Refranys any

Any de panís, vi agre.

vinya, plantes, any

Any de pebrassos, mentides a cabassos [pebràs = rovelló, esclata-sang] (Els aficionats a alguna activitat solen ser fanfarrons, sobretot els caçadors, els pescadors de llinya i els buscadors de fongs)

plantes, caça, any

Any de peres, mal per les eres (Significa que quan és bona anyada de fruita, és mala anyada de cereals)

plantes, camp, any

Any de pluges, fora bruixes

any, oratge

Any de pluja, grata't sa cuixa

aigua, any, oratge

Any de poc pa, garbell espès i sedàs clar (En temps de precarietat convé reduir el consum de quemenjar i de tot en general)

menjar, any

Any de poc vi, el tassó petit; any de molt, el tassó gran.

any, vinya

Any de poca humitat, al solell el prat assecat

camp, any, oratge

Any de Ponent, any dolent (El vent de ponent, calent, no fa cap bé als cultius, ja que asseca la terra i no aporta humitat)

oratge, any

Any de profit: sol al novembre i pluja a l'abril (És la climatologia ideal)

oratge, any, mesos

Any de prunyons, pocs cavaions

any

Any de puces, any de blat

animals, any, plantes

Any de rosada, any de forment (La humitat moderada alimenta els cereals)

plantes, any, oratge

Any de rovellons neu fins els collons

any, oratge, plantes

Any de rovellons, neu fins als cullons (La proliferació de fongs en general és anunciadora de rigor hivernal)

plantes, menjar, oratge, any

Any de secalls anys de badalls (Si no hi ha que menjar patirem fam)

menjar, camp, any

Any de serves, mai lo veges (Significa que qui s’alimenta de serves ho fa perquè no té altra cosa que menjar)

any, menjar, plantes

Any de set nevades, blat per les teulades (Cada nevada representa per a la terra de cultiu un reg suau i durador)

oratge, any, camp, plantes

Any de set nevades, s'ordi arribarà a ses teulades (Cada nevada representa per a la terra de cultiu un reg suau i durador)

oratge, any, plantes

Any de sol, any d'alegria (Les penes, com les ferides, se’n van o dolen menys els dies assolellats, que alegren l’esperit i cicatritzenl)

oratge, alegria, any

Any de sol, any de goig (El sol cura tot dol)Les penes, com les ferides, se’n van o dolen menys els dies assolellats, que alegren l’esperit i cicatritzen)

any, oratge

Any de traspàs, cada raïm un cabàs

any, vinya

Any de traspàs, guarda't d'ell i del que ve detràs [(any de traspàs = bixest = que té 366 dies] (Es diu que aquests anys donen mala collita de raïm i de cereals)

any

Any de traspàs, ni bóta ni sedàs [any de traspàs = bixest = que té 366 dies] (Es diu que aquests anys donen mala collita de raïm i de cereals)

vinya, any

Any de traspàs, no te'n fiïs pas [(any de traspàs = bixest = que té 366 dies] (Es diu que aquests anys donen mala collita de raïm i de cereals)

any

Any de trons, any de morts (Menorca)

any

Any de vespres any de congestes

any

Any del plor (El primer any de viudesa)

any, maneres de dir, riure/plorar

Any del Senyor (El de l'era cristiana, que comença a comptar després del naixement de Crist)

maneres de dir, any

Any dolent, dies llargs

any

Any dolent, estret i llarg.

any

Any gelat any de blat (Cada nevada representa per a la terra de cultiu un reg suau i durador)

oratge, persones, any, camp

Any i vida, creix la família (Transcorrent el temps i havent-hi salut van venint els fills i fent-se grans)

parentiu, temps, any

Any més, any menys, a una dona no es coneix (L'edat de les dones es calcula aproximadament , ja que fa mal efecte preguntar-la, directament, la qual solen dissimular com poden)

any, persones

Any nou, vida nova (Desig expressat el dia de Cap d'Any. També Ho diu qui s’ha fet l’ànim de canviar de manera de viure: qui pretén deixar de fumar, posar-se a règim...)

any

Any plovedor, molta tendror (Quan plou freqüentment i escalonadament al llarg de l’any, la terra produeix abundosament i els fruits, aigualits, resulten molt tendres)

oratge, any, camp, plantes

Any plujós, any de fer el gos (Els treballs del camp depenen de l’oratge, i si la terra està enfangada no es pot llaurar)

any, camp, oratge, treball

Any plujós, pagès joiós [o ociòs] (La precipitació, ja siga en forma de pluja, neu o boira, fa abundoses les collites i els subsegüents beneficis econòmics)

any, oratge, oficis

Any polsós, any abundós.

any

Any que carrega s’esguella (Textualment significa que un any que un arbre o hort fa molta producció, doncs del pes de la fruita a l’arbre se li trenquen les branques... Aplicat a una persona es diu quan peca per excés, quan normalment peca per defecte)

maneres de dir, plantes, any, camp

Any que comença amb gelada, bon gra i bona vinada

any, oratge

Any que passa, ja no torna. (Allò que no s’ha viscut o no s’ha fet quan era el moment, ja no es farà o ja no serà igual)

any

Any que pedrega, dos collites lleva (El granís sol trencar les plantes, per tant, ni fructifiquen ni donen llavor per a una nova plantació)

any, camp, oratge

Any sec, any fred (Això diuen)

any, oratge

Any senars, dolents pels parts

salut, any

Any tardà, any malvat

any

Anys de raves, any de salut

salut, plantes, any

Anys fa (Fa força anys. Temps endarrere, temps ençà, antany

any, maneres de dir

Anys i panys (Llarg temps)

maneres de dir, any

Anys i treballs, ixen els pels blancs

any, treball

Pàgina 3 de 10.

El Refranyer