animals

Ase nafrat, tot són mosques

Quan a algú li van mal les coses, tots se n’aprofiten i li augmenten els problemes

animals

Ase per ase, l'ase més gran

Cas d’haver de triar, recomana el suposadament millor

animals

Ase per la pols, cavall per el llot, matxo per tot

És d'abast general.

animals

Ase que em porte, i no cavall que em derroque

Recomana preferir la humiltat i la seguretat a l’ostentació i l’excés

animals

Ase que entra dins sembrat, de llenya surt carregat

Aconsella no intervenir en assumptes aliens, en els quals es pot acabar implicat i resultar perjudicat

animals camp

Ase que entra en heretat aliena, n'eixirà carregat de llenya

animals treball

Ase que es fica en devesa que no és seua, sol eixir carregat de llenya

Al•ludeix a aquells qui es fiquen en coses que no els pertanyen

animals

Ase roí [o mohí] o molt dolent o molt fi

animals

Ase salvatge no necessita manescal

animals

Ase siga qui d’ases es fia

Recrimina aquells que es deixen aconsellar per qualsevol i no per professionals o entesos

animals

Ase vell, cabestre nou

Recomana dissimular la vellesa amb ornaments o de qualsevol altra manera

animals vell

Ase vell, carregat de nafres [o vicis]

animals

Ase vell, mal tira; però bé guia.

Importància de l'experiència.

animals mal

Ase vell, més matadures que pell

Els animals vells solen estar senyalats de baralles, accidents i decrepitud natural

vell animals

Ases amb els ases, s’entenen

Critica els qui es junten amb gent poc recomanable o de poc trellat

animals

Ases, dones i burres, llenya com pugues

persones animals

Atureu-vos, mossén Raig, que la gossa va de part

Es diu quan algú pretén fer les coses massa de pressa o quan ha sorgit algun imprevist en l’execució d’algun procés

animals

Au de gàbia

Persona que ix poc de casa. Tímida

animals maneres de dir

Au de pit ample, no la vull en el meu estable

animals

Au vella no està segura en gàbia nova.

animals

Avesat a no minjar es va morir l’ase

És una crítica a qui pretén sobreviure privant-se de coses elementals i necessàries

menjar animals

Aviar el bestiar

Obrir el corral perquè isca a pasturar

maneres de dir animals

Avorrir-se com un lluç [o com una ostra]

Avorrir-se molt. Avorrir-se com una òliba, morir-se d'avorriment, estar ensopit com un lluç

animals maneres de dir

Avorrir-se com una òliba

Avorrir-se molt. Avorrir-se com una òliba encantada, avorrir-se com una mala cosa, morir-se d'avorriment; fer cara de fàstic

maneres de dir animals

Bac de burra a la sepultura

Indica que una caiguda o un cop fort d'una burra (bac) és tan perillós que porta directament a la mort. Fa referència a la mort, utilitzat sovint com a eufemisme per indicar que algú ha passat a "l'altra vida". Es tracta d'una dita popular que destaca la finalitat i el destí fatal, a vegades emprada per parlar de la mort sense esmentar-la directament.

animals consells mort

Bacallà, que som quaresma

Convé callar

animals menjar parlar

Bacó grunyidor, la bellota millor

Destaca que, en moltes ocasions, convé tractar bé a persones o assumptes que resulten repulsius

animals plantes

Baixa el porc el cap avergonyit en saber que sa mare és una bacona

És una interpretació tendenciosa de la raó perquè els bacons i els senglars van sempre amb el cap cot

animals

Baixa i compta les gallines. Ja estan comptades. Quantes n’hi ha? Una

Se li diu a qui acaba de dir o preguntar alguna cosa òbvia

animals

Baixar del ruc

Acceptar, algú, de fer allò que se li proposava i que ell rebutjava. Condescendir, afluixar la corda, no ser intransigent

animals maneres de dir

Baixar [o caure] del burro

Abandonar una actitud, una opinió, etc., mantingudes tossudament. També implica reconèixer un error, adonar-se de la veritat o desenganyar-se després d'haver estat entossudit.

animals maneres de dir

Baldat com un lluç

Tolit, que quasi no es pot moure

maneres de dir animals

Baldat com un ruc de llenyater

Amb una fatiga excessiva

maneres de dir animals oficis

Banyada de cargol, a la casa porta dol

Significa que trobar un cargol (especialment amb la seva bava o aigua) a la casa és un mal presagi o porta dol/dolenta sort. És una creença popular relacionada amb la superstició que certs esdeveniments naturals dins de la llar auguren desgràcies.

animals casa mort

Baralla de gallines, mudança de temps

Anuncia l'arribada del mal oratge

animals oratge

Barallar-se com a cans

Discutir abrandadament. Haver-se-les, estar com gat i gos, tirar-se els plats pel cap, estar a la guitza, barallar-se com a moixos

animals maneres de dir

Barb, peix de mala bava: dolent fregit, dolent bullit, dolent a la brasa

La seva carn és força insípida i està plena d'espines.

