Es diu que aquests anys donen mala collita de raïm i de cereals
En sentit figurat, es diu quan algú no té diners i se li presenten moltes ocasions per gastar-ne.
Es diu quan u no fa mai la feina que ha de fer
Quan hi ha poc quemenjar, el pa és l’últim recurs dels queviures i el més barat, i per tant, l’aliment obligat
Els pobres no tenen tanta defensa contra el fred com els rics, que tenen més mitjans i possibilitats. Ho passen malament en no tenir bon aixopluc o haver de fer feina defora.
Serà un any de misèria.
Vol dir que unes vegades no es pot obtenir el que es desitja, per falta de mitjans, i altres vegades, al contrari, hi ha excés de mitjans que resulta importú.
Vol dir que unes vegades no es pot obtenir el que es desitja, per falta de mitjans, i altres vegades, al contrari, hi ha excés de mitjans que resulta importú
Naturalment les temperatures baixes retardaran la maduració.
L'any immediatament posterior a aquell de què es parla
4 octubre. La cordonada de Sant Francesc respon a un episodi de tempestes intenses que es repeteixen cada any al principi d'octubre. Sovint al mar. El nom del fenomen prové d'una llegenda: quan el diable intentava entabanar Sant Francesc, el sant es treia el cinturó i llançava fuetades a l'aire. En aquell moment es desencadenava una enorme tempesta.
Adverteix que les coses s’han de fer en el moment oportú, i si no s’hi fan, és perquè alguna cosa falla
L’atmosfera nítida de les nits hivernals permet una visió diàfana de la lluna, que es mostra preciosa
Ve a dir que tot és una rutina
No és una malaltia, però hi és assimilable perquè no té remei possible
25 desembre. Es creu que si no pot assistir a la missa en tot l'any, mentre hi vagi avui, està dispensat i no ha caigut en pecat. S'aplicava als pastors estaven dispensats d'anar a missa durant tot l'any, si hi anaven aquest dia
25 desembre. Així sol ser, i si hi ha lluna plena, moltíssim més
25 desembre. La nit de Nadal és especial i se li atribueixen moltes virtuts. la primera, astronòmica, la nit més llarga.
24 juny. La nit de Sant Joan (del 23 al 24 de juny) és tradicionalment considerada la més curta de l'any, celebrant el solstici d'estiu amb fogueres, revetlles, coca i focs artificials. Tot i que astronòmicament el solstici sol caure el 20 o 21 de juny, la tradició popular manté aquesta data com el zenit estiuenc i el foc simbolitza la puresa i la renovació.
A vegades se salva part de la collita, però al collidor que agafa de ple, el deixa ben magolat
24 juny. Les herbes medicinals que es cullen la vespra de Sant Joan tenen reputació de molt efectives, com el primer bany oficial de l’any
Faràs que el glaç s’introduïsca en la terra i percole ben endins en fondre’s
Fer rejovenir per l'alegria o per la salut
Això diuen, però el ben cert és que la més clara és la del gener
Encara que a vegades ens queixem per massa feina, convé fer-ne quan és el moment de l’abundor de faena o d’energia vital
La falta de pluja perjudica més que les pedregades. La manca d'aigua arriba a matar els sembrats, a deixar morir els arbres i la pedra fa mal, però no deixa a l'amo sense res.
Allò que perjudica d'uns afavoreix d'altres. Es diu per demostrar que sempre hi ha qui sap aprofitar tota circumstància per treure'n profit.
Adverteix de l’anormalitat de la situació quan algun jove intenta imposar-se als majors
1 gener. Els nostres avis creien que menjar raïm portava riquesa i que guanyarien una unça d'or per cada gra de raïm que menjaven. Avuí com ja sabem, menjar-se 12 grans de raïm per Cap d'Any porta bona sort, i qui diu bona sort, diu diners, per als més ostentosos.
Vol dir que és millor esperar molt una cosa que deixar d'obtenir-la
25 desembre. L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals
L’excés de pluja en temps fred podreix arrels i afavoreix la proliferació de paràsits i fongs en els vegetals
L’excés de pluja bada la fruita quan està a punt de ser collida
A major edat, més experiència en la vida s’ha adquirit
Expressió per a indicar que alguna cosa no acaba de quadrar, que hi ha motius fundats per a sospitar
Convé evitar l’excés de confiança amb criats o empleats i renovar el mascle del corral perquè sempre siga jove i actiu
25 desembre. Hom té les glaçades de Nadal per a molt bones per als conreus, especialment per al blat.
