bona

Bona nit !

Fórmula de sdalutació ussada per la nit, especialment quan hom s'acomiada fins al dia següent

dia i nit maneres de dir bona

Bona nit cresol que la llum s'apaga

Quan una cosa s'acaba, com els ciris, l'oli del cresol. En apagar o anar-se'n la llum

dia i nit maneres de dir bona

Bona nit cresol! [o bona nit caragol! , o bona nit i tapa't! , o bona nit viola! , etc.]

Serveixen per indicar, amb un toc d'humor, que alguna cosa s'ha perdut sense remei, que un assumpte s'ha acabat definitivament, o simplement per donar una qüestió per tancada. El cresol, per exemple, feia referència al llum d'oli que s'apagava quan s'esgotava el combustible.

bona maneres de dir

Bona nit i bona hora!

Fórmula de salutació ussada per la nit, especialment quan hom s'acomiada fins al dia següent

bona maneres de dir dia i nit

Bona nit pastora

És una dita popular utilitzada per indicar que una situació s'ha acabat, s'ha perdut o no té cap mena de remei possible.

bona oficis dia i nit maneres de dir

Bona nit que Déu nos do!

Fórmula de sdalutació ussada per la nit, especialment quan hom s'acomiada fins al dia següent

bona déu maneres de dir dia i nit

Bona nit set sous!

Es diu per indicar que s'ha acabat, que no hi ha res més a fer

maneres de dir dia i nit bona

Bona nit [o bon dia] i bon hora, i bona mort quan siga hora!

Aquesta és una salutació tradicional molt completa i poètica, que s'utilitzava antigament (i que encara es conserva en entorns rurals o en boca de la gent gran) com una fórmula de cortesia que desitja el millor per a tota la vida d'una persona, inclòs el seu final.

bona mort dia i nit maneres de dir

Bona nit, caragols, que per ahí ja s'ha fet vespre

Expressió que denota la consumació d'un fet que ja no te remei. S'usa per donar per tancat un tema, sovint amb un to humorístic o de resignació davant d'una situació consumada.

animals bona dia i nit maneres de dir

Bona nit, quatre puces en el llit, la més grossa en la butxaca, i la més flaca en el melic

Resposta que es dóna quan a una persona li diuen "Bona nit"

bona

Bona obra

Acció bona que cal fer cada dia

maneres de dir bona

Bona olla, bona sobra

Quant a la valor nutritiva de l'escudella

bona menjar

Bona podada, collita doblada

bona camp

Bona porta, bona anella

bona

Bona pota i bona orella, bon animal té el meu sogre

És una alabança a l’animal de tir, d’arrossegament o de càrrega que és obedient i intel·ligent en la interpretació de les ordres que se li donen

bona parentiu

Bona pota i bona orella, senyal de bona bèstia

És una alabança a l’animal de tir, d’arrossegament o de càrrega que és obedient i intel·ligent en la interpretació de les ordres que se li donen

animals bona

Bona soca, bona bajoca

bona plantes

Bona sogra o mala sogra, venturós qui no n'hi troba

Expressa, amb ironia, que el millor estat per a la convivència matrimonial és no tenir sogra, independentment de si és bona o dolenta. Subratlla la creença popular que la figura de la sogra sol generar conflictes o interferències en la parella, sent millor l'absència d'aquesta relació.

bona mal parentiu

Bona sort per Nadal, desventura per Sant Joan.

