Tema
animals
4.768 refranys catalogats sota aquest tema.
Salut de cavall
Tindre bona salut
salut maneres de dir animals
Sant Antoni del Porquet de gener és el disset
17 gener. Exacte
animals mesos sants
Sant Antoni del porquet, és el primer mes del fred.
17 gener. Per Sant Antoni el dia continua creixent, a un ritme més alt que des del nou any. La temperatura és realment freda. Les temperatures més baixes de l'any es registren entre Sant Antoni i Sant Sebastià.
animals mesos oratge sants
Sant Antoni es va enamorar d’un porc i els ulls s’enamoren de lleganyes
17 gener. Critica el mal gust d’algunes persones
animals mesos persones sants
Sant Antoni es va enamorar d’un porc; Sant Joan, d’un be, i jo de vostè
Sant Antoni: 17 gener. Sant Joan: 24 juny. Fa referència a la tradició on Sant Antoni es representa amb un porquet i Sant Joan amb un xai (be), vinculant aquests sants a l'enamorament. És una manera jocosa i tradicional de declarar amor o interès per algú.
amor animals mesos sants
Sant Antoni que el ruc cau! .
17 gener. Invocació còmica i irònica quan cau alguna persona i no es fa mal.
animals mesos sants
Sant Antoni, matxo o mula
17 gener. Sant Antoni és el patró dels animals. El "matxo" (mula mascle) i la "mula" eren els animals de càrrega i treball més importants per a la pagesia i els traginers. S'utilitza per a recordar la importància d'aquests animals en la vida rural tradicional i per a demanar la seva protecció per al nou any.
animals mesos sants
Sant Benet fa cantar el cucut i sant Pere el fa callar.
Sant Benet: 21 març. Sant Pere: 29 juny. Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori. Entre març i juny és quan el cucut mascle marca el territori i busca parella amb el seu cant característic. Quan arriba el calor de finals de juny, la fase de reproducció s'acaba.
animals mesos sants
Sant Blai gloriós, guardeu-nos dels llops
3 febrer. Sant Blai. És l'advocat contra els mals de coll i protector del bestiar. La frase invoca la protecció del sant pels pastor per evitar els perills, especialment els llops que amenaçaven els ramats a l'hivern.
animals mesos sants
Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut.
3 febrer. L’arribada o l’absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any. Un Sant Blai plujós ("mullat") prediu una primavera avançada amb l'arribada d'aus, mentre que un dia sec ("eixut") indica un retard en la migració.
animals mesos oratge sants
Sant Climent es menja les mosques i Sant Andreu se les acaba totes
Sant Climent: 23 novembre. Sant Andreu: 30 novenbre, Les mosques desapareixen durant els mesos d'hivern. Es diu que aquest sant n'inicia l'extermini i, si en queda alguna, a final de mes Sant Andreu serà l'encarregat d'acabar l'assumpte.
animals sants
Sant Joan de Déu, vós que féu miracles, torneu-me el ruc per tots els diables
8 març. Aquesta frase és una oració popular o refrany irònic utilitzat tradicionalment per demanar l'ajuda de Sant Joan de Déu per recuperar coses perdudes, sovint d'una manera humorística o desesperada.
animals diable sants
Sant Joan en dijous, alegria del pagès i afany dels bous
24 juny. Fa referència a la bona sort o prosperitat que es creu que porta quan la festivitat de Sant Joan (24 de juny) cau en dijous. Indica una collita pròspera o un temps favorable ("alegria del pagès"), tot i que implica molta feina per als animals de càrrega ("afany dels bous") a causa de la intensitat del treball agrícola en aquesta data.
animals mesos oficis sants setmana
Sant Jordi arribat surt la cuca del forat.
23 abril. Indica que la primavera revifa la vida en general. És creença que a partir d'avui es veuen molts més insectes i de moltes més espècies.
animals mesos sants
Sant Jordi, mata l'aranya
23 abril. En al·lusió a la necessitat del pagès de matar cuques, erugues i altres insectes que podrien perjudicar la collita de l'estiu.
animals llocs
Sant Josep fa cantar el cucut i Sant Pere el fa callar
Sant Josep: 19 març. Sant Pere: 29 juny. Són les dates aproximades de la seua arribada per a criar i de la seua marxa
animals cantar mesos sants
Sant Maties i Carnestoltes, poc es porten
24 febrer. Significa que la festivitat de Sant Maties i l'època de Carnestoltes solen ser molt properes en el calendari, gairebé coincidint. Tots dos marquen la fi de l'hivern rigorós. Sant Maties ho fa amb la llum (el sol a les ombries) i el Carnestoltes amb la gresca abans del recolliment de la Quaresma.
animals festivitats mesos sants
Sant Narcís es menja les mosques de sis en sis.
