Tema
bona
1.138 refranys catalogats sota aquest tema.
De bon pair
Indica que alguna cosa és o ens resulta agradable
maneres de dir bona
De bon principi
Des del començament
maneres de dir bona
De bon to
Ser correcte i considerat
maneres de dir bona
De bon vi, bon vinagre
De gent bona és difícil que isca algun descendent roí
persones vinya bona
De bon vi, bona borratxera
Si el vi és de la terra i és bo, l'embriaguesa es veu amb més "indulgència".
bona vinya beure
De bona casa, bona brasa
A qui té diners no li falta de res, principalment les coses bàsiques
bona foc casa
De bona estofa
De bona qualitat
maneres de dir bona
De bona fusta ve la madera per a que no repique
Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar
plantes parentiu bona
De bona fusta vénen les castanyetes
Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar
parentiu bona
De bona olla mal cuinat és comprovat
bona menjar
De bona planta planta ta vinya
Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills
bona consells parentiu plantes
De bona planta, bona vinya
De gent bona és difícil que isca algun descendent roí
bona vinya plantes parentiu
De bona sarment planta la vinya, i de bona mare pren la filla
Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills
plantes parentiu vinya bona
De bona treta
Expressió usada per a indicar que un lloc és de facilment accessible
maneres de dir bona
De bones flors raja la mel; de mals cors, el fel
bona mal cos huma plantes
De bons palpissos
Tenir bons tous de carn
maneres de dir bona
De bons [o grans] sopars [o menjars], n'estan plens els fossars
Convé ser moderat
salut menjar bona mort
De febrers, n'hi ha [o n'hi ha hagut] pocs de bons
És el cor de l’hivern, quan la naturalesa hiverna
oratge mesos bona
De fusta mala no faràs bona taula
bona
De la bona pasta es fa el bon pa
Per dir que algú és bona persona, que no té cap malícia.
bona menjar
De la mar el bon peixó, i de la terra el moltó
Es refereix als productes considerats millors com a mengívols, de la terra i de la mar
mar bona menjar
De les tronades de gener, res de bo en ve
Els trons de gener es consideren de mal averany. Les tronades deuen suposar, no brusquetes, sinó pluja en massa quantitat.
bona mesos oratge
De lo bonico a lo bo va un bon tros
Amb una gran diferència.
bona
De massa bona es fa la pasta agra
A vegades, les coses es capgiren i no resulten com s’esperava
bona menjar
De pa de casa més bo i més barato
Indica que l'aliment més profitós és el que es pren en la intimitat i calma de la casa pròpia.
bona casa menjar
De visita tots som bons
Significa que la bondat no forma part de les persones sempre
bona
Del blat ben pastat, el bon pa no n'és fat
Significa que les coses ben fetes, treballades amb dedicació i cura (com pastar bé la farina), donen sempre un resultat excel·lent i de qualitat (el pa no és fat, és a dir, té gust i és bo).
bona menjar
Del bon drap, tots els pedaços són bons
Significa que quan una cosa, persona o material és de bona qualitat o origen, tot el que en deriva o en forma part també és bo. S'utilitza sovint per indicar que de bons pares surten bons fills o que un bon material sempre produeix bons resultats.
bona
Del bon estiu el pagés viu
És temps de recollida de cereals, fruiters i hortalisses.
bona estacions oficis
Del bon vi, la meitat aigua
Aquesta és una dita que sol generar sorprensa, perquè sembla anar en contra del que dictaria el sentit comú avui dia. Significa que el vi de molta graduació o molt fort s'ha de rebaixar amb aigua per a poder-lo gaudir millor i, sobretot, per a no emborratxar-se de seguida.
aigua bona vinya
Del bon vi, tothom n'és bevedor.
vinya beure bona
Del fem el bon llaurador, sol fer plata i també or
oficis camp bona
Dels bons menjars, primer que la boca en tasta el nas
[Tasta: de tastar, apreciar el gust d'una menja prenent-ne una petita porció]. Hi ha aliments, viandes i guisats que es perceben per la sentor que desprenen abans que amb el gust.
bona cos huma menjar
Dels bons, se n’aprofiten [o abusen]
Alguns s’aprofiten de la bondat d’altres per al seu profit
bona persones
Dels sermons, els més curts són els més bons
bona
Desembre nevat, bon any per al blat
Les baixes temperatures i la neu aporten humitat constant a la terra i protegeixen les llavors. Això garanteix un bon creixement del blat de cara a l'estiu.
any bona mesos oratge plantes
Desembre que fred no plany, bon gener i millor any
En el desembre és normal que faci fred, convenient perquè l'anyada vagi bé.