Nadal 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Nadal i Sant Joan són els dos moments oposats de l'any. El refrany suggereix que si has tingut una ratxa de sort extraordinària durant l'hivern (Nadal), és probable que la balança es compense amb algun contratemps quan arribe l'estiu (Sant Joan). La "desventura" de l'estiu: Sovint es refereix a les pèrdues en les collites o a la salut, ja que la calor de juny i juliol podia portar malalties o tempestes que arruïnaven el treball de tot l'any.

bona festivitats mesos sants

Bona sort per Sant Joan, desventura per Nadal

Sant Joan: 24 juny, Nadal: 25 desembre. ens diu que qui gaudeix d'un estiu ple de abundància, bones collites i èxits (la sort de Sant Joan), sovint arriba a l'hivern amb les mans buides o amb dificultats (Nadal).

bona festivitats mesos sants

Bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa

Vol dir que a les cases riques hi ha abundància de tot.

bona casa foc

Bona teca

Bon menjar

maneres de dir menjar bona

Bona teca i bona cara, a ningú no desagrada

Ben menjar i bon tracte, a tothom cau bé.

bona cos huma menjar

Bona ventura molt poc dura

La felicitat és efímera i les bones èpoques són breus, o almenys així ens pareixen

bona

Bona vianda no necessita salsa

menjar bona

Bona vida en tinc: bona fam me passe

És una crítica a qui vol aparençar ser més del que és

bona menjar

Bona vida la del ca si es podia llescar el pa

bona animals

Bona vida, arrugues o tira

La vida descansada fa que hom pareixi més jove.

bona salut

Bona vida, si durava

bona

Bona vista per un cec!

Expressió plena d'ironia i sarcasme que s'utilitza quan algú no veu una cosa que té al davant o quan comet una errada visual molt evident. També es diu quan es veuen coses agradables o desagradables.

bona maneres de dir

Bona vista vegam, bacores per Sant Joan

24 juny. Aquesta dita és una expressió de desig i alegria per l'arribada dels primers fruits de l'estiu! És la forma popular de donar la benvinguda a la temporada de les bacores, un moment molt esperat al camp valencià. Per extensió és una expressió humorística d’alegria quan un troba inesperadament algun conegut

bona mesos plantes sants maneres de dir

Bona vista vegem

És una salutació a algun conegut. Aquesta és la resposta de cortesia tradicional que es fa servir quan algú et diu "Bon dia", "Bona tarda" o, més específicament, quan algú et saluda amb un "Déu vos guard".

bona maneres de dir

Bona vista vejam, bacores per Sant Joan, carbassetes tendres i figues a l'agost

24 juny. És una exclamació d'alegria pel retrobament d'algú a qui s'aprecia, com quan trobem una figa a la mà.

bona mesos plantes sants

Bona vista vejam, figues en agost!

S'utilitza com a salutació afectuosa i una mica recriminatòria quan fa molt de temps que no es veu algú. L'expressió combina l'alegria del retrobament amb una excusa tradicional sobre el pas del temps, indicant que cadascú arriba quan toca, igual que els fruits de la terra.

bona mesos plantes maneres de dir

Bona vista vejam, naps en Advent.

S'utilitza com a salutació afectuosa i una mica recriminatòria quan fa molt de temps que no es veu algú. L'expressió combina l'alegria del retrobament amb una excusa tradicional sobre el pas del temps, indicant que cadascú arriba quan toca, igual que els fruits de la terra.

bona festivitats plantes maneres de dir

Bona voluntat

Intenció d'obrar bé, de complaure algú, d'afavorir-lo

maneres de dir bona

Bona xeixa

Bon assumpte

plantes maneres de dir bona

Bones alforges i bon vi fan pla el camí.

bona vinya

Bones cartes de vegades perden

bona joc

Bones confiances i collites males, acaben les cases

Autoconvidar-se, prendre coses o demanar favors a qui passa estretors i no pot dir que no per amistat, és acabar-lo d’afonar

casa persones bona camp

Bones esperances i males anyades

Significa que l'enganyador sol emprar bones paraules i il·lusionar la gent per dur-la allà on ell vol

consells bona

Bones festes tinga vostè i moltes altres de hui a l'any que ve.

bona

Bones raons no donen pa

Al final, el que compta són les accions i no pas les paraules.

bona consells parlar

Bones raons però fotudes accions

Malgrat que es diu pensa molt i parla poc; relacionades amb el xarrar. Les raons, massa vegades, són més cares que una mortalla.

bona consells parlar

Bones són les raons, però més els dinerons

Moltes vegades s’atén més l’interés material que el moral

bona diners

Bones vacances!