29 d'octubre. És una dita popular catalana que expressa la desaparició dels insectes pel fred. Les poques mosques que queden vives al mes d’octubre són molt insistents i apegaloses. la picada de les poques mosques que queden és molt més molesta o forta, com si cada una en valgués sis.
animals mesos sants
Sant Ramon arribat, l'oreneta ha marxat
31 agost. Fa referència a la marxa de les orenetes cap a llocs més càlids cap a finals d'agost.
animals mesos sants
Sant Ramon, porta l'oreneta, a l'altra punta del món
31 agost. Fa referència a la marxa de les orenetes cap a llocs més càlids cap a finals d'agost.
animals mesos sants mon
Sant Roc i el gos cacen per dos
16 agost. Locució catalana i valenciana que s'utilitza per referir-se a dues persones que van sempre juntes, inseparables, sovint per fer-se costat o actuar en conjunt. Prové de la iconografia de Sant Roc, pelegrí del segle XIV, representat habitualment amb un gos que li va salvar la vida duent-li pa, simbolitzant la fidelitat.
animals mesos sants caça
Santa Teresa arribada, la bona ovella és enxaiada.
15 d'octubre. Fa referència com la data límit per recollir el bestiar de les zones d'estiu i portar-lo a les masies o estables, ja que comença a fer fred. El refrany indica que les ovelles ja s'han d'haver guardat ("enxaiat") per protegir-les del mal temps.
animals bona mesos sants
Saó de gener, per a les abelles va bé
La terra humida fa que els ametlers traguen flor, de la qual s’alimentaran les abelles
camp animals be mesos
Sardina a l’art, maror a la mar
La mar agitada (maror) afavoreix la pesquera, ja que els peixos, sacsejats, no s’adonen del perill de les xarxes (l'art).
animals mar
Sardina que se n’endú el gat ja no torna al plat
Indica que allò que ha estat agafat, pres o robat per algú (especialment si és un gat) ja no es recuperarà, perdent-se definitivament. S'utilitza metafòricament per expressar la impossibilitat o alta dificultat de recuperar un objecte prestat o robat.
animals
Sardina [o caragol] i dona, a tota hora és bona
Té un to masclista i objectivitzador propi de l'època en què es va originar, equiparant la dona amb productes de temporada per a suggerir disponibilitat constant. Expressa de manera col·loquial que tant la sardina (o els cargols) com la companyia femenina són plaers desitjables en qualsevol moment.
animals menjar persones
Sardines, a la nit, metzines
salut animals menjar
Sastres i sabaters sempre són dos, els sastres amb un gat, els sabaters amb un gos.
animals oficis
Sastres i sabaters, amics com gat i gos.
oficis animals
Segons éslal burra, li fan l'albarda
Vol dir que cal disposar les coses segons la categoria d'aquell per a qui es fan
animals maneres de dir
Segons l'ocell, la gàbia
Denota que convé adaptar les coses a l'ús o a les proporcions degudes
animals
Seguir la llebre
Continuar cercant una cosa o procurant obtenir-ne clarícia
maneres de dir animals
Semblar can Garlanda: caragols per terra, ganxos pel llit i xiquets demanant pa
S'utilitza per descriure un lloc extremadament brut, desordenat, caòtic o on regna la falta de disciplina. Fa referència a una situació de descontrol total, similar a un corral de gallines o una casa abandonada.
