animals

Si vols mel, fes-la per sant Miquel

29 setembre. [crestar: Treure les bresques amb la mel del rusc i deixar-hi les necessàries perquè les abelles puguin alimentar-se]. A finals de setembre es crestaven els bucs d'abelles abans que es retirin per passar l'hivern. Si es fa més tard, es corre el risc que el fred les munti o que no tinguin temps de reorganitzar el rusc per sobreviure.

animals sants

Si vols mula sense vici, vés a peu

Significa que la perfecció absoluta no existeix. S'utilitza per aconsellar que cal ser realista i acceptar els petits defectes, ja que exigir una perfecció total és irreal. Si busques una cosa o una persona que no tingui cap defecte, tara o taca (la "mula sense tara"), és probable que no la trobis mai. Per tant, és millor no buscar res i quedar-se com s'està ("anar a peu")

animals

Si vols passar un bon Nadal, tinguis un gros porc en sal

25 desembre. Després de la matança del porc, s'escau Nadal. El refranyer parla abastament de la mort de la mort del porc per Nadal.

animals bona festivitats

Si vols peix mullat el cul

Anima a fer les coses per u mateix sense esperar que ningú les faça per nosaltres, cosa sempre improbable

animals menjar

Si vols peix, al mar en creix

Ens recorda que, per aconseguir una cosa, cal esforçar-se i buscar-la directament a la seva font. En la seva essència, ens anima a la proactivitat i a valdre's per un mateix sense esperar que els altres ens facin la feina.

animals mar

Si vols peix, vés-hi tu mateix

Anima a fer les coses per u mateix sense esperar que ningú les faça per nosaltres, cosa sempre improbable

menjar animals

Si vols peixet menjar, la panxeta t’has de mullar

Significa que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se

animals cos huma menjar mar

Si vols pescar, molt enfora tens de calar

En mar obert i en aigües profundes solen viure les espècies de gran talla, al contrari que el peix de roca

mar oficis animals

Si vols que el burro allargui la vista i escurci el pas, dóna-li siscall i fenc

[El siscall (Caroxylon vermiculatum o Salsola vermiculata) és una mata llenyosa. El fenc o farratge sec, herba tallades i assecades usades per fer farratge per al bestiar]. S'utilitza per suggerir que, per aconseguir que algú treballi amb més ganes o eficiència (allargar la vista) però vagi més a poc a poc o amb més cura (escurçar el pas), se l'ha de satisfer amb els elements bàsics que necessita, com el «siscall» i el «fenc» en el cas del burro.

animals donar

Si vols que et duri la caseta, no facis obres d'oreneta

casa animals

Si vols que sali bé, mata el porc pel gener

animals mesos

Si vols saber que arriba abril, les orenetes t'ho van a dir

És per aquesta època quan arriben les orenetes

mesos animals

Si vols tenir bon pernil, comença d'engreixar el porc a l'abril

S’ha de fer ben gros per a la matança, al gener següent

animals bona mesos

Si vols tenir la gallina lluenta, dóna-li l'aigua pudenta

És més higiènica i saludable l’aigua clara, però molts animals busquen de tant en tant l’aigua bruta per a criar anticossos

animals aigua

Si vols tenir un mes bo, mata bacó

No tenen altre significat que'l que directament se'n desprèn.

animals menjar

Si vols trobar els bous, busca les esquelles

animals

Si vols un moltó, demana un bacó

Es diu com per més humil que sigui la petició sempre s'hi sol fer rebaixa, i pots tindre quasi per segur que no et donaran ni l'un ni l'altre.

animals

Si vols veure el carro anar, para't a pixar

animals

Sí, com un llop bona bèstia!

És una locució catalana utilitzada per a expressar incredulitat o ironia davant els elogis fets a algú que, en realitat, és dolent, hipòcrita o perillós, malgrat aparentar innocència. És una expressió d'avís que suggereix que l'aparença amable amaga una naturalesa ferotge.

animals maneres de dir

Si, dos; dos li'n penjen al gos

Serveix per a subratllar emfàticament que n’hi ha dos d’alguna cosa

maneres de dir animals

Sobre un ou pon la gallina

Significa que per a fer coses importants cal tenir una base, encara que sigui modesta

animals

Sobretot canyella, que fa bon brou!

