Refranys animals

A vella guineu no cal ensenyar-li a robar gallines (La vellesa comporta saviesa per la molta experiència en la vida)

animals, vell, ensenyar

animals

A Vic: capellans, llonganisses, canaris i pa de pessic (Capital de la comarca d'Osona a la província de Barcelona)

llocs, menjar, animals, persones

A Vinebre cargols, a la Torre (de l'Espanyol) raboses i a Cabassers bocamolls (Els dos primers són municipis de la comarca tarragonina de La Ribera de l'Ebre i l'últim del Priorat)

cos huma, llocs, animals

A vista d'ocell (Guaitant una cosa des d’un lloc alt. A vol d'ocell, vist des de dalt, vist des del cel)

maneres de dir, animals

A voltes els sabuts són rucs

animals

A vora de castell, convent i riu, ocellet, no faces niu (Amb gent d'església no faràs gaires negocis)

persones, animals

A, e, i, o, u, el burret sap més que tu (Es diu com a broma o burla a l’escolar)

ensenyar, animals

Abans el(s) porc(s) que la casa. (Critica que es prenga més en consideració allò secundari que allò principal)

casa, animals

Abans li falten peixos al mar que als vells coses que contar (Com més ancià s’és, més vivències s’han tingut i més ganes es tenen de conversar per a no avorrir-se)

animals, mar, vell, persones

Abella de juliol, el cap li dol (La fortor del sol fa mal de cap a tothom)

animals, oratge, cos huma, mesos

Abella, ovella o església, si vols riquesa (Suposa que l'apicultura, el bestiar de llana i l'estat eclesiàstic són coses lucratives)

animals, diners, maneres de dir

Abellerols per l’horta, tanca la porta (Els abellerols davallen de la muntanya cap als sembrats al setembre buscant un clima més benigne)

oratge, animals, camp

Abelles beneïdes, sants abellars, donen mel als homes i ciris als altars (Fa referència a la utilitat de la cria de les abelles)

animals

Abelles i bestiar boví, pel març se sol morir (Això diuen, per bé que és a l’entrada de l’hivern quan solem morir els éssers vivents)

animals, mort, mesos

Abelles i ovelles, no estigues mai sense elles (Suposa que l’apicultura i el bestiar de llana, són coses lucratives)

animals

Abril mullat, creix l'herba per al ramat (Quan l’oratge s’adiu amb el temps corresponent, tot va bé)

animals, oratge, plantes, mesos

Abril mullat, mal pel bestiar i bo pel blat

animals, mal, mesos, oratge, plantes, be

Acabada la Quaresma, acabat el bacallà (Es diu referint-se a coses que depenen d'altres, i que s'acaben en acabar-se aquestes)

menjar, festivitats, animals

Acabar-se la palla, morir-se el burro, assolar-se el pessebre, tot fon un

animals, camp, mort

Acabat el juny, no canta el cucut (Molts ocells només canten per a emparellar-se i criar, i no tornen a cantar per a ocultar-se dels predadors)

animals, mesos, cantar

Acabat el setembre, les perdius són fetes (La cria té lloc a l’estiu)

mesos, animals

Ací hi ha gat en sac

animals

Açí no es pateix de rés, i cada poll com un cigró (Es refereix a persones que volen aparentar el que no són)

animals, persones

Acudir com mosques (Anar molta gent a un lloc. Anar-hi una pila de gent, un munt de, un fotral de, una infinitat de, una mala cosa de)

maneres de dir, animals

Adéu febrer, que amb ta gelada, no m'has mort cap ovella ni m'has fet cap pelada

animals, mesos, oratge

Afartar-se com un porc (Menjar en excés)

menjar, animals, maneres de dir

Afluixar [o amollar] la mosca (Pagar diners sense ganes de fer-ho)

maneres de dir, animals, diners

Afollar nius (Traure'n els pardals)

animals, maneres de dir

Agafa aire, perdigó (Expressió utilitzada quan algú s'acalora)

maneres de dir, animals

Agafar el gat (Estar embriac)

animals, maneres de dir, beure

Agafar el toro (bou o brau) per les banyes (Afrontar els problemes de cop. Afrontar directament una situació delicada o adversa. Fer cara, acarar, arriscar-se, ésser valent)

animals, maneres de dir

Agafar peix (Aconseguir allò que hom es proposa. Fer una bona operació, un bon negoci. Obtenir una cosa, pescar quelcom, aconseguir, acabar)

maneres de dir, animals

Agafar puces (Emborratxar-se)

maneres de dir, beure, animals

Agafar [o posar] polls (Posar-se nerviós)

maneres de dir, animals

Agafar-se com una paparra (Ésser una persona molt enganxadissa o importuna)

animals, maneres de dir

Agarrar el gat ( Emborratxar-se)

animals, maneres de dir, beure

Agarrar el porc per la cua (Conseguir alguna cosa amb gran dificultat o quasi per miracle)

maneres de dir, animals

Agarrar la mona [o el gat, o la pinya, etc.] (Beure alcohol en excés)

beure, maneres de dir, animals

Agarrar peix [o agarrar el peix per la cua] (Aconseguir allò que algú es proposava o induir algú a fer alguna cosa en profit nostre o a imitació nostra)

animals, maneres de dir

Agarrar un matxo ( (Agarrar un gran enfadament))

maneres de dir, animals

Agon la guineu cria no fa mal

animals

Agost arribat, el porc tancat

animals, mesos

Agradar més que a un porc la dacsa (Forma emfàtica d’expressar l’afició a un menjar)

maneres de dir, animals, menjar

Agradar [una cosa] tant [a un] com al gat les garrotades (No agradar gens)

animals, maneres de dir, plantes

Àguila vella, terra novella

animals

Ah gener, gener, no m'has mort cap ovella ni l'esqueller! La llum pegava a XALOC, el MIGJORN qui tronava, el LLEBEIG que n'estava a punt de toc i retoc i la TRAMUNTANA hi dava d'aigua amb un carbassot (És un agraïment del pastor)

mesos, animals

Ah gener, generot, que m’has mort les ovelles i l’esquellot [L’esqueller o esquellot és el mascle que duu l’esquella, que és la referència sonora per tal que el ramat no es disperse per la muntanya] (És un lament del pastor)

animals, mesos

Ah! l'ase de casa també ho fa

animals

Ahuixar mosques (Perdre el temps com un boig. Torbar-se, romancejar, fotesejar, fer estaries, gratar)

maneres de dir, animals

Pàgina 6 de 96.

El Refranyer