animals maneres de dir
Semblar la lloca amb tres polls
Manifestar molta alegria
animals maneres de dir
Semblar la truja d'Artana, fotent i grunyint
Es diu d'algú que sempre remuga i està de mal humor
animals llocs maneres de dir
Semblar que maten el porc
Haver-hi una gran cridòria que fa que no s'entenguin els uns amb els altres
maneres de dir animals
Semblar un andiot
Semblar un indiot o gall dindi [també pioc a Cerdanya], un ximple o baliga-balaga
maneres de dir animals
Semblar un gat escorxat
Ésser molt magre
maneres de dir animals
Semblar un gos bastonejat
Estar arrupit o molt esporuguit
maneres de dir animals
Semblar un gos davant una fleca
Estar molt encantat o badoquejant
maneres de dir animals
Semblar un mussol
Es diu de les persones d'aspecte trist
animals maneres de dir
Semblar una òliba
Es diu de les persones d'aspecte trist
maneres de dir animals
Semblar una olla de grills
Haver gran xivarri, confusió, enrenou
maneres de dir animals
Semblar [o esser] un corral de bous, o de vaques
Ésser una casa o un poble molt brut, mal endreçat
animals maneres de dir
Sempre he sentit dir que els peixos vius volen aigua i morts volen vi
A tot arreu passen si fa no fa les mateixes coses
animals menjar beure vinya
Sempre menjant i grunyint, com la bacona d'Artana
Municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. Ho diuen d'un qui sempre parla amb irritació, que es queixa constantment per tot, fins i tot quan té el que vol o no li falta de res.
animals llocs
Sempre s'ha sentit a dir que els peixos viuen en aigua i moren en vi
A tot arreu passen si fa no fa les mateixes coses
aigua animals vinya
Sempre va el gos [o el gat, o el llop] al de les calces esgarrades
Es diu per significar que generalment la dissort persegueix els qui ja són prou desgraciats
animals
Sempre va el llop al de les calces esquinçades
[esquinçat = esgarrat, desfet, espentolat, descosit]. Quan les coses van malament en un col·lectiu, solen afectar més al més feble
animals persones
Sense aca ni barraca: sense casa ni fogar
casa animals
Sense bèsties en cultiu, no faràs mai la piu-piu
["fer la piu-piu" no es refereix als ocells, sinó a l'acció de menjar o, més ben dit, de tenir la panxa plena]. El cultiu i el bestiar es refereix a que antigament, les bèsties (bous, mules, ovelles) no només servien per llaurar, sinó que eren la font principal d'adob orgànic. Si no tenies animals, la terra es cansava, les collites eren magres i, per tant, a casa no hi havia teca (no es "feia la piu-piu").
animals camp
Sense bèsties no es fa res
animals
Sense casa, hort ni porc, val més ésser mort
Aforisme català que sentencia clarament la importància cabdal que representa la matança del porc per una casa en el món rural
menjar animals camp mort casa
Sense dir ni ase ni bèstia
Sense saludar, sense proferir cap paraula
animals maneres de dir parlar
Sense haca ni barraca
Sense casa ni fogar, sense béns, en extrema pobresa
maneres de dir casa animals
Sense lloques no hi hauria polls; sense soques rebolls
Confirma que tot té un origen, un motiu, una raó de ser
animals
Sense voler, el gat arrapa
Vol dir que tothom tendeix a fer aquelles coses que són pròpies del seu caràcter o instint.
animals
Sentir [algú] darrere com un gos
Expressió usada per a indicar que una persona en segueix amb insistència una altra servilment, interessadament, afectivament, etc.
animals maneres de dir
Sentir-se volar una mosca
Haver un gran silenci
maneres de dir animals
Ser [algú] un llop amb pell d'ovella
Ser hipòcrita, poc de fiar. Es refereix a algú que aparenta ser inofensiu, bondadós o amable (l'ovella), però que en realitat té intencions perverses, malvades o egoistes (el llop).
animals maneres de dir
Ser [algú] de les potes del matxo
Tindre un caràcter dur, tossut
maneres de dir animals
Ser (algú) pardalet d'hivern
Parlar poc
maneres de dir parlar estacions animals
Ser capaç de llevar-li les ferradures a un cavall corrent
Ser molt llest, tenir gran agilitat o habilitat
maneres de dir animals
Ser cavall de bona barra
Adaptar-se a qualsevol cosa, especialment en el menjar
animals bona menjar maneres de dir
Ser com donar palla a la mula
Significa que una cosa és molt fàcil de fer, senzilla o ràpida, sense cap mena de dificultat. Fa referència a l'acció natural i sense esforç de donar aliment a un animal que el rep de bon grat.
animals donar maneres de dir
Ser com el gos del corral
No pintar res un
maneres de dir animals
Ser com el rovell de l'ou, menjar la llengua del bou
animals menjar
Ser com l'ega del Campí, que llepant, llepant, es va minjar el pollí.
animals
Ser com lo ruc del Pla, que, encara no veu l'albarda, ja es posa a suar.
