`

Refranys animals

maneres de dir cos huma animals

Tenir més ull que un covo d'alatxa

Tenir els ulls molt oberts, anar molt viu, vigilar bé

maneres de dir animals

Tenir més [alguna cosa] que un gos [o gat] puces

Tindre una quantitat suficient i fins i tot excessiva

animals cos huma maneres de dir

Tenir oriols al cap [o Dur oriols]

Portar molts de grills al cap, moltes fantasies, esser presumida i capbuit

maneres de dir animals cos huma

Tenir paparres als ulls

No veure-hi bé, no observar les coses que ens passen per davant

maneres de dir animals

Tenir uns collons com un bou

Atrevir-se a fer quelcom poc correcte

maneres de dir cos huma animals

Tenir uns ulls com un calàpat

Tenir els ulls molt oberts o prominents

maneres de dir animals

Tenir [algú] darrere com un gos

Expressió usada per a indicar que una persona en segueix amb insistència una altra servilment, interessadament, afectivament, etc.

animals maneres de dir

Tenir [o estar amb] la mosca darrera l'orella

Es diu de qui està vigilant i es malfia de qualsevol cosa

animals menjar

Tens molts gossos i pa poc? Tira la panera al foc

Quan hi ha necessitat, sobren les superfluïtats

maneres de dir animals cos huma

Tindre cara d'ovella i urpes de llop

Tindre l'aspecte de bona persona però ser pervers. Fingir ser bo

maneres de dir cos huma animals

Tindre careta de fura

Careta prima i amb ulls petits i vius

maneres de dir animals cos huma

Tindre cor de geneta

Tindre el cor cruel i traïdor

maneres de dir animals

Tindre eixides de pota de gall

Tindre raons o idees sense fonament

animals maneres de dir persones

Tindre el mal del tord

Es diu, generalment, d'aquella que té la cara prima i el cul gord

animals cos huma maneres de dir

Tindre la mosca en l'orella

Indica intranquil·litat, que s'està alerta perquè es preveu alguna situació inconvenient

llocs animals

Tindre més sort que la truja d’Artana

Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa

maneres de dir animals

Tindre set vides, com els gats

Expressió emprada per a referir-se a algú que, per la seva bona sort o fortalesa, ha salvat la vida, o hom creu que la salvarà, en circumstàncies extremament perilloses

colors cos huma animals

Tindre ulls de gat

Tindre els ulls de color blau clar

maneres de dir animals

Tindre un caragol fluix

No tindre enteniment complit

animals maneres de dir

Tindre una cuca en la cervellera

Tindre una idea fixa, una obsessió

animals salut

Tindre una febre de cavall

Es diu per referir-se a una gran febrada

maneres de dir parlar animals

Tindre veu de mardà

Tindre una veu trencallosa i desagradable, com el bel del mascle d'ovella

maneres de dir animals

Tindre veu de pollastre

La dels nois en l'època en què muden el to per passar de la veu infantil a la d'adult

animals persones

Tira més un cabell de dona que trenta parells de bous

A vegades, l’atractiu d’una dona fa perdre el seny als homes

animals maneres de dir

Tirar el cuc

Fer alguna activitat que t'agrada després d'haver fet moltes que no

maneres de dir animals diners

Tirar l'ase per la finestra

Gastar fora mida fent una celebració

indumentària maneres de dir animals

Tirar la capa al bou

Prendre una decisió enèrgica, obrar sense miraments

maneres de dir casa animals diners festa

Tirar la casa [o el gat]pel fumeral

Gastar molts diners en una festa o en alguna cosa

animals maneres de dir

Tirar un aglà per agafar un porc senglar

Deixar perdre una cosa xicoteta per guanyar una més valuosa

maneres de dir animals

Tocar l'ase

Aplicar la llengua a la part anterior del paladar i abaixar-la de colp produint un so que expressa contrarietat

animals gent dia i nit

Tonyina, per a la gent roïna

És una espècie en perill d’extinció

oratge animals estacions mesos

Tords a la darrera de març, l'hivern és llarg

Els tors solen anar-se'n amb l'arribada de la calor

maneres de dir animals

Tornar-se el porc truja

No arribar a realitzar-se una cosa

maneres de dir animals

Tornem-hi, llop a fer salts

Expressió usada per donar ànims

llocs animals

Torrella, la burra vella

Poble valencià de la comarca de La Costera

animals maneres de dir

Tot bon cavall ensopega

Vol dir que la persona més hàbil pot errar

persones maneres de dir bona animals

Tot bon cavaller cau del cavall

Vol dir que tothom té debilitats i desencerts

animals

Tot bon cavaller cau, tot bon cavall ensopega

Vol dir que tothom té debilitats i desencerts

animals

Tot el que deia eren guatlles

Tot el que deien eren mentides

maneres de dir animals

Tot gat i fura

Tots sense excepció

animals

Tot just ha eixit de l'ou, i ja es pensa ser un bou

Ho diuen d'un que es pensa ser més que no és

animals

Totes les mosques tenen tos o Totes les mosques prenen tabaco

Es diu referint-se a una cosa en què tots volen intervenir. i especialment a coses d'home en què volen intervenir criatures

animals

Totes les oques tenen bec

Es diu quan algú ha dit alguna obvietat

animals

Totes les puces tenen tos

Es diu referint-se als vanitosos i presumptuosos

animals

Tots els coloms tenen fel

Vol dir que totes les persones i. coses, per bones que siguin, tenen qualque defecte

animals

Tots els gats tenen catarro, menys el meu que té tos

Es diu referint-se a aquells qui es volen ficar en coses que no els pertanyen

menjar mar oficis bona animals

Tots els peixos són prou bons si els guisa un pescador

Els pescadors saben per experiència com s’ha de guisar cada peix per a obtenir-ne el millor sabor