Exclamació per manifestar admiració, ponderar una cosa extraordinària o destacar que quelcom és excel·lent i de gran qualitat. Té un origen tradicional que metafòricament suggereix que la canyella, com a ingredient especial, millora el resultat final, aplicant-ho a situacions lloables.

animals menjar

Sogra i nora, gos i gat, no mengen al mateix plat

És creença general que les sogres i les nores no solen dur-se bé perquè provénen de famílies i educacions diferents

parentiu animals

Sol i bona terra fan la bona ovella

animals oratge bona

Sol matar més el febrer, que el carnisser

Fa referència a la traïdoria del clima durant aquest mes. Adverteix que els dies assolellats i falsament càlids de febrer poden provocar refredats, febres i pneumònies per confia-se'n, sent més perillosos per a la salut que un carnisser.

animals mesos oficis oratge

Sol solet, un caragol es passeja per la fulla d'una col

Aquesta és la tornada popular de la cançó tradicional infantil catalana "Caragol, trau les banyes". La lletra completa acostuma a dir: Sol, solet, vine'm a veure, vine'm a veure, sol, solet, vine'm a veure que tinc fred. Caragol, caragol, trau les banyes que ix el sol, i per dormir mai no necessita ni marfegueta ni llençol.

animals oratge plantes

Soltar el bou [a algú]

Renyir-lo

maneres de dir animals

Somera que té pollí, mai va dreta al molí

Significa que una mare (o pare) que té cura d'una cria petita està massa distreta, pendent d'ella o té les seves prioritats canviades, per la qual cosa no pot complir eficientment amb les seves obligacions de treball o obligacions diàries. Fa referència al comportament de les someres (ases) que, quan tenen un pollí (cria) al costat, es paren o es distreuen, impedint que l'animal vagi directe a fer la seva feina al molí.

animals

Somiar perdius

Fantasiejar

dormir animals maneres de dir

Somiar pollets porta diners

Això diuen

animals diners dormir

Son pare ceba, sa mare grill, què farà el fill?

Es diu del bebé d’algú, sobretot quan plora a plens pulmons

parentiu plantes animals

Sopa poc, dina molt i menja escudella i viuràs com una vedella

Insisteix en la regla d'or de l'energia diària. El dinar ha de ser la font principal de calories per afrontar la feina, mentre que el sopar ha de ser lleuger per garantir un bon descans. Eleva l'escudella a la categoria de superaliment o medecina. Un bon plat de caldo amb la seva carn d'olla, llegums i verdures s'ha considerat sempre la base d'una constitució forta i resistent. Viuràs com una vedella s'usa per dir que creixeràs sa, fort, gros, lluent i sense malalties.

animals menjar salut

S’agafen més mosques amb mel que amb fel [o vinagre]

Les bones paraules i maneres convencen, mentre que els mals modos distancien o enemisten

animals cos huma vinya

Tallar el bacallà

Ésser àrbitre absolut. Fer la seva voluntat sense opció

maneres de dir animals

Tallar l'abadejo

Manar. Ser el més presumit o pensar-s'ho; ser molt decidit i que se'n fa molt de cas d'ell

maneres de dir animals

També hi ha burros amb lletres com sense lletres

ensenyar animals

Tan fred com el nas d'un ca

Molt fred, molt gelat

maneres de dir animals

Tan fred com una serp

És una locució comparativa usada per expressar de manera hipèrbolica que una cosa o persona està molt freda. S'utilitza sovint per descriure una temperatura física extremadament baixa, com el cos d'un difunt o la pell d'algú.