any bona mesos oratge
Després d'un bon banquet, el que és tort ho veuràs dret
menjar bona
Després d'un bon dinar s'ha de reposar
bona salut menjar
Després d'un bon menjar, un all
menjar plantes salut bona
Després d'un bon pa i vi anem a dormir
vinya menjar bona dormir
Després d'una bona nevada, ve una bona fredada
Tot és possible; i al revés, també. És a dir, que a vegades les calamitats no vénen soles
oratge bona
Déu el faci bo
Expressió de compassió
bona déu maneres de dir
Déu ens dóna bones mans, però no ens treballa els camps
Ens dóna els mitjans, però la feina l'hem de fer nosaltres
bona camp cos huma déu donar+1
Déu et doni una bona assecada, com el sol a la gelada
El sentit d'aquesta dita és desitjar que algú rebi una "bona assecada" (una mala passada o un càstig) comparable a l'efecte que fa el sol sobre una gelada: és a dir, fer desaparèixer o eliminar qualsevol rastre d'allò que hi havia de manera fulminant.
bona consells déu donar oratge
Déu n'hi do amb un bon crostó
Déu us afavoresca amb una bona llesca
déu bona menjar
Déu que et guarde de les males dones, i tu guarda’t de les bones
Adverteix del possible interés que tenen algunes
consells persones déu bona mal
Dia bo, fica’l en l’olla, que de roïns no en faltaran
Convé aprofitar els bons moments, perquè en la vida abunden els roïns
dia i nit bona
Dilluns estem i bona feina tinguem.
És un desig. Es diu com a garantia de treball.
bona setmana treball
Dina poc, sopa menys i dorm molt, bona vida, camperol
Menjar frugalment i repetidament és un consell naturista i mèdic. Fer àpats lleugers a la nit afavoreix que el sistema digestiu faci la seva feina de manera ràpida i eficient. En no haver de processar greixos o excés de calories a la nit, el cos es relaxa millor i s'aconsegueix un son més profund i reparador.
bona dormir menjar oficis
Donar bo
Significa causar satisfacció, ésser plaent
bona donar maneres de dir
Donar el bon prou
Significa donar l'enhorabona o felicitar algú per un esdeveniment important, com ara unes noces, un aniversari o un altre èxit.
bona donar maneres de dir
Donar i prendre, i quedar-se el bon tros
Esbossa una dinàmica de reciprocitat desigual on algú actua de manera egoista. Fa referència a l'actitud d'aprofitar-se d'una situació. S'utilitza per a criticar aquelles persones que, en un intercanvi, negociació o repartiment, participen en l'acció inicial de donar o prendre per a acabar quedant-se amb la millor part o el benefici principal.
bona donar
Donar la bona arribada
Significa donar la benvinguda o rebre bé algú que arriba a un lloc.
bona donar maneres de dir
Donar-se bon verd
Donar-se bona vida, procurar-se totes les comoditats
colors bona donar maneres de dir
Donar-se [o pegar-se] bona vida
Vol dir viure amb comoditat, sense preocupacions i gaudint de molts luxes o plaers.
bona maneres de dir
Dues voltes bo... és bobo
Es diu per ponderar l'excessiva bondat d'una persona. Vol dir que la bondat portada a l'extrem pot ser més aviat un defecte que una virtut. Les persones massa bones sovint cauen en la ingenuïtat o es deixen enredar fàcilment.
bona
El bo i millor
Extraordinari en el seu gènere
maneres de dir bona
El bo i sabut alça al caigut.
Recomana ajudar als altres més necessitats
saber persones bona
El bon abric és el bon vi.
indumentària vinya bona
El bon aliment fa bon enteniment
Som el que mengem, de manera que quan ingerim coses inconvenients, el cos les refusa o emmalateix
menjar bona
El bon aliment fa tornar jove la gent
Som el que mengem, de manera que quan ingerim coses inconvenients, el cos les refusa o emmalateix
bona salut persones gent menjar
El bon amo fa el bon treballador
Qui tracta bé els empleats és apreciat i ben servit
bona persones treball
El bon any entra pel mar
bona any mar
El bon bevedor de vi té poc mirat en vestir.
bona vinya beure
El bon birbar es coneix al segar
bona
El bon blat, prompte és picat
Els ocells, com tothom, trien el millor. La idea és extensiva a qualsevol concepte, article o persona
plantes bona animals
El bon bolitxer és qui pesca pel febrer [bolitx = xarxa fina de pesca]
Només els bons professionals saben eixir airosos en les circumstàncies més difícils
mesos oficis bona mar
El bon brou, amb un all de ceba, ja en té prou
Destaca que un brou de qualitat no necessita molts ingredients ni complicacions per ser bo; amb la base essencial (sovint una ceba o un tall de ceba/all) n'hi ha prou per obtenir un gran sabor. Posa en valor la simplicitat i els ingredients bàsics de la cuina tradicional.