Expressió usada per acomiadar-se d'algú que s'n va de vacances o que les comença

maneres de dir bona

Bons amics i bons abrils, un d'entre mil

L’amistat sincera és un bé escàs molt valorable

bona mesos amistat

Bons costums i diners, fan els fills cavallers

No es naix educat, sinó que l’educació i el comportament s’adquireixen per experiència, i la formació, amb diners

parentiu ensenyar bona diners

Bons desitjos, però obres enmig

Critica els qui parlen molt però no fan res

bona persones

Bons oficis

Intervenir en les gestions que es fan a favor d'algú

maneres de dir bona

Bons sí, però bovos no

Se sol dir quan algú pretén obtenir de nosaltres més del que ja hem donat o fet per ell

bona

Bossa proveïda, porta bona vida

diners bona

Bot [o pot] petit aviat ple

La paciència aviat s'acaba.

bona

Brusques de gener, bon any mos ve

[Brusca = pluja menuda}. La «brusca» o plugin d'aquest mes beneficia l'agricultura.

any bona mesos oratge

Cagar una bona "muntonà"

bona

Cal teixir bé, Leonor, el panyo del bon amor [panyo = drap, tela]

L’amor s’ha de cuidar esmeradament cada dia

amor bona be

Cap d'Any nevat, bon any assegurat

1 gener. La humitat moderada alimenta els conreus

any bona camp oratge

Cara de bon any

Cara que mostra alegria, optimisme i satisfacció

maneres de dir cos huma bona any

Caragol primerenc treu bona banya

Els bons cercadors de caragols i tots prefereixen els dels primers mesos de l'any que els de després d'estiu. En sentit general expressa els privilegis dels primogènits.

animals bona

Cargol i dona, tot l'any és bona

Defensa la qualitat i el plaer de menjar cargols i gaudir de la companyia femenina en qualsevol mes. Aquesta dita actua com a contraposició a la popular expressió «Al juliol, ni dona ni cargol», que suggereix evitar-los durant la calor extrema per qüestions de salut.

animals any bona persones

Carn de ploma, la més bona

Recomana la carn d’au per saborosa i sana

animals bona menjar salut

Casar, bo de recomanar i mal de practicar

Reflecteix el contrast entre l'ideal del matrimoni i la realitat del dia a dia. És més bo de fer receptar que prendre la medecina. Recomanar a algú que es case és senzill des de fora, ja que se solen destacar només els aspectes positius o la tradició. Però és mal de practicar, doncs comporta complicacions, sacrificis i compromisos que requereix la vida en parella un cop s'ha fet el pas.

bona mal

Caseu-la i poseu-la amb sogra, i sabrà el que és bo

Sempre es diu que no fan lliga.

amor bona parentiu

Cavall castany obscur, bo per al pla i lo dur

animals bona colors

Clevillent, bona terra i millor gent

Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó

gent llocs bona

Cobra bona fama i posat a dormir; cobra-la dolenta i posat a morir

Quan algú ha adquirit fama de bon professional, ja no s’ha de preocupar de buscar-se clientela, ja que és aquesta la que el buscarà

dormir treball bona

Col de gener, bona com el corder

Resulta tan apetitosa com la carn més saborosa

mesos animals bona plantes

Col i dona, tot l'any és bona

El que agrada, no cansa.

any bona persones plantes

Com bons germans

Fraternalment

maneres de dir persones amistat bona

Com un bon son no hi ha cap medecina

Dormir no cura, però ajuda a desconnectar la ment del cos mentre aquest es refà

salut dormir bona

Companyia bona, amb la dona

Aconsella no divertir-se fora de casa amb els amics, perquè en ella coincideixen l’amistat i l’amor

parentiu bona amor

Cor de bon home és fossa de secrets

persones cos huma bona

Cordons... Bona fusta per a tapons

bona

Còrrer bons aires

Significa que circulen bones notícies, que hi ha un bon ambient o que es presenten perspectives favorables.