25 desembre. Refrent a la diversitat de creences relacionades entre la lluna i el Nadal.
25 desembre. Els refranys de Nadal també ens ofereixen previsions de tota mena per a la resta de l'any, especialment sobre la sort o la dissort que tindrem. Un capítol curiós és el dels refranys que preveuen el futur de l'any segons en quin dia s'escaigui Nadal. El dijous pot passar de tot.
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
Nadal: 25 desembre. Cap d'Any: 1 gener. Recurs mnemotècnic per recordar dates assenyalades.
25 desembre. Refrent a la diversitat de creences relacionades entre la lluna i el Nadal.
Fa referència a la vida de les guilles. [Guilla: guineu, rabosa].
La neu del gener assaona els bancals tot fent-los productius. I, a més, alimenten les fonts
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
6 de gener. El cel ras a la primera lluna del gener augura una anyada poc plovedora
Adverteix de l’anormalitat de la situació quan algun jove intenta imposar-se als majors
Serveix de consolació per a qui està passant una mala ratxa
S'aplica a certs fets que esdevenen per costum, necessitat o llei natural.
Serveix de consolació per a qui està passant una mala ratxa
Serveix de consolació per a qui està passant una mala ratxa
Menjar abundantment i de manera desacostumada.
L’edat només envelleix el cos; la ment es manté jove fins a l’últim moment
1 gener. Antic costum d'obsequiar els jornalers per Nadal amb una llesca de pa torrat per sucar amb ensalada.
La Pasqua pot caure en març o en abril. Si la festivitat cau en març, es desatenen treballs agrícoles quan més falta fa
Significa que si la Setmana Santa cau al març (aviat), la collita serà primerenca, bona o productiva. Fa referència a la creença tradicional que una Pasqua d'hora beneficia el cicle agrícola, anticipant bons resultats a la collita.
[granosa = amb molt de gra]. La pluja primaveral és excel·lent per als cereals de secà
Calendari de les feines de filar al mas.
16 juliol: Mare de Déu del Carme. 25 juliol: Estableix les condicions meteorològiques ideals per a una bona collita i un any pròsper: un juny fresc (no gaire calorós), el dia del Carme, assolellat i serè, i el dia de Sant Jaume, calorós. Aquesta combinació afavoreix el cicle agrícola tradicional.
[Quaresma = període d'austeritat i privacions]. Qui és pobre es veu sempre privat de les bones coses..
1 gener. En relació a l'allargada del dia. El dia encara s'escurça al matí, però ja creix força per l'altre cap.
1 gener. Fa al·lusió a la llargada del dia.
Al·ludeix a la força dels diners que influeixen fins i tot en els que no ho aprofitaran. Aquest refrany pren com a referència el fet que el gos ensinistrat acostuma a lluir les seves habilitats esperant la recompensa del seu amo.
Significa que l'abundància d'una cosa bona no és excessiva ni perjudicial.
25 desembre. És una opinió. Suggereix que un hivern suau per Nadal seguit d'una primavera fresca per Pasqua afavoreix un bon cicle agrícola i un any productiu.
Nadal; 25 desembre. Any Nou: 1 gener. Per Nadal comença i acaba l'any agrari, i per la pagesia havien estat generals l'inici i el termini de les llogues dels treballadors de la gleva. En alguns indrets era el temps de revisar els contractes.
Nadal: 25 desembre. Cap d'Any: 1 gener. Fa referència al retrobament familiar tan característic de l'època de Nadal: temps de descans, de festa i de compartir.
25 desembre. Mentre uns diuen que aquest és el dia més curs de l'any, la majoria creuen que és el de sant Tomàs, i que avui es nota poc o molt el gairebé imperceptible allargament de la claror.
1 gener. Compara l'allargament del dia amb el salari.
1 gener. Significa que al començament de l'any el dia ja s'ha allargat una mica
1 gener. Avui començaven les llogues dels jornalers. També se solia pagar la soldada als qui cobraven per anys i a termini vençut.