bona

Un bon sopar fa de bon esperar

Les menges elaborades o copioses demanen molta faena a qui les fa i paciència a qui les espera

bona menjar

Un bon sopar sense vi, és un ball sense orquestra.

vinya menjar festa bona

Un bon trago de vi i alça Martí

És una invitació a reprendre el treball o la marxa. Amb la panxa una mica alegre, qualsevol feina sembla més lleugera.

bona vinya beure

Un mateix remei no és bo per tothom

Significa que allò que funciona o és beneficiós per a una persona, pot ser perjudicial per a una altra.

bona salut

Un sou no és bo per tots

La frase subratlla la subjectivitat dels gustos i la diversitat de necessitats personals. Significa que una mateixa cosa sembla bona a unes persones i dolenta a les altres

bona dites

Una bona acció tard o d'hora la premia el Senyor.

bona

Una bona boirada : una bona solellada

Generalment després d'una boirada, sol sortir un sol molt fort.

bona oratge

Una bona cara és un bon dot

bona cos huma

Una bona casa la fan els bons veïns

Ens recorda que, abans d’establir-nos en un lloc que no coneixem, és important saber quin veïnatge hi trobarem

casa persones bona

Una bona nevada abans de Nadal, per mitja femada val

25 desembre. Posa de manifest els grans beneficis que té el fred intens i, especialment, la neu per a la terra abans que acabe l'any. eferència a les nevades primerenques de l'hivern (desembre). Aquestes nevades són molt ben acollides pels agricultors. La "femada" és l'acció d'adobar la terra amb fem (fems o compost) per a enriquir-la de nutrients. La dita afirma que una bona capa de neu fa pràcticament el mateix efecte beneficiós que haver llançat la meitat de l'adob necessari.

bona camp festivitats mesos oratge

Una bona nevada és una bona femada [femada =adobament de la terra amb fem animal]

La neu rega lentament i mata els paràsits perniciosos de les plantes

bona camp oratge

Una bona picada la fem tot d'una cuinada

bona menjar

Una bona resposta val molt, i poc costa

bona

Una ferradura de set forats porta bona sort

bona

Una filla és una bona hisenda per la vellesa

En totes les cultures, les dones s’han fet càrrec dels pares vells

bona parentiu vell

Una i bona, com les bajoques de Caterina

És una expressió que s'utilitza per ponderar la qualitat per sobre de la quantitat. S'aplica quan algú diu una sola cosa (una frase, una broma o una veritat) però que és tan encertada, contundent o de gran valor que ja no cal dir res més. Fa referència a una llegenda o personatge local (la Caterina) que, en comptes de collir moltes mongetes tendres (bajoques) de mala qualitat, en portava poques però excepcionals: grosses, tendres i ben granades.

bona mesos plantes sants

Una noia, bona noia; i dues noies, encara... Tres noies, ja massa : quatre noies, pobre pare !

Les discussions entre sexes són cosa normal perquè cada u veu les coses d'una manera, però quan hi ha moltes dones en una casa, els arguments del pare queden en minoria.

bona parentiu

Val més bon nodriment que or i argent

salut diners bona

Val més bona fama que bona cara

bona

Val més bona pluja per Sant Joan que quatre gotes tot l’any

24 juny. La pluja més oportuna per al camp és quan comença el temps calorós. Subratlla la importància d'una pluja intensa i oportuna al voltant del solstici d'estiu (Sant Joan, 24 de juny) per a l'agricultura, considerant-la més beneficiosa que pluges disperses i insuficients durant la resta de l'any.

any bona mesos oratge sants

Val més bona son que bon llit

Les coses que es fan amb gana de fer-les fan més profit que les que es fan rutinàriament inclús amb les millors condicions

dormir bona

Val més mal vi que bona aigua.

vinya bona mal aigua

Val més poc i bo que molt i dolent

Moltes vegades, voler massa acaba comportant perdre-ho tot. Nosaltres som dels que ens agrada més la qualitat que la quantitat.

bona

Val més un bon cagar que un bon dinar

Ambdós proporcionen una gran satisfacció.

bona

Val més un bon veí que un mal parent

Qui està físicament o anímicament més a prop nostre és qui ens pot ajudar

bona mal persones

Val més un roí conegut que un bo per conèixer

No s’ha de desestimar allò que es té per preferir una cosa millor però incerta

consells bona

Val més una bona dona que una bona hisenda [o «que diners]

Vol dir que una bona dona de casa val més que una bona dot

casa bona diners parentiu

Val més una bona llengua que una bona hisenda

Qui té art oratòria i bones maneres pot guanyar voluntats i aconseguir coses que uns altres no podran

parlar bona

Val més una bona nevada que una bona plujada

bona oratge

Vedells i minyons, tot l’any són bons

[vedell = jònec, cria dels bòvids / minyó = nen, infant]. Alaba la companyia de xiquets en la casa

animals bona parentiu

Vent en popa i mar bonança, navegava en Sanxo Pança

Significa el poc mèrit que té de fer una cosa fàcil de si.

bona oratge mar

Vent xaloc, per a la mar no és bo, i per al camp tampoc

Assenyala que el xaloc (vent del sud-est) és perjudicial tant per a la pesca com per a l'agricultura. Es tracta d'un vent càlid i humit que sol aixecar marejada (dificultant la pesca) i pot portar xafogor o pluges poc beneficioses.

bona camp oratge mar

Ves per bon camí, i trobaràs bona fi

consells bona

Veure de bon ull

Aprovar, simpatitzar

bona cos huma maneres de dir

Veure [algú o alguna cosa] amb bons ulls

Veure [algú o alguna cosa] amb aprovació

maneres de dir bona cos huma

Vi alacantí, bon ví

llocs bona vinya beure

Vi bo, que boví

vinya animals bona

Vols ton fill bo?. Sigues tu millor

Convé ser exemplar en tot, ja que els xiquets deprenen del que veuen.

bona parentiu