bona menjar plantes
El bon brou, bon vi vol
Destaca la importància de maridar un brou o escudella d'alta qualitat amb un vi bo. Suggereix que els plats rics i reconfortants mereixen un bon acompanyament, indicant sovint que la qualitat del menjar ha de correspondre a la del vi.
bona menjar vinya beure
El bon caçador ha de fer vida al bosc, i el bon pescador a l’aigua
Per a traure rendiment de l’ofici, s’ha de viure prop de la font de subsistència, perquè altrament es perd molt de temps anant i venint
caça bona oficis aigua
El bon calamars en tots els mars sap nedar
bona
El bon camí, mai no és llarg de seguir
Actuar convenientment i fer bé les coses són la manera més simple i econòmica, mentre que quan s’obra o es fan les coses malament, moltes vegades s’ha de rectificar, passar vergonya o pagar-ne les conseqüències
bona
El bon català/valler/alcoià... té fred després de dinar
Es diu per justificar que algú s’abrigue en la sobretaula. La digestió atrau molta sang del cos, que deixa d’estar per la pell i les extremitats
bona menjar
El bon celler crida visites
bona vinya
El bon cigró, arrugat i gros, amb cara vella i cul de fornera
Té com un nasset i és rodó com el cul d’una dona acotada
menjar bona plantes
El bon cobrador fa el bon pagador [o El mal cobrador fa el mal pagador]
Significa que per a esser puntual en els pagaments cal fer també puntualment les cobrances
mal diners oficis bona
El bon cuiner, si ho sap fer, ho tasta primer
bona menjar oficis
El bon dependent recull un gra d'arròs del taulell
bona plantes oficis
El bon diumenge comença el dissabte.
En deixar el treball i alliberar-se dels compromisos de l'endemà: d'anar a la feina, etc.
bona setmana
El bon drap en la caixa es ven
Tothom, trien el millor. La idea és extensiva a qualsevol concepte, article o persona
bona
El bon estudiant aprén de tots els llibres
El saber, com la veritat, està en el coneixement de molts punts de vista i de moltes versions
bona saber ensenyar
El bon favar per Tots Sants s'ha de sembrar, i pel gener s'ha de cavar
1 novembre. És el moment clau de la sembrada perquè la planta tingui temps d'arrelar abans que arribin les gelades més fortes del gener, moment en que cal cavar o birbar la terra per airejar-la, treure les males herbes i ajudar la planta a créixer amb força quan la llum torni a guanyar terreny.
bona camp festivitats mesos plantes
El bon femer és parent del bon graner
Si tens el camp ben alimentat tindràs bones collites. Significa que una terra ben adobada (femer) és la garantia directa d'una bona collita (graner). Aquesta dita subratlla la importància de la fertilització en l'agricultura tradicional: qui cuida el femer té bona collita.
bona camp
El bon filar, de Sant Miquel a Nadal
Sant Miquel: 29 setembre. Nadal: 25 desembre. Des del 29 de setembre fins a la fi de l’any és temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa. És el període òptim per filar la llana o el lli. Coincidint amb la tardor, quan els dies es fan més curts i les feines al camp disminueixen, les dones es reunien per filar a la vora del foc durant les vetllades.
bona festivitats mesos sants treball
El bon formatge, vol fred de gener
Això es diu potser perquè el fred el conserva millor
mesos menjar bona
El bon forner ha de ser bon paler
oficis bona
El bon forner no deixa la pasta a mig fer
Si és possible, les feines una volta començades, han de ser acabades
bona oficis
El bon gat de mar sap ben jugar, ben fumar i ben nedar
Els pescadors passen moltes hores inactives que dediquen a ocupacions d’esplai per a distraure’s
bona animals mar
El bon gener, eixut i gelater
Així és en un any normal
mesos bona oratge
El bon gener, fresc i sec
Així és en un any normal
oratge bona mesos
El bon govern, poc se sent i es fa veure clarament
bona
El bon humor allarga la mira
Quan s’està disgustat, preocupat, espantat o malhumorat, el pensament, com la vista, es redueixen al tema que els motiva
persones bona
El bon instrument, fa músic
bona música
El bon joc és no jugar-lo
bona joc
El bon jornal, pel matí es comença
La predisposició de cada u farà que la jornada siga bona o dolenta
diners treball bona
El bon jugador dóna per sota
bona joc
El bon jugador quan juga no coneix sa mare
bona joc persones
El bon jugador, bon bevedor i bon fumador
bona joc beure
El bon jugador, fumador i bevedor
bona joc beure