animals menjar salut

Barbes de boc, de lluny i poc

animals cos huma

Barca i ruc, la càrrega al cul

El pes s’ha de col·locar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni perjudique l’estructura portant

animals treball mar

Barca nova, peix al cove

Els objectes nous i les activitats novedoses solen ser profitosos mentre funcionen perfectament i constitueixen una novetat

mar animals

Barca vella vol adob [adob = adobament, reparació]

Tot necessita un manteniment per a continuar sent útil

mar vell persones animals

Barca, ase o carro, la càrrega a la cua

El pes s’ha de col·locar sempre a la part més forta

animals mar

Bé cantes, mussol, si vas tot sol [

be animals cantar

Bé duc la mula... i l’agarrava de la cua / Bé lligava la mula i la lligava per la cua / Bonic fermar de mula, i la fermava per la cua

Aquesta expressió popular, sovint usada de forma irònica, descriu una acció feta d'una manera totalment absurda, ineficaç o al revés i creure fer-la bé.

animals

Bé està el porc, quan rot

Es refereix a algú que està satisfet

animals menjar

Bé sap el gat la barba que llepa

Es diu d’algú per tractar-lo d'adulador

animals

Bé sap l’ase en quina casa brama

És una crítica d’aquells que manifesten un notori agraïment a qui els afavoreix d’alguna manera

animals

Bella ploma, bell ocell

Les coses van en consonància i rarament es contradiuen; per això, qui va ben vestit és més considerat pels altres que si va mal vestit

animals

Bels de maig, belets d’octubre

Fa referència als cicles de la natura i la ramaderia. Indica que els xais nascuts o molt actius al maig (bels) tornen a ser ben alimentats o neixen de nou a la tardor, a l'octubre (belets), sovint coincidint amb períodes de bona pastura.

animals mesos

Benafigos té una rata que la farten de segó; calla, calla, Benafigos, que tens molt poca raó

Municipi castellonenc de la comarca de l'Alcalatén

animals llocs parlar

Benissa, pop i llisa

Expressió que reflecteix la realitat gastronòmica d'aquesta ciutat

animals llocs

Benvingudes orenetes, que us mengeu els corcs de les favetes

Alaba la bona labor d’aquesta espècie insectívora protegida

animals plantes

Benvingut sia el gall, encara que sia [o mes que haja] passat Nadal

25 desembre. Manifesta que un regal és sempre apreciat per qui el rep

animals festivitats

Besada d’ase, no taca

Aconsella no fer cas dels besos, les floretes o les bones paraules de qui sabem que és fals o inconscient

animals amor

Bèstia boja, mai és vella

Significa que qui té el caràcter nerviós o inquiet, el conserva tota la vida i fa la impressió de ser sempre jove

animals

Bèstia de comú, no és de ningú

Quan la propietat és compartida, la cosa es complica i l'un per l'altre, finalment ningú se'n fa càrrec i es malmeten irremeiablement

persones animals

Bèstia que no cria, no porta amor a ningú

amor animals

Bèstia que no és nostra, menja poc i té gran orça

Manifesta que solem interpretar erròniament les coses dels altres millors que les nostres per simple enveja

animals

Bèstia sense civada no fa bona cavalcada

animals bona

Bestiar aplegadís tot són cosses i mossegades

animals

Bestiar de molts, el llop se’l menja

En les coses que són propietat comunal o en els assumptes en què hi ha més d’un interessat, uns per altres ningú se n’ocupa i acaba deteriorant-se o perdent-se

animals

Bestiar en sembrat, igual que apedregat

Avisa que els ramats s’ho mengen i ho trepitgen tot

animals camp

Bestiar tendre, deixeu-lo pasturar

animals

Beure i no fumar és beure d'ase [o ca]

beure animals

Beure més que una mula

Significa beure grans quantitats d'aigua. Tot i que originalment fa referència a la gran set que tenen aquests animals, sovint s'utilitza de manera àmplia per indicar que algú beu molt, ja sigui aigua o, en variants com "beure més vi que una mula aigua", begudes alcohòliques de forma desmesurada.

aigua animals maneres de dir beure

Beure més vi que una mula aigua

És una frase feta catalana utilitzada per descriure una persona que beu vi en grans quantitats. Aquesta expressió indica un consum de vi molt elevat, comparant de manera exagerada la capacitat de beure vi d'una persona amb la necessitat d'aigua d'una mula.

aigua animals vinya maneres de dir beure

Beure sense menjar granota fa

animals beure menjar

Bevia més que besava, i besava més que un porc

Expressió que critica l'alcoholisme

beure animals

Bitxo, pebre i all, menjar de cavall

plantes menjar animals

Bla de boca

Es diu d'un cavall o ase que és dòcil al fre

maneres de dir animals

Bo esta el cos [o porc] quan rota

Rotar es considera senyal de bona salut

cos huma bona animals maneres de dir salut

Boca de llobarro

Obertura externa de la vulva

maneres de dir animals

Boca de lluç

Boca gran

animals cos huma maneres de dir

Bocs amb davantal, cabrits per Nadal

25 desembre. Als cabrots se’ls posa un davantal en l’època de zel a fi que no prenyen tot el ramat

animals festivitats

Boig com una cabra

Molt boig

maneres de dir animals

Boira en sequedat, ven la mula i compra el blat.

És un indicatiu que s’acosten mals temps de producció agrària. Si hi ha boira (que sol indicar humitat) en un període general de sequera. "Ven la mula i compra el blat": Indica que no s'ha de confiar que aquesta boira porti pluges suficients. Davant la certesa de la falta d'aigua, és millor vendre el bestiar (la mula, que és cara de mantenir) i assegurar el menjar (el blat) per a la família, ja que la collita serà dolenta.

animals oratge plantes

Bon caçador de pèl, mal caçador de ploma; bon caçador de ploma mal caçador de pèl

animals oficis caça

Bon dia i bon any que Déu nos do, per Nadal bona porcella i per Pasqua un bon moltó

25 desembre. És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació

animals any bona déu festivitats

Bon ou, bon poll

Significa que un bon començament és un bon auguri

animals

Bon punyat són tres mosques

Es diu per demostrar menyspreu envers una cosa insignificant per la seva escassesa

animals

Bona està l'haca, però està flaca [o Encara és viva l'haca, però molt flaca]

Es diu al·ludint a una cosa que s'aguanta sols aparentment, amb molt de perill de desfer-se o arruïnar-se. Indica que, tot i tenir una aparença correcta, la seva estructura o situació real és precària.

animals maneres de dir

Bona gallina serà la que pongui pel veremar

Ressalta l’excepcionalitat de la posta en temps de calor, ja que les aus solen pondre pel fred

animals bona vinya

Bona nit, caragols, que per ahí ja s'ha fet vespre

Expressió que denota la consumació d'un fet que ja no te remei. S'usa per donar per tancat un tema, sovint amb un to humorístic o de resignació davant d'una situació consumada.

animals bona dia i nit maneres de dir

Bona pota i bona orella, senyal de bona bèstia

És una alabança a l’animal de tir, d’arrossegament o de càrrega que és obedient i intel·ligent en la interpretació de les ordres que se li donen

animals bona

Bona vida la del ca si es podia llescar el pa

bona animals

Bona vida, a rucs tira

A tots agraden les comoditats, fins als més burros

animals

Bord i mula, cada dia en fa una; i el dia que no la fa, la guarda per l'endemà

Vol dir que els nois bords i les mules solen tenir males intencions. S'utilitza per descriure algú caparrut, difícil de tractar o que sempre té una sorpresa o entremaliadura preparada. Fa referència a la mala llet o l'astúcia constant de la mula.

animals

Borda el gos al porucós

[bordar= lladruc]. Significa que la timidesa és interpretada a vegades com a debilitat i aprofitada per alguns per a creure's superiors.

animals

Borinot de la panxa blanca, fortuna

Se li diu a qui en troba un, ja que tots són completament negres

animals

Borrego de bona llana

Bona persona

maneres de dir animals

Botifarra de març, xai d'abril i carbó de maig

Cada cosa en el seu mes, és quan és millor.

animals menjar mesos

Bou cansat assenta molt bé el pas

Confirma que la fatiga fa alentir els moviments dels éssers semovents

animals

Bou de cinc i torero de vint-i-cinc

Són les edats ideals, quan més força i agilitat es té

animals oficis

Bou fart, no llaura dret

Amb la panxa plena no fa bon treballar. Es diu que una persona poc treballadora sempre trobarà la manera de treballar més còmoda i que menys esforç li costi de fer-la.

animals

Bou feréstec, muda’l de terra i no serà silvestre

Adverteix que el caràcter o comportament d'una persona (o animal) és modificat amb major o menor mesura per les circumstàncies. S'utilitza per indicar que algú que sembla indomable, esquerp o maleducat ("feréstec") pot canviar la seva actitud si se'l treu del seu ambient habitual o si canvien les seves condicions de vida.

animals

Bou i arròs

Recepta de les festes de Reus

plantes menjar animals

Bou i moltó, olla de senyor

Tenen unes carns excel·lents

animals menjar

Bou llarg i rossí redó

Són les races que millor rendiment donen; per tant, el refrany significa que cal saber escollir les coses més idònies per al fi que es busca

animals

Bou que no llaura el meu hort, llaure dret o llaure tort

És una fórmula per a desentendre’s de coses que no ens afecten

animals camp

Bou sense cabestrell es llepa allà on vol

Qui és lliure pot fer el li apetisca

animals