Refranys animals

Gener mullat, bo per a la terra i mal per al remat (La humitat que afavoreix els vegetals perjudica la salut dels animals)

animals, camp, bona, mesos

Gener mullat, dolent pel ramat (La humitat perjudica la salut dels animals)

mesos, animals, oratge

Gener, ouer (És el mes en què les gallines es prodiguen i ponen per qualsevol lloc)

animals, mesos

Gitar-se quan les gallines (Gitar-se molt prompte)

animals, dormir, maneres de dir

Godelleta la burra vella, Rocafort el burro mort (Municipis de la província de València a les comarques de la Foia de Bunyol i l'Horta Nord)

llocs, animals

Gord com una lludria (Molt gras)

maneres de dir, animals

Gos amb gos no es mossega (Significa que els que són de la mateixa professió, dedicació, fe, ideologia... no es barallen perquè tenen un interés comú)

persones, animals

Gos bordador, poc mossegador [bordador= lladruc] (Es diu quan els que amenacen i es mostren colèrics no són els més perillosos, ja que fan poc o només bravates)

animals, maneres de dir

Gos d'atura, la millor ajuda

animals

Gos de casa de pagès, si no lladra no val res

animals, oficis

Gos de conills, lladre segur

animals

Gos de raça, ell tot sol caça

animals, caça

Gos fart no vol rossegons (Qui té les necessitats cobertes no té ganes d’esforçar-se)

animals, menjar

Gos fart, no caça (Vol dir que l'home, per a treballar, necessita un estímul)

treball, caça, maneres de dir, animals

Gos lladrador, no és caçador (Vol dir que el qui crida molt, prevé els seus enemics i fa que se'n guardin)

animals, caça

Gos lligat no caça bé (En sentit ampli, significa que qui no té llibertat absoluta no pot treballar convenientment)

animals, caça, treball

Gos pobre, ple de ronya (Als pobres se'ls acumulen les desgràcies perquè no tenen els mitjans per mitigar-les)

animals

Gos que lladra, no mossega (significa que les persones que criden i amenacen molt, són sovint les menys temibles)

animals, consells, maneres de dir

Gos que no conegues, no li toques les orelles (És arriscat prendre’s confiances amb qui no sabem com pot reaccionar)

animals

Gos vell, puces amb ell (Vol dir que els pobres i els vells solen ser menyspreats o patir moltes misèries)

animals

Gossos i gats preguen pels descuidats (Significa que de la mala cura d'uns s'aprofiten els altres)

animals

Gràcies de criatura i cant d'ocells, no són quan tu vols, sinó quan volen ells

animals, parentiu

Granota fica't al cove (Cosa molt fàcil d'obtenir o de fer)

maneres de dir, animals

Granota que canta pel març, l'abril la farà callar

animals, cantar, mesos

Gras com un tudó [o Més gras que un tudó] (Es diu d'una persona o animal molt gras)

animals, maneres de dir

Gripau, la cua li cau i el gat se li menja.

animals, menjar

Griva arribada, mar aplanada (És un ocell cantaire que arriba a les nostres terres per la primavera, quan ve el bon temps)

animals, oratge, mar

Groc com un aliacrà (Amb mala cara, fent carussa)

salut, maneres de dir, animals

Groc com un pet de porc (Amb mala cara, fent carussa)

animals, maneres de dir, salut

Gros com una foca (Molt gros)

maneres de dir, animals

Grua terrera, mal temps espera (Anuncien que en el seu medi natural fa molt mal oratge, del qual fugen)

animals, oratge

Grunyint el porc, en la porquera mor (Adverteix que qui és un no-ningú, per més que és manifeste, no serà tingut mai en compte)

animals

Guaai, que "animalaes" !!!

animals

Guarda't d'hom que no parla i de ca que no lladra

animals, persones

Guarda't de la persona que no parla, i del gos que no lladra (El caràcter en aparença beat, bla o morigerat sol amagar una personalitat enèrgica en el fons o intencions ocultes)

consells, persones, parlar, animals

Guarda't de pedra rodona, de ca que no lladra i d'home roig (El caràcter en aparença beat, bla o morigerat sol amagar una personalitat enèrgica en el fons o intencions ocultes)

animals, consells, persones

Guardau-vos de dona que parla llatí i de mula que fa iii] (Les persones massa doctes acaben enfartint els altres)

parentiu, animals

Guarda’t de l’home moix com del gat i de vent que entre per forat (El caràcter en aparença beat, bla o morigerat sol amagar una personalitat enèrgica en el fons o intencions ocultes)

persones, animals, consells, oratge

Guatlla escadussera (Guatlla que va sola, separada de l'esbart)

maneres de dir, animals

Guineu que dorm, no menja gallina

animals

Ha de valer molt poc l'ase, que no pot estrenar albarda.

animals

Ha perdut els bous i busca les esquelles (Hom ho diu de qui ha desaprofitat una situació molt bona i lluita per petites coses. Han perdut el tot i ara volen el poc; per burros, a caçar fems!)

animals

Ha pillat un burro...

animals

Haca jove, carro vell: desfet el carro (El significat està relacionat amb la impetuositat de la joventut)

persones, animals

Havent caus, conills; havent sembra, perdius (Literal)

animals, camp

Haver mamat llet de cabra (Esser molt àgil per a anar per llocs poc accessibles)

maneres de dir, animals

Haver vist al llop (Quedar-se amb la veu ronca)

maneres de dir, parlar, animals

Haver-hi gat amagat [o empiulat, o en sac] (Haver-hi un motiu, un maneig, etc., ocult)

animals, maneres de dir

Haver-hi passerells (Haver-hi lladres)

maneres de dir, animals

Haver-hi serps amb cabellera (Es diu d'un lloc on hi ha molt de desordre i està brut)

animals, maneres de dir

Pàgina 45 de 96.

El Refranyer