Refranys bona

Amics bons i esmerles blanques són dos coses rares [esmerla = ocell camallarg migrador, d’albufera] (L’amistat fidel és un bé molt escàs i preuat)

persones, amistat, animals, bona

Amics bons són fins a l’altre món (L’amistat fidel és un bé molt escàs i preuat)

amistat, persones, mon, bona

Amics i llibres, pocs i bons (Les bones coses escassegen; per tant, convé triar el bo i millor)

persones, bona, amistat, ensenyar

Amics pocs i bons (Les bones coses escassegen; per tant, convé triar el bo i millor)

persones, amistat, bona

Amics, pocs i fins (Les bones coses escassegen; per tant, convé triar el bo i millor)

bona, amistat, persones

Anar a dormir d'hora i llevar-se de matí tan bo és al desembre com a l'abril

salut, dormir, mesos, bona

Anar amb bones (Fer les coses amb compte, lentament, amb precaució i miraments, per evitar qualsevol ensurt)

maneres de dir, bona

Anar bo (Es diu d'algú, preferentment un infant, que creix amb bona salut i se'l veu esponerós, o bé d'una persona que viu bé, en l'abundància. Pujar bé, estar sa, estar trempat, anar bé, trobar-se bé, anar com un rellotge)

bona, maneres de dir

Anar de bo a millor [o de bé en millor] (Progressar millorant)

bona, maneres de dir, be

Anar de bona fe (Obrar amb bona intenció)

maneres de dir, bona

Anar de visita és bo; però estar a casa, millor

bona, casa

Anar per bon camí, [o anar pel camí] (Portar-se bé, obrar amb rectitud moral)

maneres de dir, bona

Animal bon menjador, per a tot treballador (Qui té bon apetit sol tenir salut i energia)

animals, bona, treball

Anxoves de l'Estartit, bones de dia, males de nit (Entitat de població costanera pertanyent administrativament del municipi de Torroella de Montgrí a a comarca del Baix Empordà de la província de Girona)

dia i nit, llocs, mal, menjar, bona, animals

Any bo per a la serra mai no aparega en ma terra (Els vegetals d’altitud tenen necessitats climàtiques diferents de les de fruiters i cereals)

any, camp, bona

Any bo per a la serra, roí per a la terra (Es refereix a que la climatologia que beneficia la muntanya, perjudica el camp)

oratge, bona, camp, any

Any de malalts, bon any pels metges (Alguns viuen de la desgràcia dels altres)

oficis, any, bona, salut

Any de molt bon gra, poc de vi (Les pluges solen produir-se siga en primavera, siga en tardor, rarament en les dues estacions)

any, bona, camp, plantes, vinya

Any de neu, any de Déu (L’any nevador li dóna més saó a la terra que l’any plovedor i, a més a més, l’estova)

any, bona, oratge, déu

Any de nevada, bones fornades

any, bona, oratge

Aquesta és bona i no embafa! (Es diu en to admiratiu referint-se a una cosa estranya i poc admissible o tolerable)

maneres de dir, bona, menjar

Aquesta si que és bona! (Expresió de quan es fa algo mal)

maneres de dir, bona, mal

Ara si que l'hem feta bona! (Expresió de quan es fa algo mal)

bona

Aranya que pel seu fil es despenja, bona nova anuncia

animals, bona

Arbre de bona casta pren un pam i en dóna quatre

donar, plantes, bona

Armar-la bona (Fer un gran escàndol)

maneres de dir, bona

Armes i diners volen bon maneig (Quan no es té una certa experiència en determinades coses, és preferible no posar-s’hi per a no resultar perjudicats)

diners, bona

Arribar a bona fi (Acabar bé. Assolir l'estat de seguretat)

maneres de dir, bona

Atendre i entendre es bo per aprendre

consells, bona, ensenyar, parlar

Babau, beu vi bo i viu bé !

bona, vinya, be, beure

Barcelona és bona si la bossa sona, però tant si sona com si no sona, Barcelona sempre és bona (Els diners poden anar a qualsevol lloc)

llocs, bona, diners

Bé guisa [o bona és] la mossa, però millor la bossa

diners, be, bona, persones

Bell-lloc, bon lluny, i roín prop (Bell-lloc = Benlloch. Municipi castellonenc que es troba a la comarca de la Plana Alta)

persones, bona, llocs

Benvingut el pretendent de ma filla, bo o dolent (Celebra la possibilitat de casar la filla i que deixe la casa dels pares)

parentiu, bona, mal

Bèstia sense civada no fa bona cavalcada

animals, bona

Beu bon vi, i menja bon pa, i viuràs sempre sa.

bona, menjar, vinya, beure, salut

Beu bon vi, vell, i estimaràs el consell.

vinya, beure, consells, bona

Beure aigua en dejú és molt bo per la salut

beure, salut, aigua, bona

Beure bon vi és d'enteniment, el que no és bo és beure'l dolent

bona, beure, vinya, salut

Bo bo vol dir bobo

bona

Bo és a missa anar, però millor casa guardar (Aconsella no entretenir-se massa amb devocions si han de descurar-se les obligacions

casa, bona, consells

Bo és anar a visitar [o viatjar], però és millor a casa estar (Viatjar cultiva i diverteix, i visitar distrau, però quan estem malalts o decaiguts no desitgem més que estar en casa)

casa, bona

Bo és donar un consell, però millor el remei (Ve a dir que els consells no arreglen el problema)

consells, donar, bona

Bo és el mar, però millor per terra anar (El mar és bonic i salutífer, però pot resultar mortal en algun cas)

mar, bona

Bo és mirar i casa guardar (Ja té mèrit i és d’agrair poder fer dues activitats normalment incompatibles alhora)

bona, casa

Bo és que la casa sàpia a home [saber a = es note la presència masculina] (Els homes solen mantenir i reparar la casa)

bona, persones, casa

Bo és que mos conegam, però no tant (Es diu per a marcar una certa distància amb una altra persona que envaeix la nostra intimitat o pretén aprofitar-se de l’amistat)

bona, persones, amistat

Bo és ser bó, millor és ser-ho i paréixer-ho

bona

Bo és tindre parents en corts (Un parent important, ric o influent pot ser de gran ajuda en cas de necessita)

parentiu, bona

Bo és viure per a vore

bona

Pàgina 3 de 23.

El Refranyer