17 gener. Per Sant Antoni el dia continua creixent, a un ritme més alt que des del nou any. La temperatura és realment freda. Les temperatures més baixes de l'any es registren entre Sant Antoni i Sant Sebastià.
17 gener. Critica el mal gust d’algunes persones
Sant Antoni: 17 gener. Sant Joan: 24 juny. Fa referència a la tradició on Sant Antoni es representa amb un porquet i Sant Joan amb un xai (be), vinculant aquests sants a l'enamorament. És una manera jocosa i tradicional de declarar amor o interès per algú.
17 gener. Invocació còmica i irònica quan cau alguna persona i no es fa mal.
17 gener. Sant Antoni és el patró dels animals. El "matxo" (mula mascle) i la "mula" eren els animals de càrrega i treball més importants per a la pagesia i els traginers. S'utilitza per a recordar la importància d'aquests animals en la vida rural tradicional i per a demanar la seva protecció per al nou any.
Sant Benet: 21 març. Sant Pere: 29 juny. Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori. Entre març i juny és quan el cucut mascle marca el territori i busca parella amb el seu cant característic. Quan arriba el calor de finals de juny, la fase de reproducció s'acaba.
3 febrer. Sant Blai. És l'advocat contra els mals de coll i protector del bestiar. La frase invoca la protecció del sant pels pastor per evitar els perills, especialment els llops que amenaçaven els ramats a l'hivern.
3 febrer. L’arribada o l’absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any. Un Sant Blai plujós ("mullat") prediu una primavera avançada amb l'arribada d'aus, mentre que un dia sec ("eixut") indica un retard en la migració.
Sant Climent: 23 novembre. Sant Andreu: 30 novenbre, Les mosques desapareixen durant els mesos d'hivern. Es diu que aquest sant n'inicia l'extermini i, si en queda alguna, a final de mes Sant Andreu serà l'encarregat d'acabar l'assumpte.
8 març. Aquesta frase és una oració popular o refrany irònic utilitzat tradicionalment per demanar l'ajuda de Sant Joan de Déu per recuperar coses perdudes, sovint d'una manera humorística o desesperada.
24 juny. Fa referència a la bona sort o prosperitat que es creu que porta quan la festivitat de Sant Joan (24 de juny) cau en dijous. Indica una collita pròspera o un temps favorable ("alegria del pagès"), tot i que implica molta feina per als animals de càrrega ("afany dels bous") a causa de la intensitat del treball agrícola en aquesta data.
23 abril. Indica que la primavera revifa la vida en general. És creença que a partir d'avui es veuen molts més insectes i de moltes més espècies.
23 abril. En al·lusió a la necessitat del pagès de matar cuques, erugues i altres insectes que podrien perjudicar la collita de l'estiu.
Sant Josep: 19 març. Sant Pere: 29 juny. Són les dates aproximades de la seua arribada per a criar i de la seua marxa
24 febrer. Significa que la festivitat de Sant Maties i l'època de Carnestoltes solen ser molt properes en el calendari, gairebé coincidint. Tots dos marquen la fi de l'hivern rigorós. Sant Maties ho fa amb la llum (el sol a les ombries) i el Carnestoltes amb la gresca abans del recolliment de la Quaresma.
29 d'octubre. És una dita popular catalana que expressa la desaparició dels insectes pel fred. Les poques mosques que queden vives al mes d’octubre són molt insistents i apegaloses. la picada de les poques mosques que queden és molt més molesta o forta, com si cada una en valgués sis.
31 agost. Fa referència a la marxa de les orenetes cap a llocs més càlids cap a finals d'agost.
31 agost. Fa referència a la marxa de les orenetes cap a llocs més càlids cap a finals d'agost.
16 agost. Locució catalana i valenciana que s'utilitza per referir-se a dues persones que van sempre juntes, inseparables, sovint per fer-se costat o actuar en conjunt. Prové de la iconografia de Sant Roc, pelegrí del segle XIV, representat habitualment amb un gos que li va salvar la vida duent-li pa, simbolitzant la fidelitat.
15 d'octubre. Fa referència com la data límit per recollir el bestiar de les zones d'estiu i portar-lo a les masies o estables, ja que comença a fer fred. El refrany indica que les ovelles ja s'han d'haver guardat ("enxaiat") per protegir-les del mal temps.
La terra humida fa que els ametlers traguen flor, de la qual s’alimentaran les abelles
La mar agitada (maror) afavoreix la pesquera, ja que els peixos, sacsejats, no s’adonen del perill de les xarxes (l'art).
Indica que allò que ha estat agafat, pres o robat per algú (especialment si és un gat) ja no es recuperarà, perdent-se definitivament. S'utilitza metafòricament per expressar la impossibilitat o alta dificultat de recuperar un objecte prestat o robat.
