Refranys animals

AI cul te piquen les garses! (Resposta humorística a qui et dona les gracies)

maneres de dir, cos huma, animals

AI gat vell no li digues “mau” (Es diu a qui vol donar lliçons a gent mes experimentada)

animals, maneres de dir

Ai, quin ase tant valent, porta càrrega i no se'n sent (Vol ser una crítica a qui, podent no patir, pateix i justifica el seu patiment)

persones, animals

Aigua de maig, mal pels animals (Si plou a l’hora de segar, enfanga la terra i ja no alimenta les plantes sinó que les podreix i els animals de pastura es queden sense aliment)

oratge, mesos, aigua, camp, animals

Aigua de maig, pesta per al bestiar (Vol dir que les aigües d'aquest mes es consideren perjudicials per a les pastures)

aigua, animals, mesos, oratge

Aigua i sol, temps de cargol (Aquestes són les condicions ambientals que afavoreixen l'activitat del cargol)

aigua, animals, oratge

Aigua roja, anguila segura (L’anguila es pesca fàcilment en l’aigua tèrbola resultant de la pluja perquè no veu la trampa)

animals, aigua, oratge

Aixecar el cap com una serp (És diu de les persones despertes, escotorides. Aixecar el cap com un llangardaix, fer el cap viu, ser sagaç, avisat, esparpillat, eixerit, ser llest com una daina, un argent viu, un estornell, més llest que Bricant)

maneres de dir, animals

Aixecar una llebre i matar-la un altre (Fer la feina i rebre'n els beneficis un altre)

maneres de dir, animals

aixecar-se quan el porc canta (Molt tard. Es diu principalment referint-se a l'acte de llevar-se del llit molt tard)

maneres de dir, dormir, animals

Així està el pagès entre advocats, com lo pagell entre dos gats (Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals)

animals, oficis, justicia

Així s'esperessin les llebres! (Es diu contestant negativament a un qui demana que l'esperin)

maneres de dir, animals

Això és morralla (Ens suggereix la poca vàlua d’allò que ens referim)

animals, maneres de dir

Això és reserva pels dies de bou i arròs

plantes, animals

Això no pot ser: tu vols obrir el cul i agarrar mosques

animals, cos huma

Això passava abans, quan els gossos eren cans

animals

Ajocar-se amb sol com les gallines (Anar a dormir dejorn)

dormir, animals, maneres de dir

Ajocar-se aviat com les gallines (Anar a dormir dejorn)

maneres de dir, dormir, animals

Al bacó i al senyor tot li està bé (Ningú gosa criticar el comportament dels poderosos per por de possibles represàlies, com tampoc es critica el del porc perquè ens fixem més en el benefici que ens aporta)

persones, animals

Al be (Seient cama ací cama allà sobre el coll i els muscles d'un altre)

maneres de dir, animals

Al bestiar nafrat, no li falten mosques

animals

Al bon pescador, el peix se li posa dintre de l’ormeig (Als experimentats els solen eixir bé les coses al primer intent)

bona, animals, oficis, mar

Al borrego fi, no li falta l'aigua i tampoc el vi)

aigua, animals, vinya

Al bou maimó, li fa poc l'agulló (Significa que els homes mandrosos i lents no canvien de manera de procedir per molt que els estimulin)

any, persones, animals

Al bou vell, muda-li el corral i et darà la pell (Tots els éssers vius vells estan habituats a costums crònics i no poden adaptar-se als canvis)

animals

Al bou vell, muda-li el pessebre i se'n farà la pell (Tots els éssers vius vells estan habituats a costums crònics i no poden adaptar-se als canvis

animals

Al bou vell, muda’l d’aire i deixarà la pell (Tots els éssers vius vells estan habituats a costums crònics i no poden adaptar-se als canvis)

animals

Al burro flac, tot són puces [o mosques] (Es refereix a que la misèria porta més misèria)

animals, diners

Al burro que no coneguis no li passis pel detràs

animals

Al burro vell, cabestre nou

animals, any

Al burro vell, poc verd (Es refereix a que la gent d'avançada edat ha de descansar)

persones, colors, animals

Al cap de l'any, tothom parla amb el seu cavall

animals, any

Al cau dels conills, lo que fan los pares fan los fills (Com els testos s'assemblen a les olles, els fills s'assemblen als pares, en les virtuts i en els defectes)

animals, parentiu

Al cavall i a l'amic, no els cansis (No convé abusar de ningú, perquè ens podem quedar sols i desemparats)

maneres de dir, animals, amistat

Al cavall magre no li falten mosques (Quan a algú li van mal les coses, tots se n’aprofiten i li augmenten els problemes)

animals

Al cel no s'hi va a cavall

animals

Al conill encavat lo caçador el fura

animals, oficis, caça

Al conill no li planyis el setrill

menjar, animals

Al conill per l'ull, a la perdiu pel cul (Són consells per a fer bona cacera)

animals, consells, caça

Al costat de casa maten porc (Es diu referint-se a algú que, essent molt pobre, es vanta o presenta com a amic de gent molt poderosa)

animals

Al desembre estofat de llebre

animals, mesos, menjar

Al foc de la guineu, qui no porta llenya no s'hi asseu (Es refereix a aquelles empreses en què cal col•laborar, o si no, no se'n té profit)

foc, animals

Al gall cantant (De bon matí)

maneres de dir, animals

Al gat lloat, la cua li cau

animals

Al gat, rates, i al colom, porgueres (Cal donar a cada u el que li corresponga)

animals

Al gener cada ovella amb el seu corder (Significa que els mesos de gener solen ser els de la cria dels anyells)

mesos, animals

Al gener [o al febrer], cada ovella al seu corder; si no a la tripa, al braguer (Significa que els mesos de gener i febrer solen ser els de la cria dels anyells)

animals

Al gener, els ous a cap diner (Moltes espècies d’aus de corral ponen abundosament en aquest mes)

mesos, animals

Al gos flac, puces amb ell (Quan a algú li van mal les coses, tots se n’aprofiten i li augmenten els problemes)

animals

Al gos mort, treu-lo del hort (Les solucions dràstiques o desproporcionades acaben amb el problema)

animals, camp, mort

Pàgina 7 de 96.

El Refranyer