29 setembre. [crestar: Treure les bresques amb la mel del rusc i deixar-hi les necessàries perquè les abelles puguin alimentar-se]. A finals de setembre es crestaven els bucs d'abelles abans que es retirin per passar l'hivern. Si es fa més tard, es corre el risc que el fred les munti o que no tinguin temps de reorganitzar el rusc per sobreviure.
Significa que la perfecció absoluta no existeix. S'utilitza per aconsellar que cal ser realista i acceptar els petits defectes, ja que exigir una perfecció total és irreal. Si busques una cosa o una persona que no tingui cap defecte, tara o taca (la "mula sense tara"), és probable que no la trobis mai. Per tant, és millor no buscar res i quedar-se com s'està ("anar a peu")
25 desembre. Després de la matança del porc, s'escau Nadal. El refranyer parla abastament de la mort de la mort del porc per Nadal.
Anima a fer les coses per u mateix sense esperar que ningú les faça per nosaltres, cosa sempre improbable
Anima a fer les coses per u mateix sense esperar que ningú les faça per nosaltres, cosa sempre improbable
Significa que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se
En mar obert i en aigües profundes solen viure les espècies de gran talla, al contrari que el peix de roca
[El siscall (Caroxylon vermiculatum o Salsola vermiculata) és una mata llenyosa. El fenc o farratge sec, herba tallades i assecades usades per fer farratge per al bestiar]. S'utilitza per suggerir que, per aconseguir que algú treballi amb més ganes o eficiència (allargar la vista) però vagi més a poc a poc o amb més cura (escurçar el pas), se l'ha de satisfer amb els elements bàsics que necessita, com el «siscall» i el «fenc» en el cas del burro.
És per aquesta època quan arriben les orenetes
S’ha de fer ben gros per a la matança, al gener següent
És més higiènica i saludable l’aigua clara, però molts animals busquen de tant en tant l’aigua bruta per a criar anticossos
No tenen altre significat que'l que directament se'n desprèn.
Es diu com per més humil que sigui la petició sempre s'hi sol fer rebaixa, i pots tindre quasi per segur que no et donaran ni l'un ni l'altre.
És una locució catalana utilitzada per a expressar incredulitat o ironia davant els elogis fets a algú que, en realitat, és dolent, hipòcrita o perillós, malgrat aparentar innocència. És una expressió d'avís que suggereix que l'aparença amable amaga una naturalesa ferotge.
Serveix per a subratllar emfàticament que n’hi ha dos d’alguna cosa
Significa que per a fer coses importants cal tenir una base, encara que sigui modesta
Exclamació per manifestar admiració, ponderar una cosa extraordinària o destacar que quelcom és excel·lent i de gran qualitat. Té un origen tradicional que metafòricament suggereix que la canyella, com a ingredient especial, millora el resultat final, aplicant-ho a situacions lloables.
És creença general que les sogres i les nores no solen dur-se bé perquè provénen de famílies i educacions diferents
Fa referència a la traïdoria del clima durant aquest mes. Adverteix que els dies assolellats i falsament càlids de febrer poden provocar refredats, febres i pneumònies per confia-se'n, sent més perillosos per a la salut que un carnisser.
Aquesta és la tornada popular de la cançó tradicional infantil catalana "Caragol, trau les banyes". La lletra completa acostuma a dir: Sol, solet, vine'm a veure, vine'm a veure, sol, solet, vine'm a veure que tinc fred. Caragol, caragol, trau les banyes que ix el sol, i per dormir mai no necessita ni marfegueta ni llençol.
Significa que una mare (o pare) que té cura d'una cria petita està massa distreta, pendent d'ella o té les seves prioritats canviades, per la qual cosa no pot complir eficientment amb les seves obligacions de treball o obligacions diàries. Fa referència al comportament de les someres (ases) que, quan tenen un pollí (cria) al costat, es paren o es distreuen, impedint que l'animal vagi directe a fer la seva feina al molí.
Es diu del bebé d’algú, sobretot quan plora a plens pulmons
Les bones paraules i maneres convencen, mentre que els mals modos distancien o enemisten
Manar. Ser el més presumit o pensar-s'ho; ser molt decidit i que se'n fa molt de cas d'ell
És una locució comparativa usada per expressar de manera hipèrbolica que una cosa o persona està molt freda. S'utilitza sovint per descriure una temperatura física extremadament baixa, com el cos d'un difunt o la pell d'algú.
24 febrer. Tots els animals canten o fan ostentacions per a apariar-se i després es moderen o inclús procuren passar desapercebuts per a no ser caçats
Es diu per expressar desig que una cosa doni a algú un mal resultat
Al•ludeix a les persones que per voler millorar d'estat s'excedeixen i arriben a estar pitjor
Es diu parlant dels malcontents, que, de tant de procurar-se benestar, arriben a estar pitjor que abans
Davant la insistència, s’acaben fent les coses sense ganes
Vol dir que el qui es posa sovint en perill, arriba a ser-ne víctima
Es diu per aquelles persones que, per afavorir massa algú, el perjudiquen
Es diu quan s’ha causat un perjudici a algú quan se li pretenia fer un bé o un favor
Vol dir que la complicitat en els fets delictius és tan culpable com el mateix acte de cometre'ls
Es diu recriminant el qui no respecta com cal els de més categoria
Vol dir que en igualtat de nombre, el més fort individualment és el qui guanya
Ho diuen humorísticament referint-se a persones que s'assemblen molt
Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys
Descriu una cosa o persona amb molt poca substància, aprofitable o sense trellat. Es refereix a una gran escassetat de contingut o valor, similar a la "broma" (baba o mucositat) que deixen els caragols, la qual no té cap utilitat ni consistència.
Es diu quan qualsevol activitat o empresa comença amb gran empenta i ímpetu, però prompte recula, perd el coratge o l’activitat cessa
És una expressió que descriu una persona hipòcrita o falsa, que aparenta bondat, innocència o docilitat, però que en realitat és malvada, perversa o té intencions ocultes i perilloses. Es refereix a algú que fingeix amor o amabilitat mentre fa mal.
Es diu de qui fa cara de malalt. Estar esgrogueït, fer cara de merda d'oca; estar esblanqueït, pàl·lid, groc
Color indefinit, brut, especialment propi de les peces de roba que per l'ús o amb el temps han perdut el color original
Tenir les dents massa grosses
Tenir molta mandra, esser malfeiner
Significa trobar-se molt malament de salut, sovint referint-se a patir una malaltia greu, crònica o irreversible. També s'associa a la idea d'haver de suportar una situació molt difícil o una afecció interna perillosa.
Avenir-se a les feines feixugues, a les molèsties causades pels altres
Suportar, tolerar, impassiblement qualsevol cosa, ser molt calmós, despreocupat, tranquil, etc.
Tenir els ulls molt oberts, anar molt viu, vigilar bé
Tindre una quantitat suficient i fins i tot excessiva
Tenir una visió molt aguda, penetrant i capaç de percebre detalls a gran distància o ocults. S'utilitza per descriure algú amb una capacitat d'observació excepcional o una gran agudesa visual, similar a la dels ocells rapinyaires.
Portar molts de grills al cap, moltes fantasies, esser presumida i capbuit
No veure-hi bé, no observar les coses que ens passen per davant
Expressió col·loquial catalana que defineix una persona hipòcrita, que es mostra mansa i inofensiva en el parlar però actua amb traïdoria, dany o mala fe.