bona maneres de dir

Còrrer bons [o mals] aires

Són locucions que signifiquen, respectivament, que s'estan difonent bones o males notícies, o bé que hi ha un ambient d'optimisme o de tensió en un lloc.

bona mal maneres de dir

Cos sa, cor calent i bon sentiment

Són símptomes de bona salut.

bona cos huma salut

Cosa de bon encuny, [o del millor encuny]

Cosa de bona, de la millor qualitat

maneres de dir bona

Cosa de vellea, bon foc en ella

És un menyspreu a les coses pròpies dels ancians perquè a vegades són molt repetitius, rapapiegen i parlen foradat

foc bona vell persones

Costar un bon pessic

Costar molt car

maneres de dir diners bona

D'abril en bon matí, fa de bon dormir

Fa referència a la fresca característica d'aquests matins primaverals, que convida a quedar-se al llit una mica més.

bona dormir mesos

D'abril, un de bo entre mil

Malgrat ésser qualificat de gentil i d'escaure's en plena primavera, la parèmia parla de l'abril amb molta duresa.

bona mesos

D'allò més bo

Molt bo. Suculent, exquisit, excel·lent, de primera, extra

bona menjar maneres de dir

D'anar de bon matí, ningú no s'ha de penedir

A qui matineja, el temps li condeix, perquè fa més llarg el dia

bona

D'arbre bo, bon fruit [o el fruit millor]

Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons

plantes persones bona

D'arbre dolent, el fruit se'n sent; d'arbre bo, el fruit és millor

De la importància del peu i de la varietat (amb un clar sentit metafòric).

bona mal plantes

D'hora al llit, bo i matiner, hauràs salut, seny i diner

Matinar és sinònim de bona salut, però també d'èxit.

bona diners dormir salut

D'un bon cul i d'una bona trompeta, tot és aire el que sona

cos huma bona

Darrera d'un bon menjar, un all

Destaca els beneficis digestius i saludables de l'all, especialment quan es consumeix cru després d'un àpat abundant. L'all és reconegut com un superaliment amb propietats antisèptiques i antibacterianes que facilita la digestió gràcies a la fibra soluble.

bona menjar plantes

Darrera de la carn, bon vi i si és porc encara més fort.

Destaca la importància de maridar la carn, especialment el porc, amb un bon vi per gaudir millor del menjar. La dita suggereix que el vi ajuda a pair o potenciar el sabor de la carn.

animals bona menjar vinya beure

Darrera de les peres bon vi begues.

Recomana beure vi després de menjar peres per acompanyar-les millor. Suggereix que el vi ajuda a la digestió de certes fruites.

bona menjar plantes vinya beure

Darrera l'enciamet, un bon traguet

Segons la tradició popular, l'enciam es considera un aliment "fred" i "aigualit" que pot ser difícil de digerir si no s'acompanya de la calidesa del vi.

bona menjar plantes vinya beure

De banquets i bons sopars, n'estan plens tots els fossars

Convé ser moderat

mort bona menjar salut

De bon (fer alguna cosa] )

Dit per expressar que una cosa és fàcil

maneres de dir bona

De bon arbre, bona llesca

Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar

bona parentiu plantes

De bon blat, bon pa

Assenyala que la qualitat del resultat final depèn directament de la qualitat dels ingredients i de lesforç inicial. A la vida, com en l'elaboració del pa, les bones bases garanteixen l'èxit

bona menjar plantes

De bon cep ha de ser la vinya; de bona mare, la filla

Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills

parentiu vinya plantes consells bona

De bon cep planta la vinya, i de bona mare la filla

Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills

bona consells vinya plantes parentiu

De bon començament

Des del començament

maneres de dir bona

De bon compte

Del tot, sense faltar res

maneres de dir bona

De bon manament

De bons costums i molta docilitat

maneres de dir bona