Refranys animals

Haver-lo mossegat el gos d'en Mandra (No fer gens de feina)

treball, maneres de dir, animals

Haver-n'hi més que formigues (Haver-n'hi una gran quantitat)

maneres de dir, animals

Haver-n'hi més que mosques (Haver-n'hi en gran nombre)

animals, maneres de dir

Haver-ni tan poc com mosques blanques [de persones o coses] (No haver-n'hi gens)

maneres de dir, animals

Haver-se-li menjat llengua el gat [a algú] ( Perdre les ganes de parlar)

cos huma, animals, parlar, maneres de dir

Herba seca per al burro sols me'n queda un manollet, però demà aniré a Muro i li'n pendré un costalet (Municipi alacantí en la comarca del Comptat)

animals, plantes

Hi ha burros amb lletra i sense lletra (De vegades hi ha persones amb molts estudis que cometen grans errades, tenen poc seny, no saben resoldre qüestions pràctiques, etc.)

maneres de dir, animals

Hi ha més ingrats, que escarabats (Adverteix que hi ha molt gent desagraïda)

persones, animals

Hi ha moltes maneres de matar puces (Vol dir que les coses es poden fer de diferents maneres i donar el mateix resultat)

mort, animals, maneres de dir

Hi ha molts d'ases en el mercat que s'assemblen

animals

Hi ha pocs afortunats, amb set vides com els gats (Certament. Es diu de qui sempre té sort i tot li ix bé)

animals, any

Hi ha tants afortunats amb set vides com els gats (Certament. Es diu de qui sempre té sort i tot li ix bé)

animals, salut, persones

Hi ha tres bèsties de mal menar: la dona, la cabra i el capellà

animals, oficis, persones

Hi ha [o ser]quatre gats (Nombre molt insignificant de persones)

animals, maneres de dir

Hi haja gallines al corral, que ous no en faltaran (Qui té gallines, té un rendiment constant)

animals

Hi haure bous i vaques (Haver-hi una gran confusió, molt d'aldarull)

maneres de dir, animals

Hi passaria un gat amb la cua dreta! (Se sol dir a qui es queixa que un espai és petit)

maneres de dir, animals

Hisenda de molts se la mengen els caragols

animals, diners

Hisenda de molts, se la mengen els cargols

animals, diners

Hivern rigorós, primavera de gos.

animals, estacions

Home casat, burro entrenat (Ho diu qui no és partidari del matrimoni)

persones, animals, amor

Home casat, burro espatllat (Ho diu qui no és partidari del matrimoni)

amor, animals, persones

Home casat, ocell eixalat (L’home que es casa perd part de la llibertat que tenia)

animals, persones

Home d’urc, home ruc [urc = orgull] (Denosta els qui es pensen ser més un altre, els doctes i els tossuts)

persones, animals

Home roig i gos pelut, a l’assut (Significa que tenen sempre molt geni i un caràcter retragut, el qual es pot manifestar quan menys ho esperem, i que només quan es moren se’ls acaba el mal caràcter)

animals, persones

Home roig i gos pelut, abans mort que conegut (Significa que tenen sempre molt geni i un caràcter retragut, el qual es pot manifestar quan menys ho esperem, i que només quan es moren se’ls acaba el mal caràcter)

persones, animals

Home roig [o ros] i gos pelut, primer [abans, més val] mort que conegut (Es refereix a una curiosa aversió per la gent pèl-roja)

persones, consells, colors, animals, mort

Home ros i gos pelut ditxós qui els ha conegut

animals, persones

Home sense abric, ocell sense niu (La situació de desemparament és comparable)

persones, animals

Home tort i gos pelut, primer mort que conegut (Vol suposar que els homes bornis són indesitjables o perillosos)

persones, animals

Homes i gossos, al carrer; dones i gats a casa.

animals

Hora baixa cauen els tords (Significa que cal esperar el moment oportú perquè s'esdevinguin les coses així com pertoca)

animals

Hostes e peix a tres dies puden [És la versió literal en què figura al Curial e Güelfa. Avui potser l'actualitzaríem així: Els hostes i el peix, al cap de tres dies puden] (Fins allò més agradable acaba cansant)

persones, animals

I encara diuen que el peix és car ! (Es refereix al dur que és el treball de pescador)

mar, animals, oficis

I per a postres, t'aventes les mosques

animals, menjar

I un colló [o un colló de mico] ( Expressió que indica negació o incredulitat.)

animals, maneres de dir

I vet aquí (o ací) un gat, i vet aquí (o ací) un gos, i vet aquí (o ací) que el conte ja s'ha fos.

animals

Infant i peix, dins l'aigua creix (Vol dir que els infants petits sempre solen anar mullats)

persones, aigua, animals

Infant i poll, mai està sadoll

animals, persones

Infants i ca, coneixen bé qui bé els fa

persones, animals

Inflar el cap [a algú] (Incitar-lo amb explicacions o raonaments exagerats, tendenciosos, etc.)

animals, cos huma

Inflar el gos (Exagerar, procurar que una cosa resulti o sembli més gran del que caldria)

animals, maneres de dir

Ja li passarà, com al gat la tos (Resta importància a afeccions o problemes sense importància, ja que els gats solen tenir accessos momentanis de tos perquè s’engulen el pèl que es llepen)

animals

Ja plou, ja neva, ja pixa l'ovella

oratge, animals

Ja pots xiular ja, que si l'ase no vol beure... Tot fixant-se en el costum que hi havia de xiular a l'hora d'abeurar els animals, en especial les mules, que eren molt tossudes, ens podem referir a les persones que també són molt tossudes i no volen canvia

persones, animals, beure

Ja que no es pot girar contra el ruc, es gira contra l'albarda (Es diu referint-se a un qui descarrega la seva ira damunt un innocent per impossibilitat o por de venjar-se del vertader culpable)

animals

Jeure com un porc (Jeure molt a l'ampla, sense miraments o sense pensar en el treball)

animals, maneres de dir, treball

Jo poll, tu puça (Estar sempre barallant-se, discutint)

maneres de dir, animals

Jo tinc un ariçonet que en sentir olor a fufa pega bot i s'estufa.

animals

Joan, Joan que les cabres se'n van

animals

Pàgina 46 de 96.

El Refranyer