Refranys any

Anys parells són els millors

any

Anys verds (Període de plena joventut)

any, maneres de dir

Apedaçant s'arriba al Cap d'Any (Recomana l'estalvi)

any, maneres de dir

Aquest any (L'any present)

maneres de dir, any

Boig serà el campaner que assenyala pedregades per Cap d'Any

any, campana

Bon any o mal any, garberes pel maig

mesos, mal, any, bona, camp

Bon any o mal any, quatre caben en un banc (Fa al•lusió als quatre personatges [batle, dos regidors i el síndic] que tenen banc assenyalat en l'església)

any

Bon any pel primer de juny, any de llegum (L’oratge de cada moment de l’any és indicatiu de les collites)

mesos, plantes, oratge, bona, any, camp

Bon any, bon guany

any, bona, diners

Bon dia i bon any i salut per passar-lo (És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació)

salut, maneres de dir, bona, any

Bon dia i bon any que Déu nos do, per Nadal bona porcella i per Pasqua un bon moltó (És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació)

any, bona, animals, festivitats, déu

Brusques de gener, bon any mos ve [Brusca = pluja menuda} (La «brusca» o plugin d'aquest mes beneficia l'agricultura)

any, bona, mesos, oratge

Burla amb dany, no compleix l'any (Vol dir que les burles molestes solen esser venjades)

any

Cada any té dos maigs; un d’ells més amunt, l’altre més avall (Es refereix a les dues èpoques de bonança: maig i setembre)

any, mesos

Cada dia és un any (Es refereix a la importància del temps, per curt que sia, en certs casos)

any, dia i nit

Cap d'any en dijous, porta mals de cor (Provocarà atacs de cor i també enamoraments i desenganys amorosos)

any, amor, setmana

Cap d'Any en dimarts porta mals de caps

any

Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris (La pagesia té per dolents els anys que comencen en diumenge)

setmana, animals, any, camp

Cap d'Any en divendres porta mal de ventre (Si la celebració s’allarga, es multipliquen les grans menjades)

any, cos huma, festivitats, setmana, menjar

Cap d'any gelat, any de molt blat (La humitat moderada alimenta els cereals)

plantes, camp, any, oratge

Cap d'any gelat, molt pa assegurat (La humitat moderada alimenta els cereals)

camp, any, oratge, plantes

Cap d'Any nevat, bon any assegurat (La humitat moderada alimenta els conreus)

any, bona, camp, oratge

Cap d'Any serè, tot l'any va bé (La gent de la gleva considerava dolenta la pluja de Cap d'Any. Creien que anunciava mala ventura)

any, oratge

Cap d'Any, neules

any, menjar

Cara de bon any (Cara que mostra alegria, optimisme i satisfacció)

maneres de dir, cos huma, bona, any

Cargol i dona, tot l'any és bona

animals, bona, any, persones

Casament de cap d'any (El primer dia de l'any)

any, maneres de dir

Casament en dimecres, al cap de l'any, tres (El dimecres, com el dimarts, és un dia reputat desgraciat, probablement per ser no solament laborable sinó per trobar-se en el cor de la setmana)

setmana, any, amor

Ceba de cap d'any, bon averany

any, plantes

Cent anys de guerra són millor que un de brega (Una baralla personal ens afecta físicament i anímicament, mentre que una guerra pot no afectar-nos directament)

persones, any

Cent anys de guerra, i no un de pelea (Aconsella que encara que es faci la guerra, es procuri evitar els perills d'una batalla)

any, consells

Cent anys fa que és mort el ruc i encara li plora [o el cul li put] (Es diu d’algun mal record que es renova puntualment.)

riure/plorar, animals, cos huma, any, mort

Col i dona, tot l'any és bona (Popular internacional que aconsella "regar l'alfabreguera" durant tot l'any)

bona, any, persones, plantes

Com més anys, més afanys

any

Com més anys, més desenganys (A major edat, més experiència en la vida s’ha adquirit)

any

Costar anys i paciència (Trigar quelcom molt de temps a fer-se. Costar anys i panys, trigar una centúria, durar qui sap el temps)

any, temps, maneres de dir

Criada i gall un any (Recomana canviar-ne sovint per tal que donen rendiment. El gall es fa vell i els criats prenen confiança)

animals, any, persones

D'ací cent anys no et faran mal els queixals (Es diu per a restar importància a algun fet manifestant que fins les coses més importants deixaran de importar-nos en morir-nos)

persones, any, cos huma

D'alzina que floreix pel juny, tot l'any el porc en gruny; d'empelt pel juny, fruita com el puny

animals, plantes, any, camp, mesos

D'any en any (Apreciació de l’evolució d’un fet d’un any per l’altre. Cada any)

any, maneres de dir

D'anys (Expressió emprada per a indicar que algú o alguna cosa té molts anys)

any, maneres de dir

De cent en cent anys (Qualque vegada, però molt poques)

maneres de dir, any

De dia en dia, el menut es cria; d’any en any, el xic es fa gran (Certament)

dia i nit, parentiu, any

De flors de romer i xicones per casar, tot l’any n’hi ha (És una manera de demanar calma als que busquen núvia i confortar els que s’han quedat sense parella)

plantes, persones, any, amor

De l'any (Actual, modern)

maneres de dir, any

De l'any de la icor, que quan tothom es gratava

any

De l'any de la neu (D'un temps molt antic)

maneres de dir, vell, any

De l'any de la quica (D'un temps molt antic)

any, vell, maneres de dir

De l'any de les tàperes (D'un temps molt antic)

any, vell, maneres de dir, plantes

De l'any de tirurany (D'un temps molt antic)

vell, maneres de dir, any

Pàgina 4 de 10.

El Refranyer