17 gener. Per Sant Antoni el dia continua creixent, a un ritme més alt que des del nou any. La temperatura és realment freda. Les temperatures més baixes de l'any es registren entre Sant Antoni i Sant Sebastià.
17 gener. Critica el mal gust d’algunes persones
Sant Antoni: 17 gener. Sant Joan: 24 juny. Fa referència a la tradició on Sant Antoni es representa amb un porquet i Sant Joan amb un xai (be), vinculant aquests sants a l'enamorament. És una manera jocosa i tradicional de declarar amor o interès per algú.
17 gener. Invocació còmica i irònica quan cau alguna persona i no es fa mal.
Sant Benet: 21 març. Sant Pere: 29 juny. Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori. Entre març i juny és quan el cucut mascle marca el territori i busca parella amb el seu cant característic. Quan arriba el calor de finals de juny, la fase de reproducció s'acaba.
3 febrer. Sant Blai. És l'advocat contra els mals de coll i protector del bestiar. La frase invoca la protecció del sant pels pastor per evitar els perills, especialment els llops que amenaçaven els ramats a l'hivern.
3 febrer. L’arribada o l’absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any. Un Sant Blai plujós ("mullat") prediu una primavera avançada amb l'arribada d'aus, mentre que un dia sec ("eixut") indica un retard en la migració.
Sant Climent: 23 novembre. Sant Andreu: 30 novenbre, Les mosques desapareixen durant els mesos d'hivern. Es diu que aquest sant n'inicia l'extermini i, si en queda alguna, a final de mes Sant Andreu serà l'encarregat d'acabar l'assumpte.
8 març. Aquesta frase és una oració popular o refrany irònic utilitzat tradicionalment per demanar l'ajuda de Sant Joan de Déu per recuperar coses perdudes, sovint d'una manera humorística o desesperada.
24 juny. Fa referència a la bona sort o prosperitat que es creu que porta quan la festivitat de Sant Joan (24 de juny) cau en dijous. Indica una collita pròspera o un temps favorable ("alegria del pagès"), tot i que implica molta feina per als animals de càrrega ("afany dels bous") a causa de la intensitat del treball agrícola en aquesta data.
23 abril. Indica que la primavera revifa la vida en general. És creença que a partir d'avui es veuen molts més insectes i de moltes més espècies.
23 abril. En al·lusió a la necessitat del pagès de matar cuques, erugues i altres insectes que podrien perjudicar la collita de l'estiu.
Sant Josep: 19 març. Sant Pere: 29 juny. Són les dates aproximades de la seua arribada per a criar i de la seua marxa
24 febrer. Significa que la festivitat de Sant Maties i l'època de Carnestoltes solen ser molt properes en el calendari, gairebé coincidint. Tots dos marquen la fi de l'hivern rigorós. Sant Maties ho fa amb la llum (el sol a les ombries) i el Carnestoltes amb la gresca abans del recolliment de la Quaresma.
29 d'octubre. És una dita popular catalana que expressa la desaparició dels insectes pel fred. Les poques mosques que queden vives al mes d’octubre són molt insistents i apegaloses. la picada de les poques mosques que queden és molt més molesta o forta, com si cada una en valgués sis.
31 agost. Fa referència a la marxa de les orenetes cap a llocs més càlids cap a finals d'agost.
31 agost. Fa referència a la marxa de les orenetes cap a llocs més càlids cap a finals d'agost.
16 agost. Locució catalana i valenciana que s'utilitza per referir-se a dues persones que van sempre juntes, inseparables, sovint per fer-se costat o actuar en conjunt. Prové de la iconografia de Sant Roc, pelegrí del segle XIV, representat habitualment amb un gos que li va salvar la vida duent-li pa, simbolitzant la fidelitat.
15 d'octubre. Fa referència com la data límit per recollir el bestiar de les zones d'estiu i portar-lo a les masies o estables, ja que comença a fer fred. El refrany indica que les ovelles ja s'han d'haver guardat ("enxaiat") per protegir-les del mal temps.
La terra humida fa que els ametlers traguen flor, de la qual s’alimentaran les abelles
La mar agitada afavoreix la pesquera, ja que els peixos, sacsejats, no s’adonen del perill de les xarxes
És difícil recuperar íntegrament les coses robades.
Vol dir que cal disposar les coses segons la categoria d'aquell per a qui es fan
Denota que convé adaptar les coses a l'ús o a les proporcions degudes
Es diu d’un lloc molt brut i malendreçat
Es diu d'algú que sempre remuga i està de mal humor
Haver-hi una gran cridòria que fa que no s'entenguin els uns amb els altres
Semblar un indiot o gall dindi [també pioc a Cerdanya], un ximple o baliga-balaga
Ésser una casa o un poble molt brut, mal endreçat
A tot arreu passen si fa no fa les mateixes coses
Ho diuen d'un qui sempre parla amb irritació
A tot arreu passen si fa no fa les mateixes coses
Es diu per significar que generalment la dissort persegueix els qui ja són prou desgraciats
[esquinçat = esgarrat, desfet, espentolat, descosit]. Quan les coses van malament en un col·lectiu, solen afectar més al més feble
Sense casa ni fogar, sense béns, en extrema pobresa
Confirma que tot té un origen, un motiu, una raó de ser
Vol dir que tothom tendeix a fer aquelles coses que són pròpies del seu caràcter o instint.
Expressió usada per a indicar que una persona en segueix amb insistència una altra servilment, interessadament, afectivament, etc.
Ser hipòcrita, poc de fiar. Es refereix a algú que aparenta ser inofensiu, bondadós o amable (l'ovella), però que en realitat té intencions perverses, malvades o egoistes (el llop).
Ser molt llest, tenir gran agilitat o habilitat
Adaptar-se a qualsevol cosa, especialment en el menjar
Ser una cosa molt fàcil o que es fa ràpidament
Ho diuen d'un qui no va de feina
Ser d'un color indefinible. Es diu d'una cosa bruta o vella, que ja té el color molt desgastat. Color d'ala de mosca
Ser el preferit, tindre bona vida, sense preocupacions
Es diu d'una persona a qui no li agrada massa relacionar-se amb gent
Ser alguna persona la que s'emporta totes les culpes
Aquesta expressió és la definició perfecta per a algú entremaliat, mogut i difícil de domar, especialment quan parlem de la canalla. Dir que un nen és "la pell del llop" significa que: És un trapella redomat. No para mai quiet i sempre en fa alguna de les seves. Té un caràcter rebel o indomable.
Es diu d'algú que està greument mut
Es diu de les persones o animals molt testarruts