Refranys bona

Bo està el cos quan rota, i millor quan singlota

bona, salut, cos huma

Bo esta el cos [o porc] quan rota (Rotar es considera senyal de bona salut)

cos huma, bona, animals, maneres de dir, salut

Bo i amb talent, val més que cent (Qui acumula virtuts val molt com a persona)

persones, bona

Bo i barat renyiren [o s'han barallat] (Es impossible que siga bo si es barat)

maneres de dir, bona

Bo i barat s'han acabat (Es refereix a que la qualitat s'ha de pagar)

bona, diners

Bo i sa (Sa i estalvi)

bona, salut, maneres de dir

Bo pel paladar, dolent pel ventrell

cos huma, menjar, bona, salut

Bo per al fetge, mal a la melsa (Significa que no tots els remeis són vàlids per a tot)

menjar, bona, salut, beure, cos huma

Bo, poc i sovint, és al cos de profit

bona, cos huma, menjar, salut

Boira saltirona, no és cosa bona

bona, oratge

Bon abril i bon caballer, molt escassos solen ser (Significa que no podem fiar-nos de l’oratge, que es comporta com els senyors feudals, que hui pactaven i demà es combatien)

persones, oratge, mesos, menjar, bona

Bon abril i bon cavaller molt escassos solen ser

bona, mesos, persones

Bon advocat, mal veí (Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals)

bona, persones, oficis

Bon aire per als botifarrons

oratge, bona

Bon any o mal any, garberes pel maig

mesos, mal, any, bona, camp

Bon any pel primer de juny, any de llegum (L’oratge de cada moment de l’any és indicatiu de les collites)

mesos, plantes, oratge, bona, any, camp

Bon any, bon guany

any, bona, diners

Bon arbre és el garrofer que fa garrofes tot l'any; quan li cullen les d'enguany, ja té les de l'any que ve

plantes, bona

Bon arròs, bona llimona; bona barca, bon timó

menjar, bona, mar, plantes

Bon blat fa bon beure (Menjar molt pa demana beguda per reblanir-lo)

beure, menjar, plantes, bona

Bon blat fa bon pa (La bondat en les persones o els productes solen donar bon resultat)

menjar, plantes, bona

Bon caçador, bona cama [

caça, oficis, bona

Bon caçador, mal treballador

caça, oficis, bona, mal

Bon camí no es marrada (Anar pel camí més dret)

bona, maneres de dir

Bon cap per a pom de barana (Tenir poca capacitat mental)

bona, cos huma

Bon cap per alcalde (Es diu de qui té el cap gran, i suposadament amb molta capacitat)

persones, cos huma, bona

Bon cap per portar perruca (Tenir poca capacitat mental)

cos huma, bona

Bon cap, bona tanda

bona, cos huma

Bon capell fa bon frare (La bona aparença exterior dóna importància a la persona)

bona, persones, indumentària

Bon comprador, bon venedor

bona

Bon convent, si donen sopa (Es diu de les coses que poden esser bones o no ésser-ho, segons el profit material que donin. Al·ludeix a la sopa dels convents, o sia, a les racions de cuinat que es repartien als indigents en els portals dels convent

bona, menjar

Bon cor lleva la mitat de la por (Qui actua bé, no té res a témer perquè no es crea enemics)

bona, cos huma, persones

Bon dia és aquell en què hi ha què menjar (L’aliment és elemental per al sosteniment de tota vida)

bona, menjar

Bon dia és el que plou i no pedrega (És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació)

bona, maneres de dir, oratge

Bon dia fon si hi ha què menjar (És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació)

maneres de dir, menjar, bona

Bon dia i bon any i salut per passar-lo (És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació)

salut, maneres de dir, bona, any

Bon dia i bon any que Déu nos do, per Nadal bona porcella i per Pasqua un bon moltó (És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació)

any, bona, animals, festivitats, déu

Bon dia i bon olla a migdia (Salutació quan es desitga al temps que puga menjar)

bona, menjar, maneres de dir, dia i nit

Bon dia i bona olla (Es deia quan dos persones es trobaven de matí i es saludaven sobretot en temps de la misèria perquè el qui tenia un bon plat d'escudella dinava i moltes vegades no menjava res més)

maneres de dir, dia i nit, menjar, bona

Bon dia i gana al migdia (És una salutació i un bon desig alhora)

bona, menjar

Bon dia pel matí! (Ser molt de matí)

maneres de dir, bona

Bon dia, bona hora i bon ball a la vesprada (Salutació amb bon auguri)

bona, dia i nit, maneres de dir

Bon dia, bona hora, bona olla a la nit (Salutació amb bon auguri)

maneres de dir, dia i nit, bona

Bon dilluns, bona setmana.

bona, setmana

Bon dissabte, mal diumenge.

bona, mal, setmana

Bon do té qui et manté (És una manera elegant de dir-li a algú que la relació amb ell és dificultosa, siga per caràcter, gustos o manies)

bona, persones

Bon foc fa bon coc [(coc = xef, cuiner] (Quan es té i es domina l’element principal i més difícil, tota la resta és secundària i resulta fàcil)

foc, bona, oficis

Bon greixet fa bon blanquet (Vol dir que els grassos solen tenir la pell blanca)

menjar, bona

Bon guaret fa bon esplet [guaret = terreny, bancal / esplet = abundor, collita] (Qui més té, més obté)

bona, camp

Bon home (Simple.Crèdul)

maneres de dir, bona

Pàgina 4 de 23.

El Refranyer