Ho diuen d'un qui no va de feina
animals treball
Ser com un marrà
Tossut
animals maneres de dir
Ser de color de gos quan fuig
Ser d'un color indefinible. Es diu d'una cosa bruta o vella, que ja té el color molt desgastat. Color d'ala de mosca
animals maneres de dir
Ser el cantó de pixar els gossos
Ser el sac dels colps
animals maneres de dir
Ser el fill de la polla rossa i el gall favat
Ser el preferit, tindre bona vida, sense preocupacions
maneres de dir parentiu animals
Ser el gos de la casa
No pintar res
maneres de dir animals casa
Ser gat de pallissa
Es diu d'una persona a qui no li agrada massa relacionar-se amb gent
maneres de dir animals
Ser gat vell
Tindre experiència
animals maneres de dir
Ser l'ase dels colps
Ser alguna persona la que s'emporta totes les culpes
maneres de dir persones animals
Ser l'ovella negra
Ser una persona roïna
persones maneres de dir animals
Ser la pell del llop
Aquesta expressió és la definició perfecta per a algú entremaliat, mogut i difícil de domar, especialment quan parlem de la canalla. Dir que un nen és "la pell del llop" significa que: És un trapella redomat. No para mai quiet i sempre en fa alguna de les seves. Té un caràcter rebel o indomable.
animals maneres de dir
Ser lleuger com un gat
Ser molt lleuger
maneres de dir animals
Ser més animal que un carro bolcat
Ser molt molt animal
animals maneres de dir persones
Ser mes burro que un adoqui
Ser molt torpe
maneres de dir animals
Ser més burro que una garba de canyots
Es diu d'algú que està greument mut
parlar maneres de dir animals
Ser més covard que les gallines
Ser molt covard
maneres de dir animals
Ser més curt que una cua de conill
Molt curt
maneres de dir animals
Ser més dòcil que un xai
Ser molt dòcil, fàcil de manejar
maneres de dir animals
Ser més dolent que la can de gos
Ser molt dolent
animals maneres de dir
Ser més dolent que la pell de cabra
Ser molt dolent
maneres de dir animals
Ser més gelós que un mico
Ser molt gelós
maneres de dir amor animals
Ser més gos que anra
Tindre peresa extrema
treball maneres de dir animals
Ser més gos que dilindon
Tindre peresa extrema
animals maneres de dir treball
Ser més gos que el llençol de baix
Tindre peresa extrema
animals maneres de dir indumentària
Ser mes gos que manat a fer
Ser poc treballador
maneres de dir treball animals
Ser més guilopo que una aranya
Ser beneitot, curt d'enteniment
maneres de dir animals
Ser més puta que les gallines
És la comparació per parlar d'una astúcia natural, gairebé instintiva. Es diu que les gallines són "més putes" perquè sempre estan alerta, picant aquí i allà, i saben com esmunyir-se o trobar el millor gra. Són egoistes Tenen fama de que només miren per elles mateixes; si una troba un cuc, les altres corren a prendre-li amb picardia. Molts pagesos diuen que "fan la puta" quan amaguen els ous en llocs on no els trobis o quan fan veure que no han vist el menjar per quedar-se-l'en soles.
animals maneres de dir
Ser mes roí que la tenca pudenta [o en suc]
Ser molt roí
maneres de dir animals
Ser més tossut que un ase
Ser molt obstinat
maneres de dir animals
Ser més tossut que una banya de bou
S'utilitza per descriure una persona o animal extremadament obstinat, testarrut o ferm en les seves idees, de qui és impossible fer-li canviar d'opinió.
animals maneres de dir
Ser més tossut que una mula
Descriu una persona extremadament obstinada, tenaç o ferma en les seves idees i opinions, sovint sense voler canviar de parer malgrat les raons en contra. Aquesta frase comparativa es basa en la fama de comportament digne i tossut de les mules.
animals maneres de dir
Ser més tossut que una mula guita
És una expressió catalana utilitzada per descriure una persona extremadament obstinada, testarruda o inflexible, que no canvia d'opinió ni cedeix, fins i tot davant l'evidència o la raó. La frase compara la persistència de la persona amb la fama de tossudes que tenen les mules, especialment les "guites" (falses, difícils, resabiades, perilloses, que donen coces).
animals maneres de dir