animals maneres de dir

Tancar els ànecs

Anar a dormir

maneres de dir dormir animals

Tant com canta l'alosa per sant Macià, després ha de callar

24 febrer. Tots els animals canten o fan ostentacions per a apariar-se i després es moderen o inclús procuren passar desapercebuts per a no ser caçats

animals cantar mesos sants

Tant de profit li faci com els perdigons a les guatlles

Es diu per expressar desig que una cosa doni a algú un mal resultat

maneres de dir animals

Tant grata la llebre, que mal jeu

Al•ludeix a les persones que per voler millorar d'estat s'excedeixen i arriben a estar pitjor

persones animals mal

Tant grata sa cabra, que jeu malament

Es diu parlant dels malcontents, que, de tant de procurar-se benestar, arriben a estar pitjor que abans

animals

Tant punxen el bou, que a la fi se mou

Significa que, per molt pacient o tossuda que sigui una persona, si se la provoca, molesta o pressiona de manera constant, acabarà perdent la paciència i reaccionant. Avisa que la insistència continuada acaba esgotant la paciència de qui sembla impassible.

animals

Tant va la rata a la ratera, que acaba per deixar-hi la cua

Vol dir que el qui es posa sovint en perill, arriba a ser-ne víctima

animals

Tant vol el gat a sos fills, que se'ls menja

Es diu per aquelles persones que, per afavorir massa algú, el perjudiquen

amor animals persones

Tant vol la gata els seus fills, que se’ls menja

Es diu quan s’ha causat un perjudici a algú quan se li pretenia fer un bé o un favor

animals

Tanta culpa té el qui mata la cabra, com el qui li té la garra

Vol dir que la complicitat en els fets delictius és tan culpable com el mateix acte de cometre'ls

mort animals

Tanta honra ha de tenir el porc com el porquer

Es diu recriminant el qui no respecta com cal els de més categoria

animals

Tants a tants, no fugen els soldats per les gallines

Vol dir que en igualtat de nombre, el més fort individualment és el qui guanya

oficis animals

Tants burros hi ha a l'Empordà que s'assemblen!

Ho diuen humorísticament referint-se a persones que s'assemblen molt

animals persones llocs

Taverna que té bon vi, no li faltarà mosquits

Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys

vinya beure bona animals

Té menys formalitat que la cua d'un gat

animals

Té menys substància que una broma de caragol

Descriu una cosa o persona amb molt poca substància, aprofitable o sense trellat. Es refereix a una gran escassetat de contingut o valor, similar a la "broma" (baba o mucositat) que deixen els caragols, la qual no té cap utilitat ni consistència.

animals maneres de dir

Té més tramús que un teuladí de niu

animals

Té més valentia que el cavall d'un picador

animals oficis

Temps de vaques grasses

El temps de l'abundància

maneres de dir animals

Temps de vaques magres

Temps de pobresa

animals temps

Tenir arrancada de cavall [o rossí] i parada de burro [matxo o somera]

Es diu quan qualsevol activitat o empresa comença amb gran empenta i ímpetu, però prompte recula, perd el coratge o l’activitat cessa

animals treball

Tenir barbes de boc

S'aplica a qui les té molt llargues.

animals

Tenir cara d'ovella i urpes de llop

És una expressió que descriu una persona hipòcrita o falsa, que aparenta bondat, innocència o docilitat, però que en realitat és malvada, perversa o té intencions ocultes i perilloses. Es refereix a algú que fingeix amor o amabilitat mentre fa mal.

animals

Tenir cara de cavall

animals

Tenir cara de merda d'oca

Es diu de qui fa cara de malalt. Estar esgrogueït, fer cara de merda d'oca; estar esblanqueït, pàl·lid, groc

animals cos huma maneres de dir

Tenir cara de rap

Cara molt ferrenya, indicadora d'irritació

maneres de dir cos huma animals

Tenir cervell de gat

Ésser una persona de poc enteniment. Ireflexiu

animals maneres de dir

Tenir cervell de pardal

Tenir poc enteniment

maneres de dir animals cos huma

Tenir color de gos [o d'ala de mosca]com fuig

Color indefinit, brut, especialment propi de les peces de roba que per l'ús o amb el temps han perdut el color original

colors animals maneres de dir

Tenir cor de tigre

Ésser molt cruel

cos huma animals maneres de dir

Tenir dents de cavall [o de fava, o d'all]

