat sincera és un bé escàs molt valorable
No es naix educat, sinó que l’educació i el comportament s’adquireixen per experiència, i la formació, amb diners
Se sol dir quan algú pretén obtenir de nosaltres més del que ja hem donat o fet per ell
[Brusca = pluja menuda}. La «brusca» o plugin d'aquest mes beneficia l'agricultura.
L’amor s’ha de cuidar esmeradament cada dia
1 gener. La humitat moderada alimenta els conreus
Els bons cercadors de caragols i tots prefereixen els dels primers mesos de l'any que els de després d'estiu. En sentit general expressa els privilegis dels primogènits.
Defensa la qualitat i el plaer de menjar cargols i gaudir de la companyia femenina en qualsevol mes. Aquesta dita actua com a contraposició a la popular expressió «Al juliol, ni dona ni cargol», que suggereix evitar-los durant la calor extrema per qüestions de salut.
Reflecteix el contrast entre l'ideal del matrimoni i la realitat del dia a dia. És més bo de fer receptar que prendre la medecina. Recomanar a algú que es case és senzill des de fora, ja que se solen destacar només els aspectes positius o la tradició. Però és mal de practicar, doncs comporta complicacions, sacrificis i compromisos que requereix la vida en parella un cop s'ha fet el pas.
Sempre es diu que no fan lliga.
Quan algú ha adquirit fama de bon professional, ja no s’ha de preocupar de buscar-se clientela, ja que és aquesta la que el buscarà
Resulta tan apetitosa com la carn més saborosa
Dormir no cura, però ajuda a desconnectar la ment del cos mentre aquest es refà
Aconsella no divertir-se fora de casa amb els amics, perquè en ella coincideixen l’amistat i l’amor
És un menyspreu a les coses pròpies dels ancians perquè a vegades són molt repetitius, rapapiegen i parlen foradat
Fa referència a la fresca característica d'aquests matins primaverals, que convida a quedar-se al llit una mica més.
Malgrat ésser qualificat de gentil i d'escaure's en plena primavera, la parèmia parla de l'abril amb molta duresa.
A qui matineja, el temps li condeix, perquè fa més llarg el dia
Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons
De la importància del peu i de la varietat (amb un clar sentit metafòric).
Matinar és sinònim de bona salut, però també d'èxit.
Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar