`

Refranys animals

maneres de dir animals

Ase de bram

Persona que es queixa per tot. No estar mai content, ser de mal conformar, ser un corcó

animals

Ase de molts, els llops se'l mengen

En les coses que són propietat comunal o en els assumptes en què hi ha més d’un interessat, uns per altres ningú se n’ocupa i acaba deteriorant-se o perdent-se

animals

Ase flac, tot ple de mosques

Quan a algú li van mal les coses, tots se n’aprofiten i li augmenten els problemes.

animals

Ase moi, o molt dolent o molt fi

Significa que tenen sempre molt geni i un caràcter retragut, el qual es pot manifestar quan menys ho esperem, i que només quan es moren se’ls acaba el mal caràcter

animals

Ase nafrat, tot són mosques

Quan a algú li van mal les coses, tots se n’aprofiten i li augmenten els problemes

animals

Ase per ase, l'ase més gran

Cas d’haver de triar, recomana el suposadament millor

animals

Ase que em porte, i no cavall que em derroque

Recomana preferir la humiltat i la seguretat a l’ostentació i l’excés

animals camp

Ase que entra dins sembrat, de llenya surt carregat

Aconsella no intervenir en assumptes aliens, en els quals es pot acabar implicat i resultar perjudicat

animals

Ase que es fica en devesa que no és seua, sol eixir carregat de llenya

Al•ludeix a aquells qui es fiquen en coses que no els pertanyen

animals

Ase siga qui d’ases es fia

Recrimina aquells que es deixen aconsellar per qualsevol i no per professionals o entesos

animals vell

Ase vell, cabestre nou

Recomana dissimular la vellesa amb ornaments o de qualsevol altra manera

vell animals

Ase vell, més matadures que pell

Els animals vells solen estar senyalats de baralles, accidents i decrepitud natural

animals

Ases amb els ases, s’entenen

Critica els qui es junten amb gent poc recomanable o de poc trellat

animals

Atureu-vos, mossén Raig, que la gossa va de part

Es diu quan algú pretén fer les coses massa de pressa o quan ha sorgit algun imprevist en l’execució d’algun procés

animals maneres de dir

Au de gàbia

Persona que ix poc de casa. Tímida

menjar animals

Avesat a no minjar es va morir l’ase

És una crítica a qui pretén sobreviure privant-se de coses elementals i necessàries

maneres de dir animals

Aviar el bestiar

Obrir el corral perquè isca a pasturar

animals maneres de dir

Avorrir-se com un lluç [o com una ostra]

Avorrir-se molt. Avorrir-se com una òliba, morir-se d'avorriment, estar ensopit com un lluç

maneres de dir animals

Avorrir-se com una òliba

Avorrir-se molt. Avorrir-se com una òliba encantada, avorrir-se com una mala cosa, morir-se d'avorriment; fer cara de fàstic

animals plantes

Bacó grunyidor, la bellota millor

Destaca que, en moltes ocasions, convé tractar bé a persones o assumptes que resulten repulsius

animals

Baixa el porc el cap avergonyit en saber que sa mare és una bacona

És una interpretació tendenciosa de la raó perquè els bacons i els senglars van sempre amb el cap cot

animals

Baixa i compta les gallines. Ja estan comptades. Quantes n’hi ha? Una

Se li diu a qui acaba de dir o preguntar alguna cosa òbvia

animals maneres de dir

Baixar del ruc

Acceptar, algú, de fer allò que se li proposava i que ell rebutjava. Condescendir, afluixar la corda, no ser intransigent

maneres de dir animals

Baixar [o caure] del burro

Abandonar una actitud, una opinió, etc., mantingudes tossudament

maneres de dir animals

Baldat com un lluç

Tolit, que quasi no es pot moure

animals oratge

Baralla de gallines, mudança de temps

Anuncia l'arribada del mal oratge

animals maneres de dir

Barallar-se com a cans

Discutir abrandadament. Haver-se-les, estar com gat i gos, tirar-se els plats pel cap, estar a la guitza, barallar-se com a moixos

animals treball mar

Barca i ruc, la càrrega al cul

El pes s’ha de col·locar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni perjudique l’estructura portant

mar animals

Barca nova, peix al cove

Els objectes nous i les activitats novedoses solen ser profitosos mentre funcionen perfectament i constitueixen una novetat

mar vell persones animals

Barca vella vol adob [adob = adobament, reparació]

Tot necessita un manteniment per a continuar sent útil

animals mar

Barca, ase o carro, la càrrega a la cua

El pes s’ha de col·locar sempre a la part més forta

animals menjar

Bé està el porc, quan rot

Es refereix a algú que està satisfet

animals

Bé sap el gat la barba que llepa

Es diu d’algú per tractar-lo d'adulador

animals

Bé sap l’ase en quina casa brama

És una crítica d’aquells que manifesten un notori agraïment a qui els afavoreix d’alguna manera

animals

Bella ploma, bell ocell

Les coses van en consonància i rarament es contradiuen; per això, qui va ben vestit és més considerat pels altres que si va mal vestit

animals mesos

Bels de maig, belets d’octubre

Les crides amoroses primaverals fan que a la tardor nasquen cabrits i borreguets

animals llocs

Benissa, pop i llisa

Expressió que reflecteix la realitat gastronòmica d'aquesta ciutat

animals plantes

Benvingudes orenetes, que us mengeu els corcs de les favetes

Alaba la bona labor d’aquesta espècie insectívora protegida

festivitats animals

Benvingut sia el gall, encara que sia [o mes que haja] passat Nadal

Manifesta que un regal és sempre apreciat per qui el rep

animals amor

Besada d’ase, no taca

Aconsella no fer cas dels besos, les floretes o les bones paraules de qui sabem que és fals o inconscient

animals

Bèstia boja, mai és vella

Significa que qui té el caràcter nerviós o inquiet, el conserva tota la vida i fa la impressió de ser sempre jove

persones animals

Bèstia de comú, no és de ningú

Quan la propietat és compartida, la cosa es complica i l'un per l'altre, finalment ningú se'n fa càrrec i es malmeten irremeiablement

animals

Bèstia que no és nostra, menja poc i té gran orça

Manifesta que solem interpretar erròniament les coses dels altres millors que les nostres per simple enveja

animals

Bestiar de molts, el llop se’l menja

En les coses que són propietat comunal o en els assumptes en què hi ha més d’un interessat, uns per altres ningú se n’ocupa i acaba deteriorant-se o perdent-se

animals camp

Bestiar en sembrat, igual que apedregat

Avisa que els ramats s’ho mengen i ho trepitgen tot

maneres de dir animals

Bla de boca

Es diu d'un cavall o ase que és dòcil al fre

maneres de dir animals

Boca de llobarro

Obertura externa de la vulva

animals festivitats

Bocs amb davantal, cabrits per Nadal

Als cabrots se’ls posa un davantal en l’època de zel a fi que no prenyen tot el ramat

plantes oratge animals

Boira en sequedat, ven la mula i compra el blat.

És un indicatiu que s’acosten mals temps de producció agrària

animals

Bon ou, bon poll

Significa que un bon començament és un bon auguri

animals

Bon punyat són tres mosques

Es diu per demostrar menyspreu envers una cosa insignificant per la seva escassesa

maneres de dir animals

Bona està l'haca, però està flaca [o Encara és viva l'haca, però molt flaca]

Es diu al·ludint a una cosa que s'aguanta sols aparentment, amb molt de perill de desfer-se o arruïnar-se

animals bona vinya

Bona gallina serà la que pongui pel veremar

Ressalta l’excepcionalitat de la posta en temps de calor, ja que les aus solen pondre pel fred

maneres de dir dia i nit bona animals

Bona nit, caragols, que per ahí ja s'ha fet vespre

Expressió que denota la consumació d'un fet que ja no te remei

animals bona

Bona pota i bona orella, senyal de bona bèstia

És una alabança a l’animal de tir, d’arrossegament o de càrrega que és obedient i intel·ligent en la interpretació de les ordres que se li donen

animals

Bona vida, a rucs tira

A tots agraden les comoditats, fins als més burros

animals

Bord i mula, cada dia en fa una; i el dia que no la fa, la guarda per l'endemà

Vol dir que els nois bords i les mules solen tenir males intencions

animals

Borinot de la panxa blanca, fortuna

Se li diu a qui en troba un, ja que tots són completament negres

animals

Bou cansat assenta molt bé el pas

Confirma que la fatiga fa alentir els moviments dels éssers semovents

animals oficis

Bou de cinc i torero de vint-i-cinc

Són les edats ideals, quan més força i agilitat es té

animals

Bou feréstec, muda’l de terra i no serà silvestre

Adverteix que el caràcter és modificat amb major o menor mesura per les circumstàncies