Tenir les dents massa grosses

cos huma animals maneres de dir plantes

Tenir el gat en la cuina

Tenir els fogons apagats

maneres de dir animals menjar

Tenir el gos agarrat a les costelles

Tenir molta mandra

cos huma animals maneres de dir

Tenir el llangardaix amarrat a l'esquena

Tenir molta mandra, esser malfeiner

animals maneres de dir treball

Tenir el llop tancat a dins

Significa trobar-se molt malament de salut, sovint referint-se a patir una malaltia greu, crònica o irreversible. També s'associa a la idea d'haver de suportar una situació molt difícil o una afecció interna perillosa.

animals salut maneres de dir

Tenir el tigre agafat per la cua (S’utilitza per definir una situació de conflicte obert entre dues parts, una de les dues (el tigre) molt més poderosa que l’altra , en una situació d’equilibri inestable)

un caçador sense fusell

caça animals

Tenir els passerells al cap

Tenir moltes il·lusions, poca reflexió

animals cos huma maneres de dir

Tenir entrada de gos

Es diu de qui no paga entrada

animals maneres de dir

Tenir esperances d'ase

Il·lusionar-se amb esperances de coses irrealitzables

animals maneres de dir

Tenir esquena d'ase

Avenir-se a les feines feixugues, a les molèsties causades pels altres

maneres de dir animals

Tenir fato de gos perdiguer

Tenir l'olfacte molt fi.

maneres de dir animals

Tenir febre de bou

Tenir febre molt alta

animals salut

Tenir la boca de rap

Exageradament gran

animals cos huma maneres de dir

Tenir la mosca

Estar de malhumor

maneres de dir animals

Tenir les dents de conill [o de rata]

Tenir les dents xicotetes.

animals cos huma maneres de dir

Tenir llengua d'escorpí o d’escurçó

Detractar

maneres de dir cos huma animals

Tenir menys cap que un llagostí

Tenir poc enteniment.

animals cos huma

Tenir més fetge que una rajada

Suportar, tolerar, impassiblement qualsevol cosa, ser molt calmós, despreocupat, tranquil, etc.

cos huma animals maneres de dir

Tenir més ganes [d'una cosa] que un gitano de furtar un burro: tenir-ne moltes ganes

Tenir-ne moltes ganes.

animals maneres de dir

Tenir més malícia que un matxo roig

Tenir molt males intencions

maneres de dir animals

Tenir més por que el gat a l'aigua

animals

Tenir més por que un dragó

Ser molt poruc

maneres de dir animals

Tenir més por que una oruga

Ser molt poruc

animals maneres de dir

Tenir més sort que un gat que es nega

Tenir mala sort

maneres de dir animals

Tenir més sort que un gos que s'ofega

Significa exactament el contrari del que sembla: tenir molta mala sort. És una expressió irònica, ja que un gos que s'ofega no té cap mena de sort. S'utilitza per descriure una situació en què tot et surt malament.

animals maneres de dir

Tenir més ull que un covo d'alatxa

Tenir els ulls molt oberts, anar molt viu, vigilar bé

maneres de dir cos huma animals

Tenir més [alguna cosa] que un gos [o gat] puces

Tindre una quantitat suficient i fins i tot excessiva

maneres de dir animals

Tenir mirada [ulls o vista] d'àguila

Tenir una visió molt aguda, penetrant i capaç de percebre detalls a gran distància o ocults. S'utilitza per descriure algú amb una capacitat d'observació excepcional o una gran agudesa visual, similar a la dels ocells rapinyaires.

animals cos huma maneres de dir

Tenir oriols al cap [o Dur oriols]

Portar molts de grills al cap, moltes fantasies, esser presumida i capbuit

animals cos huma maneres de dir

Tenir paparres als ulls

No veure-hi bé, no observar les coses que ens passen per davant

maneres de dir animals cos huma

Tenir paraules d'ovella i fets de llop

Expressió col·loquial catalana que defineix una persona hipòcrita, que es mostra mansa i inofensiva en el parlar però actua amb traïdoria, dany o mala fe.

animals parlar maneres de dir

Tenir tanta vergonya com una granota pèls

Ser molt desvergonyit

maneres de dir animals