Refranys bona

Agafar a bon any (Acceptar alguna cosa)

bona, any, maneres de dir

Agafar bons garrots (No tenir gens de guany o no poder-se alimentar com cal)

bona, menjar, diners, maneres de dir

Agradar-li la bona taula (Agradar a algú el menjar de qualitat superior)

bona, menjar, maneres de dir

Aigua al febrer, bona pel sementer. (Si plou en aquest mes, la collita serà bona )

oratge, mesos, camp, bona, aigua

Aigua corrent, un bon bevent (L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s)

bona, aigua, salut, beure

Aigua fresca fa bon ull (L’aigua pura assacia i dóna energia)

salut, aigua, cos huma, bona

Això és bo perquè Déu vol

déu, bona

Aixó si que està bo! (Expresió per manifestar una acció mal feta)

bona, maneres de dir

Al bo buscaràs i del dolent te n'allunyaràs (Cal saber on ficar-se i on no per estalviar-nos problemes)

bona, consells

Al bo per a que t’honre, i al mal per a que no et deshonre (Recomana tractar sempre bé els altres)

persones, bona, mal

Al bo per amor i al roí per temor (Recomana tractar sempre bé els altres)

amor, bona, mal, persones

Al bon caldo, el vi li obri el camí (El vi és bo per acompanyar quasi totes les menges)

menjar, bona, vinya

Al bon callat li diuen savi (És preferible callar a parlar foradat, perquè a qui parla se li poden trobar falles o mentides, mentre que a qui calla, no)

bona, parlar

Al bon criat, mai no li falta un bon amo (Qui és bo en el seu ofici és buscat i apreciat)

oficis, bona, persones

Al bon dia, dóna-li entrada i esperar la nuvolada (Recomana acollir les bones coses però estar previngut contra les dolentes)

bona, oratge, dia i nit

Al bon estimar, mai li falta què donar (L'amor veritable és generós, fins a l'extrem de sacrificar la vida pròpia per ell)

bona, donar

Al bon feiner no li manca el menester

bona, treball

Al bon pescador, el peix se li posa dintre de l’ormeig (Als experimentats els solen eixir bé les coses al primer intent)

bona, animals, oficis, mar

Al bon pescador, els ormeigs li van sols en mar (Als experimentats els solen eixir bé les coses al primer intent)

mar, oficis, bona

Al bon tastador, que el vi no li passi del galló [galló = campaneta, glotis] (A qui li agrada el vi, en disfruta més l’olor i el gust que el sabor. Els tastavins professionals, dits sumillers, no solen engolir-lo per a no emborratxar-se)

vinya, beure, bona, oficis

Al bon vi no li cal pregó (Els bons productes no necessiten publicitat perquè la seua publicitat és la seua pròpia qualitat)

bona, beure, vinya

Al bon vi, cuitar-hi (El vi bo és tan agradable que correm el perill de no saber parar de beure’n)

bona, beure, vinya

Al bon vi, el brou li fa camí (El vi és bo per acompanyar quasi totes les menges)

vinya, bona, menjar

Al bon vi, la meitat aigua (Quan els vins són massa bons, se’ls sol rebaixar perquè no emborratxen)

vinya, beure, bona, aigua

Al desembre i al gener, busca sempre un bon recer

oratge, mesos, bona

Al juliol, ni dona ni col, però tant col com dona, a tot temps és bona (Hi ha activitats no gens recomanables quan més calor fa, per indigestes o per fatigoses; però no podem passar sense elles)

bona, mesos, persones, plantes

Al mal any, bona cara (La falta de sol afecta l’ànim; per això recomana no desanimar-nos. També es refereix a quan les coses ens van malament)

oratge, any, bona, mal, cos huma

Al mal viure i al bon viure, mai li faltarà opinió

mal, bona

Al pot xicotet hi ha la bona confitura (Expressió usada per lloar la intel·ligència, la boniquesa, etc., d'una persona de baixa estatura)

maneres de dir, persones, bona

Al qui no li agrada una escudella bona, no és home ni dona

bona, menjar, persones

Allò que és bo és però és bo

menjar, bona

Alpicat, gent de bondat! (Municipi lleidatà de la comarca del Segrià)

llocs, gent, bona

Als bons els aparellen (Alguns s’aprofiten de la bondat d’altres per al seu profit)

bona, persones

Als vells atuells, bona sopa

bona, menjar

Amb bon vent tothom és mariner (Quan totes les condicions són favorables, tot resulta fàcil)

oratge, oficis, bona, mar

Amb bona casa i bon foc, tot l'any agost (La sola calor vertadera de l’hivern no la dóna el sol ni la roba sinó el foc)

foc, mesos, bona, casa

Amb bona collita, ni mai que plogui!

oratge, camp, bona

Amb bona mar tothom és mariner [o se sent cridat a navegar] (Es refereix als qui obren bé mentres les circumstàncies els són favorables. Quan les coses van bé no costa gaire de tirar endavant, s’han de valorar les persones quan les coses van malament)

bona, oficis, oratge, mar

Amb bona mar, el patró no pot manar (Quan el temps és bo, la marineria maniobra fàcilment i el patró no s’ha d’esforçar a manar res a ningú)

oratge, oficis, bona, mar

Amb bona o mala pitança, no faltes a la templança (Recomana ser comedit en el menjar)

bona, menjar, mal

Amb bona vida, pare i mare s'oblida (Quan es té una bona economia, en general se sol recordar poc els sacrificis que els pares han fet per un)

parentiu, diners, bona

Amb bons talls, es fa bona olla

bona, menjar

Amb escudella i bon vi, no et faci por el camí

bona, menjar, vinya

Amb escudella i bon vi, no tinguis por de morir

vinya, menjar, mort, bona

Amb la dona bona cara i les mans a la butxaca (Recomana no deixar perdre les bones coses que es tenen)

bona, cos huma, persones, indumentària

Amb roba i bons aliments, el fred es torna calent (No hi ha res com estar ben abrigat i un bon plat calent per combatre el fred)

bona, menjar, oratge, indumentària

Amb surres i sopes se crien les bones mosses (Per a ben educar, es recomana el premi i el castic segons el comportament)

bona, menjar, persones

Amb un traguet de vi bo el malalt es posa bo

bona, menjar, mal, vinya, salut

Amb vi ranci i pa calent fa de bon passar l'hivern.

menjar, estacions, bona, oratge

Amic nou és vi novell. Si és bo no és com el vell (Remarca la vàlua de la vella amistat per sobre de la nova)

vinya, vell, persones, bona, amistat

Pàgina 2 de 23.

El Refranyer