Té un to masclista i objectivitzador propi de l'època en què es va originar, equiparant la dona amb productes de temporada per a suggerir disponibilitat constant. Expressa de manera col·loquial que tant la sardina (o els cargols) com la companyia femenina són plaers desitjables en qualsevol moment.
Vol dir que cal disposar les coses segons la categoria d'aquell per a qui es fan
Denota que convé adaptar les coses a l'ús o a les proporcions degudes
S'utilitza per descriure un lloc extremadament brut, desordenat, caòtic o on regna la falta de disciplina. Fa referència a una situació de descontrol total, similar a un corral de gallines o una casa abandonada.
Es diu d'algú que sempre remuga i està de mal humor
Haver-hi una gran cridòria que fa que no s'entenguin els uns amb els altres
Semblar un indiot o gall dindi [també pioc a Cerdanya], un ximple o baliga-balaga
Ésser una casa o un poble molt brut, mal endreçat
A tot arreu passen si fa no fa les mateixes coses
Municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. Ho diuen d'un qui sempre parla amb irritació, que es queixa constantment per tot, fins i tot quan té el que vol o no li falta de res.
A tot arreu passen si fa no fa les mateixes coses
Es diu per significar que generalment la dissort persegueix els qui ja són prou desgraciats
[esquinçat = esgarrat, desfet, espentolat, descosit]. Quan les coses van malament en un col·lectiu, solen afectar més al més feble
["fer la piu-piu" no es refereix als ocells, sinó a l'acció de menjar o, més ben dit, de tenir la panxa plena]. El cultiu i el bestiar es refereix a que antigament, les bèsties (bous, mules, ovelles) no només servien per llaurar, sinó que eren la font principal d'adob orgànic. Si no tenies animals, la terra es cansava, les collites eren magres i, per tant, a casa no hi havia teca (no es "feia la piu-piu").
Sense casa ni fogar, sense béns, en extrema pobresa
Confirma que tot té un origen, un motiu, una raó de ser
Vol dir que tothom tendeix a fer aquelles coses que són pròpies del seu caràcter o instint.
Expressió usada per a indicar que una persona en segueix amb insistència una altra servilment, interessadament, afectivament, etc.
Ser hipòcrita, poc de fiar. Es refereix a algú que aparenta ser inofensiu, bondadós o amable (l'ovella), però que en realitat té intencions perverses, malvades o egoistes (el llop).
Ser molt llest, tenir gran agilitat o habilitat
Adaptar-se a qualsevol cosa, especialment en el menjar
Significa que una cosa és molt fàcil de fer, senzilla o ràpida, sense cap mena de dificultat. Fa referència a l'acció natural i sense esforç de donar aliment a un animal que el rep de bon grat.
Ho diuen d'un qui no va de feina
Ser d'un color indefinible. Es diu d'una cosa bruta o vella, que ja té el color molt desgastat. Color d'ala de mosca
Ser el preferit, tindre bona vida, sense preocupacions
Es diu d'una persona a qui no li agrada massa relacionar-se amb gent
Ser alguna persona la que s'emporta totes les culpes
Aquesta expressió és la definició perfecta per a algú entremaliat, mogut i difícil de domar, especialment quan parlem de la canalla. Dir que un nen és "la pell del llop" significa que: És un trapella redomat. No para mai quiet i sempre en fa alguna de les seves. Té un caràcter rebel o indomable.
Es diu d'algú que està greument mut
És la comparació per parlar d'una astúcia natural, gairebé instintiva. Es diu que les gallines són "més putes" perquè sempre estan alerta, picant aquí i allà, i saben com esmunyir-se o trobar el millor gra. Són egoistes Tenen fama de que només miren per elles mateixes; si una troba un cuc, les altres corren a prendre-li amb picardia. Molts pagesos diuen que "fan la puta" quan amaguen els ous en llocs on no els trobis o quan fan veure que no han vist el menjar per quedar-se-l'en soles.
Es diu de les persones o animals molt testarruts
Descriu una persona extremadament obstinada, tenaç o ferma en les seves idees i opinions, sovint sense voler canviar de parer malgrat les raons en contra. Aquesta frase comparativa es basa en la fama de comportament digne i tossut de les mules.
És una expressió catalana utilitzada per descriure una persona extremadament obstinada, testarruda o inflexible, que no canvia d'opinió ni cedeix, fins i tot davant l'evidència o la raó. La frase compara la persistència de la persona amb la fama de tossudes que tenen les mules, especialment les "guites" (falses, difícils, resabiades, perilloses, que donen coces).